RECURSOS DE LA GEOSFERA I L’EDAFOSFERA

RECURSOS DE LA GEOSFERA I RECURSOS DE LA GEOSFERA I L’EDAFOSFERAL’EDAFOSFERA

0.INTRODUCCIÓ0.INTRODUCCIÓ LES ROQUES LES ROQUES

INDUSTRIALSINDUSTRIALS MINERALS MINERALS

INDUSTRIALSINDUSTRIALS TIPUS TIPUS

D’EXPLOTACIONSD’EXPLOTACIONS L’EDAFOSFERA L’EDAFOSFERA

COM A RECURSCOM A RECURS GESTIÓGESTIÓ

0. INTRODUCCIÓ0. INTRODUCCIÓ RECURS NATURAL: Bé donat per la natura que RECURS NATURAL: Bé donat per la natura que

satisfà les necessitats humanes. Ex: Roques, satisfà les necessitats humanes. Ex: Roques, aigua, aire...aigua, aire...

Tipus de recursos: Tipus de recursos: *Segons el que aprofitem:*Segons el que aprofitem:

- Energètics. Ex: Carbó, - Energètics. Ex: Carbó, petroli...petroli...

- No energètics. Ex: Cu, - No energètics. Ex: Cu, Ag, Fe...Ag, Fe...

0. INTRODUCCIÓ0. INTRODUCCIÓ

* Segons la seva disponibilitat / * Segons la seva disponibilitat / consum:consum:

- Renovables : Vent, aigua...- Renovables : Vent, aigua...- No renovables: Carbó, - No renovables: Carbó, petroli...petroli...

1. LES ROQUES INDUSTRIALS1. LES ROQUES INDUSTRIALS

Són aquelles que s’aprofiten per les seves Són aquelles que s’aprofiten per les seves propietats, no pels minerals que la formen.propietats, no pels minerals que la formen.

Tipus :Tipus : 1.1 Àrids 1.1 Àrids 1.2 Aglomerats1.2 Aglomerats 1.3 Roques de construcció1.3 Roques de construcció 1.4 Vidre1.4 Vidre 1.5 Ceràmica1.5 Ceràmica

1.1 ÀRIDS1.1 ÀRIDS

Formats per pedres o fragments Formats per pedres o fragments de diferents mides i s’utilitzen en de diferents mides i s’utilitzen en la construcció. Ex: per fer la construcció. Ex: per fer formigó, ciment...formigó, ciment...

1.1Àrids1.1Àrids

TIPUS D’ÀRIDS

NATURALS:S‘EXTREUEN DIRECTAMENTDE LES GRAVERES(Dipòsits

De sediments)EX : Graves, sorres.

ARTIFICIALS:AQUELLS QUE ES TRITUREN A PARTIR DE GRANS BLOCS

EXTRETS DE PEDRERESEx: Balastre de vies de trens

ÀRIDSÀRIDS

1.2 Aglomerats1.2 Aglomerats Formats per una massa compacta d’àrids Formats per una massa compacta d’àrids

cohesionada amb una matèria cohesionada amb una matèria aglomerant.aglomerant. Quan entren en contacte amb l’aire Quan entren en contacte amb l’aire

s’endureixen. Ex:s’endureixen. Ex:

* * CalçCalç : Roca calcària sotmesa a altes temperatures : Roca calcària sotmesa a altes temperatures ( més de 1000 graus C.) = ( més de 1000 graus C.) = Òxid de calciÒxid de calci, és alcalí i , és alcalí i s’utilitza per neutralitzar sòls àcids, emblanquir s’utilitza per neutralitzar sòls àcids, emblanquir parets...parets...

1.2 Aglomerats ( Cont.)1.2 Aglomerats ( Cont.)

* * CimentCiment : S’obté de coure la roca : S’obté de coure la roca calcària + argila + sorra . Si a més, tot això es calcària + argila + sorra . Si a més, tot això es barreja amb guix, es forma el ciment barreja amb guix, es forma el ciment PORTLAND ( + resistent que el ciment PORTLAND ( + resistent que el ciment normal).normal).

