View
214
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
Sergio Delgado Molina
Subdirector general de Coordinació i Gestió d’emergències
Prevenció i Seguretat
Gestió dels riscos
2
Departament d’Interior
Direcció General de la Policía
Direcció General d’Administració de la Seguretat
Servei Català de Trànsit
Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments
Direcció General de Protecció Civil
112 Catalunya
Institut de Seguretat Pública de Catalunya
Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya
Ubicació i estructura de Protecció Civil de la Generalitat.
Subdirecció General de Coordinació i Gestió d’Emergències
Servei Logístic i Operativa Territorial
Servei de Gestiód’Emergències
Unitat d’Organització
del CECAT
Ubicació i estructura de Protecció Civil de la Generalitat.
Premsa
Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya
Gestió dels riscos
Els danys o les pèrdues que es poden esperar (morts, ferits greus o lleus, danys a la propietat, danys ambientals, pèrdues econòmiques,...) com a conseqüència d’un fenomen que pot afectar a les persones, els béns o el medi ambient, en relació a una zona determinada i a un interval o unitat de temps concret.
Probabilitat d’ocurrència d’un dany, en un determinat període de temps i una àrea donada, per un o més fenòmens determinats.
Què és el risc?
El risc és el resultat de la combinació del perill generat, la vulnerabilitat intrínseca dels sistemes o elements vulnerables (persones, medi ambient i infraestructures i bens en general) i l’exposició d’aquests elements vulnerables al perill concret.
Perill Vulnerabilitat Exposició
Gestió de riscos
Perillositat (perill, amenaça):
freqüència i intensitat (magnitud, severitat) en les que es presenta un fenomen que produeix una situació d’amenaça a la integritat total o parcial dels sistemes i elements vulnerables.
Per exemple, en les inundacions el perill és la freqüència temporal o probabilitat amb que l’aigua discorre amb una alçada, calat i velocitat concreta (intensitat); en el cas d’un accident en el transport de mercaderies perilloses, el perill és la probabilitat de que es produeixi una fuita d’una substància química amb una toxicitat intrínseca concreta; en un terratrèmol el perill és la freqüència amb que es produeix una sacsejada d'una determinada intensitat
Què és el risc?
Gestió de riscos
Perillositat (perill, amenaça) ...
La perillositat es pot expressar numèricament com la freqüència associada a un fenomen amb una intensitat concreta. Exemples:
- intensitat sísmica VI (escala MSK) per al període de retorn de 500 anys.- probabilitat 10-6 d’accident aeronàutic amb víctimes mortals.- període de retorn de 5 anys per a nevades a cota 0 al litoral català.
Les infraestructures es poden dissenyar per ser més o menys perilloses.
Per a què el perill pugui produir un dany, el fenomen ha de trobar elements exposats al dany que li siguin vulnerables ( vulnerabilitat i exposició).
Què és el risc?
Gestió de riscos
Vulnerabilitat:
Predisposició intrínseca d’un element vulnerable (persona, edifici, municipi, sistema, ecosistema, etc.) a patir danys davant un fenomen d’una magnitud determinada (intensitat, severitat), és a dir, en front un perill concret.
Per exemple, les persones tenen diferents graus de vulnerabilitat a les epidèmies (unes poden morir, altres resulten greument afectades, altres lleument, ....), igualment les persones presenten diferents vulnerabilitats als tòxics. El mateix passa amb les edificacions i infraestructures segons la seva tipologia presenten diferents graus de vulnerabilitat als terratrèmols, a les inundacions, a les nevades, etc.
Les infraestructures es poden dissenyar per ser més o menys vulnerables.
Què és el risc?
Gestió de riscos
Vulnerabilitat ...
Tipus:
- Estructural: quan tan sols es considera l’afectació a les estructures, per exemple en els terratrèmols.
- Funcional: quan es considera la viabilitat del sistema i no tan sols la seva estructura, per exemple, en un terratrèmol un hospital pot no resultar estructuralment molt afectat, però pot deixar de ser operatiu.
- Orgànica: quan només es consideren les afectacions en forma de morts o ferits greus.
- Social: per exemple quan es consideren les afectacions socials i no tan sols si les persones resulten mortes o ferides.
Què és el risc?
Gestió de riscos
Element vulnerable: qualsevol element (construcció, instal·lació, servei, persona o medi) que, un cop exposat a un nivell de perill concret, és susceptible intrínsecament de patir danys.
Element molt vulnerable: element vulnerable que, un cop exposat a un nivell de perill concret, és susceptible intrínsecament de patir més danys o de major intensitat que la mitjana d’elements vulnerables.
