LLIBERTAT I SEGURETAT: La llibertat en la societat …Llibertat condicional: 1.024 *Font:...

LLIBERTAT I SEGURETAT:

La llibertat en la societat de la por

Enginyers Industrials de Catalunya . Octubre 2016

Dra. Esther Giménez-Salinas

El delicte com a concepte jurídic

� Bé jurídic protegit.

� Varia amb el pas del temps (el record del franquisme...)

� La creació de nous delictes: el delicte fiscal, contra el medi ambient.

� La desobediència ...?

� ¿Pot el dret penal protegir tots els béns jurídics?

� La confiança en el dret penal en època de crisi.

� ¿Pot el dret penal tradicional lluitar contra el terrorisme?

Tàcit (S. I, Roma)

“Pesima republica, plurimae leges”

Les reformes penals a Espanya

� Codi penal de la democràcia 1995

� Més delictes

� Més penes

� Saturació del sistema penitenciari

� Ineficàcia del sistema

� Percepció d’inseguretat

El populisme punitiu: el dret penal simbòlic

En èpoques de crisi sempre apareix un enemic

La crisis del Dret Penal

• Retribució: el comiat a Kant y a Hegel

• Les noves corrents:

• prevenció general i prevenció especial

• La resocialització (la Segona Guerra Mundial):

“La delincuencia juvenil es un fracaso del sistema educativo”

El fracàs de la resocialització

� El garantisme – neoclassicisme

� El Dret Penal simbòlic: el dret penal de l’enemic

� El populisme punitiu

� La justícia restaurativa

Com mesurar la delinqüència?

� La delinqüència és com un iceberg, és una piràmide.

� A la base hi ha els

delictes que ningú

detecta

- Presó- Condemna- Delicte resolts- Diligència prèvia- Denúncia criminal- Avisos a la policia- La víctima opina que no val la

pena denunciar- La víctima no ho defineix com un

fet delictiu- Delictes que ningú detecta

L' impunitat

� Homicidi a Espanya : 3% impunitat

� Homicidi a Mèxic : 97% impunitat

Espanya: poblaciópenitenciària

Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministerio del Interior - Secretaría General de Instituciones Penitenciarias. Dades a desembre de cada any.

ACRG1

Diapositiva 11

ACRG1 Aida Covadonga Rodriguez Gimenez; 18/10/2016

Espanya: taxa de criminalitat

*Últim anuari estadístic publicat: Ministerio del Interior del Gobierno de España- 2014

Infraccions penals per cada 1.000 habitants

Espanya: la sostenibilitat del sistema

� Un pres a Espanya costa al voltant de 63 euros al dia.

� El titular de premsa és:

� La durada mitja de la condemna és de 8 anys.

Catalunya: Característiques població reclusa

� Població total de 7.518.903 milions d’habitants

� Població reclusa per gènere:

� Interns: 8.677 persones: 8.071 Homes ; Dones ; 606

� 15 centres

penitenciaris

� Població reclusa per procedència

Catalunya: Característiques població reclusa

Catalunya: població reclusa

� 1º grau o règim tancat:

202

� 2º grau o règim ordinari: 6.973

� 3º grau o règim obert: 1.502

� Llibertat condicional: 1.024

*Font: Execució penal a Catalunya, dades setmanals a 21/09/2016 del 2016.

Rànking 10 països del món amb major població penitenciària

2016Nº País Població total de presos

1 USA 2,217,000

2 Xina 1,657,812*

3 Federació Russa 642,470

4 Brasil 607,731

5 Índia 418,536

6 Tailàndia 311,036

7 Mèxic 255,138

8 Iran 225,624

9 Turquaa 172,562

10 Indonèsia 161,692

Elaboració pròpia a partir de les dades del International Centre for Prison Studies, any 2016

*The China figures are for sentenced prisoners only. Figures for pre-trial detention and other forms of detention are not available but more than 650,000 were so held in 2009 (Supreme People’s Procuratorate).

Població reclusa mundial 2016

242

Caribbean

347

México212

698

94

192

Russia445

92

Seychelles799

155

• Taxa mundial per cada 100.000 habitants: 144

*Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del International Centre for Prison Studies, Febrer 2016

La situació als Estats Units

� 7,5 milions de persones sota control penal

Situació als Estats Units

1.Els EEUU representen el 5% de la població mundial i el 23,4% de la població penitenciària. Xina, amb una població 4,25 cops més gran, té el 14% de la població penitenciaria del planeta.

2.Tanmateix, entre 1988 y 2008 la taxa de criminalitat es va reduir en un 25%. En aquest període, mentre que la poblaciógeneral va augmentar un 2'8%, el número de presos va augmentar 20 veces.

3.Els analistes pensen que l'augment de la poblaciópenitenciària té menys a veure amb el creixement de la delinqüència, i més a veure amb el temps de les condemnes.

Situació als Estats Units

� La situació als USA al 2016 és de 698 presos per cada 100.000 habitants.

� El tema més important és que el número de presos no està en relació directa amb la criminalitat d’un país, sinó que és un indicador de la reacció al delicte.

� Un pres costa aproximadament entre 45 y 60 dòlars diaris en les presons públiques, mentre que en las presons privades se situa al voltants dels 30 dòlars.

Evolución de la poblaciópenitenciària als USA

(1925-2014)

Dades estadístiques:Relació entre presó i raça

• Als USA, un home de raça negra té 1 possibilitat

sobre 3 d’anar a la presó al llarg de la seva vida.

• Si és hispà, 1 sobre 6.

