View
191
Download
1
Category
Tags:
Preview:
Citation preview
Confluència de dades la trajectòria de les biblioteques del CBUC en la unificació de l’accés a la informació
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
(Universitat de Barcelona)
28 de novembre de 2012
Esquema
1. L’evolució del CBUC en programes i membres
2. El CCUC i la unificació de catàlegs i de bases de dades
3. Catàlegs, recursos contractats i repositoris: la necessitat d’un sol punt d’accés
4. Masies catalanes: un exemple de dades obertes i enllaçades
0
50
100
150
200
250
300
350
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
MEMBRES CCUC PI SUMARIS BDC TDX Recercat RACO MDC Cluster GEPA MDX
Funcions del CBUC
• Crear (entre tots) serveis que no es poden crear de forma individual– CCUC, PUC, GEPA
• Generar economies d’escala– CCUC: els libres es cataloguen 1 sola vegada
• Beneficis induits: 2,5M€ / any
– PI - PUC: més llibres sense haver de comprar-los • Beneficis induits: 1,5M€ / any
– Infrastructura informàtica• Un servidor (i no 10) per al Millennium
7
Membres col·laboradors
Membres fundadors
Membres associats
Biblioteca paper
Biblioteca digital
Objectius a 3 anys vista: 2012-14
• Elements d’incertesa– Impacte de la crisi
econòmica – Nou consorci de
serveis universitaris– Canvi tecnològic
important, en construcció
• Objectius a 3 anys– Redefinir el contingut i
el funcionament de la BDC
– Fer de RECERCAT el portal de la recerca de Catalunya
– Accedir des d’un sol punt a la totalitat de recursos documentals
Eina de descoberta Arquitectura flexible
catàlegs locals
diferents fonts d’informació
servidors locals
20122012 Una sola bbdd
Esquema
1. L’evolució del CBUC en programes i membres
2. El CCUC i la unificació de catàlegs i de bases de dades
3. Catàlegs, recursos contractats i repositoris: la necessitat d’un sol punt d’accés
4. Masies catalanes: un exemple de dades obertes i enllaçades
Eina de descoberta Arquitectura flexible
catàlegs locals
diferents fonts d’informació
servidors locals
20122012 Una sola bbdd
1. Partim de la finalitat de:
1. Per això, ens caldrà un instrument que en direm:
2. Cap a aquesta finalitat hi conflueixen 3 eixos o subobjectius:
• Tenir una sola base de dades (pels catàlegs)• Disposar d’una sola eina de descoberta que ens permeti
buscar alhora tots els recursos • Disposar d’una arquitectura més flexible pel que fa al
maquinari
Sistema integrat de gestió, accés i serveis
Millorar l’accés a la informació oferint als usuaris un sol punt de consulta per
a tota la informació
Millorar l’accés a la informació oferint als usuaris un sol punt de consulta per a tota la informació
Una sola eina de descoberta Arquitectura flexible
Fins 1991 Catàlegs locals
Fins 1999 Diferents fonts d’informació
Fins 2007Servidors locals
1995 Unificació catàlegs revistes… 1995 Unificació catàlegs revistes…
2010 Lligam CCUC-locals
2010 Lligam CCUC-locals
2011 Préstec consorciat PUC
2011 Préstec consorciat PUC
2006 Metalib 2006 Metalib
2010 Metalib+ (BuscaRE) 2010 Metalib+ (BuscaRE)
Servidor únic CBUC 2008 Servidor únic CBUC 2008
Una sola bbdd
2012 Integració dipòsits a CCUC
2012 Integració dipòsits a CCUC
1992 Interelacionar catàlegs1992 Interelacionar catàlegs
1996 Catàleg col·lectiu CCUC
1996 Catàleg col·lectiu CCUC
1997 Consensuar normativa
1997 Consensuar normativa
2000 Inici dipòsits digitals 2000 Inici dipòsits digitals
Fins 1991 Catàlegs locals
1995 Unificació catàlegs revistes… 1995 Unificació catàlegs revistes…
2010 Lligam CCUC-locals
2010 Lligam CCUC-locals
2011 Préstec consorciat PUC
2011 Préstec consorciat PUC
Eix 1: Una sola bbdd
2012 Integració dipòsits a CCUC
2012 Integració dipòsits a CCUC
1992 Interelacionar catàlegs1992 Interelacionar catàlegs
1996 Catàleg col·lectiu CCUC
1996 Catàleg col·lectiu CCUC
1997 Consensuar normativa
1997 Consensuar normativa
Millorar l’accés a la informació oferint als usuaris un sol punt de consulta per a tota la informació
