View
5
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
Ruta de las playas y las artes de pesca
Beaches and fishing arts itinerary
Route des plages et des arts de pêche
www.visitllanca.cat
Ruta de les Ruta de lesplatges i les platges i lesarts de pesca arts de pesca
Ruta de lesplatges i lesarts de pesca
CAP DE CREUS
1
Topònim que indica un indret baix i descobert. El vocable ras és emprat
per comparació estricta entre els promontoris circumdants que
precisament destaquen per l'alçada. Lloc de fitació mil·lenària entre els
dominis monàstics de Sant Quirze de Colera i Sant Pere de Roda. Davant
de les platges i cales d'aquest sector s'hi practicaven la pesca de
l'encesa, el palangre, les soltes, el batre i el reganar .
Topónimo que indica un lugar bajo y descubierto. El término ras («raso») se
utiliza en contraposición a los promontorios circundantes, que precisamente
destacan por su altura. Este lugar marcaba, desde tiempo inmemorial, el
límite entre los dominios monásticos de Sant Quirze de Colera y Sant Pere de
Rodes. En las playas y calas de este sector se practicaba la pesca al candil, el
palangre, las soltas, el batre y el reganar.
Toponyme indiquant un lieu bas et découvert. Le terme ras est utilisé par
contraste avec les promontoires environnants qui se distinguent précisément
par leur hauteur. Ce lieu marquait, depuis des temps immémoriaux, la limite
entre les domaines monastiques de Sant Quirze de Colera et de Sant Pere de
Rodes. Dans les criques et sur les plages de ce secteur, les pêcheurs
pratiquaient la pêche au flambeau, à la palangre, aux soltas (filets
fixes), le batre et le reganar.
The Catalan word ras describes an open, low-lying area. As a place name, Cap
de Ras denotes the contrast of the area with the surrounding high-lying
promontories. This place marked the centuries-old boundary between the
monastic domains of Sant Quirze de Colera and Sant Pere de Roda. Lantern,
long-line and gillnet fishing, batre and reganar were all practised off
these beaches and coves.
CAP DE RASCAP DE RASCAP DE RAS1
Topònim derivat d'un cognom català. Segons un document del 1884,
referent al sorteig de la pesca a l'encesa a Llançà , s'esmenta entre
d'altres, la cala d'en Grifeu Altasó, possiblement el llinatge dels
propietaris de l'època. En aquest sector s'hi practicaven arts
d'encerclament com la pesca de l'encesa, arts d'arrossegament com
l'artó i altres sistemes de pesca menors que capturen els peixos pel
sistema de ratera: les nanses i les sepieres.
Topónimo derivado de un apellido catalán. En un documento de 1884
referente al sorteo de la pesca al candil en Llançà ya figura mencionada, entre
otras, «la cala de Grifeu Altasó», posiblemente el linaje de quienes en esa
época eran sus propietarios. En este sector se utilizaban artes de cerco, como,
por ejemplo, en la modalidad de la pesca al candil, y también artes de
arrastre como el artó y otros sistemas de pesca menores que capturan el
pescado con el sistema de ratera: las nansas y las sepieras.
Toponyme issu d'un patronyme catalan. Un document de 1884, qui faisait
état du tirage au sort de la pêche au flambeau à Llançà, mentionnait entre
autres « la crique de Grifeu Altasó » évoquant probablement le nom des
propriétaires de cette crique à cette époque. Dans ce secteur, les pêcheurs
utilisaient des filets tournants, comme pour la pêche au flambeau, ainsi
que des engins traînants comme l'artó et autres techniques de pêche comme
les nanses et les sepieres.
Grifeu is a Catalan surname. A document referring to the drawing of lots for
lantern fishing rights at Llançà in 1884 mentions a cove called after one
Grifeu Altasó, possibly the local landowner at the time. Seine net fishing such
as l'artó, encircling techniques such as lantern fishing and other fishing
techniques such as nanses and sepieres were practised along this stretch of
the coast.
GRIFEUGRIFEUGRIFEU2
A Llançà, el barri del port és el sector pescador per excel·lència. Va néixer
durant els anys de la decadència de la pirateria. Al final del segle XVII
existien uns casalots dels pescadors que davallaren del poble i les seves
barraques per guardar ormeigs, tot a redós del roquer de La Miranda,
però el desenvolupament com a barri mariner s'inicià durant el segle
XVIII.
