View
6
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
68 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIUMENGE, 19 JUNY 2016
Dins de 39 tombes trobades en lesexcavacions datadesabans del 2000 a.C., hi haviahomes acompanyats d’alabardesque certificaven la seva condicióde guerrers
10%elit
50%ciutadania
40%esclaus
d’audiènciesd’audiènciesGran sala
d’audiències
CisternaCisternaCisterna
Àrea demòlta
d’emmagatzematged’emmagatzematgeÀread’emmagatzematge
Àrea deproducciótèxtil espoli
Fossesespoli
ExcavacionsExcavacionsfurtivesfurtivesExcavacionsfurtives
El jaciment argàric se situa sobre un altiplàa gairebé 600 m d’alturaLa Almoloya se situa a la serra d’Espuña, des d’allà s’arriben a veure uns 1.000 km2,un 10% de la Regió de Múrcia. Aquest lloc estratègic va acollir una de les societatsmés riques i excel·lents de l’edat de bronze europea: El Argar
La societat argàrica va perdurar uns 650 anys (del2200 al 1550 a.C. aprox.) i es va estendre per lesprovíncies actuals de Múrcia, Almeria, Granada,Alacant, Jaén i Ciudad Real, llocs on ara es trobenels jaciments d’aquesta societat
N10 m
d’emmagatzematge
Àrea ampliada a la pàgina següent
AccessosEL JACIMENT DE LA ALMOLOYASuperfície: 3.100 m2
Distribució de la societat argàrica:
La Almoloya
MÚRCIA
ALMERIAGRANADA
ALACANTLa Bastida
L’alabardaés la primera arma quees coneix d’El Argar
50-70 cm
14-24 cmMides
Es tracta d’un objecte compost perun mànec de fusta al quals’incorpora en un extrem una puntade coure amb forma triangular...
...i unmànec de fusta que podiabrandar-se amb una mà o ambtotes dues
Moment de mésexpansió territorial
1650 a.C.2200 a.C.
LaprimeraMoncloaIGNACIO OROVIOBarcelona
Somal sudest de la península Ibèrica fa uns 4.200 anys. Algunes tribus sobreviuen en amplíssims territoris a basede caça i unaprecàriaagricultura; viuen en poblats igualde modestos, en cases de pedra,troncs ibranques, i tenenporde lestempestes, el fred i la incertesa.Somalaregióqueavuiconeixem
comaMúrcia,apropdeTotana,onen aquell moment sorgeix, semblaquedelnores, una sòlida civilització que floreix durant sis segles idesprés l’engoleixen la terra i la incertesa.És lacivilitzacióargàrica,bateja
da així pel jaciment d’El Argar, aAlmeria, que en el seu moment demàxima esplendor va ocupar uns
35.000quilòmetresquadrats.Però ara som en un altre dels
seus enclavaments, concretamentun promontori rocós que nomésconeixem pel seu topònim àrab(d’uns 2.700 anys després!): La Almoloya.Ésunamenade fortíde3.000m2
on s’ha descobert un fet excepcional des d’un punt de vista històric:el primer edifici específic de governd’Europa.Hihaunasalaoncabenunamica
mésde50persones,sensealtrautilitatque ladereunirse, ambelsassistents disposats en tres nivells; elque està més elevat té davant unatomba excepcional, d’una parellaamb un riquíssim aixovar, pled’anells, arracades, braçalets...Reis? “Ignorem la seva identitat,però segur que van ser personali
tats importants”, apunta RobertoRisch,directordeldepartamentdePrehistòria de laUniversitat AutònomadeBarcelona(UAB) iundelsresponsables de l’excavació. Lesresteshumanesque s’hi han trobatestan en procés d’anàlisi i, tot i queestan força deteriorades, s’esperamolt del que pugui revelar el seuADN.Les sales de govern semblants
més antigues de la humanitat sóndenomésunsmilanysabansisónaUruk, aMesopotàmia.ConstruccionscomparablesaladeLaAlmoloyahanestatdescritesaTroia iCreta. També les seves pintures sónúniques. Manifestacions de poderequiparables es donen en aquestaèpocaaEgipte.“LaAlmoloyadónaunaperspec
tivadiferentdelaMediterrània,ies
Laciutat que recordaTroiaTampoc no es coneix el nom original de la meravellosa ciutat dela Bastida. És un emplaçamentenorme, de cinc hectàrees, ambunamuralla que els experts comparen amb Troia. Té línia doble,de quatre metres d’alt, amb torres quen’haurienpogut tenir finsa sis, una complexa entrada encolze i una sofisticada planificació urbanística: salva desnivellsde fins al 40%.La ciutat ocupa tot un turó, en
