View
218
Download
4
Category
Preview:
Citation preview
Millora de l’Aprenentatge Inicial de la
Lectura (Parvulari i cicle Inicial)
Justificació i eixos de millora
Setembre 2012
25/09/2012 2
Millora de l’Aprenentatge Inicial de la Lectura
1. Per què cal millorar
2. Conèixer què diu la llei
3. Treballar amb fonamentació (conceptual i metodològica)
4. Habilitats de descodificació
5. Habilitats de comprensió lectora
6. Selecció de materials i activitats
7. Enfocament social d’aprenentatge de la lectura
8. Avaluació
9. Paper del mestre
“Línia d’escola”
25/09/2012 3
Qüestionari_Centres BLL
Centres que han participat :
89 de 225 escoles( 39,5%)
− 43% públics
− 31 % concertats
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Públics
Concertats
Participació
Total BLL
25/09/2012 4
1. Per què cal millorar?
Llegir per gust
Saber llegir per aprendre (CM/CS/ESO)
competència informacional
lectura d’estudi
Saber llegir Percepció visual
Consciència fonològica Correspondència grafia/fonema
Comprensió de les paraules Relacions entre paraules (frase)
(EP/ESO)
Idees i relació entre idees Propòsits de lectura
Estructura dels textos Estratègies de comprensió
QUÈ llegeixen
COM llegir
25/09/2012 6
Què vol dir ser competent en lectura?
“El lector genera el significat en resposta al text mitjançant els seus
coneixements previs, i un ventall de situacions que sovint es deriven
de situacions socials i culturals.
Mentre construeix el significat, el lector utilitza diversos processos,
habilitats i estratègies per tal de promoure, controlar i mantenir la
comprensió.
S’espera que aquests processos i estratègies es modifiquin segons el
context i l’objectiu, ja que el lector interactua amb diversitat de textos
continus i discontinus en suport imprès (normalment) amb textos
múltiples en suport electrònic”
PISA (2009). Quadern 12. La competència lectora (pàg.16-17)
25/09/2012 7
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2010/12/07/14/08/786f1a6a-251a-4598-89d0-5f26880b8fd5.pdf
2 3 4
24 35 23
27 33 18
24 29 21
-1 1
1 12
1 19
1 18
25/09/2012 8
PISA 2009
. Recuperar informació
. Formar-se una comprensió general del text
. Desenvolupar una interpretació
. Reflexionar i avaluar el contingut d’un text
. Reflexionar i avaluar la forma d’un text
25/09/2012 9
Competència
lectora
Usar el contingut
del text
principalment
Recórrer primer al
coneixement extern
Accés i
recuperació
25 %
Integració i
Interpretació
50%
Recuperar
informació
Assolir una
comprensió general
Elaborar una
interpretació
Reflexionar i
Avaluar 25%
El contingut
del text
El format del text
Categoria d’aspectes de la prova CL PISA 2009
25/09/2012 10
1. Obtenció d’informació literal: localitzar i extreure
informació concreta (atenció de parts o fragments del
text)
2. Comprensió global : considerar el text com un tot,
identificar idea principal o general del text
3. Interpretació del significat : capacitat de realitzar
inferències i extreure informació no explícita
4. Reflexió i valoració: reflexió crítica sobre les
qualitats del text quan a la utilitat i rellevància de la
informació
25/09/2012 11
2. La llei
25/09/2012 12
LOE (2006)
Educació infantil
Article 5. Correspon a les administracions educatives
fomentar una primera aproximació a la lectura i
l’escriptura...
Educació primària
Article 19.3
...a fi de fomentar l’hàbit de la lectura, s’hi ha de dedicar
un temps diari.
25/09/2012 13
DECRET 181/2008, d’ensenyaments del segon cicle d’educació
infantil
ANNEX
CURRÍCULUM DEL SEGON CICLE DE L’EDUCACIÓ INFANTIL
Introducció
L’ús funcional i significatiu de la lectura i de l’escriptura
ha de portar, doncs, amb la intervenció educativa
pertinent, a l’inici del coneixement i característiques
del text escrit, adquisició a què s’arribarà en el cicle
inicial de l’educació primària.
25/09/2012 14
DECRET 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix
l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil.
Objectiu de cicle número 9
Mostrar interès per la descoberta progressiva de les
relacions entre el text oral i l’escrit, iniciar-se en l’ús
funcional de la lectura ...
