Geomorfologia plana de lleida

Evolució geomorfològica de la plana de Lleida durant el Quaternari:

Fets destacats

J. C. Balasch SolanesDepartament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida

1. L’evolució de la conca de l’Ebre durant el Cenozoic

2. Les terrasses fluvials del Segre i de la Noguera Ribagorçana

3. Els cons de dejecció de l’Urgell4. La captura de la Noguera Ribagorçana5. L’avulsió del Segre a Balaguer

Índex

Mapa geològic de Catalunya:

-Unitats morfoestructurals

-Tipus de substrats

-Edats geològiques

Marc de la conca de l’Ebre

Bloc diagrama de la vall del Segre a l’àrea de Lleida (Solé, 1946)

0 10 km

Esquema geològic de l’W de la Depressió Central Catalana

Els dipòsits quaternaris (IGC, 2008)

Dipòsits quaternaris: terrasses de la plana de Lleida i cons al·luvials de l’Urgell

La creació de les terrasses i els relleus esgraonats

Formació de les terrasses fluvials

Formació de les terrasses fluvials

(Peña, 1983)

Sistema de terrasses Segre-N. Ribagorçana (Peña, 1983)

Tall geomorfològic de les terrasses als voltats de Lleida

(Remacha, 2006)

Terrassa 4 del Segre entre Balaguer i Menàrguens (Àrids Daniel) 1.

Terrassa 4 del Segre entre Balaguer i Menàrguens (Pavigard nord)

Resum dels nivells culminants i de terrassa reconeguts

Nivel

Elevación sobre lecho actual (m)

Edad (kaño) (Sancho et al. 2007)

Edad de la superficie

Peña y Sancho (1988)

Mapa Geo. C. Segrià

(IGC, 2006)

Badia et al. (2009)

1 150 - - - T8 – NC3 2 115-120 - - - T7 – NC2

3a-3b 80-90 > 780 Pleistoceno Inferior T6 – NC1 S.Qt5 Qt1 4 55-60 176 ±14 Pleistoceno Medio T5 S.Qt4 Qt2 5 35-40 64 ±4 Pleistoceno Superior T4 S.Qt3 Qt3 6 15-20 49 ±4 Pleistoceno Superior T3 S.Qt2 Qt4 7 10 11 ±0,8 Pleistoceno Superior T2 S.Qt1 Qt5 9 1,5-3 0,025-1 Holoceno T1 Qt6-Qt7

La creació dels cons de dejecció o cons al·luvials

Formació dels cons al·luvials en el contacte relleus-plana

Con de dejecció del riu Corb a Belianes (IGME, 1998)

Con de dejecció del Corb aigües avall de Belianes on es mostra la zona on les aigües vessen sobre la plana al·luvial (Els Aixaders)

(Calvet, 1986)

Principals conjunts de dipòsits quaternaris de la plana de Lleida i de l’Urgell

La Noguera Ribagorçana: primer afluent del Cinca i després capturat pel Segre

0 10 km

Esquema geològic sector W Depressió Central Catalana

0 10 km

Deposició nivell T-1

0 10 km

Deposició nivell T-2

0 10 km

Deposició nivell T-3a

0 10 km

Deposició nivells T-3b a T-9

(Peña, 1989)

Construcció dels nivells culminants de la N. Ribargorçana

(Peña, 1989)

Captura de la Noguera Ribagorçana pel Segre

L’avulsió o canvi de traçat del Segre per l’activitat de

l’anticlinal Balaguer-Barbastre

Diversos autors (Solé,1946; Solé y Llopis, 1946; Solé 1953; Peña 1983; Sancho, 1989; Escuer i Goula, 1992; Lucha et al., 2008) relacionen la deformació i inclinació de les terrasses dels rius Noguera Ribagorçana i Segre amb l’activitat de l’anticlinal de guixos Balaguer-Barbastre

L’activitat diapírica de l’anticlinal Balaguer-Barbastre

Nivell T6 basculat cap el NE, en la pedrera del Tossal del Deu (Camarasa)

0 10 km

La nova hipòtesi

0 10 km

Diapirisme actiu i barrera orogràfica (pre-T1): desviament W

0 10 km

Fi del diapirisme i antecedència del Segre (T3b). Captura NR

Criteris cartogràfics

Aflorament de dipòsits de graves poligèniques pirinenques exclusivament entre les valls dels rius Segre i Noguera Ribagorçana dibuixant la traça d’un antic curso fluvial, ara retallats per les valls transversals (Farfanya, Algerri)

0 5 kmIGC (2006)

Criteris topogràfics

L’alçada de la base dels dipòsits està en concordancia amb el nivell de base de les formacions dels nivells culminants. Les elevacions de la Serra Llarga es troben entre 380-450 m de altura, a més de 160 m sobre el Segre i a una alçada superior al nivell culminant d’Alguaire T1 (380 m)

Nivell basculatde Les Obagues del Masip (Gerb, Os de Balaguer)

Criterios litològics i mineralògics

Les valls dels rius Segre, Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana drenen afloraments rocosos de natura i extensió similars, per la disposició de les estructures perpendicular a les línies dels drenatges.

No obstant hi han diferències litològiques i d’extensió que poden ser usades com a traçadors de la procedència. Per exemple:

◦ Els gneisos del Canigó i de la Valira Nord, sols estan en el Segre

◦ Les roques volcàniques del Permotrias de la unitat tectònica de les Nogueres són més presentes en el Segre

◦ Extensió diferenciada d’afloraments de les ofites del Keuper

◦ Concentració d’or en les terrasses

Gràcies por la seva atenció