Què és el risc?
Gestió de riscos
Infraestructura ferroviàriaUsuaris del servei
Trams via únicaUsuaris amb mobilitat reduïda, sordesa, ...
Població especialment vulnerable ~15%
Població desplaçada habitualment ~14%
Població turística:equival a increment del 5%
de la població
Fiabilitat humana; error mínim autoprotecció: 1% - 10%
Què és el risc?
Gestió de riscos
Resiliència
Un aspecte important que cal considerar en la vulnerabilitat és el que es denomina resiliència o capacitat de recuperació o de regeneració de l’element vulnerable per tornar a ser com abans de que l’afectes el fenomen perillós.
Hi ha societats amb una gran capacitat de tornar a la normalitat desprès de ser fortament afectades per algun fenomen perillós i d’altres que triguen anys.
De la mateixa forma, les infraestructures es poden dissenyar per ser més resilients o amb major capacitat de recuperació.
Aquesta recuperació depèn de l’adaptació a l’entorn. L’adaptació depèn dels recursos disponibles. L’adaptació a través de recursos es pot fer de dues formes: modificant l’entorn o ajustant les conductes socials i individuals a l’entorn.
Què és el risc?
Gestió de riscos
Exposició:
Quantificació de la ubicació d’un element o sistema en relació amb un perill, de forma que el fa vulnerable o susceptible de patir danys.
Es pot definir com el número d’elements vulnerables de les diferents tipologies exposats a un cert perill i el temps que hi estaran exposats al fenomen (en determinades situacions l’exposició és inferior a la durada de la intensitat perquè hi ha capacitat d’aplicar mesures d’autoprotecció, però sovint pot passar que l’element vulnerable quedi exposat al perill durant tot el seu període de duració).
Què és el risc?
Gestió de riscos
El risc és el resultat de la combinació del perill generat, la vulnerabilitat intrínseca dels sistemes o elements vulnerables (persones, medi ambient i infraestructures i bens en general) i l’exposició d’aquests elements vulnerables al perill concret.
Exemple: Perill: explosió amb valor de sobrepressió màxim de 500 mbar a 100 m i amb probabilitat anual 10-2Vulnerabilitat: mort de persones exterior 100%, destrucció d’edificis 50%, mort a l’interior d’edificis destruïts 66%Exposició: 50 persones a l’exterior, 300 a l’interior d’edificis, 1 edificis.Risc:
250 persones mortes + 1 edifici destruït / 100 anys
Què és el risc?
Gestió de riscos
Risc = Perillositat x Vulnerabilitat x Exposició
Conseqüències:
Combinació de la vulnerabilitat i l'exposició.
Es valora o quantifica l'afectació efectiva a l'element vulnerable.
És possible que un element presenti una vulnerabilitat intrínseca molt elevada, però amb un valor d'exposició al fenomen de perill suficientment petit com per a obtenir un valor final baix del terme conseqüències.
També pot passar de forma inversa, és a dir, una exposició elevada pot compensar una vulnerabilitat baixa per a generar un valor elevat del terme conseqüències.
Què és el risc?
Gestió de riscos
Probabilitat d’ocurrència d’un dany, en un determinat període de temps i un àrea donada, degut a un fenomen o conjunt de fenòmens determinats.
La probabilitat o freqüència es refereix a un nivell de perill concret.Les unitats del risc poden ser: mort / any, euros / any, ...
Exemple: Probabilitat: 1/500 anys de sisme amb intensitat VIII o superior.Conseqüències:
20% morts, 25% ferits greus, 30% ferits lleus, 25% il·lesos.Edificis: 25% destruïts, 25% danys majors, 30% danys menors
Risc: 0,0004 mort/any; 0,0005 ferits greus/any; 0,0005 edificis destruïts/any
Què és el risc?
Gestió de riscos
Risc = Probabilitat x Conseqüències
• Descripció del fenomen origen del risc• Intensitat, Severitat, Magnitud• Freqüència• Característiques espacial i temporals del fenomen que dona lloc a l’emergència
Vulnerabilitat: mesura de la susceptibilitat intrínseca a patir danys d’un tipus d’elements vulnerables exposat a un fenomen d’una magnitud determinada que pot produir danys.Es pot expressar en una escala de 0 a 1
Per vulnerabilitat podem entendre les característiques d’un sistema que determina el grau d’incapacitat per preveure, prevenir, resistir i recuperar-se de l’impacto de una amenaça.