Continguts lectura
25/09/2012 15
DECRET 142/2007 de 26 de juny, pel qual s’estableix
l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària
Article 8. Competències bàsiques 8.5 La lectura és un factor fonamental per al
desenvolupament de les Cb i ha d’estar inclosa en el
desenvolupament de totes les àrees. Els centres, en
organitzar la seva pràctica docent, han de garantir una
mitjana mínima de 30 minuts diaris destinats a la
lectura.
Annex 2 Continguts de llengua de Cicle inicial
Criteris d’avaluació de llengua de Cicle inicial
25/09/2012 16
Qüestionari. 1. En quin grau esteu d’acord amb aquest
enunciat: “ La majoria dels infants han d’iniciar el primer curs
d’educació primària sabent llegir”
Educació Infantil:
- Un 56 % ha respost que totalment d’acord o acord
- Un 44 % ha respost en desacord o totalment en desacord.
Educació Primària:
- Un 75 % ha respost que totalment d’acord o acord
- Un 25 % ha respost en desacord o totalment en desacord
25/09/2012 17
Algunes reflexions:
“ La majoria dels infants han d’iniciar
l’Educació Primària sabent llegir”
- “Saber llegir “ en l’aprenentage inicial de la lectura què
vol dir? .
- Si alguna escola ho té com a requisit , podria situar una
quantitat d’alumnes en posició de “dificultats
educatives”?
- La coordinació entre les dues etapes/ cicles- en el “sentit
més ampli del terme” – és efectiva?
25/09/2012 18
3. Treballar amb fonamentació (conceptual i metodològica)
25/09/2012 19
Ensenyar a llegir
i a escriure
Fons, M. (2006): “La complexitat de l’ensenyament inicial de la llengua escrita”.Articles, 40
Activitat
sociocultural
Aspectes
emocionals
Aspectes
lingüístics
Processos
cognitius
Teoria
d’aprenentatge
Desenvolupament
evolutiu
Activitat complexa
25/09/2012 20
El procés lector
CONTROL DEL PROCÉS i METACOMPRENSIÓ
“ The reader ” Eduard Manet
“The reader” Eduard Manet Memòria a curt termini
Processament ascendent
(Processos de baix nivell)
Accés al lèxic
Reconeixement de
paraules
Descodificació
TEXT
PARÀGRAF
FRASE
PARAULA
LLETRA
Ruiz Bikandi, U. (2000): Didáctica de la segunda lengua. Madrid: Síntesis
Memòria a llarg termini
Processament descendent
(Processos d’alt nivell)
Formulació i verificació
d’hipòtesis
Anticipació
Construcció d’inferències
Comprensió
Interpretació
25/09/2012 21
Hi ha diversitat d’usos de la lectura
Hi ha diversitat de materials per llegir: portadors de text
i suports textuals
Els materials són accessibles als infants
La lectura acompanya els jocs
La lectura està incorporada a la vida
Característiques d’un entorn
alfabetitzador
25/09/2012 22
. Veure adults significatius llegint
. Assistir a lectures en petits grups
. Fer proves i sentir-se recolzat emocionalment en els seus intents
. Experimentar la màgia de la lectura, el seu poder d’introduir-nos en mons fascinadors.
. La dimensió lúdica i gratificant ha d’acompanyar la lectura
SOLÉ, Isabel:“L’aprenentatge i l’ensenyament de la lectura” a TEBEROSKY, A. i SOLÉ, I. (1997): Psicopedagogia de la
lectura i de l’escriptura. Barcelona: UOC
Isabel Solé
Context motivador d’aprenentatge de la lectura
25/09/2012 23
Cal aprendre’n amb els usos reals de la lectura
Pràctic - Científic – Literari
http://www.ub.edu
Liliana Tolchinsky
Tolchinsky, L. (1990): “Lo práctico, lo científico y lo literario: tres componentes componentes en la noción de
alfabetismo”. Comunicación y Educación, 6, p. 53-62
25/09/2012 24
Hi ha fases d’aprenentatge Reconeixement de mots
Atribució de significat
http://www.spulomdingenvantemaken.nl
Uta Frith
.No diferenciada
.Logogràfica
.Logogràfica amb hipòtesis
quantitatives
.Logogràfica amb hipòtesis
qualitatives
.Alfabètica sense integració
.Alfabètica amb integració
.Ortogràfica
. Logogràfica
. Alfabètica
. Ortogràfica
25/09/2012 25
Qüestionari. 2. Quin percentatge d’alumnes finalitzen el cicle
inicial d’educació primària “sabent llegir”?
