Berber amazig

LLENGÜES DEL MÓN EN L’AULA

BERBER / AMAZIC

ÍNDEX

1. Introducció1. Filiació lingüística

2. Localització lingüística i nombre de parlants

3. Codi escrit:

2. Treball1. Comparació gramatical

1. Comparació fonològica

2. Comparació morfosintàctica

2. Vocabulari d‟aula e interacció social

3. Conclusions

4. Bibliografia

1.1 FILIACIÓ LINGÜÍSTICA

La paraula berber procedeix del apel·latiu

grecollatí (“Bàrbarus”).

La població berber utilitza el terme “Amazig”

per nombrar-se, mentre que la paraula

“Tamazig” és utilitzada per a referir-se a la

llengua o al conjunt de llengües dels

Berbers.

L‟Amazig pertany a la família afroasiàtica.

Les llengües afroasiàtiques conformen una família lingüística constituïda per uns 375 idiomes, i amb més 400 milions de parlants.

L‟Àrab, pertany a la família afroasiàtica, es la llengua socialment dominant per a la majoria dels berbers i la llengua de la religió.

Existeixen algunes similituds en quant a les estructures gramaticals i de fonètica entre l‟àrab i l‟amazig però ambdues llengües són molt diferents.

1.2. LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA I NOMBRE DE PARLANTS.

Actualment, la població Berber es troba molt repartida entre distints

estats Nord Africans: Marroc, Algèria, Tunísia, Mauritània, Líbia, Burkina

Faso i Egipte.

El Marroc (12.000.000 de parlants) i a

Algèria (7.000.000 de parlants)

La llengua dominant és l‟àrab,

El Francès és la segona llengua oficial.

Amazig/Berber es la minoritzada.

A Níger i Malí l‟amazig es reconegut com

una de les llengües nacionals.

Tunísia és el país nord Africà on es registra

major retrocés de la llengua berber en

detriment de l‟àrab.

S‟estima que el nombre de berberofens pot

sobrepassar fàcilment els 25.000.000

milions.

1.3. CODI ESCRIT: DESCRIPCIÓ I EXEMPLIFICACIÓ.

El berber es una llengua essencialment de tradició oral.

Encara que posseeix des de fa almenys 2.500 anys el seu propi sistema d‟escriptura.

Al començament s'escrivia amb un alfabet propi, el tifinagh, derivat de l'antic libi-púnic, i conservat pels tuaregs.

Va ser gradualment substituït (però mai no del tot), primer i durant poc temps,per l'alfabet llatí i, després, per l'alfabet àrab.

Al segle XX s'ha recuperat l'alfabet llatí, tot i

que ara hi ha un ressorgiment del tifinagh.

A finals del segle XX diverses institucions

culturals berbers han recuperat i reformat el

tifinagh.

Les formes antigues de tifinagh són

consonàntiques, mentre que les formes

modernitzades inclouen signes per a les

vocals.

2. DESCRIPCIÓ GRAMATICAL

2.1 FONÈTICA I FONOLOGIA

Les consonants:

l‟amazig destaca pel seu consonantisme, amb comparació

amb el català.

1. Tifinag. 2. Correspondència en l‟àrab.

3. Correspondència llatina. 4. AFI

Les vocals del berber i posició de l’ accent.

Les vocals del berber compten només amb tres fonemes: a, i, u

Cal tindre en compte que la pronunciació de les vocals de l‟amazig varia segons el context i que un inventari dels sons realment pronunciats, podria superar els existents al català, açò dificulta la pronunciació catalana dels berbers

El berber també coneix una vocal neutra e, que no té valor fonològic però apareix per tal de facilitar la pronunciació de grups consonàntics excessivament complexos

FONEMES VOCÀLICS DE L’AMAZIG - CATALÀ

Anteriors Centrals Posterios

Tancats i u

Semitancats e o

Semioberte

s

ε

Baix a

ABSENCIA D’ ARTICLE

El Berber no coneix un equivalent de l‟ article del català; el

nom apareix com a definit o indefinit segons la funció que

realitza en el discurs.

Representa una dificultat per als berberòfons dominar l‟ús

de l‟article del català, més concretament en expressions on

no es veu clar el seu ús.

EL GÈNERE DELS NOMS

Pel que fa al gènere de l‟amazig pot ser

masculí o femení, encara que hi ha vegades

que el mateix nom pot ser diferent segons

utilitzem l‟amazig o el català.

La forma més freqüent dels noms masculins

és la dels que comencen per la vocal

a, també són nombrosos els que comencen

per les vocals i i u

D’altra banda els noms femenins comencen

pràcticament sempre per una t, seguida

d‟una a.

