View
100
Download
9
Category
Tags:
Preview:
Citation preview
4t bloc de
traduccióBruna Portet Humà
Llatí - 8 d’abril del 2013
Pàgines 178 i 179
A) La sisena legió de Cèsar és sorpresa durant el setge al campament pompeià, però el valor
d’aquesta fa que l’enemic es replegui, malgrat la seva posició avantatjosa.
Praeterito noctis tempore eruptionem ad legionem VI fecerunt, cum in opere nostri
distenti essent, acriterque pugnare coeperunt; quorum vis repressa a nostris, etsi
oppidani superiore loco defendebantur. Hi cum eruptionem facere coepissent, tamen
virtute militum nostrorum qui etsi inferiore loco premebantur, tamen repulsi
adversarii bene multis vulneribus adfecti in oppidum se contulerunt.
Un cop transcorregut un temps de la nit, van realitzar una sortida cap a la 6ª legió, estant els
nostres dividits en treballs de fortificació, i van començar a lluitar enèrgicament; aturat el seu
atac pels nostres, tot i que es defensaven per la seva posició superior de la vila. Aquests,
encara que haguessin començat a realitzar la sortida, tanmateix eren superats per la força dels
nostres soldats, que estaven en un lloc més baix, tanmateix allunyats de l’enemic es van dirigir
a la ciutat ben afeblits per moltes ferides.
-Explica el valor sintàctic de les dues proposicions que contenen la conjunció cum:
o cum in opere nostri distenti essent
Es tracta d’una proposició subordinada adverbial amb l’estructura de cum històric amb
valor temporal que fa la funció de CCT dins la frase principal. En aquesta proposició
subordinada apareix un subjecte plural (nostri), el verb del qual és un participi
concertat present (distenti) seguit del verb sum conjugat en pretèrit imperfet de
subjuntiu (essent). Finalment, hi ha també un CCLL (in opere).
o hi cum eruptionem facere coepissent
Ens trobem davant una proposició subordinada adverbial amb valor concessiu que fa
la funció de CC dins la frase principal. El subjecte d’aquesta proposició és plural (Hi) i hi
trobem un verb en plural conjugat en pretèrit plusquamperfet de subjuntiu
(coepissent) seguit d’un infinitiu present (facere). Per últim trobem un CD en singular
(eruptionem).
-Analitza i digues quin tipus de participis són les formes repulsi i adfecti.
Repulsi: és un participi concertat passat del verb repello (3ª conjugació). L’antecedent és hi ;
per tant el gènere del participi i de l’antecedent és masculí, i el nombre plural.
Adfecti: es tracta d’un participi concertat passat del verb afficio (3ª conjugació). El seu
antecedent també és hi; així doncs és també masculí plural.
B) Després de fundar Roma i organitzar el govern de la ciutat, Ròmul, davant la manca de
dones, decideix de raptar-les dels pobles veïns, als quals ha convidat a uns jocs.
Romulus, condita civitate, quam ex nomine suo Romam vocavit, multitudinem finitimorum in
civitatem recepit; centum ex senioribus elegit, quos senatores nominavit propter senectutem.
Tunc, cum uxores ipse et populus non haberent, invitavit ad spectaculum Iudorum vicinas
urbis Romae nationes, atque earum virgines rapuit.
Ròmul, un cop fundada la ciutat, va anomenar-la Roma segons el seu nom, va acollir la gent
dels pobles veïns a la ciutat; va escollir-ne cent d’entre els més ancians als quals va anomenar
“senadors” per la seva vellesa. Aleshores, com que ell i el poble no tenien dones, (Cèsar) va
convidar els pobles veïns de la ciutat de Roma a l’espectacle dels jocs i a més va raptar les
noies d’aquests (dels pobles veïns).
-Analitza sintàcticament aquesta oració composta i comenta quin tipus de construcció forma
la conjunció cum amb el verb haberent.
Cum uxores ipse et populus non haberent, (Romulus) invitavit ad spectaculum Iudorum
vicinas urbis Romae nationes.