Exemple: CCUC• Inici 1996-
– Un dels passos més importants cap a l’obectiu. – Gran portal de la informació: accés a 4,2M títols, 10M exemplars– Permet una cerca unificada de recursos: registres de 100
institucions diferents– Ajunta dades de registres bibs (estalvi de 2.800.000 duplicats)
Exemple: Consensuar normativa
• Inici 1996/1997-– 152 pautes bàsiques de catalogació acordades, que
faciliten l’accés de la informació unificant punts d’accés i registres http://pautes.cbuc.cat/doku.php Ex:
• Reimpresions d’una mateixa edició• Què és monografia i què és publicació en sèrie• Recursos electrònics (1 o 2 registres...)• Concrecions a les AACR (BC)
Exemple:Préstec consorciat PUC
• Inici 2011- – Un dels altres passos més importants cap a l’objectiu– Uneix molta informació en un sol servei (reglament, registres bibs,
localització i disponibilitat dels exemplars en temps real, usuaris, …)– Possible gràcies a tenir enllaçats els registres del CCUC amb els
corresponents locals (via camp 001 del format MARC)
Exemple:Integració repositoris al CCUC
• Inici 2012-– Integració automàtica del dipòsit digital TDX– En estudi la integració del articles del dipòsit digital RACO– Possible gràcies a usar metadades estàndard i a la conversió entre elles– Reforça el CCUC com a gran portal de la informació– Pot facilitar enormement l’objectiu de creació d’un sol punt d’accés
Una sola eina de descoberta Arquitectura flexible
Fins 1991 Catàlegs locals
Fins 1999 Diferents fonts d’informació
Fins 2007Servidors locals
1995 Unificació catàlegs revistes… 1995 Unificació catàlegs revistes…
2010 Lligam CCUC-locals
2010 Lligam CCUC-locals
2011 Préstec consorciat PUC
2011 Préstec consorciat PUC
2006 Metalib 2006 Metalib
2010 Metalib+ (BuscaRE) 2010 Metalib+ (BuscaRE)
Servidor únic CBUC 2008 Servidor únic CBUC 2008
Una sola bbdd
2012 Integració dipòsits a CCUC
2012 Integració dipòsits a CCUC
1992 Interelacionar catàlegs1992 Interelacionar catàlegs
1996 Catàleg col·lectiu CCUC
1996 Catàleg col·lectiu CCUC
1997 Consensuar normativa
1997 Consensuar normativa
2000 Inici dipòsits digitals 2000 Inici dipòsits digitals
Millorar l’accés a la informació oferint als usuaris un sol punt de consulta per a tota la informació
Una sola eina de descoberta
Fins 1999 Diferents fonts d’informació
2006 Metalib 2006 Metalib
2010 Metalib+ (BuscaRE) 2010 Metalib+ (BuscaRE)
2000 Inici dipòsits digitals 2000 Inici dipòsits digitals
Eina que ens permet en una sola cerca buscar molts recursos diferents alhora.
•És, sobretot una cerca sobre la BDC.
Evolució de Metalib en la direcció de les eines de descoberta.
•Millora la cerca a l’usuari.•Fa ús d’un super-índex.•Cerca als dipòsits cooperatius.•Està allotjat al núvol.•Externalitzat.•No hi ha limitacions de creixement.
Millorar l’accés a la informació oferint als usuaris un sol punt de consulta per a tota la informació
Una sola eina de descoberta Arquitectura flexible
Fins 1991 Catàlegs locals
Fins 1999 Diferents fonts d’informació
Fins 2007Servidors locals
1995 Unificació catàlegs revistes… 1995 Unificació catàlegs revistes…
2010 Lligam CCUC-locals
2010 Lligam CCUC-locals
2011 Préstec consorciat PUC
2011 Préstec consorciat PUC
2006 Metalib 2006 Metalib
2010 Metalib+ (BuscaRE) 2010 Metalib+ (BuscaRE)
Servidor únic CBUC 2008 Servidor únic CBUC 2008
Una sola bbdd
2012 Integració dipòsits a CCUC
2012 Integració dipòsits a CCUC
1992 Interelacionar catàlegs1992 Interelacionar catàlegs
1996 Catàleg col·lectiu CCUC
1996 Catàleg col·lectiu CCUC
1997 Consensuar normativa
1997 Consensuar normativa
2000 Inici dipòsits digitals 2000 Inici dipòsits digitals
Millorar l’accés a la informació oferint als usuaris un sol punt de consulta per a tota la informació
Arquitectura flexible
Fins 2007Servidors locals
Servidor únic CBUC 2008 Servidor únic CBUC 2008
Servidor únic CBUC: Vam ajuntar (consolidar) 12 servidors en un de sol.