EL NOMBRE DELS NOMS

El sistema més freqüent de formació en

plural dels noms masculins consisteix en

afegir la terminació –(e)n, (la -n és una vocal

de suport). Si el mot comença per a-, es

canvi per i-:

Per altra banda per a formar el plural dels

noms femenins es realitza afegint la

terminació –in; si el mot comença per ta-

, aquest prefix es canvia per ti-:

PRONOMS PERSONALS

Existeixen dos tipus de pronoms:

Els pronoms autònoms (jo,tu, ell...)

Els pronoms clítics (em,et,el...)

La particularitat de l‟amazig es que els

pronoms clítics a més d'usar-los amb els

verbs, també poden ser usats en les

preposicions i en alguns noms.

Cal destacar que els pronoms de segona

persona tant en singular com en plural tenen

una forma de masculí i una altra en femení.

EL VERB

Les distincions formals del verb amazig

La morfologia verbal al català s‟organitza en

distincions temporals, en canvi la morfologia

verbal de l‟amazig distingeix les situacions

acabades e inacabades:

Aspecte perfectiu,(situacions acabades). Ex:

“He llegit aquest llibre”

Aspecte imperfectiu, (situacions inacabades) .

Ex:”Estic lleguin aquest llibre”

SINTAXI

ORDRE DELS ELEMENTS DE LA FRASE

L‟amazig utilitza una sintaxi:

V – S - O (Verb – Subjecte - Objecte)

En canvi, el català te una sintaxi:

S - V - O (Subjecte – Verb - Objecte)

Un dels errors del berberófons que parlen català es que col·loquen el subjecte darrere del

verb.

Treballa el meu pare de cuiner

El meu pare treballa de cuiner

LÈXIC

L‟amazig te molts dialectes, per tant

existeixen moltes diferencies lèxiques

segons l‟origen dels parlants, a més trobem

una gran influencia de les llengües que han

entrat en contacte amb aquest. Com es el

cas de l'àrab i l‟alfabet llatí.

VOCABULARI DE INTERACCIÓ SOCIAL

CATALÀ BERBER/AMAZIG

adéu! besselama!

bon dia! tifawin xaf-ek!

com estàs? mammek tellid?

hola! ahlal!

perdó! smaḥ-ayi!

per favor! mala texsed!

VOCABULARI D’AULA

CATALÀ BERBER/

AMAZIG

mestre rmu‟allim

alumne amaḥḍar

pissarra ǧuḥa

llapis Erqerem

llibre erkitab

quadern librita

paperera erbiddu n

estoig tasenduqt

CONCLUSIONS

FONÈTICA

Distribució limitada dels sons de ll i de ny;

poden ser pronunciats amb dificultat en

determinats contextos, per exemple davant

de s:

Anys, ulls.

Confusió dels sons de z i de j:

Pronunciació característica de la l en final de

síl·laba amb un so de r:

balcó, faldilles

Confusions en la pronunciació de les

vocals, particularment de e i de i

MORFOLOGIA

L’ARTICLE

Extensió de l‟ús de l‟article a casos en que

en català no s‟utilitza.

LA FLEXIÓ NOMINAL

Confusions en el gènere dels noms

a. Si no se les deures (...) me peguen.

b. Te una cotxe.

Concordança errònia amb noms que tenen

un nombre fixat específic:

Tots els seus diners l‟havia gastat per això.

L‟ús d‟una forma inadequada per a expressar

un nom genèric o col·lectiu

El gat i el gos, m‟agraden.

„Els gats i els gossos m‟agraden‟

LA FLEXIÓ VERBAL

Ús inadequat dels temps verbals; combinacions

del present i del passat per a la mateixa

situació:

a. [I que passa?] Va caure aquest.

„Aquest ha caigut‟

b. Va caminant, caminant, quan li va sortir això.

„Va caminant, caminant, i li surt això‟

c. La meva mare li ha vist i vam córrer a casa.

„La meva mare el va veure i vam córrer a casa‟

Ús inadequat dels temps verbals; us del present en contextos de passat:

a. Si no se les deures (...) me peguen.

„Si no sabia els deures (...) em pegaven‟

b. Abans miro els teletubies, ahora no.

„Abans mirava els teletubies, ara no‟

c. Un dia havia estem fora de la porta.

„Un dia érem a fora de casa‟

SINTAXI

Col·locació inadequada del subjecte darrere

del verb:

a. Treballa el meu pare de paleta.

„El meu pare treballa de paleta‟

b. I tira un la pilota.

„I un tira la pilota‟

c. [I que passa?] Va caure aquest.

„Aquest ha caigut‟

BIBLIOGRAFÍA

XAVIER LAMUELA (2001), El berber. Estudi

comparatiu entre la gramàtica del català i la

del berber o amazig.

ANA Mª RICO MARTÍN i CELIA RICO

MARTÍN. Vocabulari bàsic infantil català –

amazig.

http://ca.wikipedia.org

http://es.wikipedia.org