* * Guix : Guix : S’obté directament de la S’obté directament de la roca sedimentària evaporita GUIX, i s’utilitza roca sedimentària evaporita GUIX, i s’utilitza per enblanquir parets, sostres...per enblanquir parets, sostres...

1.3 Roques de CONSTRUCCIÓ1.3 Roques de CONSTRUCCIÓ Tenim dos tipus:Tenim dos tipus:

1.- 1.- R.ORNAMENTALS: R.ORNAMENTALS: Tenen composició Tenen composició cristal·lina, colors bonics, poden ser tallats i polits . cristal·lina, colors bonics, poden ser tallats i polits . S’utilitzen en façanes, cuines, etc.S’utilitzen en façanes, cuines, etc.

Ex: Marbre, granits, pissarres.Ex: Marbre, granits, pissarres.

2.- 2.- R. DE CONSTRUCCIÓR. DE CONSTRUCCIÓ : No poden ser polides : No poden ser polides tan fàcilment, i no són tan maques.tan fàcilment, i no són tan maques.

Ex: alguns granits, marbres i pissarres sobretot.Ex: alguns granits, marbres i pissarres sobretot.

1.4 Vidre1.4 Vidre

Es fabrica a partir de :Es fabrica a partir de :

QUARS + ALTRES PRODUCTES com calç.QUARS + ALTRES PRODUCTES com calç.

1.5 Ceràmica1.5 Ceràmica S’óbté a partir d’ARGILES.S’óbté a partir d’ARGILES. S’Utilitza per fer TOTXOS, TEULES I S’Utilitza per fer TOTXOS, TEULES I

CERÀMICA.CERÀMICA.

Tipus de ceràmica : terrissa, rajoles i productes Tipus de ceràmica : terrissa, rajoles i productes refractaris ( aguanten temperatures altes).refractaris ( aguanten temperatures altes).

US TOCA TREBALLARUS TOCA TREBALLAR

Ex 1 pàg. 184Ex 1 pàg. 184

2.MINERALS INDUSTRIALS

Són minerals dels quals ens interessa la seva composició.

Hi ha dos tipus:-METÀL·LICS : Contenen un metall d’interés.

- -NO METÀL·LICS: S’aprofita elements no metàl·lics.

2. MINERALS INDUSTRIALS 2. MINERALS INDUSTRIALS ( Cont.)( Cont.)

• CONCEPTE IMPORTANT:

• JACIMENT . És una concentració de minerals suficientment gran com perquè sigui explotada ja que és rendible.

2.1 Minerals metàl·lics2.1 Minerals metàl·lics * FERRO : No es troba en estat pur, sino en minerals com :

Magnetita, Hematites ( Oligist), Limonita. Contenen entre el 30-60 % del metall.

* ALUMINI : Metall molt lleuger. S’extreu de la Bauxita. Ús molt divers degut a la seva lleugeresa: Industria aeronàutica, cassoles...

* COURE : S’extreu dels minerals següents: Calcopirita, Cuprita, Malaquita, atzurita. És molt dúctil ( facilitat per deformar-se en fils) i té alta

conductivitat. Aliatges : Llautó ( Cu + Zn ) ; Bronze ( Cu + Sn); Alpaca ( Cu +

Zn + Ni )

2.1 MINERALES METÀL·LICS 2.1 MINERALES METÀL·LICS ( Cont. )( Cont. )* ESTANY : S’obté de la Cassiderita. És molt

mal·leable . S’utilitza en les llaunes de conserves.

* PLOM : S’extreu de la Galena. És nociu per la salut, cada cop s’utilitza menys.

*TITANI : S’obté de la ilmenita, que és molt resistent i té baixa densitat. Ex : per montures d’ulleres.

*TUNGSTÈ: S’obté de la wolframita. S’utilitza per fer el filament de les bombetes.

US TORNA A TOCAR TREBALLAR US TORNA A TOCAR TREBALLAR A VOSALTRESA VOSALTRES..

• EX. 2 i 4 pàg 185 i 187

2.2 MINERALS NO METÀL·LICS2.2 MINERALS NO METÀL·LICS

• SILICI: S’extreu dels silicats ( molt abundants a l’escorça). Ús divers : vidre, aparells electrònics, ciment...