•Estalvi econòmic per economia d’escala.•Externalització del servei (CESCA).
Millorar l’accés a la informació oferint als usuaris un sol punt de consulta per a tota la informació
Esquema
1. L’evolució del CBUC en programes i membres
2. El CCUC i la unificació de catàlegs i de bases de dades
3. Catàlegs, recursos contractats i repositoris: la necessitat d’un sol punt d’accés
4. Masies catalanes: un exemple de dades obertes i enllaçades
Eina de descoberta Arquitectura flexible
catàlegs locals
diferents fonts d’informació
servidors locals
20122012 Una sola bbdd
Introducció
• Objectiu CG 2012-2014:“Accedir des d’un sol punt a la totalitat de recursos documentals accessibles per la comunitat d’usuaris de les institucions membres del CBUC”. Per a això, cal:
–Tenir una sola base de dades–Disposar d’una sola eina que ens permeti buscar alhora tots els recursos de la BDC i els recursos locals (repositoris, OPACs, etc.)–Disposar d’un entorn molt més flexible pel que fa al maquinari.
Motivació dels objectius• Hi ha un canvi tecnològic
– accés des de dispositius mòbils, Linked Open Data, Contingut generat per l’usuari, etc.
– No només a les biblioteques però que sí afectarà de ple a les biblioteques.
– És real (no només se’n parla sinó que s’estan fent coses).
– No és immediat, estem només en els inicis.
• Hi ha una crisi econòmica– Que afecta a tothom.
– Cal fer més amb menys diners.
– Els esforços que abans es dedicaven a automatització bibliotecària ja fa anys que van baixant.
Canvi tecnològic
Característiques principals dels nous sistemes d’automatització:–Gestionen tota la biblioteca, especialment el fons electrònic.–Admeten molts formats alhora: MARC, DC, DCQ, METS, Etc. –Estan al núvol.–Pensats per una alta cooperació i reutilització.–No són sistemes tancats, són plataformes sobre les quals fer més coses.
Canvi tecnològic
Les empreses del sector ja es mouen en aquesta direcció:
•OCLC: OCLC Worldshare Management System•Ex-Libris: ALMA•Innovative Interfaces: Sierra•Serials Solutions: Intota
Cap està acabat però ja hi ha importants consorcis/biblioteques del món que han signat contractes i els estan provant.
Eina de descoberta Arquitectura flexible1 sola bbdd
Sub-objectius
Una sola base de dades
• No un sol catàleg!. Cadascú ha de tenir el seu catàleg, però la gestió sí que ha de ser única.
• Aconseguirà agilitzar molt els processos de catalogació.
• Ha d’integrar les noves necessitats de la biblioteca (per ex. gestió del contingut digital).
• Caldrà un programa diferent, uns servidors diferents i una manera de treballar diferent.
Millora en gestió. Estalvi econòmic
Una eina de descoberta
• Ha de permetre accedir a tots els recursos de la biblioteca des d’un sol punt.
• Augmentarà els usos de la BDC.• Augmentarà la descoberta de la informació local
(dipòsits).• Caldrà veure com ho presentem a l’usuari.
Millora en el servei a l’usuari. Estalvi en temps d’accés
Arquitectura informàtica flexible
• El model d’aplicacions està canviant cap a sistemes externalitzats SaaS, IaaS, PaaS, etc.
• Núvol: Major disponibilitat, més flexibilitat en quant a creixement i puntes de feina.
• Caldrà resoldre temes tècnics i no tècnics (pex. LOPD).
Millora en la flexibilitat. Estalvi econòmic
Sistema integrat de gestió, accés i serveis
Eina de descoberta Arquitectura flexible1 sola bbdd
Millora en la gestió
Millora en la gestió
Millora en l’accés a les col·lecions
Millora en l’accés a les col·lecions
Estalvi econòmic
Estalvi econòmic
Objectiu final
Estalvi econòmic
Estalvi econòmic
Estalvi temps d’accés
Estalvi temps d’accés
Millora en la flexibilitat
Millora en la flexibilitat
Objectiu final
Sistema integrat de gestió, accés i serveis
Què vol dir?