Una amplia majoria
- el 88%- contesten
que més del 85 %
de l’alumnat.
- És un èxit ?
1. Quina és la font/s d’aquesta dada: és una
evidència o una percepció?
2. Inclou els alumnes amb nee o amb dificultats?
25/09/2012 26
Qüestionari. 4.
A les aules del parvulari s'avaluen i s'aprofiten didàcticament
les anomenades "Fases de lectura" per desenvolupar les
activitats de l'aula?
Qüestionari. 5. S’ajusta la programació inicial de 1r de primària
en funció de la fase de lectura on es troba cada alumne?
El 87 % de les respostes de mitjana de parvulari i cicle
inicial afirmen que es treballa bastant ó molt.
25/09/2012 27
Millora de l’Aprenentatge Inicial de la Lectura
4. Habilitats de descodificació
La doble via de reconeixement dels mots
Max Coltheart
Coltheart, M. (1978). Lexical access in simple reading tasks. In Underwood, G. (Ed.), Strategies of Information
Processing. London: Academic Press.
Via
lèxica
Via
fonològica
25/09/2012 29
Qëstionari6. Com a escola, quin nivell de
SISTEMATITZACIÓ teniu en els diversos procediments
implicats en l'adquisició del codi escrit?
Aplicació de la "doble via" de reconeixement de paraules
El 91 % de les respostes afirmen que es treballa bastant ó
molt.
25/09/2012 30
Habilitats de descodificació
. Aplicació de la “doble via” (lèxica i fonològica)
. Discriminació visual
. Consciència fonològica:
. Discriminació auditiva
. Segmentació
. Valor sonor de les grafies
. Síntesi fonètica
25/09/2012 31
Qëstionari6. Com a escola, quin nivell de
SISTEMATITZACIÓ teniu en els diversos procediments
implicats en l'adquisició del codi escrit?
Discriminació visual El 80 % de les respostes afirmen que es treballa bastant ó
molt.
25/09/2012 32
Qëstionari6. Com a escola, quin nivell de
SISTEMATITZACIÓ teniu en els diversos procediments
implicats en l'adquisició del codi escrit?
Consciència fonològica: discriminació auditiva
El 97 % de les respostes afirmen que es treballa bastant
ó molt.
25/09/2012 33
Qëstionari6. Com a escola, quin nivell de
SISTEMATITZACIÓ teniu en els diversos procediments
implicats en l'adquisició del codi escrit?
Consciència fonològica: segmentació en
grafies i paraules El 93 % de les respostes afirmen que es treballa bastant ó
molt.
25/09/2012 34
Qëstionari6. Com a escola, quin nivell de
SISTEMATITZACIÓ teniu en els diversos procediments
implicats en l'adquisició del codi escrit?
Consciència fonològica: valor sonor de les
grafies El 97 % de les respostes afirmen que es
treballa bastant ó molt.
25/09/2012 35
Qëstionari6. Com a escola, quin nivell de
SISTEMATITZACIÓ teniu en els diversos procediments
implicats en l'adquisició del codi escrit?
Consciència fonològica: Síntesi fonètica
El 90 % de les respostes afirmen que es treballa bastant ó
molt.
25/09/2012 36
Un treball sistemàtic de frase permetrà treballar...
Bàsic a les classes de P/CI
HABILITATS DE
DESCODIFICACIÓ
.Memòria a curt termini
.Percepció global
.Discriminació visual
.Camp visual
.Cognició global
SEMÀNTICA
.Significat dels mots
.Sinonímia / Antonímia
.Polisèmia
.Camps semàntics
GRAMÀTICA
.Fonologia
.Ortografia
.Lèxic
.Morfosintaxi
25/09/2012 37
Definició de CF
. Habilitat explícita que permet identificar, analitzar i
manipular l’estructura sonora de les paraules.
. Capacitat de manipular voluntàriament la seqüència de
fonemes que componen les paraules.
Es troba a la base de l’aprenentatge de la
lectura i de l’escriptura.
Correlaciona més que els QI
Rueda, M. (1993). “¿A qué nos referimos cuando hablamos de conocimiento fonológico?”
Lenguaje y comunicación, 8. Salamanca. Universidad de Salamanca.