Es tracta d’una oració composta per subordinació. La proposició principal és “(Romulus)
invitavit ad spectaculum Iodorum vicinas urbis Romae nationes”, i la proposició subordinada és
“Cum uxores ipse et populus non haberent”.
El verb de la proposició principal està en pretèrit perfet d’indicatiu (invitavit) i Romulus és el
subjecte el·líptic d’aquest. El CD d’aquesta proposició principal, vicinas urbis Romae nationes,
està format per un nom en acusatiu plural (nationes), un adjectiu que concorda amb aquest
nom (vicinas) i un doble complement del nom en genitiu singular (urbis Romae). També hi
trobem un complement circumstancial de lloc (ad spectaculum ludorum).
El verb de la proposició subordinada està en pretèrit imperfet de subjuntiu (haberent) i porta
la negació non al davant. El subjecte està format per dos noms en nominatiu singular units per
la conjunció et (ipse et populus). El CD està declinat en acusatiu plural (uxores). Aquesta
proposició està introduïda per la conjunció cum, i juntament amb el verb haberent forma la
construcció de cum històric. El valor d’aquesta construcció és causal.
C) Ciceró repassa com durant el seu consolat va defensar la República de la conjuració de
Catilina, a la qual és acusat de pertànyer el seu defensat, Sul·la. L’orador assegura que sap de
primera mà que el seu client no figurava entre els conjurats.
Multa cum essem consul de summis rei publicae periculis audivi, multa quaesivi, multa
cognovi; nullus umquam de Sulla nuntius ad me, nullum indicium, nullae litterae
pervenerunt, nulla suspicio. Multum haec vox fortasse valere deberet eius hominis qui consul
insidias rei publicae consilio investigasset, veritate aperuisset, magnitudine animi
vindicasset, cum is se nihil audisse de P. Sulla, nihil suspicatum esse diceret.
Essent cònsol, vaig sentir dir moltes coses dels riscos de la repuública, vaig aconseguir moltes
coses, vaig descobrir moltes coses; mai van arribar cap missatger de Sul·la a casa meva, cap
notícia, caps textos, ni cap sospita. Potser havia de tenir molt pes aquesta paraula d’aquest
home, el qual essent cònsol havia mirat de descobrir els paranys de la república amb sagacitat,
els va descobrir amb precisió,els havia castigat amb magnanimitat, aquest en no haver tingut
notícies sobre P.Sul·la, res conjecturat es va dir.
-Fes el comentari sintàctic de l’oració composta amb la qual s’inicia el text anterior.
Assenyala-hi les oracions principals i la subordinada, i indica el valor de la conjunció cum.
1 [Multa [cum essem consul] de summis rei publicae periculis audivi, 2 [multa quaesivi],
3 [multa cognovi]].
Es tracta d’una oració composta per subordinació. La proposició principal està formada per
una enumeració ”Multa de summis rei publicae periculis audivi, multa quaesivi, multa
cognovi”, i la proposició subordinada és “cum essem consul”. Dins la proposició subordinada
trobem la construcció de cum històric ja que el verb de la proposició està en 1ª persona
singular del pretèrit imperfet de subjuntiu (essem). El valor de la conjunció cum és temporal-
causal. En aquesta mateixa proposició hi trobem l’atribut consul.
Pel que fa a l’oració principal, aquesta està formada per 3 proposicions. En la primera, el verb
està en 1ª persona del singular del pretèrit perfet d’indicatiu (audivi), hi trobem un CD de
gènere neutre en plural (multa), el qual es repeteix en les 2 altres proposicions següents. A
més, seguint encara en la primera proposició, hi trobem un CC en ablatiu plural (periculis) i un
CN d’aquest nom (de summis rei publicae).
Pel que fa a la proposició 2, hi trobem un verb també en 1ª persona del singular del pretèrit
perfet d’indicatiu (quaesivi) i com ja hem dit el CD (multa).
A la proposició 3 es manté la mateixa estructura: el verb en 1ª persona del singular del pretèrit
perfet d’indicatiu (cognovi) i el CD (multa).