El área del puerto es, por antonomasia, el barrio pesquero de la población.
Nacido durante los años de la decadencia de la piratería, a finales del siglo
XVII se sabe ya de la existencia en esta zona, al abrigo de la roca de La
Miranda, de unas casonas propiedad de los pescadores llegados del pueblo
así como de unas barracas que estos utilizaban para guardar aparejos. Su
desarrollo como barrio marinero, sin embargo, daría comienzo ya en el siglo
XVIII.
La zone du port est, par excellence, le quartier pêcheur du village. Celui-ci vit
le jour dans les années de décadence de la piraterie, à la fin du XVIIe siècle, où
l'on recensait déjà l'existence, à un endroit protégé par le rocher de La
Miranda, de maisons appartenant à des pêcheurs venus du village ainsi que
de baraques utilisées par ces derniers pour ranger leur attirail de pêche. Ceci
étant, cette zone ne se développa en quartier marin qu'au XVIIIe siècle.
The harbour area is the fishermen's district par excellence. The port grew up
as piracy declined. Houses belonging to fishermen from the village and
storage sheds for fishing tackle are known to have existed in the shelter of La
Miranda rock in the late 17th century, but the port as a seafaring district really
only began to develop during the 18th century.
PLATJA DEL PORTPLATJA DEL PORTPLATJA DEL PORT3
2
43
6
7
5
CAP DE RASCAP DE RASCAP DE RAS
GRIFEUGRIFEUGRIFEU
PLATJA DELPLATJA DELPORTPORT
PLATJA DELPORT
EL CASTELLAREL CASTELLAREL CASTELLAR
LA FARELLALA FARELLALA FARELLA
DE LES TONYINESDE LES TONYINESDE LES TONYINES
CAU DEL LLOPCAU DEL LLOPCAU DEL LLOP
Mitjançant plafons interpretatius situats a les principals
platges/indrets del municipi (Cap de Ras, Grifeu, El Port, El
Castellar, La Farella, Les Tonyines i Cau del Llop),
descobrirem els diferents arts de pesca que es practicaven
antigament. Llançà ha estat sempre una població
pesquera. Amb diferents alternatives econòmiques -amb
temporades millors i amb temporades pitjors-, en aquests
verals de la Mar d'Amunt, al nord de Cap de Creus, hi deu
haver hagut pescadors des dels temps més antics fins ara.
Mediante plafones interpretativos situados en las principales
playas del municipio (Cap de Ras, Grifeu, El Puerto, El
Castellar, La Farella, Las Tonyines y Cau del Llop),
descubriremos las diferentes artes de pesca que se
practicaban antiguamente. Llançà ha sido siempre una
población pesquera. Con diferentes alternativas económicas -
con temporadas mejores y con temporadas peores -, en esta
zona de la Mar d'Amunt, al norte del Cap de Creus, deben
haber existido pescadores desde los tiempos más antiguos
hasta ahora.
À travers des plafonds interprétatifs situés aux principales
plages du village (Cap de Ras, Grifeu, Le Port, Le Castellar, La
Farella, Les Tonyines et Cau del Llop), nous découvrirons les
différents arts de pêche qui se pratiquaient anciennement.
Llançà a toujours été un village de pêcheurs. Ayant connu
différentes alternatives économiques ainsi que des époques
fastes et moins fastes les pêcheurs pratiquent cette activité
depuis la nuit des temps dans les eaux de la mer d'Amunt,
nom que reçoit la côte située au nord du Cap de Creus.
Through different interpretative panels placed in the most
important beaches (Cap de Ras, Grifeu, El Castellar, La Farella,
Les Tonyines and Cau del Llop), we will discover the fishing
arts practised over the years. Llançà has always been a fishing
town, and the fishing grounds to the north of Cap de Creus
have probably been worked, over good years and bad years,
from time immemorial.
LES ARTS DE PESCALAS ARTES DE PESCA
ARTS DE PÊCHEFISHING ARTS
Topònim que indica el pas de l'espècie de peix migratori que, procedent
de l'Atlàntic, contorneja cada primavera el Mediterrani occidental amb
finalitats reproductores. Davant d'aquesta platja s'hi practicaven arts de
parada com el de l'almadrava volant i arts de deriva com el sardinal i
el tonaire que són unes de les arts de pesca més antigues que es
coneixen.
