Ciutat i migracions

LA CIUTAT I ELS MOVIMENTS MIGRATORIS

L’EXPLOSIÓ URBANA DEL SEGLE XX

*1900. 10% DE POBLACIÓ URBANA AL MÓN

*INICIS S.XXI: 50% POBLACIÓ VIU A LES CIUTATS.

*A AQUEST CREIXEMNET VERTIGINÒS DE LA POBLACIÓ QUE VIU A LES CIUTATS, L’ANOMENEM EXPLOSIÓ O REVOLUCIÓ URBANA.

CARACTERÍSTIQUES DE L’EXPLOSIÓ URBANA

* Sobre tot a partir de la 2GM. * Aquest creixement: diferents localitzacions:

Fins a finals del segle XX (anys 70)ls ciutats que més creixien eren als p.desenvolupats, ara, en canvi,són les ciutats dels . Subdes. Les que més creixen.

Aquest aspecte: planteja el problema següent: les ciutats que més creixen no estan preparades per donar serveis ni feina a la gent que hi arriba . La conseqüència d’això: barraquime, pobresa, marginació.

LA URBANIZACIÓ AL MÓN

LA REVOLUCIÓ URBANA EN GRÀFIQUES

CIUTATS DEL NORD I CIUTATS DEL SUD

Creixement més ralentitzat.

Marxa a zones properes del centre:suburbanes, que es convirteixen en àrees residencials.

2 tipus; EUROPEES; AM; NORD A.- EUROPEES:casc històric

terciaritzat i poc adaptat al s. XXI. La gent: viu a la perifèria.

B.- AM.NORD: ciutats noves, sense centre històric però sí centre de negocis. O zona marginal. La gentv iu a la perifèria en cases unifamiliars.

Creixemene poblacional, que no econòmic, per tant:

Barraquisme, suburbis, autoconstrucció.

Sense infraestructures bàsiques ni equipaments.

De vegades: es combinen i barrejen amb grans blocs d’oficines o apartament de luxe.

Forta segregació espacial: barris de rics tancats amb seguretat privada.

CIUTATS PAÏSOS RICS CIUTATS PAÏSOS POBRES

Ciutats desenvolupades

Ciutats subdesenvolupades

PLÀNOLS DE LA CIUTAT. Endevina!

L’ORGANITZACIÓ DE L’ESPAI URBÀ El PLÀNOL de la ciutat ES LA

REPRESENTACIÓ PLANA I PROPORCIONADA ( es a dir, a escala)de l’espai que ocupa . En ella s’observa com està organitzada per dins i quina evolució ha patit al llarg dels anys.

TIPUS DE PLÀNOLS: Irregulars: Regulars:

Quadrícula Radiocèntric Lineal.

El centre i la perifèria urbana PERIFÈRIA:

Barris que envolten el centre. Funció residencial.Es combinen zones de luxe-

zones obreres Zones industrials a les parts més allunyades.

CENTRE: Molt visitat: zona històrica, conté la part vella

de les ciutats. Nucli comercial, financer i politic. De vegades: es degrada. Punts de marginació.

EL CENTRE I LA PERIFÈRIA: UNA VISIÓ GRÀFICA

LA PLANIFICACIÓ URBANÍSTICA Les ciutats: tenen un creixement desordenat ,

de vegades li costa adapta-se als nous usos urbans.

Per: Solucionar problemes antics Prevenir nous problemes Els ajuntaments dissenyen,amb experts en el tema:

geògrafs, urbanistes, enginyers, arquitectes…els anomenats PLANS URBANÍSTICS. Aquests:

Delimiten usos del sòl Marquen nomes de construcció, etc Poden ser generals o parcials

Els problemes de les grans ciutats *PROVEÏMENT DE LES CIUTATS: AIGÜES, ALIMENTS

*EL TRÀNSIT

*CONTAMINACIÓ

*TRACTAMENT DE LES ESCOMBRARIES

*MARGINALITAT I VIOLÈNCIA

*MANCA O CARESTIA D’HABITATGE O EQUIPAMENTS

Visió gràfica d’aquestes problematiques. ENDEVINA!

CAUSES I CONSEQÚÈNCIES DE LES MIGRACIONS CAUSES .Relacionades amb el

lloc d’origen Raons econòmiques Raons politiques i

religioses Catàstrofes naturals

.Relacionades amb el país d’acollida. Posibilitat d’un futur

millor a tots els nivells

CONSEQÜÈNCIES Demogràfiques

Rejoveniment de la població

Econòmiques Disminució de l’atur i la

inestabilitat social als països emissors

Aportacions al’economia i a la seguretat social per als païso receptors

Socials i culturals Costos socials importants Problemes d’integració Xenofòbia Diversitat cultural

EMIGRACIÓN-IMMIGRACION EN EL MUNDO

ELS MOVIMENTS MIGRATORIS ACTUALS

Encara que el fenòmen de les migracions és present des de l’antiguitat, el cert es que mai ha hagut tan moviment poblacional com avui en dia. Perquè?

.Transports més ràpids i barats. Generalització de l’informació que ensenya

a tot el món el sistema de vida dels països desenvolupats i fa de “efecto llamada”.

Prop de 200.000.000 persones: en aquesta situació.

L’allau immigratori que han patit alguns països ha generat una política de control immigratori:

CUPOS: tope màxim d’immigrants d’un determinat país que poden entrar anualment en un altre país.

Històricament: els europeus han estat molt emigratoris, però ara: reben immigrants

Països emissors-països receptors

ZONES RECEPTORES ZONES EMISSORES

EUROPA OCCIDENTAL Nord d’Africa, Amèrica Llatina, Europa de l’Est, Xina, Pakistan

EUA, CANADÀ, AUSTRÀLIA Xina, Asia en general, Amèrica Llatina (EUA)

GOLF PÈRSIC Pakistan, India, europeus -treballs qualificats-.

COREA, SINGAPUR, JAPÓ Asiàtics en general: filipins, xinesos, indis…

ARGENTINA, XILE Amèrica llatina.