D) Durant la seva estada a Àsia, Cèsar s’assabenta que Pompeu ha estat vist a Xipre, motiu
pel qual conjectura que es deu trobar a Egipte, on té amistat amb la dinastia egípcia. Cèsar
no ho dubta i es dirigeix a Alexandria amb dues legions i diversos efectius militars.
Caesar paucos dies in Asia moratus, cum audisset Pompeium Cypri visum, coniectans eum
Aegyptum iter habere propter necessitudines regni reliquasque eius loci opportunitates cum
legione una quam se ex Thessalia sequi iusserat, et altera quam ex Achaia a Q. Fufio legato
evocaverat, equitibusque DCCC et navibus longis Rhodiis X et Asiaticis paucis Alexandriam
pervenit.
Cèsar, aturat uns quants dies a Àsia, en haver sentit que Pompeu ha estat vist a Xipre,
suposant que aquest feia cap a Egipte per la resta de necessitats del regne i les oportunitats
del seu país, havia ordenat seguir-lo amb una legió des de Tessàlia, i n’havia cridat una altra
des d’Acaia pel legat Q. Fufio, i va anar cap a Alexandria amb 800 ordres eqüestres i amb 10
vaixells de línia rodis i uns quants d’Àsia.
-Analitza i comenta el valor de la construcció de cum d’aquesta oració composta.
Caesar, cum audisset Pompeium Xypri visum, Alexandriam pervenit.
Es tracta d’una oració composta formada per una proposició subordinada adverbial amb
l’estructura de com històric amb valor temporal-causal que fa la funció de CCT dins la frase
principal.
-Analitza i comenta la següent oració d’infinitiu.
(Caesar) coniectans [eum (Pompeium) Aegyptum iter habere]
Ens trobem davant d’una oració composta per subordinació amb la construcció d’infinitiu no
concertat. L’oració principal és (Caesar) coniectants; i la subordinada eum (Pompeium)
Aegyptum iter habere. El subjecte de la proposició principal és el·líptic (Caesar) ja que es dóna
per entès. Aquesta proposició està introduïda per un participi present (coniectans) - del verb
coniecto – que concorda amb el subjecte. Pel que fa a la proposició subordinada, en aquesta hi
trobem el subjecte en acusatiu singular (eum), el qual fa referència al nom elidit Pompeium. Hi
ha també una perífrasi verbal (iter habere); i finalment apareix un complement circumstancial
de direcció (Aegyptum). La funció de la proposició subordinada d’infinitiu no concertat dins
l’oració principal és de CD.
F) Justifica si les afirmacions següents són vertaderes o falses.
Cèsar va escriure obres historiogràfiques sobre els orígens de Roma.
Fals – Cèsar va escriure obres historiogràfiques sobre fets històrics de Roma (Guerra
de les Gàl·lies i Guerra civil).
Ciceró és l’orador més important de la literatura romana.
Vertader. És l’únic dels oradors del que es conserven algunes obres i es va convertir
en el model clàssic d’eloqüència durant el període de l’oratòria tardorepublicana.
L’època clàssica de la literatura llatina comprèn el segle I a.C.
Vertader. L’època clàssica de la literatura llatina comença el s. I aC i acaba el s. I dC
amb la mort d’August (14dC).
Apuleu és l’autor de la novel·la romana Satiricó.
Fals. Apuleu és l’autor de L’Ase daurat. La novel·la romana Satiricó és de l’autor
Petroni.
La conjuració de Catilina i Jugurta són obres de l’historiador romà Sal·lusti.
Vertader. A més d’aquestes dues, l’historiador romà va escriure
L’obra de l’historiador Tit Livi s’inicia amb la fundació de Roma.
Vertader. La traducció literal del títol de l’obra és “Des de la fundació de la ciutat”.
Pàgines 196 i 197
A) Horaci s’adreça a la seva amiga Leucònoe perquè no consulti mitjançant arts
endevinatòries el futur de tots dos; li aconsella que el millor és acceptar el que vingui, sigui
el que sigui.
Tu ne quaesieris, scire nefas, quem mihi, quem tibi finem di dederint, Leuconoe, nec
Babylonios temptaris numeros. Ut melius, quidquid erit, pati.