Un sistema per tots, catalogant una sola vegada, que busqui tots els recursos, que sigui ràpid, que pugui créixer fàcilment, que sigui interoperable amb els altres sistemes i, sobre el qual, s’hi puguin crear nous serveis.
Sistema integrat de gestió, accés i serveis
Eina de descoberta Arquitectura flexible1 sola bbdd
catàlegs locals diferents fonts d’informació
servidors locals
20122012
20142014
20132013
Eina de descoberta Arquitectura flexible1 sola bbdd
catàlegs locals diferents fonts d’informació
servidors locals
20122012
20142014
20132013
Sistema integrat de gestió, accés i serveis
Escriure un pla de migració de l’entorn actual al nouEscriure un pla de migració de l’entorn actual al nou
Establir una proposta tècnica de la nova arquitecturaEstablir una proposta tècnica de la nova arquitectura
Estudiar amb profunditat les noves possibilitats tecnològiquesEstudiar amb profunditat les noves possibilitats tecnològiques
Esquema
1. L’evolució del CBUC en programes i membres
2. El CCUC i la unificació de catàlegs i de bases de dades
3. Catàlegs, recursos contractats i repositoris: la necessitat d’un sol punt d’accés
4. Masies catalanes: un exemple de dades obertes i enllaçades
Masies Catalanes: un exemple de dades obertes i enllaçades
1. Introducció a Linked Open Data
2. Aplicació en una colecció de MDC en el CBUC: Masies Catalanes
3. <demostració>
4. Qué fer a partir d’ara?
La web. Situació actual.
La informació está amagada en sitges.
La informació existeix, pero no està relacionada.
La idea del Linked Open Data
• Exposar a la web les dades, no només els documents (pàgines web).
• Relacionar aquestes dades amb altres dades (no només amb pàgines web).
• Donar accés a tota aquesta informació.
La web sería així.
Masies Catalanes: un exemple de dades obertes i enllaçades
1. Introducció a Linked Open Data
2. Aplicació en una colecció de MDC en el CBUC: Masies Catalanes
3. <demostració>
4. Qué fer a partir d’ara?
MDC Memòria Digital de Catalunya
1. Repositori cooperatiu. Conté, en acces obert, imatges relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni.
2. Impulsat per les universitats de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya, coordinat pel CBUC amb la participació de moltes altres institucions catalanes.
3. Conté ara més de 2 milions d’imatges de 21 institucions.
Una col·lecció de MDC:Masies catalanes
1. Colecció de 7.700 imatges de masies disperses pel territori català.
2. Cerca textual de CONTENTdm por municipi (en les metadades).
Inconvenients:• No visualizació en el territori.
• No imatges relacionades per distància.
Posible cooperació
1. CEC (Centre Excursionista de Catalunya) te les imatges.
2. ICC (Institut Cartogràfic de Catalunya) te les coordenades de cada municipi.
3. CBUC te el sistema de gestió amb les imatges i el municipio en les metadades.
Aplicació de LOD
1. ICC publica en obert les coordenades dels municipis (idealment en LOD).
2. El CBUC, usant com a interficie Google Maps, crea una cerca de las imatges del CEC molt més visual:
• Directament a travès d’un mapa.• En relació a la distància de la cerca anterior.
Ah sí? A veure…
Masies Catalanes: un exemple de dades obertes i enllaçades
1. Introducció a Linked Open Data
2. Aplicació en una colecció de MDC en el CBUC: Masies Catalanes
3. <demostració>
4. Qué fer a partir d’ara?
52/46
A0cbuc/presenta/1206UPF
53/46
A0cbuc/presenta/1206UPF
54/46
A0cbuc/presenta/1206UPF
55/46
A0cbuc/presenta/1206UPF
56/46
A0cbuc/presenta/1206UPF
57/46
A0cbuc/presenta/1206UPF
58/46
A0cbuc/presenta/1206UPF
59/46
A0cbuc/presenta/1206UPF
Que fer a partir d’ara?
1. Expandir l’experiència a altres (totes?) les col·leccions de MDC.
2. Automatitzar el proces.• Publicar en RDF.• Buscar altres fonts d’informació per enriquir més les
col·leccions.
3. Publicar i difondre la informació per a que altres using les nostres dades.
Gracies per la vostra atenció.
Alguna pregunta?
Recommended