• SOFRE: S’extreu de la Pirita o en estat nadiu. Ús : preparació d’àcid sulfúric, fertilitzants, etc...

• SODI : S’extreu de l’halita. Ús : Indústria alimentària, ind. Química...

2.2 MINERALS NO METÀL·LICS 2.2 MINERALS NO METÀL·LICS ( Cont.) ( Cont.) • CALCI : S’extreu de la calcita, dolomita

i guix. Ús: calç, ciment, guixos, vidre.• POTASSI : S’extreu de la silvina i

carnal·lita. Fertilitzants, ind. Alimentària, medicina...

3. TIPUS D’EXPLOTACIONS I ELS 3. TIPUS D’EXPLOTACIONS I ELS SEUS IMPACTESSEUS IMPACTES• PEDRERA : Utilitzada quan el recurs es troba en

superfície o molt a prop i l’extracció és directa.Requereix explosión controlades o màquines per obtenir el material.

Impactes de la pedrera :- Pèrdua de sòl.- Alteració del paisatge.- Soroll.- Vibracions.- Contaminació atmosfèrica ( pols).- Esllavissades.

3. TIPUS D’EXPLOTACIONS I ELS 3. TIPUS D’EXPLOTACIONS I ELS SEUS IMPACTES ( Cont.)SEUS IMPACTES ( Cont.)• GRAVERA : S’extreuen els àrids a

partir de dipòsits de sediments ( con de dejecció, terrassa fluvial, etc).Impactes : - Poden afectar aqüífers, es poden contaminar. A més, quan s’abandonen les graveres, s’utilitzen com abocadors (!).

3. TIPUS D’EXPLOTACIONS I ELS 3. TIPUS D’EXPLOTACIONS I ELS SEUS IMPACTES ( Cont.)SEUS IMPACTES ( Cont.)• MINA A CEL OBERT : Explotació en la qual

es fa un gran forat en forma d’embut amb parets esglaonades.Aquest tipus d’explotació es realitza quan volem explotar un mineral que es troba dispers en el subsòl.Impactes:- Pot afectar aqüífers ( semblant a les graveres).

3. TIPUS D’EXPLOTACIONS I ELS 3. TIPUS D’EXPLOTACIONS I ELS SEUS IMPACTESSEUS IMPACTES• MINA EN GALERIA: Explotació per

extreure minerals concentrats en profunditat.

• Pou: Perforació vertical.• Galeria: Perforació horitzontal.

• Llegir p. 171: Explotació pas a pas

4. L’EDAFOSFERA COM A 4. L’EDAFOSFERA COM A RECURSRECURS• 4.1 ÚS AGRÍCOLA:

- L’11% del total de la Terra és destinada a agricultura.

- Fertilitat és la capacitat que té un sòl per donar a les plantes els nutrients que necessiten per al seu creixement.

- Hi ha dos tipus d’agricultura :

AGRICULTURA INTENSIVAAGRICULTURA INTENSIVA

• És més rendible• Es cultiven grans extensions de terreny.• Maquinària pesant.• Ús abusiu de fertilitzants i plaguicides.• Monocultiu.• Llavors manipulades genèticament.

AGRICULTURA TRADICIONALAGRICULTURA TRADICIONAL

• Menys rendible.• Poca maquinària però més treballadors.• Fertilitzants orgànics.• Cultiu de diferents tipus de plantes.• Llavors naturals, no manipulades.

AGRICULTURA ECOLÒGICAAGRICULTURA ECOLÒGICA• Fertilització amb adobs orgànics ( que aprofiten del mateix lloc, sense utilitzar

transport, per tant no utilitzen combustibles , respecten el medi ambient).

• No pesticides ( respecten el sòl, sistemes naturals i salut dels agricultors).

• No maquinària pesant.

• Cultiu de varietat de plantes, fomenta biodiversitat.

• És una indústria pensada per no contaminar i per reciclar.