Tu no preguntis, saber és un crim, què a mi què a tu, els déus ens hauran decebut, no consultis
les babilòniques càbales. Molt millor, sigui el que sigui, acceptar-ho.
-Analitza morfològicament les formes verbals quaesieris i temptaris.
Els dos verbs estan conjugats en 2ª persona del singular del pretèrit perfet de subjuntiu en veu
activa. L’infinitiu present del verb quaesieris és quaero; i el de temptaris és tempto. El significat
és imperatiu ja que dóna ordres.
B) La deessa Juno, transformada en anciana, va posar a prova la voluntat dels homes
demanant que algú la passés a l’altra banda del riu Anauros. Només Jàson, fill d’Èson i nebot
de Pèlies, la va transportar, però Juno, enfadada amb el seu oncle, li va fer perdre una
sandàlia.
Iuno cum ad flumen Euhenum in anum se convertisset et staret ad hominum mentes
tentandas, ut se flumen Euhenum transferrent, et id nemo vellet, lason Aesonis et Alcimides
filius eam transtulit: ea autem irata Peliae quod sibi sacrum intermiserat facere, effecit ut
lason crepidam in limo relinqueret.
Juno, en haver-se convertit en anciana al costat del riu Anauros i adreçant-se cap els esperits
dels homes, quan la van traslladar al riu Anauros, ningú volia fer això; Jasó, fill d’Èson i
Alcímede la va transportar: però aquesta, enfadada amb Pèlies, perquè segons diuen havia
deixat de sacrificar-li l’objecte sagrat, va causar que Jàson deixés perdre una sandàlia al fang.
-Analitza sintàcticament aquesta oració composta.
Ea (Iuno) effecit ut lason crepidam in limo relinqueret.
Oració subordinada adverbial amb la conjunció ut, la qual té valor completiu. La proposició
principal (Ea (Iuno) effecit) té com a subjecte ea (Iuno) i effecit com a verb principal, el qual es
troba en pretèrit perfet d’indicatiu. La proposició subordinada adverbial (ut Iason crepidam in
limo relinqueret) fa la funció de CD dins la proposició principal. Dins la proposició subordinada,
Iason és el subjecte en nominatiu singular; crepidam és el CD del verb relinqueret, el qual està
conjugat en 3ª persona del singular en pretèrit imperfet del subjuntiu i en veu activa. Per tant
l’ut actua com una conjunció de subjuntiu i el seu valor és completiu com ja hem comentat.
Finalment, trobem el CClloc in limo.
-Indica quin valor sintàctic té la següent proposició subordinada.
Ut se flumen Euhenum transferrent.
Es tracta d’una frase subordinada adverbial amb valor temporal. Apareix la conjunció cum que
juntament amb el verb principal transferrent, actua com a conjunció d’indicatiu. El pronom se
fa referència a Iuno. Per acabar, apareix també un CClloc flumen Euhenum.
C) El déu Vulcà prepara una trampa per sorprendre la seva esposa Venus amb el déu Mart.
Per fer-ho, Vulcà fabrica una xarxa invisible amb la qual vol atrapar els amants.
Vulcanus cum resciit Venerem cum Marte clam concumbere et se virtuti eius obsistere non
posse, catenam ex adamante fecit et circum lectum posuit, ut Martem astutia deciperet. Ille
cum ad constitutum venisset, concidit cum Venere in plagas adeo ut se exsolvere non posset.
Id Sol cum Vulcano nuntiasset, ille eos nudos cubantes vidit.
Vulcà, quan es va adonar que Venus jeia amb Mart d’amagat i no es podia resistir a la força
d’aquest, va fabricar una cadena d’acer i la va posar al voltant del llit, per tal d’enganyar Mart
amb astúcia. Aquest, en haver arribat a la cita, va caure a les xarxes amb Venus i com a
conseqüència no es podia deslligar. Sol, havent estat informat d’això per Vulcà, aquest els va
veure jaient despullats.
-Fes l’anàlisi sintàctica d’aquestes oracions compostes i digues quin és el valor de la
conjunció ut en cada cas.
a) Vulcanus catenam ex adamante fecit et circum lectum posuit, ut Martem astutia
deciperet.