• Si és blanc, 1 sobre 17.

Dades estadístiques:Relació entre presó i raça

• A Europa la situació no és molt diferent en alguns

països:

• Suïssa el 70% de la població penitenciària és

estrangera.

• España són més del 40%, tot i representar només el

12% del total de la població.

• La conclusió és que el sistema penal continua sent

extraordinàriament selectiu.

La realitat supera la ficció: l’11- S del 2001

El món després de l’11- S

� Llibertat – Seguretat: un binomi en entredit.

� Són incompatibles eficàcia i garantisme?

� És compatible la seguretat amb la llibertat?

� Respostes individuals a problemes col�lectius: � Un dret penal obsolet?

Stefan Zweig

� “Si busco una formula pràctica per definir l’època d’abans de la Primera Guerra Mundial, l’època en que vaig créixer, espero haver trobat la més concisa dient que va ser l’edat d’or de la seguretat […] Tot tenia la seva norma, la seva mesura i el seu pes determinats. Aquest sentimient de seguretat era la possessió més preuada per a milions de persones, l’ideal comú de vida. Només amb aquesta seguretat valia la pena viure…”

El món d’ahir, 1942

Atemptats terroristes: Madrid, Londres, Brussel�les,

París, Niza,…

Característiques comuns

�Fets: morts indiscriminades defensant la ideologia jihadista. �Autors: ciutadans integrats, fruit de la immigració sense ascensor social. �Antecedents delictius, defensors de la Jihad.�¿Resposta penal?� “Dret penal de l’enemic”�¿Estat d’excepció, guerra ?�Altres respostes possibles

Els nous atacs terroristes

� Delinqüència per convicció, no per diners.

� Treball no jeràrquic.

� Cèl�lules independents.

� No els importa morir: Per a què castigar-los?

� El suïcidi a la presó de Saxonia

� En molts casos tenen la nacionalitat del país on viuen (França).

� Són joves ben ensinistrats que creuen en la legitimitat de la seva actuació.

� La captació a internet.

� Daesh (EI) aprofita la confusió.

El “Dret Penal de l’enemic”

� La tesi de Gühnter Jakobs : 1985

� dret penal del ciutadà

� dret penal de l’enemic

� El dret necessita ciutadans i una posiciógarantista de la societat

Els termes indiquen dos pols oposats d’un sol món, dues tendències en un solo context jurídic-penal.

El “Dret Penal de l’enemic”

� El dret penal de l’enemic és el conjunt de normes penals sui generis aplicables a una tipologia de delinqüents: terroristes, narcotraficants, autors de delictes de delinqüència organitzada.

� Són regles diferents a las del dret penal normal, diferents a les aplicables al ciutadà“normal”, infractor d’una norma.

El “Dret Penal de l’enemic”

� Conclusió: Existeixen dos menes de ciutadans

�El ciutadà “normal a qui se li aplica la pena després d’haver comès el delicte, i de qui s’espera la seva resocialització.

�L’altre –l’enemic- a qui s’ha d’interceptar a l’estadi previ, i combatre’l per la seva perillositat.

Crítiques a la doctrina de Jakobs

� Moltes de les lleis actuals responen en part al “dret penal de l’enemic”

� Oblida que el delicte no és merament un fet individual, és també un fet social fruit de les desigualtats.

� Trenca el principi d’igualtat.

� Qui definirà les característiques d’aquest enemic? I quins seran els límits d’aquest dret penal?

� Els riscos que hi ha en què es dirigeixi a un sector determinat.

� Els límits de l’Estat de Dret.

Alguns exemples de la seva aplicació

� USA: la Patriot Act 2005 i Guantànamo

� Espanya: La llei antiterrorista contra el jihadisme, 2015

� Mèxic: la incorporació de les forces armades en la lluita contra el narcotràfic

� França: “Estat d’excepció” després dels atacs terroristes a París i Niza

No podem oblidar…

� Terrorisme: es tracta d’un fet individual i cal castigar els autors. No hi ha justificació.

� Un fet social que reflecteix importants desequilibris.

� Conclusió: major control i major integració.

Europa i la societat de la por

� Pros i contres de la caiguda del mur.

� L’arribada del desconegut.

� La societat ja no és una comunitat que comparteix la cultura i les formes de vida, sinó un agregat d’individus.

� L’onada de refugiats / emigració i la nova por: un problema quasi irresoluble.

� Tancar les fronteres: Brexit, referèndum

d’Hungria, pèrdua de poder d’Angela MerKel

El retorn de les fronteres

� Una Europa sense fronteres: Espai Comú Europeu

� La globalització: un món sense fronteres

� 65 països han construït murs a les seves fronteres en els últims anys: ara hi ha 4 vegades més murs que quan va caure el Mur de Berlín

Alguns dels murs de la por

19981970’s

1974 20152013

1994

1980

20142002

2016 2010

Per pensar…

� Creiem que ens estan matant, però no acabem de saber del cert ni qui, ni com, ni a quin ritme. (Silva Sánchez)

� Les masses humanes més perilloses són aquelles que els han injectat a les venes el verí de la por (Octavio Paz)

� La violència no deixa de tenir una certa relació amb la por (Arturo Graf).

“Ojo por ojo y el mundo acabará ciego”

mo.

La idea d’una Justícia Restaurativa

� Del càstig a la Reparació

� Participació de la comunitat

� Recuperar la confiança

� La seguretat és de tots, però no a canvi de renunciar a la llibertat.

Moltes gràcies!

Càtedra de Justícia Social i Restaurativa Pere Tarrés - URL