Sylvia Defior
25/09/2012 38
Coneixements de CF
. Sensibilització a la rima
. Segmentació sil·làbica de les paraules
. Discriminació i producció de sons inicials i finals
. Discriminació dels fonemes d’una síl·laba (monosíl·labs)
. Manipulació de fonemes
. Anàlisi de semblances i diferències
. Segmentació fonològica
. Síntesi de fonemes
. Consciència de tots els fonemes d’un mot
25/09/2012 39
M A R C
Buscar paraules amagades
M A M A R
A R C
25/09/2012 40
GOS SSA SET A SERA
Fer “créixer” paraules
25/09/2012 41
Monosíl·labs, imprescindibles
http://www.cavallfort.cat
25/09/2012 42
Paraules llargues i curtes
25/09/2012 43
Qüestionari. 6. Quin nivell de sistematització teniu en els
diversos procediments implicats en L’ADQUISICIÓ
DEL CODI ESCRIT?
. Aplicació de la “doble via” (lèxica i fonològica)
. Discriminació visual
. Consciència fonològica:
Discriminació auditiva
Segmentació
Valor sonor de les grafies
Síntesi fonètica
Al voltant del 90% de centres responen bastant o molt en tots els
procediments
25/09/2012 44
5.Habilitats de comprensió
. Estratègies de lectura (lectura col·lectiva)
. Activitats de comprensió lectora
25/09/2012 45
Les estratègies en el procés lector
ABANS DESPRÉS D U R A N T
25/09/2012 46
“s’aprèn a llegir i comprendre millor els textos i a
escriure i a reflexionar i revisar com s’escriu, s’aprèn a
pensar, a partir d’unes bones interaccions orals. En
això juguen un paper clau les preguntes, les que
realitza el professorat i les que han d’aprendre a
formular els nois i noies”
D.142 i 143/2007 DOGC 4915 pàg. 21828
Annex 1: Cb
25/09/2012 47
Creació d’expectatives: Arribar a la classe amb un dit embolicat amb
una tireta . Portar “coses de curar”
. Activació de coneixements previs
Us heu fet mai mal al dit?: Qui us va curar? Com ho va fer? Amb què ho va fer?
. Prediccions sobre el contingut
A partir de les il·lustracions : Què us sembla que pot ser aquest cartell? Deu
ser un conte? Com ho sabeu? Té dues parts, com ho sabem?
Quines paraules, potser, hi haurà escrites (a un costat i a l’altre)?
(anotar-les a la pissarra)
A partir de remarcar les dues parts del cartell: Hi deu dir el mateix en un
costat que a l’altre? Com és que hi ha números?
Establiment del propòsit de la lectura : Llegirem per veure si explica com
es cura i també per saber si nosaltres ho fem bé
Comprovar si les paraules que hem pensat i escrit, hi són (alumnes d’etapa
alfabètica)
Abans de la lectura
25/09/2012 48
Durant de lectura
. Remarcar el títol “Què cal tenir a la farmaciola” i llegir-lo resseguint amb el dit. Identificar el mot farmaciola.
. Anar llegint les coses que hi ha a la farmaciola: Fer previsions de contingut a partir de cada dibuixet. Anar verificant el que diguin i el que havíem escrit a la pissarra anteriorment. Adonar-se de les diferències en la quantitat de lletres. Relacionar-ho amb les seves hipòtesis. Verificar-les.
. Recapitular tots els components: Lectura expressiva d’un alumne
. Lectura del text instructiu : Llegir expressivament el títol
. Formular hipòtesis del contingut de cada paràgraf a partir de la il·lustració. Com ho deu posar?
. Llegir expressivament cada paràgraf
25/09/2012 49
Avaluar la consecució dels propòsits
Ha explicat com es cura? De la manera que expliquen és igual que com ho dèieu
vosaltres?
Preguntes de comprensió diverses
Què es el primer que hem de fer per curar a algú? Digues tres coses que es necessiten
per curar a algú?
Què faries per curar si no tinguessis farmaciola? On s’ha de posar l’armari de la
farmaciola? De qui són aquestes mans que curen?
Activitats de síntesi
Dictar la llista del que es necessita per curar a algú ( Col·lectivament i el
mestre escriu a la pissarra el que dicten els infants, o per parelles, l’un dicta i l’altre
escriu).