Perillo
sitat
Vulnerabilitat
Exposició
RISC
Número i factor temporal d’elements vulnerables exposats al perill
• Descripció del fenomen origen del risc• Intensitat, Severitat, Magnitud• Freqüència• Característiques espacial i temporals del fenomen que dona lloc a l’emergència
Vulnerabilitat: mesura de la susceptibilitat intrínseca a patir danys d’un tipus d’elements vulnerables exposat a un fenomen d’una magnitud determinada que pot produir danys.Es pot expressar en una escala de 0 a 1
Per vulnerabilitat podem entendre les característiques d’un sistema que determina el grau d’incapacitat per preveure, prevenir, resistir i recuperar-se de l’impacto de una amenaça.
Perillo
sitat
Vulnerabilitat
Exposició
RISC
Número i factor temporal d’elements vulnerables exposats al perill
Què és el risc?
Gestió de riscos
Riscos
Durada Gènesis o origen
Vector de Dany
Severitat o intensitat
Abast
Localització
Mecanisme d’acció
?
Evolució temporal dels efectes
Classificació dels riscos
Gestió de riscos
Riscs episòdics
Riscs a l’entorn natural.
Riscs de societat
Exemples:riscs en edificacions, riscs en el transport, riscs tecnològics ...
Riscs “col·lectius”
Micro-risc
Riscos
Riscs a migi llarg termini
Episòdic Urgències
Riscs a migi llarg termini
Exemples:inundacions, incendis, forestals, sismes, epidèmies, plagues ...
Exemples:Atac de cor, agressions físiques, accidents de trànsit ...
Exemples:Desenvolupament de malalties per mala alimentació, aïllament i exclusió social, ...
Exemples:Desenvolupament de malalties per condicions ambientals, aïllament i exclusió social, ...
Gestió de riscos
Classificació dels riscos
Risc a l’entorn natural Geofísics Biològics (vegetals, ...) Meteorològics Geològics i geomorfològics Riscs de l'espai exterior - Ventades - Nevades - Inundacions - Boires - Gelades - Pedra - Onades de calor - Llamps - Sequeres
- Allaus - Sismes - Erosió - Despreniments terres - Arenes movedisses - Tsunamis - Erupcions volcàniques - Radioactivitat natural
- Col·lisió d'objectes - Altres desconeguts
- Plagues (termites, ...) - Infeccions (fongs, virus, ...) - Enverinament - Incendis forestals ...
Gestió de riscos
Classificació de riscos
Risc de societat Edificacions Transport Tecnològics Antròpic -Incendis -Ensorraments - ...
- Transport aeri - Transport viari - Transport ferroviari - Transport marítim
- Substàncies perilloses - Embassaments - Serveis bàsics - Satèl·lits
- Risc intencionat - Aglomeració
Riscos d'origen natural.Riscos meteorològics.
- Risc d’inundacions fluvials i marítimes.- Risc ventades i temporals d'alta mar.- Risc de tempestes i caigudes de llamps.- Risc de nevades.- Risc de glaçades.
Riscos geològics i/o geofísic.- Risc sísmic.- Risc d'allaus.- Risc d'esllavissades.- Risc de subsidències.
Riscos biològics.- Risc d’incendi forestal.- Risc de pandèmies.
Riscos de societatRiscos tecnològics
- Risc radiològic.- Risc nuclear.- Risc químic en establiments industrials.- Risc químic en transport de mercaderies perilloses- Risc de contaminació de les aigües marines.- Risc de contaminació de les aigües continentals.- Risc de trencament d'embassaments.
Riscos en el transport - Risc aeronàutic.- Risc en el transport de viatgers per ferrocarril.
Riscos antròpics- Risc de dany col·lectiu intencionat.- Risc de manca de subministrament i serveis bàsics.- Risc d'allaus humanes.
Riscos greus a Catalunya
Gestió de riscos
Riscos d'origen natural.Riscos meteorològics.
- Risc d’inundacions fluvials i marítimes.- Risc ventades i temporals d'alta mar.- Risc de tempestes i caigudes de llamps.- Risc de nevades.- Risc de glaçades.
Riscos geològics i/o geofísic.- Risc sísmic.- Risc d'allaus.- Risc d'esllavissades.- Risc de subsidències.
Riscos biològics.- Risc d’incendi forestal.- Risc de pandèmies.
Riscos de societatRiscos tecnològics
- Risc radiològic.- Risc nuclear.- Risc químic en establiments industrials.- Risc químic en transport de mercaderies perilloses- Risc de contaminació de les aigües marines.- Risc de contaminació de les aigües continentals.- Risc de trencament d'embassaments.
Riscos en el transport - Risc aeronàutic.- Risc en el transport de viatgers per ferrocarril.