Topónimo que indica el paso de los atunes (tonyines, en catalán) que,
procedentes del Atlántico, bordean cada primavera el Mediterráneo
occidental con finalidades reproductoras. Enfrente de esta playa se pescaba
con artes de parada, como la almadraba volante, y también con artes
de deriva como el sardinal y el tonaire, considerados entre los artes de
pesca más antiguos que se conocen.
Toponyme évoquant le passage des thons (tonyines en catalan) qui
proviennent de l'Atlantique et pénètrent, au printemps, dans la Méditerranée
occidentale pour s'y reproduire. On utilisait sur cette plage des pièges comme
la madrague volante et des engins dérivants comme le sardinal et le
thonaire, qui figurent parmi les engins de pêche les plus anciens qui soient
connus.
Tonyina means “tuna fish” in Catalan. The place name Les Tonyines recalls the
annual spring migration route of tuna fish from the Atlantic Ocean to their
spawning grounds in the western Mediterranean. In former times, tuna were
fished in the coves and creeks off Cap de Creus. “Fleeting” trap-net
fishing, together with driftnet fishing using sardine nets or tunny nets,
were both practised from this beach, and are among the oldest recorded
fishing techniques.
DE LES TONYINES DE LES TONYINES DE LES TONYINES 6
Topònim derivat de la presència a l'indret d'un llop. Segons la llegenda en
aquesta platja hi havia viscut un tal Pairet en companyia d'un llop. Al
davant d'aquest sector de franja marítima s'hi practicaven antigament
les arts de deriva com el tonaire, el sardinal i la pesca de l'encesa i
arts de fons com les soltes, el tresmall i el bolero.
Topónimo derivado de la presencia en la zona de un lobo (llop, en catalán).
Según la leyenda, un tal Pairet habría vivido antiguamente en esta playa en
compañía de dicho animal. En este sector de la franja marítima se practicaba
antiguamente la pesca con artes de deriva, como el tonaire, el sardinal y
la pesca al candil y artes de enmalle como las soltas, el trasmallo y el
bolero.
Toponyme évoquant la présence d'un loup (llop en catalan) dans la région: la
légende raconte qu'un certain Pairet aurait vécu jadis sur cette plage en
compagnie d'un loup. Dans ce secteur de la frange maritime, les pêcheurs
pratiquaient autrefois la pêche avec des filets dérivants comme le
thonaire, le sardinal et la pêche au flambeau ou avec les filets
maillants comme soltas, trémail, bolero.
Cau del llop means “wolf's lair” in Catalan and the name of this beach refers
to the legend of a man called Pairet who used to live here in the company of a
wolf. Driftnet fishing was practised along this section of the coast, with
lanterns nearer the coast and tunny nets further out to sea. Also gillnet
fishing was practised with trammel net and combined gillnet-trammel
fishing.
CAU DEL LLOP CAU DEL LLOP CAU DEL LLOP 7
Etimològicament Castellar, procedeix de castell, que significa “lloc
enlairat”, “observatori”, “torre de guaita”. Antigament era una illa del
Port de Llançà, avui annexada a terra per un braç d'obra que serveix de
pàrquing i suport a les instal·lacions nàutiques. En aquest sector s'hi
havia practicat la pesca al traire (fitora grossa ), arts d'encerclament
com l'encesa i la teranyina i també arts d'arrossegament de fons com
el bou.
Etimológicamente, el topónimo Castellar procede del vocablo catalán castell
(«castillo»), que significa «lugar elevado», «observatorio» o «atalaya». Este
paraje fue en el pasado una isla del puerto de Llançà, unida hoy a tierra por un
brazo de obra que sirve de aparcamiento y apoyo a las instalaciones náuticas.
En este sector se había practicado la pesca al traire (tridente grande), artes
de cerco, como el empleado en la pesca al candil y la traíña, y también
artes de arrastre de fondo como el bou.
Du point de vue étymologique, le toponyme Castellar provient du vocable
castell (« château »), qui signifie « lieu élevé », « observatoire » ou « tour de
guet ». Ce lieu était autrefois une île du port de Llançà et est uni aujourd'hui à
la terre ferme par une jetée qui sert de parking et d'espace auxiliaire aux
installations nautiques. La pêche au traire (grande fuscine) se pratiquait ici,
ainsi que la pêche avec d'anciens filets tournants comme la traíña et les
filets propres à la pêche au flambeau ainsi que des engins traînants de
fond comme le bou.