Jocs d’aparellament dibuix-paraula
Simulacions
Després de la lectura
25/09/2012 50
Activitats de comprensió lectora
. Respondre preguntes: . Triar la resposta correcta
. Anàlisi d’afirmacions (veritat/fals)
. Preguntes inferencials, interpretatives i d’anàlisi i valoració
. Omplir buits (amb solucions o sense)
. Aparellar, relacionar . Mots i definicions
. Personatges i adjectius descriptius
. Classificar mots segons categories
. Ordenar (lletres d’una paraula, mots d’una frase...)
. Recompondre (fragments narratius, fases d’un procés, notícies, poemes)
. Acomplir ordres
. Lectura amb distractors
25/09/2012 51
Qüestionari. 7. Teniu sistematitzat el treball amb les
ESTRATÈGIES DE LECTURA?
A parvulari un 84% i a CI un 89 % responen bastant o molt.
Apunts per la reflexió:
− Què entenem per la sistematització de les estratègies de
lectura?
− Per a tots els alumnes? Inclosos els que presenten més especial
dificultat?
− Quin és el nostre coneixement com a mestres de les estratègies
que es posen en joc en l’acte lector?
25/09/2012 52
6. Selecció activitats i materials CL
25/09/2012 53
Materials i activitats per aprendre a llegir
.Portadors i suports textuals
.Tipus de text i d’usos de la lectura
.Materials d’aula
.Racons de lectura
.Activitats bàsiques
25/09/2012 54
Factors: El format de text (Pisa 2009)
Competència en comprensió lectora
Discontinus
Quadres i gràfics
Taules
Diagrames
Mapes
Formularis
Anuncis
Continus Narració Exposició Descripció Instrucció
Argumentació
Mixtos
Múltiples Generats independents i tenen sentit independentment Ex: un seguit de pàgines Web de diferents empreses que ofereixen consells per viatjar, que poden oferir indicadors semlants o no.
Hipertext: lectura no lineal ( mitjà digital)
Text: lectura lineal
25/09/2012 55
Qüestionari. 3. Quina PROCEDÈNCIA tenen dels
MATERIALS per aprendre a llegir en aquests dos cicles
del vostre centre?
Marqueu de l’1 al 4 en funció de l’ús que en feu:
− Materials de llibres de fitxes i de text (79%)
− Fulls preparats per les mestres (88%)
− Materials de l’entorn dels infants (64%)
− Materials de les biblioteques d’aula (87%)
− Jocs (memories, lotos, dòminos, puzles) 50 %
Una mitjana del 81% dels centres basen l’aprenentatge en les propostes i
materials editats en format de llibre de text i es complementen amb
materials de suport
25/09/2012 56
Textos d’ús...
PRÀCTIC Autonomia Pertinences dels infants
Ordre d’aula: espais i materials
Circulars i notes per a les famílies
Controls d’assistència: a classe i a activitats
Nom d’infants i de grups: classe, escola, taula, tallers
Retolació d’espais d’escola i de carrer
Horaris i menús
Calendaris diversos
Materials de l’entorn: logos i etiquetes, cartells, plafons.
Missatges i correus@
Llistes diverses.
Acords d’assemblees de classe
25/09/2012 57
Textos d’ús...
CIENTÍFIC Poder (Apropiació d’informació)
Notícies d’aula i de premsa
Textos del llibres de text
Textos expositius (Revistes i llibres coneixements)
Textos instructius: ordres, invitacions, jocs, receptes
25/09/2012 58
Textos d’ús...
LITERARI Gaudi i erudició
Narracions i relats
Diàlegs
Poemes
Cançons
Endevinalles
Rodolins i acròstics
25/09/2012 59
Referents d’aula, NOMÉS els necessaris!