Riscos antròpics- Risc de dany col·lectiu intencionat.- Risc de manca de subministrament i serveis bàsics.- Risc d'allaus humanes.
Riscos greus a Catalunya
Gestió de riscos
Segons la relació amb l’activitat
- Riscos interns
- Riscos externs
Gestió de riscos
Classificació de riscos
Previsió
Planificació
Intervenció
Rehabilitació
Informació / sensibilització / formació
PrevencióRiscos
Fases de la gestió
Gestió de riscos
Riscos
Previsió
Planificació
Intervenció
Rehabilitació
Considerar si cal o no iniciar el procés de gestió
Elaborar els protocols de resposta en cas d’emergència
Corregir el risc quan no és acceptable i contenir el risc
que és acceptable.Acceptable gestionable
Formar i preparar als operatius i població per a fer front a
l’emergència. Autoprotecció.
Actuar per a protegir la poblacióen cas d’emergència.
Retornar la situació a la normalitat i compensar les
pèrdues
Fases de la gestió
Gestió de riscos
26
Intervenció
Detecció
Previsió
Prevenció
Planificació
Informació
PRE-EMERGÈNCIA EMERGÈNCIA POST-EMERGÈNCIA
Rehabilitació
Fases de la gestió
Gestió de riscos
Previsió
Planificació
Intervenció
Rehabilitació
Informació / sensibilització / formació
PrevencióRiscos
Operativa - intervenció
Gestió de riscos
28
Garantia de drets del ciutadà davant el risc i l’emergència.
Servei a l’autoritat de protecció civil en la direcció de l’emergència (Generalitat i/o administració local per assistència).
Servei als operatius actuants.
Garantia de drets dels c i u t a d a ns
S e r v e i a autoritat en direcció de emergència
Servei als o p e r a t i u s a c t u a n t s
Gestió de riscos
Missió de l’operativa de protecció civil.
29
Garantia de drets del ciutadà davant el risc i l’emergència:Dret a la seguretat i informació dels riscos i les emergències que li poden afectar i les mesures d’autoprotecció a aplicar.Dret a assistència en cas d’afectació (acollida, avituallament, assistència social, acompanyament, derivacions, ...)Dret als serveis i subministraments bàsics (aigua, gas, electricitat, telecomunicacions, medicaments, allotjament, ...). A través del seguiment de l’estat dels serveis.
Gestió de riscos
Missió de l’operativa de protecció civil.
Missió de l’operativa de protecció civil.
30
Servei a l’autoritat de protecció civil en la direccióde l’emergència (Generalitat i/o administració local per assistència):
En la detecció i mobilització de recursos i actuants, públics o privats.En la presa de decisions per la resolució de l’emergència.En la gestió integral de l’emergència.En la representació institucional.
Gestió de riscos
Missió de l’operativa de protecció civil.
31
Servei als operatius actuants:Suport directe a la coordinació i la gestió d’informaciótransversal.Recerca i mobilització de recursos extraordinaris requerits, públics i privatsContacte amb autoritats i societat civil (organismes implicats en l‘emergència, serveis bàsics, activitats de perill, vulnerables, ...)
Gestió de riscos
Emergència ordinària o urgència
Emergència col·lectiva o catàstrofe
Complexitat Probabilitat
Àmbit d’operacions.
Gestió de riscos
Àmbit d’operacions.
Emergència col·lectiva o extraordinàriaGestió integral de l’emergència:
Estratègia vertebradora de resposta extraordinària (drets i serveis)
A través de mesures previstes als plans d’emergència i normativa
ComplexitatProbabilitatUrgència o emergència ordinària
Monitoritzar riscos.
Detectar nivells de possible emergència col·lectiva i necessitat d’informació d’autoprotecció al ciutadà.
Reforç coordinador si s’escau.
Interfase
Gestió de riscos
Potencialment molt greus a la població: Danys importants, Interferències greus en els serveis bàsics, Disminució substancial de la qualitat de vida,AlarmaNecessitat d’intervenció i protecció urgent
Complexes:Logísticament
– Múltiples actuants– Dimensionaments extraordinaris– Recursos específics
Informativament:– Sistemes d’informació i comunicació eficients
Tècnicament:– Coneixements tècnics precisos.
Extenses geogràficament.
Ràpides en l’afectació inicial.
Recuperació de llarga durada: rehabilitació.
Molt baixa probabilitat: directament relacionada amb la baixa tolerància als seus efectes.