• Catalunya és la comunitat autònoma de l’Estat Espanyol amb més consumidors d’aliments biològics, encara que és a Navarra on més es pràctica l’agricultura ecològica.

4.2 ÚS RAMADER4.2 ÚS RAMADER

• PASTURES : Extensions de terreny amb herba dedicades al pasturatge.

• Igual que amb l’agricultura tenim dos tipus de Ramaderies:

RAMADERIA INTENSIVARAMADERIA INTENSIVA

• Més rendible.• Utilitzen mètodes agressius amb els

animals ( hormones per augmentar biomassa, sedentarisme...).

• Alimentació artificial ( pinsos....).

RAMADERIA TRADICIONALRAMADERIA TRADICIONAL

• Menys rendible.• Alimentació dels animals amb pastures.• No s’utilitzen mètodes agressius amb

els animals, no sedentarisme...

4.3 ÚS FORESTAL4.3 ÚS FORESTAL

• Silvicultura : És l’explotació dels productes que es generen al bosc ( sobretot la fusta).

• Cal una explotació sostenible del bosc :• Treure del bosc una quantitat de fusta igual a la

que el bosc pot produir anualment

4.2 ÚS FORESTAL ( Cont. )4.2 ÚS FORESTAL ( Cont. )• Pràctiques causants de la degradació del sòl i del bosc en

general:- Llaurar a favor del pendent.- Obrir camins en llocs fàcilment erosionables ( a favor del pendent ).- Les restes de poda seca s’han de treure bé, poden afavorir incendis.- Pastura dins del bosc : animals obren petits camins que amb el temps es converteixen en solcs i quan plou el sòl es perd pendent avall.- Introducció d’espècies no autòctones : tenen creixement ràpid,deixen el sòl sense nutrients, regeneració lenta ( si és que hi ha ...).

4.3.4.3.ÚS FORESTAL ( Cont.)ÚS FORESTAL ( Cont.)

• També hi ha una silvicultura tradicional i una intensiva, relacionades a la seva vegada amb la tala tradicional i la intensiva:

SILVICULTURA INTENSIVASILVICULTURA INTENSIVA

• No és sostenible.• És més rendible.• S’utilitzen espècies de creixement ràpid

(no autòctones ) .• Sòl es recupera poc a poc.• Maquinària pesant.

SILVICULTURA TRADICIONALSILVICULTURA TRADICIONAL

• Explotació sostenible.• Menys rendible.• S’utilitzen espècies autòctones, de

creixement lent, per tant no cal que el sòl es recuperi.

• No maquinària pesant.

5. LA GESTIÓ DEL SÒL5. LA GESTIÓ DEL SÒL• Bona ordenació del territori en funció dels seus recursos : Agrari, miner,

ramader...• Mesures per minimitzar l’erosionabilitat:

- Mantenir els sòls amb vegetació.- Fer llaurades coincidint amb corbes de nivell per disminuir

l’escolament d’aigua ( i així disminuir l’erosió).- Fer bancals ( marges de pedra), al vessants per retenir el sòl i

disminuir l’escolament d’aigua pel pendent. Foto pàgina 182.

- Construir dics en xaragalls perpendiculars al sentit del xaragall per disminuir l’escorrentia.

DICS EN XARAGALLSDICS EN XARAGALLS

5. LA GESTIÓ DEL SÒL ( Cont.)5. LA GESTIÓ DEL SÒL ( Cont.)- Fer repoblacions forestals en zones malmeses com mines a cel

obert o zones en vies de desertificació ( Restauracions integrades).- Fer zones de pastura estable : Nombre d’herbívors adequat a la

producció d’herba.- Barreres vegetals per disminuir l’erosió eòlica.- Construir murs de contenció on hagi risc d’esllavissades.- Planificació urbanística adequada per evitar construcció

indiscriminada.- Establir espais naturals per conservar sistemes naturals.- Evitar ús abusiu de fertilitzants i biocides per disminuir la

contaminació del sòl.

5.1 EL PAISATGE5.1 EL PAISATGE

• Conjunt d’elements geogràfics d’un territori, tant biòtics, abiòtics com antròpics.

THE ENDTHE END