voltat demuntanyes i lluny de vies de pas i fins i tot de les terresmés fèrtils. Però la seva orografiala fa gairebé inexpugnable.Amb prou feines s’ha excavat
un 15% de la seva superfície. A lapart baixa hi ha una de lesinstal∙lacions més sorprenentsde la cultura argàrica: un gegantí dipòsit d’aigua, amb un dic de21 metres de llarg i 5 d’ample,amb capacitat per a 400.000 litres. L’aigua, sens dubte, és undels grans reptes d’aquesta civilització en una terra d’extremaaridesa.A la Bastida s’han localitzat al
voltant de 250 tombes, que donenmoltíssima informació sobreles condicions de vida i l’alimentació dels seus habitants. Se sap,per exemple, que l’edat dedeslletament dels nadons és de nomésun any en aquell lloc, quan enpoblacions contemporànies és als
tres anys. Se sospita que en lacultura argàrica s’imposa unapolítica de natalitat que aconsella un deslletament primerencper estimular la reproducció.Per les cales arqueològiques
que s’hi han fet se sap que el cimdel turó hauria d’haver estat ocu
pat per l’aristocràcia. La ciutatmostra el desenvolupament de laindústria metal∙lúrgica i tambécom es comencen a crear les desigualtats polítiques i econòmiques.Aquest jaciment (a només 6
quilòmetres de Totana) va començar a investigarse el 1869.Ho va fer l’enginyer de Camins,Canals i Ports Rogelio deInchaurrandieta. Hi va estar només tres dies, va treballar amb 18jornalers i van descobrir 20 tombes. Tot i que hi va haver excavacions puntuals, des d’aleshoresse l’ha considerat una ciutatamagada, perquè fins als últimssis anys no hi ha hagut investigació a fons. La discontinuïtat deles excavacions arqueològiquesva provocar que moltes de lesrestes trobades estiguin disperses pel món.Ara es pot visitar el barri d’ar
tesans, a la base de la ciutat. “Partim de la base que excavem perrestaurar i investigar, però finalment perquè es pugui visitar”,exposa Roberto Risch.c
PROJECTE LA BASTIDA
Simulació en 3D de la ciutat de La Bastida
DIUMENGE, 19 JUNY 2016 C U L T U R A LAVANGUARDIA 69
Murs d’1 mde gruix de mitjana
Es tracta d’una sala de reunions espaiosa, que es creu que va ser el primerrecinte específicament polític i permanent en la prehistòria d’Europa
Al subsòl de la segona estança s’han trobat restes de lesprimeres manifestacions de pintura mural domèsticadels poblats argàrics
Els motius erenrodonetes, sanefeslineals i trianglescontinus pintatsde vermell
Reconstrucció feta a partir de les descripcions delProjecte La Bastida
La gran sala d’audiències trobada té una superfície de 127 m2
Filera de clotson es recolzaven7 columnesde fusta queaguantavenel sostre
GradaEnvolta el sòcolde les paretsi es calcula quehi caben unes50 personesassegudes
Llar de focd’uns 4 m2
Escalesd’accés
Podi
Segonaestança
TOMBA PRINCIPESCA
L’AIXOVAR
Dins de la gran sala es van trobar set tombes. Però una destacava pelgran valor de l’aixovar, que va ser trobat al costat de dos cossosenterrats en un gran vas ceràmic segellat mitjançant lloses de pedra
Es van trobar 26 objectes dins de la tomba:
Els dos cossos:
Amb un fortdesenvolupamentde la part superiordel tronc ideformacionsal maluc i genollsque es relacionenamb l’equitació
Col·locada asobre d’ell.Semblava gràcil itenia fortamentdesenvolupatl’avantbraç dret
DonaDe 25 a 27 anys
HomeDe 35 a 40 anys
Els dos cossos portavendilatadors fetsamb la tècnicaanticlàssica (que permetuna concavitat contínuaen una mateixa bandade metall) i decoratsamb uns punts continus
FONT: Projecte La Bastida / Roberto Risch Clara Penín / LA VANGUARDIA
El terra en algunspunts arriba a teniruns 30 cm de gruix
Les parets i elterra estavenrevestits ambuna barreja decalç i argila
4 dilatadors(2 or i 2 plata)
10 arrecades(8 plata i 2 coure)
3 braçalets(2 plata i 1 bronze)
3 anells(2 plata i 1 bronze)
Collaret Punyal Punxó 3 recipients(amb menjar i beguda)
Diadema(plata)