Previsibles i minimitzables a priori
Població:Afectació molt directa i greu.Fora de la normalitat: poc tolerablesObligada per instruccions “imperatives”Té un paper a jugar
– Autoprotecció– Participació voluntària– Percepció del risc / por i sensibilització.
Les emergències greus
Gestió de riscos
Participació de múltiples organismes.
Exemple: accident amb múltiples víctimes a l’estació de Castelldefels (23 juny 2010): Bombers, Mossos d’Esquadra, policia local de Castelldefels, SEM, Creu Roja, Institut de Medicina Legal de Catalunya, Jutjat de guàrdia i altres recursos judicials, col·legi de psicòlegs, Direcció General de Transports, Direcció General de Relacions Exteriors, ICASS (serveis socials), Direcció General per a la Immigració (tots els anteriors adscrits a la Generalitat de Catalunya), 112, 012, tècnic municipal de protecció civil de Castelldefels, serveis socials municipals de Castelldefels, diversos consolats hispanoamericans i europeus a Catalunya, Delegació de l’Estat a Catalunya, Ministeri de Foment, ... (més de 20 organismes)
Rodalies, Renfe i Adif.
També premsa i mitjans de comunicació i la societat en general que exerceix una pressiódirecta (físicament al lloc de l’emergència) o indirecta (trucades al 112 i 012, als mitjans de comunicació, a organismes de la Generalitat de Catalunya ...).
Les emergències greus
Gestió de riscos
Eficiència del sistema complex
La visió integral de l’emergència
Gestió de riscos
Coordinació en dos nivells:A distància (CECAT):
Globalitat: visió de conjunt
Centres de gestió
Alta direcció
Menys informació de detall però més qualificada.
En la proximitat (CCA): L’escenari
Actuacions i operatius
Direcció tècnica d’operacions
Més pressió
Coordinar: connectar mitjans i accions per una acció comú.
Gestió de riscos
Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT).Creat l’any 1992 (Decret 246/1992).Nucli de comunicacions: té per missió fonamental la informació, la comunicació, la coordinació, el suport i l’optimització dels esforços, accions i actuacions dels organismes públics i privats que puguin ser requerits en cas de greu risc col·lectiu, calamitat pública o catàstrofe, tenint com a finalitat la seguretat de les persones, elsseus béns i drets i també la minimització i la previsió dels efectes.
Dues sales: 1 Barcelona (principal) i 1 Reus (reforç i backup).Operativa permanentment: cap d’equip, tècnic, operadors i premsa.
Dotació de personal (48): 7 caps d’equip, 17 tècnics i 24 operadors.
Recursos operatius protecció civil
38
Gestió de riscos
Recursos operatius protecció civil
Gestió de riscos
Sala multiagència
Recursos operatius protecció civil
Gestió de riscos
Operativa territorial – Unitat Mòbil de Protecció Civil (UMOPC)Tècnics de guàrdia en règim de localització i mobilització
permanent 24 h 365 dies.
Serveis centrals gestionen UMOPC: 5 tècnics i cap de servei.
Serveis territorials: 1 tècnic de referència.
41
Recursos operatius protecció civil
Gestió de riscos
Pla d’Actuació del PROCICAT
PROCICAT: Pla territorial de PC de Catalunya.- S’empra actualment en la gestió d’aquestes emergències.- Preveu plans d’actuació per a riscos no planificats.
Pla Bàsic d’Emergència Municipal (PBEM):- Pla municipal per a garantir la resposta genèrica als riscos i emergències.- Criteri d’obligació / recomanació en base a anàlisi de risc.
Pla Bàsic d’Emergència
Municipal
Plans d’Autoprotecció
Plans d’Autoprotecció de les infraestructures i serveis ferroviaris (FGC, Adif, Renfe i Metro):- D’acord a la legislació i normatives sectorials.- Per a estacions, línies i resta d’infraestructura.
Plans d’Actuació de Grup
Plans d’Actuació de Grup:- Concreten les funcions del grup previstes al pla.- Defineixen l’estructura de resposta i organització interna.
Risc transport ferroviari: planificació d’emergències
Gestió de riscos
Document principal
Introducció i abast
Anàlisi de Risc: plans especials autonòmics, històric, perillositat i
vulnerabilitat.
Estructura i organització: direcció de l’emergència, grups actuants (gestor ferroviari),
centres definits (empreses ferroviàries), ...
Operativitat: criteris d’activació, procediments, notificacions, protecció població, ...
Instal·lacions, mitjans i recursos adscrits als plans (xarxa Rescat).
Implantació i manteniment.
Risc transport ferroviari: planificació d’emergències
Gestió de riscos
Annexos
Servei transport viatgers ferrocarril
Anàlisi risc
Municipis amb infraestructura ferrov.
