Preview:
Citation preview
- 1. "El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci" "Principis
dels nous mitjans" Lev Manovich Per: Pau Doporto Gasull
- 2. Qu sn els nous mitjans de comunicaci?De forma general, el
concepte de "nous mitjans" fa referenciaa ls de lordinador per a
distribuci i exhibici de productes.En canvi, un producte creat per
ordinador per distribut en,per exemple, paper, no es consideraria
un "nou mitj", ja quelordinador est implicat en la CREACI, per no
en laCOMUNICACI.
- 3. Alguns exemples de nous mitjans serien:InternetVideojocsCD
DVD MultimediaLlibres electrnics
- 4. Com els vells mitjans estornaren nous mitjansJM Jacquard
inventaCharles Babbage Herman Hollerith Alan Turing teoritza laun
telar que, mitjanant dissenya, basant-se endesenvolupa peranomenada
"Mquinafitxes perforades, podia la idea de les fitxes lOficina del
Cens delsuniversal de Turing",teixir de formaperforades de
Jacquard, Estats Units la mquinaque podria fer qualsevolautomtica
imatges la anomenada "mquina de tabulaci elctrica.clcul que pogus
fer uncomplicades, incloentanaltica", que jaLempresa de Hollerith
hum, i imitar altresretrats. contenia la majoria dees convertiria
anys mscomputadores.. les caracterstiques dels tard en la IBM.
ordinadors moderns, per mai va ser completada.1800 18331839 1887
189318951936 1936Louis Daguerre inventa Edison funda el primerEls
germans Lumire Konrad Zuse crea elel daguerreotip, laestudi
cinematogrfic,presenten el seu hbrid primer ordinador
digitalprimera cmera realitzant curts de 30de cmera i projector
funcional, mitjanantfotogrfica. segons. cinematogrfic. cinta
perforada amb codi binari.
- 5. Els principis dels nous mitjans1. Representaci numrica2.
Modularitat3. Automatitzaci4. Variabilitat5. Transcodificaci
- 6. 1- Representaci numrica- Tots els objectes dels nous mitjans
es composen de codidigital (representaci numrica).- Poden ser
sotmesos a manipulacions algortmiques i estornen programables.- Els
vells mitjans analgics poden digitalitzar-se i passar aformar part
dels nous mitjans.
- 7. 1- Representaci numricaExemples:- Programes de manipulaci
dimatge, tals com el Photoshop,el Fireworks o el Gimp.- Programes
de manipulaci de so, com lAudacity o el FLStudio.- Programes de
manipulaci de vdeo, com el que contYouTube.
- 8. 2- ModularitatTamb anomenada "estructura fractal".- Els
objectes dels nous mitjans estan sempre formats perparts ms
petites, que alhora estan formades per parts encarams petites, fins
arribar als "toms", com per exemple elspxels.- Encara que passin a
formar part dun objecte ms gran,aquestes petites parts no perden la
seva identitat, i poden sermodificades independentment.
- 9. 2- ModularitatExemple- Capes. Blood Elf Color Process, Nacho
FernandezLa capa de linia, la de color i la dombra son tres
elementsindependents, que suneixen per formar la imatge final.
- 10. 3- AutomatitzaciMitjanant la codificaci numrica i la
modularitat, es podenarribar a automatitzar les operacions
relacionades amb lacreaci, manipulaci i accs, arribant a eliminar,
fins a certpunt, la intenci humana del procs.3.1 Automatitzaci de
baix nivell: lusuari modifica o crea de zeroun objecte meditic,
mitjanant plantilles o algoritmes
simples.PhotoshopFiltre/Interpretar/Nvols
- 11. 3- Automatitzaci3.2 Automatitzaci dalt nivell: Lordinador
entn el significat, osemntica, dels objectes amb els que treballa.
Un exemple seria laintelligncia artificial, utilitzada sobretot en
videojocs.I daltres ms desenvolupades, com les delsHi ha IAs
senzilles, com la simple "dispara a secundaris del Fallout 3, que
disposen daccionsla protagonista" de les torretes del
Portal.prpies, accions en resposta al jugador, i accionsen resposta
a altres personatges.
- 12. 3- Automatitzaci3.3 Accs: Donat que un ordinador pot
emmagatzemar granquantitat de material didctic, sorgeix la
necessitatdautomatitzar tant lemmagatzematge com la organitzaci i
cercadels objectes, normalment mitjanant bases de dades.
