View
1
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
Dossier
de premsa
UNA MIRADA ENRERE
Sinopsi“Una mirada enrere, i el cor es va trencar en mil bocins...” Així de colpidor és el text que canta la protagonista de
l’obra, intentant expressar el buit emocional just en el moment de travessar la frontera entre Catalunya i França,
el febrer del 1939.
Un projecte de memòria històrica per entendre la realitat de la Catalunya actual. Un poema simfònic creat a partir
de testimonis i experiències de l’època. Un intent per constatar el potencial humà que ens ha precedit. Una estrena
amb més de 150 artistes en escena. Una mirada enrere.
Context historicDurant l’hivern del 1939 els qui havien lluitat per les llibertats legítimes concedides per les urnes a la Segona
República espanyola van haver de fugir desesperadament del país per culpa de la victòria imminent de les tropes
franquistes en territori català.
Més de 400.000 persones, civils, soldats, nens i gent gran van travessar exhausts la gèlida frontera entre Espanya
i França i alguns d’ells no van tornar mai més.
La fugida precipitada va generar carreteres de rius de gent. Cares espantades, ulls i ments en blanc i en estat de
xoc marxaven cap al Nord. Era com si tot un país es retirés en silenci.
Un espectacle certament dramàtic. A banda i banda de les carreteres, cotxes estimbats i avariats. Maletes, farcells
i matalassos i tota mena d’objectes abandonats eren signe de l’esfereïdora catàstrofe. I, com més a prop de la
frontera, més augmentava la munió de gent.
Aquest va ser el preàmbul de la Segona Guerra Mundial; el món quedava advertit amb la Guerra Civil Espanyola del
que el totalitarisme era capaç de fer. El que va seguir ja és història.
`
UNA MIRADA ENRERE
Per recordar els fets del 39 i retre homenatge a la llui-
ta per les nostres llibertats, portem a terme l’estrena de
dues obres per a orquestra, solistes i cors: Homenatge
a Catalunya i Exili, dues obres creades pel compositor
Paco Viciana i inspirades en texts de l’època, sota l’as-
sessorament històric d’Enric Pujol.
L’obra que inicia l’estrena, Homenatge a Catalunya, és
una peça orquestral inspirada en el llibre del mateix títol
de l’escriptor anglès George Orwell, que va lluitar com a
milicià en el bàndol republicà durant la Guerra Civil es-
panyola. Se centra en la trista incapacitat per part de la
gran quantitat de partits polítics de l’època per fer un
front comú contra el franquisme, el preàmbul de la cai-
guda de Catalunya.
La segona obra, i punt fort del programa, Exili, és un relat
emocionant, inspirat en arxius històrics, del viatge sense
retorn de molts catalans fora de les fronteres.
Es divideix en dues parts. La primera, anomenada “Com-
panys president”, s’inspira en les últimes cartes escrites
per Lluís Companys els dies abans del seu afusellament
i li ret homenatge: ”Si he de morir, moriré serenament.
No queda tampoc en mi ni l’ombra d’un rancor. Donaré
gràcies a Déu de què m’hagi procurat una mort tan be-
lla pels ideals. La meva petitesa no podia esperar una fi
més digna. Per Catalunya, i lo que representa de Pau,
Justícia i Amor”.
La segona, “Memòries de l’exili”, parla del patiment anò-
nim de tot un poble. La lluita per la vida contra la fam, el
fred i el terror. Els exiliats formaven part de la frontera,
una línia imaginària que els convertia en presoners pel
fet de rebre odi i menyspreu per part de les dues bandes
dels Pirineus.
La mort els envoltava; a alguns, durant anys i per a molts
altres van ser pocs dies d’agonia. Aquesta era la realitat:
la concentració de milers de persones enmig de la sar-
na, els polls i la misèria, atacades per les tempestes de
sorra i vent al costat del mar. Un escenari que no era cap
festa pel naixement d’un fill, més aviat era la major de
les vulnerabilitats.
I és que enmig de tanta foscor hi ha una llum d’espe-
rança: la maternitat d’Elna, una maternitat per a les
dones dels camps. L’Elisabeth, la directora, suïssa de
procedència, era una jove amb una maduresa profunda
i silenciosa que protegia les dones embarassades dels
soldats que les anaven a buscar. La protagonista de la
nostra història, després de tants anys i tantes experièn-
cies acumulades, té la convicció que aquell lloc era mà-
gic i que va ser un miracle poder portar a la vida el seu fill
envoltada d’amor. Perquè, després de tot, es pot tornar a
creure en la humanitat.