Catàleg de mitjans i recursos
Cartografia
Models de comunicats i avisos
Pla de recuperació
Directori d’entitats i organismes
Plans d’autoprotecció
Consells d’autoprotecció
Plans d’actuació de grup
Risc transport ferroviari: planificació d’emergències
Gestió de riscos
Abast
Objectius
- Abast territorial: tota Catalunya (entenent el territori on hi ha infraestructura ferroviària per al transport de viatgers).- Abast corporatiu: totes les empreses ferroviàries de transport de viatgers (Adif, Renfe, FGC, Metro i altres futures); grups operatius, Generalitat de Catalunya, administracions locals i estatal.- Abast legislatiu: normativa de protecció civil i sectorial (ferroviària).
- Protecció a les persones, bens i medi ambient.- Control de l’evolució de les incidències i petites emergències.- Coordinació de la gestió de les emergències i grans emergències.
Risc transport ferroviari: planificació d’emergències
Gestió de riscos
Risc transport ferroviari: planificació d’emergències
Gestió de riscos
Anàlisi de risc (dades facilitades per les empreses)Estudis de perillositat de la infraestructura i activitat:
- Coneixement i estat de les infraestructures.
- Previsió d’actuacions de millora i desenvolupament.
- Riscs interns de l’activitat.
Anàlisi de risc de plans especials d’emergència autonòmics que poden afectar al servei:
Inundacions, foc forestal, sismes, nevades, transport de mercaderies perilloses,
instal·lacions que manipulen substàncies perilloses.
Anàlisi de riscs no especials que poden afectar al servei: ventades, sabotatges, manca
subministraments / serveis bàsics, ...
Anàlisi històrica d’incidents i emergències: succés iniciador, evolució i seguiment de
l’emergència, paràmetres característics i recuperació de la normalitat.
Anàlisi de la vulnerabilitat al servei:
- Valoració del component social i mediàtic: percepció social del risc i llindars de
tolerància / qualitat en la gestió.
- Distribució temporal (franges horàries) i territorial (línies) de fluxos i d’ocupació.
Riscos interns de l’activitat:Descomposició de càrregues de trens i accidents.
Esvorancs a les infraestructures.
Atropellaments.
Incendis a la infraestructura
Gestió de riscos
Operativitat dels plans d’emergència per servei ferroviari
Aturades de trens per causes tècniques o internes a l’activitat:
A túnels, viaductes i ponts.
A estacions i llocs habilitats.
Resta de situacions.
Altres: mesures de logístiques i de protecció a la població, i impacte social i mediàticEvacuació de passatgers: de trens o estacions.
Altres mesures de protecció als passatgers
Transvasament de passatgers entre serveis.
Sistemes de transport alternatiu al servei habitual.
Mesures logístiques d’aplicació als passatgers.
Impacte social (trucades 112, accions antisocials, ...)
Impacte mediàtic (repercussió i seguiment de les incidències / emergències)
Gestió de riscos
Operativitat dels plans d’emergència per servei ferroviari
Riscos externs a l’activitatRiscos especials: inundacions (temporals de mar), nevades, incendi forestal, sismes,
accidents greus en instal·lacions i accidents en el transport de MMPP.
Riscos externs meteorològics i no considerats riscos especials: ventades
Robatori o vandalisme.
Amenaces terroristes.
Centres de coordinació ferroviaris CECAT
CCA (grups actuants)
CECOPAL (municipis)
Gestió de riscos
La coordinació del CECAT amb els serveis ferroviaris
Centre control MetroMetroTotaMetroC24HRenfePuesto de MandoAdif
Circulació
CPSAdifEstacióLleida – la Pobla de Segur
TotaSuburbà Barcelona FGCTotaFunicularsTotaCremallera de Montserrat TotaLínia Llobregat – Anoia FGC
Centre Coordinació Rubí(COR)FGC
TotaLínia del Vallès FGCCRC - SaragossaCirculacióCPS – Saragossa
AdifEstació
AVE Lleida - Barcelona - França
Puesto de MandoAdifC24HRenfe
Circulació
CPSAdifEstacióLlarg recorregut
Puesto de MandoAdifC24HRenfe
Circulació
CPSAdifEstacióRegionals
Puesto de MandoAdifC24HRenfe
Circulació
CPSAdifEstació Principal[1]C24HRenfeEstació
Rodalies
Centre de CoordinacióEmpresaInfraestructuraLínia o Servei
Gestió de riscos
La coordinació del CECAT amb els serveis ferroviaris
Durant l’any 2011 el nombre d’avisos de prealerta del pla d’actuació del PROCICAT
pel transport ferroviari de passatgers, i que comporten tall de servei i circulació, es va
incrementar un 36% respecte el 2010, i enguany ha augmentat en un 23% respecte el
2011 i un 67% respecte 2010, tot i que gran part d’aquests avisos són per motius
aliens a l’activitat com ara suïcidis representen afectacions del servei.