La dona va ser enterrada ambaquesta diadema de plata, lapeça més emblemàtica, ja queúnicament es coneixien 4exemplars d’aquesta formaen aquest mateix jaciment
El punxó, una part de l’aixovar de l’home, conserval’empunyadura de fusta gràcies a un revestiment deplata obra mestra de l’orfebreria argàrica
Petit recipient decarena revestit d’unesbandes de plata
1,55 m1,65 m
Aquesta tomba se situa entre les cinc més riques del món argàric, de la qual cosa es dedueix que les persones enterrades eren membres destacats de la classe dirigent
veu que hi ha intents de societatscomplexestambéala ribaoccidental, tot i que al final es col∙lapsen.Finsals romansno tornaranaexistir ”, afirmaaquestexpert.Tota aquesta riquesa apareix al
túmul murcià malgrat haver estatdurant dècades pastura dels furtius. El jaciment va ser excavat només quatres dies (literalment) el1944, i des d’aleshores ha estat intacte;ésadir,noméselvantocarelssaquejadors, que van deixar 90clots i 22 tombes profanades. Quisapquèenvantreure.Tot i així, les restes permeten
descriure una societat complexíssima,onamésd’aquestasaladegovernhihalaqueesconsideralaprimeraarmaprofessionald’Europai,per extensió, el primer exèrcit. Estracta d’unes alabardes o llancesambunmànecd’entre50i70centímetres, amb una punta triangulardecoured’entre 14 i24cmde llarg.Almenys 39 sepultures de sol
dats (són sota les cases) tenen l’arma.Aquestnombre, i el fetqueel seu
ús requerís un ensinistrament, indiquen que a La Almoloya va tenirel seu quarter el primer exèrcit conegutdelnostrecontinent.No sabem res de la seva llengua
ni de les personalitats principals.Risch i el seu equip analitzen si estracta d’una comunitat que arriba is’instal∙la en un lloc onnohi ha resni ningú. Potser són els migrantsque introdueixen les llengües indoeuropees.“Sabem que cap al 2200 a.C. a la
Mediterrània oriental –afegeixl’arqueòleg–hihaunacrisiclimàtica molt forta i moltes ciutats estatentren en crisi. Declinen l’imperiaccadi i Troia, i emergeixen zonescomCretaiElArgar.Tenenrelacióels dos fenòmens? No ho sabem,peròno té sentit que sigui poblaciólocal que se sofistica si ocupenunazona tanàrida”. “L’últimagranmigració des del Caucas i la zonad’Ucraïna cap a Europa central esprodueixfauns5.000anys, ipotseraquí arriben les seqüeles d’aquellsmoviments”.“Peròsiresultaqueésuna població autòctona que se so
fistica encara és més importantperquè passa al mateix temps queen altres llocs del món”, apuntal’investigador. No han apareguttaules amb escriptures primitivesque permetin deduir l’origen, il’existència d’algunes joies d’ivoritampocnoésdefinitiva, perquè segurament es deuen a intercanvis
comercials. No és estrany enaquestamenade jaciment.El cert és que la cultura argàrica
desembarca en un territori d’economiaisubsistènciacol∙laborativa,però desenvolupa sistemes demesura, possiblement basats en laplata, i fins i tot té (a Tira delLienzo) un “ministeri d’Hisenda”,
amb unes naus per emmagatzemarhigra.Laculturaargàricanoutilitzare
gadiu, i en part acabarà sucumbintper la gran desforestació que necessiten per conrear. Cada vegadahan d’anar més lluny. Cap al 1550a.C. desapareixen, sense més nimés. A la fase final deLaAlmoloyaesdetecten incendis:unarebel∙lió?La UAB va començar a dirigir
aquesta excavació el 2008, ambaportacionsdedosministerisidelaRegiódeMúrcia;entotals’hihainvertit un milió d’euros. Durantl’efervescència independentista,els arqueòlegs d’aquesta universitat han rebut algun comentari despectiu.El 2016 s’hauran de conformar
amb només 50.000 euros, queaporta íntegrament l’empresaCefusa, laindústria càrniaEl Pozo.La regió ha rebut amb entusiasmeels resultats, sobretot perquè s’hamirat d’oferir una museïtzació ivisites guiades. Ara, les dràstiquesretallades a Múrcia les posen enperill.c
A la ciutadellas’han descobert restesdel que pot serel primer exèrcitdel continent
EL EPO TATGE
El ric jaciment deLaAlmoloya, aMúrcia, reescriula història del
continent europeu
Recommended