. Llista dels noms dels alumnes
. Calendari i setmana
. Plafó de càrrecs i llistes diverses
. Rètols amb estructures d’ús més freqüent
. Títols dels contes explicats / de personatges coneguts
. Alfabet de grafies: col·lectiu a la paret i individual
. Alfabet amb referents sonors (onomatopeies)
. Paraules de referència so-grafia
. Rètols i cartells de lèxic treballat
. Llibretes amb paraules d’escriptura difícil
. Diccionaris d’aula (progressius):
. Temàtics a la paret (A5 amb fotografia i paraula)
. Temàtics en capses o carpetes de fundes de plàstic
. Primer diccionari alfabètic (classificació alfabètica dels cartrons A5)
. Cançoners, poemaris, noticiaris, receptaris
25/09/2012 60
Activitats bàsiques
.30’ minuts diaris de lectura
. Padrins de lectura
. Lectura expressiva
. Lectures col·lectives
. L’hora del conte
. Biblioteca d’aula
25/09/2012 61
El lector del dia
Lectura expressiva
25/09/2012 62
Cal ensenyar i aprendre a preparar-los
.Dues veus (directa i indirecta)
.Dos punts d’expressivitat
Juli Palou i Montserrat Carreras /Graó
25/09/2012 63
Lectura de textos de ciència als companys
Un text al final de cada lliçó o projecte
25/09/2012 64
Biblioteca d’aula
. Possibilitat real de triar el llibre
. Seleccionar un lloc còmode per llegir
. “Parlar del llegit”
. Estona de model lector del mestre
25/09/2012 65
7. Enfocament social de l’aprenentatge lector
25/09/2012 66
“s’aprèn a llegir i comprendre millor els textos i a
escriure i a reflexionar i revisar com s’escriu, s'aprèn
a pensar, a partir d’unes bones interaccions orals.
En això juguen un paper clau les preguntes, les que
realitza el professorat i les que han d’aprendre a
formular els nois i noies” (Decrets (142 i 143/2007
DOGC 4915 –pàg. 21828)
Per aprendre a llegir bé cal interactuar
Annex 1 (Decrets 142 i 143/2007)
25/09/2012 67
Agrupament //
Tipus
d’habilitat
lectora
RECONEIXEMENT
DE PARAULES
COMPRENSIÓ DE
TEXTOS
LECTURA EN VEU
ALTA
GRAN
GRUP
Noms propis i
comuns
Llistes, horaris i
calendaris
Circulars i notes
Títols de contes, de
cançons
Programes i cartells
Notícies, receptes i
etiquetes
Poemes, cançons,
rodolins
Llibres de
coneixements i
mapes concep.
Notes i circulars
Diaris, notícies i
anuncis publicitaris
Llibres
(coneixements i
imaginació)
Programes i cartells
Endevinalles,
poemes i rodolins
Instruccions
Mapes conceptuals
(Els companys seran
l’auditori)
Notes i
circulars
Notícies
Programes
Textos retòrics
Llibres
biblioteca
Lectures
compartides
25/09/2012 68
Agrupament //
Tipus
d’habilitat
lectora
RECONEIXEMENT
DE PARAULES
COMPRENSIÓ DE
TEXTOS
LECTURA EN VEU
ALTA
PETIT
GRUP
Noms propis i llistes
de noms comuns
Jocs de taula:
dòmino, memory,
lotos, quintos.
Cartells i menús
Logotips i etiquetes
Títols de contes
Llibres de
coneixements
(treballats en gran
grup prèviament)
Àlbum fotografies de
classe
Diaris i revistes
Menús
Programes
Textos retòrics
col·leccionats: poemes,
endevinalles i rodolins
Llibres biblioteca molt
treballats i coneguts
Llistes
Notes i circulars a
casa
Llibres de la
biblioteca
Textos retòrics
Notícies d’aula i
d’escola
25/09/2012 69
Agrupament //
Tipus
d’habilitat
lectora
RECONEIXEMENT
DE PARAULES
COMPRENSIÓ DE
TEXTOS
LECTURA EN VEU
ALTA
PARELLA
Noms propis i
comuns.
Llistes i
vocabularis
Diaris i revistes
Jocs de taula
(=que petit grup)
Etiquetes
Diaris i revistes
Àlbum de
fotografies (peus de
foto)
Llibres biblioteca
molt treballats
Noticiaris,
cançoners i
poemaris
Llibre de lectura de
la classe
Notes a la
senyoreta i a
casa
Textos retòrics
Lectures
fetes a classe
Llibres de la
biblioteca
Noticiaris
25/09/2012 70
Agrupament //
Tipus
d’habilitat
lectora
RECONEIXEMENT
DE PARAULES
COMPRENSIÓ DE
TEXTOS
LECTURA EN VEU
ALTA
Noms propis i
comuns.
Llistes
Horaris i
calendari
Menú de l’escola
Títols de contes
Llibres de
coneixements
Notícies
Àlbum d’usos
socials
Títols
Notícies i
anuncis
Llibres de
coneixements
Receptes
IND
IVID
UA
L
25/09/2012 71
8. Avaluar lectura
25/09/2012 72
Avaluació completa: QUÈ i COM
Quin nivell de comprensió assoleix?