- 13. 4- VariabilitatA diferncia de la lgica industrial, que
consistia en fer moltsobjectes exactament iguals, el requeriment
actual consisteixen personalitzar el producte per a cada usuari, de
forma quepoden existir infinites versions diferents del mateix
objectemeditic.Casos particulars de variabilitat:4.1 Els mitjans es
poden guardar en una base de dades, a partir dela qual es poden
generar una varietat dobjectes que es diferencienen resoluci, forma
i contingut.
- 14. 4- Variabilitat4.2 Es fa possible la separaci del nivell
del contingut de lainterfcie.La interfcie duna web canvia depenent
de lexplorador o eldispositiu amb que lobrim.
- 15. 4- Variabilitat4.3 Lusuari pot proporcionar informaci al
software, i aquestcrear una interfcie adaptada als interessos
introduts.SIRI, lapp dApple, comena a tots els aparells amb els
mateixosparmetres, per segons sintrodueixin noves dades, els
parmetrescanviaran envers els gustos de lusuari.
- 16. 4- Variabilitat4.4 La interactivitat de tipus arbori, que
consisteix en un arbre demens.
- 17. 4- Variabilitat4.5 La hipermdia, que consisteix en elements
connectatsmitjanant hipervincles.El Facebook ns un exemple.
- 18. 4- Variabilitat4.6 Actualitzacions peridiques, que poden
ser tan manuals comautomtiques.Els antivirus, com lAVAST,
actualitzenla base de dades de virus constantmentper mantenir-se al
dia de les amenaces.4.7 Escalabilitat, que permet generar diferents
versions del mateixobjecte meditic a diferents mides.A Deviantart
les obres es guardenamb una mida determinada, pera lhora densenyar
un avan, esmostra la mateixa obra amb unamida reduda.
- 19. 5- TranscodificaciLa transcodificaci consisteix en traduir
dun format a un altreuna obra digital, com per exemple passar una
imatge de jpg a png,o un vdeo davi a mp4. Habitualment aquest canvi
ve donat per lesmillores del software i laparici de nous cdecs que
fan que elsnous formats tinguin millor qualitat i ocupin
menys.Segons Manovich, els nous mitjans consten de dues
capesdiferenciades, la capa cultural, que consisteix en conceptes
quepoden veure i entendre els humans, tals com escriptura,
fotografia,dibuix, i la capa informtica, que consta del llenguatge
informtic,el binari, les estructures de dades, que han dentendre
elsordinadors.Quan les dues capes suneixen, sorgeixen els nous
objectesmeditics.
- 20. Qu no sn els nous mitjansHi ha altres principis que es
consideren popularment diferenciesentre vells i nous mitjans, per
que en realitat no ho son, ja quealguns dels vells mitjans
contenien aquestes caracterstiques.1 Els nous mitjans son analgics
(dades continues) transformats a digital (dadesdiscretes)- El
cinema, que es basa en el mostreig de 24 fotogrames per segon, ja
passavade continu a discret.2 Lordinador pot reproduir tots els
mitjans digitals (text, imatge, udio, etc.)- El cinema tamb
combinava totes aquestes coses abans de la creaci delsordinadors.3
Els nous medis permeten laccs immediat a qualsevol element (accs
aleatori)- Els muntadors cinematogrfics sempre han pogut manipular
i reordenar eltemps.
- 21. Qu no sn els nous mitjans4 La digitalitzaci comporta prdua
dinformaci- Aix era cert en el passat, per actualment, amb la
millora de la tecnologia,saconsegueix fins i tot ms informaci que
la original.5 En els nous mitjans, les copies sempre son idntiques
als originals, ja que no esdegraden.- A lhora de passar els
elements dun format a un altre, seliminen elements peralleugerir el
seu pes, i hi ha una certa degradaci per la prdua dinformaci.6 Els
nous mitjans son interactiusSempre hi ha hagut interacci en lmbit
de lart, sigui ls de la imaginaci alllegir un llibre, o la
participaci del pblic en obres de teatre..
- 22. ImatgesIcona
Internethttp://www.softicons.com/free-icons/system-icons/crystal-intense-icons-by-tatice/connexion-internet-2-iconIcona
Videojocshttp://www.softicons.com/free-icons/toolbar-icons/super-mono-3d-icons-by-double-j-design/games-iconIcona
CD
DVDhttp://www.softicons.com/free-icons/system-icons/crystal-clear-icons-by-everaldo-coelho/devices-cd-rom-unmount-iconIcona
Multimdiahttp://www.softicons.com/free-icons/web-icons/general-vector-icons-by-antialiasfactory/multimedia-iconIcona
Llibres
electrnicshttp://www.softicons.com/search?search=kindle&x=0&y=0