Exili és una proposta ambiciosa, basada en fets i histò-
ries reals, de 80 minuts de durada, per a orquestra sim-
fònica, cor mixt, cor juvenil, solista vocal i narrador, amb
més de 150 artistes en escena i projecció visual a gran
pantalla.
Una mirada enrere és un acte de memòria col·lectiva per
sentir-nos orgullosos d’on venim: un desig de combatre
l’apatia i el desànim en veure aquests esperits sorpre-
nents i forts i que han deixat empremta en els nostres
records i, alhora, ens il·luminen un futur esperançador.
“En travessar la frontera, després d’entendre què volia dir
això, una mirada enrere, i el cor es va trencar en mil bo-
cins.” I el personatge protagonista acaba dient: “Les nos-
tres històries renaixeran. Són el nostre llegat a un futur
esperançador. Això canviarà algun dia. I llavors miraran
enrere i ens trobaran íntegres i dignes. Orgullosos d’haver
lluitat per la llibertat dels pobles, com ho ha fet sempre
la gent humil. Per la llibertat. Algun dia... no tan llunyà.”
Sobre l’espectacle
Fitxa artistica`Direcció musical - Jordi Piccorelli
Orquestra - Orquestra simfònica Sant Cugat
Cor mixt - Coral Càrmina (direcció: Daniel Mestre) i Cor Aulos (direcció: David Folch)
Cor juvenil – Cor Gran de l’EMMB, Coral Geriona Juvenil i Cor Geriona (direcció: Imma Pascual)
Mezzosoprano - Titón Frauca
Rapsode - Miquel Torrent
Creació audiovisual - Quim Paredes
Enregistrament i mescla d’àudio - Toni París
Disseny i comunicació - Estudi Oliver Gràfic
Idea original, creació musical i producció - Paco Viciana
Lloc: Auditori de Girona
Hora: 21 h
Estrena de l’espectacle
19 de desembredivendres
de 2014
És un tòpic parlar de la memòria oblidada i és cert que sembla que hagin volgut oblidar aquesta transcendental
odissea de dolor. Aquest és el motiu d’aquesta obra: recordar. Fer memòria honesta del dolor que van haver de
suportar els que van patir l’exili del 39. I l’alegria i l’optimisme que van fer servir per superar-lo. Uns fets reals, però
astutament amagats a l’opinió pública.
Una mirada enrere vol ser el tribut humil al patiment que va viure tanta gent durant la Guerra Civil espanyola i la
postguerra, tant a dins com a fora de les fronteres catalanes i, sobretot, vol ser un homenatge a la Catalunya que
es va resistir a l’ocupació feixista, personificada en uns ciutadans d’una dignitat colpidora.
Un recull emocional d’una memòria reprimida que pertany a testimonis verídics d’aquella època. Fets relatats amb
les seves pròpies paraules i que mostren la seva realitat.
A tots els catalans i no catalans amb noms coneguts i no coneguts que van haver de patir tant de dolor innecessari,
tot el meu amor i comprensió.
Linies paral.lelesper Paco Viciana
Paco Viciana neix a Barcelona l’any 1964 i
creix en un ambient familiar propici vers la
música. Fill de pare melòman de la música
clàssica i de mare cantant en diverses corals
de la ciutat comtal, inculquen al seu fill
curiositat pel llenguatge sonor. La primera
impressió musical profunda neix de ben petit
quan escolta per primera vegada la simfonia
pastoral de Beethoven, obra que durant les
setmanes següents al seu descobriment
escolta una i altra vegada sense parar.
Després d’això, les visites assídues als
concerts del Palau de la Música Catalana i una àmplia discografia faran la resta. Comença els estudis musicals
amb la senyoreta Salieti, que ensenya els petits cantaires a formar-se per anar a l’Escolania de Montserrat, i
continua estudiant en el conservatori del Bruc i en el conservatori de Badalona. La curiositat per la música i tot el
que l’envolta el porten a compaginar estudis musicals clàssics amb tot d’ampliacions acadèmiques de disciplines
molt diverses, com ara el jazz o la musicologia. D’entre molts dels seus mestres, destaquen Joan Salses i Joan
Rubinat, en el mestratge del piano, i Benet Casablancas i Miquel Sunyer, en el de la composició.
L’any 87 decideix crear una escola de música al poble de Besalú (Garrotxa) on s’estableix mentre continua fent la
carrera musical a Barcelona.