El 2012 el nombre d’avisos de prealerta per talls de servei degut a arrollaments,
caigudes de tensió o incendis a les vies ha estat de 112, dels quals 19 corresponen a
afectacions al Metro bàsicament per suïcidis.
Gestió de riscos
Activitat pla d’actuació PROCICAT - Ferrocarril
031322013
011282012
06912011
15672010
EmergènciesAlertesPrealertes
Gestió de riscos
77%
16%
6%1%
RENFE ADIF
FGC
Metro
Funicular
47%
8%
25%
9%
5%2%4%
Atropellament
Caiguda de tensió
Averia
Incendi proper vies
Element a la via
Meteorologia
Decarrilament o xoc
Activitat pla d’actuació PROCICAT - Ferrocarril
Gestió de riscos
0 10 20 30 40 50 60
Atropellament
Caiguda de tensió
Averia
Incendi
Element a la via
Incle.Meteo
Descarrilament o xocRenfe Adif FGC Metro Funicular
62%
38%
Total
0%81%50%58%Alienes al servei
100%19%50%41%Imputables al servei
FunicularMetroFGCRENFE ADIF
Activitat pla d’actuació PROCICAT - Ferrocarril
05/01/12: Incendi al sostre d'un tren de mitja distància aturat a Port Aventura.
19/01/2012: Xoc de Rodalies i Talgo buit al túnel de sortida de l’estació del
Clot de Barcelona. 25 ferits
06/02/12: Descarrilament de tren sense passatge i afectació a catenària amb
tancament de l’estació de França.
09/02/2012: Xoc d’un rodalies i el topall de final de via a l'estació de Mataró. 1
ferit greu i 9 de menys gravetat.
18/07/2012: Descarrilament tren FGC. No afectats. Tallada circulació entre
Igualada i Piera.
01/10/2012: Descarrilament en maniobres a línea R5 de FGC entre Sant
Vicenç i Manresa. No afectats.
Gestió de riscos
Activitat pla d’actuació PROCICAT - Ferrocarril
67
91
128 132
0102030405060708090
100110120130140150
2010201120122013
S’ha incrementat el nombre de prealertes en el transport de ferrocarrils
seguint la tendència creixent detectada ja al 2012.
Creixement del 45% respecte el 2011 i de més del 100% respecte 2010
Gestió de riscos
Activitat pla d’actuació PROCICAT - Ferrocarril
Prevenció dels riscos
Quins mitjans tenim?4
Què pot passar?1
Què cal fer ?2
Qui mana, qui actua i com actua?3
ÉS VIABLE?
Prevenció de riscos
Cóm enfocar la prevenció dels riscos?
Actuacions de:correcció i disminució dels riscos,
per a evitar o minimitzar l’exposició de les persones i béns als riscos,
per a la detecció immediata dels riscos, mitjançant la vigilància, i també la seva detecció a
mig i a llarg termini, mitjançant els indicadors adequats.
per a aconseguir valors de risc acceptables.
Incideix tant en el focus generador de perill com en el valor de vulnerabilitat
(exposició i quantificació d’elements vulnerables)
La prevenció es pot fer abans de l’emergència o incidència, com a conseqüència de
l’anàlisi del risc, o després de l’emergència a partir de l’experiència adquirida.
Quines són les principals estratègies de prevenció dels riscos?
Prevenció de riscos
La prevenció inclou també les accions encaminades a evitar que els riscos que
l’avaluació del risc considera gestionables o acceptables s’incrementin fins a
nivells no gestionables o inacceptables, tant pel que fa a l’activitat generadora de
perill, com a l’exposició dels elements vulnerables.
Entre les actuacions de prevenció cal destacar les de planificació del territori i
de les activitats humanes i socials, que han d’assegurar la seva compatibilitat
amb els diferents riscos de protecció civil, tenint en compte les característiques
dels riscos i les capacitats de gestió i autoprotecció en cas d’emergència.
La prevenció en la fase del disseny és demostra la més efectiva i eficient.
Prevenció de riscos
Quines són les principals estratègies de prevenció dels riscos?
