View
10
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
Església Parroquial de Sant Esteve d’Olot
L’Església Parroquial de Sant Esteve, té
els seus orígens a l’alta Edat Mitjana i ha estat
construïda i reconstruïda vàries vegades. A causa
dels terratrèmols del segle XV, l’ església d’estil
romànic va quedar parcialment destruïda i va ser
reconstruïda en estil gòtic tardà i al segle XVIII,
va tornar a ser totalment enderrocada per
construir-hi l’actual temple, per la qual cosa,
d’elements arquitectònics anteriors al segle XVII
no en queden gairebé restes, excepte un mur i
tres claus de volta situades avui a l’ absis de la
capella del Santíssim, al carrer de Sant Esteve.
Així us oferim la oportunitat de conèixer
un estil artístic del que se’n parla poc, però que
no per això és igual d’interessant i d’important,
l’estil Neoclàssic. Sant Esteve és un dels
exemples més espectaculars de la demarcació de Girona, per la grandesa i
magnificència de la fàbrica del temple, i també perquè en les seves capelles i tresor es
conserven elements artístics que provenen de l’etapa anterior a la construcció actual,
com importants retaules, escultura barroca i orfebreria. Del nou temple cal destacar
l’obra de Joan Carles Panyó, un dels millors artistes del Neoclàssic català, a l’Altar
Major i sobretot a la Capella Santíssim.
El seu tresor parroquial conserva un conjunt d’orfebreria dels més importants
del Bisbat de Girona. Conté un patrimoni excepcional en escultura i pintura que van
des de l’Art Gòtic, el Renaixement i el Barroc. En el tresor també cal destacar una
làpida sinagogal jueva del segle XIII, amb característiques molt peculiars que la fan
única i una pintura “Crist abraçat a la Creu” de l’artista manierista,
DoménikosTheotokópulos, conegut amb el nom de El Greco, a més d’obres d’artistes,
pintura i escultura, de l’Escola d’Olot de finals del segle XIX i començaments del XX.
També s’hi pot admirar una col·lecció d’estris, com hostiers, ornaments litúrgics,
ploms de missa i llibres de cor molt importants de diferents èpoques i períodes
artístics.
L’any 1990 l’església de Sant Esteve i el seu patrimoni va ser declarat Bé
Nacional d’Interès Cultural, (BCIN) en la categoria de monument. Actualment, forma
part del Directori de Col·leccions Obertes del Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya. Actualment el Patrimoni de Sant Esteve està gestionat per L’
Associació Cultural d’Amics de Sant Esteve i del Santuari del Tura, la qual gestiona i
organitza Visites Guiades a l’Església i altres dependències com també visites escolars
per donar a conèixer el patrimoni artístic de l’Església Parroquial de Esteve i del seu
tresor artístic i religiós.
Capella del Capella del Santíssim. Segle ½ XIX.
Joan Carles Panyó/ Ramon Amadeu
Nau, creuer i Presbiteri . Segle XVIII.
Retaule del Roser. S. XVIII. Barroc. Pau Costa Retaule de sant Josep. S. XVIII. Barroc . Diversos autors
Talla de la Mare de Déu dels Dolors.
Fin. S. XVIII. Barroc
Tresor de Sant Esteve
Templet barroc . MD del Roser. Segle XVIII Làpida sinagogal Jueva. Segle XIII.
Orfebreria . segles XIV- XVIII.
Pintura segle XVII. Santa Bàrbara “Crist abraçat a la Creu”. Prin. Segle XVII
DoménikosTheotokópulos, El Greco
Text de Josep Murlà Giralt
Museu Vell Sagristia . S. XVIII
Sant Crist de la Paciència.s. XVII. Barroc Hostiers . S. XVII-XIX llibres de Cor. S. XVII.XVIII
Santa Maria del Tura
L’església de Santa Maria del Tura, és un dels edificis
religiosos més importants de la ciutat d’Olot, tant pel fet
de ser l’origen i el naixement de la ciutat com per ser el
Santuari de la Patrona d’Olot. L’Església del Santuari té un
origen molt antic, segurament del segles VIIè. o VIIIè. Degut
als esdeveniments històrics i geològics, com els terratrèmols
del segle XV, va passar per diferents etapes constructives
que van des del romànic al gòtic, fins al Neoclàssic.
El darrer temple, restaurat després de la crema del santuari
a començaments de la Guerra Civil Espanyola (1936) va ser construït al segle XVIII i
s’emmarca dins el nou estil que s’estava introduint a la península al segle XVIII, el
Neoclàssic. Tot i això al temple de Santa Maria del Tura pel fet de ser una arquitectura
amb una decoració global la podem emmarcar entre finals del Barroc Tardà i el
Neoclàssic. Actualment li manquen els dos campanars que van ser enderrocats l’any
1936.
Malgrat tot ha conservat i preservat importants peces d’art com la Mare de Déu del
Tura, talla d’estil romànic del segle XII o peces de l’escultor barroc, Ramon Amadeu.
També guarda una important part de l’obra de Joan Carles Panyó, pedagog, escultor,
arquitecte, dissenyador i pintor i un dels millors artistes del Neoclàssic català, com el
retaule de l’altar major, la decoració pictòrica del temple i els frescos de l’absis i de la
cúpula.
També ha conservat i guardat una considerable col·lecció de vestits de la Mare de Déu
que permeten estudiar l’evolució del tèxtil i dels brodats, dels diferents estils artístics
que van des del barroc fins al segle XX. També té un petit patrimoni en orfebreria,
pintura i escultura, que va des del segle XVIII fins al segle XX.
Actualment el Patrimoni del santuari de la M.de D. del Tura està gestionat per
L’ Associació Cultural d’Amics de Sant Esteve i del Santuari del Tura, la qual gestiona i
organitza Visites Guiades a l’Església i altres dependències com també visites escolars
per donar a conèixer el patrimoni artístic i religiós delsantuari.
Façana Principal. Barroca. S. XVIII
Façana lateral Sud. Restes de les diferents
construccions del Santuari
Nau Central . Presbiteri. Decoració Joan Carles Panyó. Neoclàssic. S. XVIII
M. de D. del Tura. Talla romànica s. XII Eccehomo. Ramon Amadeu. Barroc. S. XVIII
Cúpula. Joan Carles Panyó. S. XIX
Neoclàssic
Text de Josep Murlà Giralt
Orfebreria. S. XVIII-XX. Tresor del santuari Vestits i cadireta de la Mare de Déu
Recommended