Quina velocitat demostra Quina actitud hi té l’alumne?
25/09/2012 73
Aidan Chambers (1973)
Els lectors ES FAN, no naixen
http://culture-et-debats.over-blog.com
Els NO lectors també!!
25/09/2012 74
Analitzar “l’efecte” de les activitats
. Materials que utilitzeu
. Durada i freqüència
. Paper dels alumnes
. Criteris d’avaluació
. Paper del mestre/a (comentaris)
. Lectures obligatòries
25/09/2012 75
Tutoria de lectura
. T’agrada llegir?
. T’agrada llegir en veu alta o prefereixes fer-ho en silenci?
. Et poses nerviós/a quan llegeixes?
. Trobes que et costa llegir?
. Què et sembla que podries fer?
. Jo t’hi podria ajudar? Com?
. T’agradaria que llegíssim d’una altra manera a la classe? De quina?
. Tens un tipus de llibre que t’agradi més que els altres?
. T’agradaria que jo et recomanés llibres de manera individual i que en parléssim tu i jo de si t’han agradat o no?
25/09/2012 76
Velocitat lectora
Mesura de la qualitat de la lectura expressiva en els seus tres components: entonació, fonètica i velocitat
Alexandre Galí
25/09/2012 77
Avaluació de la CL
1. Comprensió global : considerar el text com un tot
identificar idea principal o general del text
2. Obtenció d’informació literal: localitzar i extreure
informació concreta
3. Interpretació del significat : capacitat de realitzar
inferències, d’extreure informació no explícita i
d’interpretar
4. Reflexió i valoració: reflexionar sobre les qualitats
del text: utilitat, forma i contingut
25/09/2012 78
9. Paper del mestre/a
25/09/2012 79
Llegiu als alumnes (a tot el grup o a petits grups)
Llegiu col·lectivament
Llegiu-los MOLTS contes
Presenteu llibres, setmanalment
Llegiu silenciosament, amb ells
Parleu-los dels llibres que llegiu
Recomaneu-los llibres, personalment, cada setmana
Feu cerques d’informació col·lectives
PARLEU MOLT DELS LLIBRES LLEGITS
El mestre: model PERMANENT de lectura
25/09/2012 80
El paper del mestre . Conèixer del punt de partida de cada alumne
. Estimular-los perquè aventurin hipòtesis
. Saber esperar
. Investigar els perquès
. Interpretar les respostes
. ...
. Interaccionar per facilitar els aprenentatges . Formular reptes assequibles
. Orientar la recerca de solucions
. Facilitar informació: emparaular la realitat
. Potenciar la interacció entre ells
. Avaluar per millorar la pràctica educativa . Encaminar cap a l’autoregulació
. Potenciar la relació família-escola
. Regular contínuament les accions a partir de l’observació, el diàleg, la interpretació i l’elaboració d’hipòtesis de millora
Fons, M. (2001): Llegir i escriure per viure. BCN: La Galera
25/09/2012 81
És molt possible construir una línea d’escola
coherent i fonamentada per la millora de
l’aprenentatge inicial de la lectura
25/09/2012 82
Qüestionari. 8. Quines DIFERÈNCIES IMPORTANTS
considereu que hi ha entre el parvulari i el cicle
inicial de primària a l’hora de plantejar aquest aprenentatge?
. En la sistematització de l’aprenentatge del codi ( 70%)
. En el temps setmanal dedicat a la lectura autònoma (71%)
. En la lectura en veu alta per part de la mestra (67%)
. En les activitats col·lectives (74%)
. En l’ús de materials manipulatius (80%
Una majoria estan d’acord o totalment d’acord que hi ha
diferències entre el parvulari i el cicle inicial de primària
alhora de plantejar l’aprenentage lectura
25/09/2012 83
Reunions de cicle i intercicle
Reflexió i acords escrits sobre didàctica de lectura inicial
en els diversos nivells (En les cinc línies)
Seguiment i anàlisi de resultats
Cada nivell ha de saber el què i el com del treball amb
la lectura que s’ha fet abans i que caldrà fer després
A les UD hi ha d’haver components curriculars
vinculats amb la lectura
25/09/2012 84
CI
Educació
primària Juny de
2010
Educació
secundària Novembre de
2010
http://www.xtec.cat/web/projectes/lectura/impulslectura
Recommended