La importància de la prevenció en la fase del disseny: projecte Castor
Prevenció de riscos
Risc intolerable per a qualsevol situació
Risc intolerable per a situacions noves
Risc residual per a la planificació
Àmbit de la prevenció. No gestionable. No aplicable a usos del sòl.
Àmbit de planificaciód’emergències i control usos
del sòl
Àmbit residual. “No” gestió del risc, excepte
per la intervenció en cas d’accident
Risc menyspreable
+ -
10-5 10-6 10-9
Prevenció de riscos
Llindars de risc assumibles
10-6
10-7
10-8
10-9
10-5
10-4
1 10 100 1000
10-3
Risc residual per a la planificació
10-10
10-11
10-12
Risc residual
10000
Risc intolerable per a qualsevol situació
Risc intolerable per a
situacions noves
morts
Freq
üènc
ia a
cum
ulad
a pe
r a N
mor
tsLlindars de risc assumibles
Prevenció de riscos
Regió ALARP: as low as reasonable possible
Prevenció de riscos
Llindars de risc assumibles
65
Quin és la vulnerabilitat i exposició real al perill? Quin és el valor real del perill?
Que pensa un individusobre un perill?
I el conjunt de la societat?
La percepció social del risc el concepte social del risc.
El risc com a construcció social
Prevenció de riscos
““VoluntariVoluntari”” ““InvoluntariInvoluntari””
Risc Risc ““conegutconegut””
Risc Risc ““desconegutdesconegut””
Acceptació del risc
El risc com a construcció social
Prevenció de riscos
El nivell de risc acceptat creix amb el benefici obtingut.
La tolerància cap el denominats riscos voluntaris pot ser més de 1000 vegades
més gran que para els denominats involuntaris
Riscos similars poden tenir uns valor d’acceptabilitat similars o no.
La valoració de que un risc és acceptable depèn de la valoració subjectiva.
La informació que podem tenir sobre el risc, veraç o no, afecta a l’acceptabilitat
El risc com a construcció social
Prevenció de riscos
El principi d’integració dels plans d’emergència i de la prevenció és bàsic per l’operativa de resposta a una situacióde risc o emergència: tota la resposta ha de ser coherent i coordinada.
CIUTADÀ
ACTIVITATS IORGANITZACIONS
ADMIN. LOCAL
GENCAT
AUTOPROTECCIÓ
Si la integració falla la resposta operativa no és eficient i pot ser ineficaçincrementant els riscos als que ens exposem i la gestionabilitat de les emergències que es produeixin.
68
Prevenció de riscos
La coordinació públic - privada
La coordinació públic - privada
Essencial pels objectius de protecció civil: millora la seguretat dels individus
Genera interlocució públic – privadaRedueix incerteses, barreres i recels entre la part pública i la privadaGenera mecanismes d’integració de les operatives públiques i privadesAfavoreix la coordinació en episodis de risc greu i en emergències
– Millora el coneixement públic de les necessitats privades– Millora el coneixement privat dels mecanismes i serveis públics disponibles
Facilita detectar recursos privats per la gestió pública
Sensibilització privada envers el risc i les emergènciesFomenta l’autoprotecció i la contingènciaAfavoreix els processos d’anàlisi de vulnerabilitatsMillora la resiliència
Prevenció de riscos
Aspectes claus en la coordinació públic - privada
Respectar les competències de les partsEls procediments públics els fa l’administració pública competentLa contingència privada la fa la part privada
Buscar l’encaix de les competències de les partsCal que procediments públics i contingència privada “s’entenguin”Cal canviar el que calgui perquè encaixin
Sobre la base de la confiança: compartir informació per controlar la seva difusióconjuntament i que sigui una eina més de la gestió de l’emergència.
Emmarcar la coordinació públic – privada en els drets individualsDret a la seguretat dels ciutadansDret a la rehabilitació el més ràpida possible i al normal funcionament de la societat (tant com es pugui en emergència i recuperació quant abans)Minimització de la despesa en situacions de risc i emergència
Prevenció de riscos
L’increment de les ciutats i de les complexes interrelacions i dependències internes i
externes de les estructures i la població. En el límit: megaciutats i la seva complexa
gestió. Catalunya com a gran regió metropolitana.
Garantir el subministrament del cada vegada major nombre de serveis bàsics i a cada
vegada més persones, amb l’agravant de la cada major vulnerabilitat d’aquests serveis i la
major vulnerabilitat i dependència de la societat.
El canvi climàtic i els seus efectes
Riscos del segle XXI: nous reptes.
Prevenció de riscos
www.gencat.cat/emergencies
Twitter @emergenciescat
www.facebook.es/emergenciescat
Recommended