Castellar comes from the Catalan word castell meaning “castle”, “high
place”, “observatory” or “look out tower”. El Castellar was originally an island
off Llançà harbour, but is now joined up to the mainland by a new landfill
used for nautical amenities and as a car park. In this area traire fishing
technique (big trident), trawler fishing, lantern fishing and “bou”
trawling were all practised at Llançà since time immemorial.
EL CASTELLAR EL CASTELLAR EL CASTELLAR 4
Topònim derivat de farell, que indicava la presència d'una llum per
orientar els navegants o bé el lloc on s'iniciava la pesca a l'encesa. Com
indica doncs el topònim en aquest sector s'hi practicava la pesca de
l'encesa.
Topónimo derivado del término farell, que indicaba la presencia de una luz
para orientar a los navegantes o bien el lugar donde se iniciaba la pesca al
candil. Tal como indica el topónimo, en este sector se practicaba la pesca al
candil.
Toponyme provenant du terme farell qui indiquait soit la présence d'une
lumière guidant les navigateurs soit le lieu où était pratiquée la pêche au
flambeau. Comme l'indique le toponyme, la pêche au flambeau était
pratiquée dans ce secteur.
The name of the beach comes from the Catalan word farell, which can mean
either a light to guide sailors or a place from where lantern fishing boats set
out. The place name La Farella thus recalls the type of fishing practised here in
former times: lantern-fishing.
LA FARELLA LA FARELLA LA FARELLA 5
FOTO: Josep Esquirol. Arxiu Municipal de l’Escala. Museu de l’Anxova i la Sal.FOTO: Josep Esquirol. Arxiu Municipal de l’Escala. Museu de l’Anxova i la Sal.
FOTO: Arxiu Municipal de Llançà FOTO: Arxiu Municipal de LlançàFOTO: Arxiu Municipal de Llançà
FOTO: Arxiu Municipal de LlançàFOTO: Arxiu Municipal de Llançà
splash
comunica
cio.co
m
Camprodon, 16-1817490 LLANÇÀ (Costa Brava) GIRONAT. (34) 972 380 855 · F. (34) 972 121 931turisme@llanca.cat www.visitllanca.cat
@Llancaturisme Llançà turisme
Àrea de Promoció Econòmica,Turisme i Comerç
@Llancaturisme
descarrega’t l’app LLANÇÀ TURISME
1
2
3
4
5
6
7
8
91
0
11
12
13
14
15 1
6
17
18
19
20 2
1
22
23
PLA
TJA
PETIT
A D
EL
FU
TAN
ER1
PLA
TJA
SO
TA D
EL
PA
RA
DO
R8
PLA
TJA
DEL
CA
U D
EL
LLO
P
23
Les
no
stre
sp
latg
es
PLA
TJA
DE L
ES
TIT
AR
OLIT
ES
18
PLA
TJA
GR
AN
DEL
FU
TAN
ER2
PLA
TJA
DE
BR
AM
AN
T3
PLA
TJA
DE
CA
NY
ELLES4
PLA
TJA
DEL
CR
OS5
PLA
TJA
SO
TA D
’EN
CA
NA
LS6
PLA
TJA
D
E G
RIF
EU7
PLA
TJA
DE
L’A
LG
UER9
PLA
TJA
DE S
T. J
OR
DI
10
PLA
TJA
DE
L’A
RG
ILER
A11
PLA
TJA
DEL P
OR
T
12
PLA
TJA
DE
LA
GO
LA14
PLA
TJA
DE L
ES
CA
RB
ON
ER
ES
15
PLA
TJA
D
EL’
EM
BA
RR
IL16
PLA
TJA
DEL M
OR
ER
17
PLA
TJA
DE L
ES
TO
NY
INES
21
PLA
TJA
D
EL M
OLLÓ22
PLA
TJA
DE
LA
FA
RELLA19
PLA
TJA
DE
LA
FA
RELLA
DEL M
IG20
EL
CA
STELLA
R
13
SER
VEIS
/ S
ER
VIC
IOS / S
ER
VIC
ES
EL P
OR
T
GR
IFEU
LA
FA
RELLA
CA
U D
EL L
LOP
Recommended