La gran passió d’en Paco és la composició, amb més de 270 obres en el seu catàleg de gèneres tan diversos com
la simfonia, l’oratori, la música per a cobla, la música cinematogràfica i l’òpera, de les quals ha enregistrat més
de 30 treballs discogràfics. Artistes com Paul Winter han dit “...és refrescant escoltar música instrumental de tal
elegància”. Ha rebut premis diversos per les seves composicions, com el premi Manel Saderra per a cobla simfònica
en diverses ocasions o, recentment, el Premi Max al millor espectacle de teatre musical pels seus arranjaments
sobre la Flauta màgica de Mozart. Ha actuat en diversos festivals de música del país com ara el Festival de la Porta
Ferrada o el Festival Internacional de Música de Barcelona.
Actualment resideix a Banyoles juntament amb la seva dona Marta i els seus dos fills, Aniol i Aina, i continua la seva
tasca creativa ampliant nous horitzons musicals i combinant gèneres i estils molt diversos.
Llibres:
- Exili i mort del president Companys, de Josep Benet, Ed. Empúries
- Veus de l’exili a Mèxic. Una catalanitat a prova, de Prócoro Hernández, Ed. Grup 62
- Un exiliat de tercera, de Carles Fontserè, Ed. Grup 62
- Els darrers dies de la Catalunya Republicana, d’Antoni Rovira i Virgili, Ed. Proa
- Éxodo, de Remei Oliva, Ed. Viena
- Homenatge a Catalunya, de George Orwell, Ed. Destino
- 1939, derrota i exili, de Joan Villaroya i Font, Ed. Museu d’Història de Catalunya
- La maternitat d’Elna, d’Assumpta Montellà, Ed. Ara llibres
- L’exili dels republicans, de Daniel i Jaume Serra, Ed. Columna
- Testimoni d’una supervivent, de Neus Català, Ed. El Periódico
- Dones republicanes, d’Aïda Lorenzo i Esther Llorenç, Ed. CCG Edicions
Documentals:
- El sueño derrotado
- George Orwell
- La maternitat d’Elna
- Mujeres del 36
- Mujeres en pie de guerra
- POUM, una vida per la utopia
Programes de ràdio:
- Veus de l’exili (sèrie de 40 capítols d’una hora de Catalunya Ràdio)
Fonts consultades
Agraiments..
A l’Enric Pujol, per assessorar-me històricament quan vaig compondre l’obra; a Joan Solana, per aconsellar-me
sobre el text de l’obra Exili; a Remei Oliva, Rubén Oliva i tota la seva família per acollir-nos amb tanta entrega,
donant-nos tantes facilitats per entendre el que va ser l’exili per a ells; a l’Elisabeth Eidenbenz de manera pòstuma,
directora de la Maternitat d’Elna durant la guerra, per regalar a tanta gent la vida i l’esperança en la humanitat: a
l’Ajuntament d’Elna per facilitar-nos el camí; a Salomó Marquès per acompanyar-nos incansablement a descobrir
els paratges de l’exili i per la seva lluita per la bona pedagogia i la particular croada antifranquista; a Lluís Costabe-
lla, per haver-me facilitat la recollida de fons per aquest projecte; a Josep Maria Godoy (Jotxin), per ajudar-me de
manera honesta a tirar endavant aquest projecte; als cors juvenils de Girona i Banyoles i les seves famílies, per la
seva entrega i bon treball, a la Lídia Monforte i la Nataliya Nesterchuck per preparar musicalment als de Banyoles;
a tots aquells que han permès ser entrevistats de manera altruista per al documental: Matthew Tree, Martí Gironell,
Quim Torra, Vicent Partal, Salomó Marquès, Jordi Font (MUME), Serge Barba, i a totes aquelles entitats que han
col·laborat en la difusió del projecte:
- Ajuntament d’Olot
- Ajuntament de Torroella de Montgrí
- Ajuntament de Roses
- Ajuntament de Lleida
- Ajuntament de Porqueres
- Museu Memorial de l’Exili (MUME)
- Memorial Democràtic
- Museu Darder de Banyoles
- Biblioteca de Banyoles
- Joventuts Musicals de Banyoles
- Escola Municipal de Música de Banyoles (EMMB)
- CEM Gymel
- Fundació Auditori Palau de Congressos de Girona
- El Foment de la Sardana de Banyoles
- La Guerrilla Comunicacional
- Amics de Sant Aniol d’Aguja
- Centre Excursionista de Banyoles
Patrocinadors
Col.laboradors
Paco Viciana638 446 447
pacoviciana@pacoviciana.com
www.pacoviciana.com
www.pacoviciana.com/blog
Canal Youtubewww.youtube.com/pacoviciana
Contacte
“L’exili no està deslligat ni del passat ni del present i,
evidentment, tampoc del futur. És una lliçó històrica”.
PRÓCORO HERNÁNDEZ
Recommended