Oració subordinada substantiva. La proposició principal és Vulcanus catenam ex
adamante fecit et circum lectum posuit; i la subordinada és ut Martem astutia
deciperet. Si analitzem primer la proposició principal, veiem que està formada per una
coordinació copulativa, i la conjunció et uneix les dues parts de la proposició. En la
primera, Vulcanus és el subjecte en nominatiu singular, catenam és el CD en acusatiu
singular del verb fecit, el qual està en 3ª persona singular del pretèrit perfet d’indicatiu
en veu activa. Per últim, en aquesta proposició hi trobem un CN de catenam – ex
adamante-. En la segona part de la coordinació, hi trobem el verb posuit també en 3ª
persona singular del pretèrit perfet d’indicatiu actiu i el CCM en ablatiu circum lectum.
Si passem a analitzar la proposició subordinada, observem que el verb és deciperet i es
troba conjugat en 3ª persona del pretèrit imperfet de subjuntiu actiu. Martem és el CD
d’aquest verb i per acabar astutia és un CCM. La conjunció ut té un valor final.
b) (Martem) concidit cum Venere in plagas adeo ut exsolvere non posset.
És una altra subordinada adverbial. El verb principal és concidit, conjugat en 3ª persona
singular del pretèrit perfet d’indicatiu en veu activa. A continuació hi ha 2 CC: el primer
de companyia (cum Venere) i el segon de lloc (in plagas). Seguidament, apareix
l’adverbi adeo precedit de la conjunció ut la qual en aquest cas té un valor final, i és
una conjunció de subjuntiu tal i com veiem en el verb non posset,que es troba en 3ª
persona del singular del pretèrit imperfet de subjuntiu en veu activa. Per acabar,
trobem un infinitiu present exsolvere.
-Elegeix la construcció sinònima de la següent frase del text anterior i justifica la teva tria.
Ille eos nudos cubantes vidit.
Resposta correcte: a) Ille eos nudos cubare vidit.
b) Ille ii nudi cubare vidit. No és correcte perquè ii nudi està en
nominatiu plural com si fos el subjecte, però en aquesta frase fa de CD i ha
d’estar en acusatiu com en el cas de la frase a) eos nudos.
D) El lusità Viriat, d’origen humil, va incitar molts pobles hispans a rebel·lar-se contra la
presència romana. Més tard va ser assassinat pels seus mateixos partidaris.
Viriathus, qui contra Romanos in Lusitania gerebat, pastor primo fuit, mox latronum dux;
postremo tantos ad bellum populos concitavit, ut adsertor contra Romanos Hispaniae
putaretur. A suis interfectus est, cum quattuordecim annis Hispanias adversus Romanos
movisset.
Viriat, el qual lluitava contra els romans a Lucitània, va ser primer pastor, i després general
dels bandolers; després de tot va incitar tants pobles cap a la guerra, que va ser considerat
defensor d’Hispània contra els romans. Va ser assassinat pels seus, havent agitat les Hispànies
14 anys contra els romans.
-Analitza sintàcticament aquesta oració composta i digues quin valor hi té la conjunció ut.
(Viriathus) postremo tantos ad bellum populos concitavit, ut adsertor contra Romanos
Hispaniae putaretur.
Ens trobem davant d’una frase composta per subordinació. La proposició principal ((Viriathus)
postremo tantos ad bellum populos concitavit) conté el subjecte el·líptic en nominatiu singular
Viriathus; l’adverbi temporal postremo; el CD en acusatiu plural tantos populos, el qual és CD
del verb concitavit que es troba en 3ª persona del singular del pretèrit perfet d’indicatiu actiu; i
per últim el CC de direcció ad bellum.
En referència a la proposició subordinada, aquesta és introduïda per la conjunció ut la qual té
un valor completiu. El verb d’aquesta proposició es troba en 3ª persona singular del pretèrit
imperfet de subjuntiu de la veu passiva (putaretur). Aquest verb porta un complement
predicatiu adsertor que concorda amb el subjecte en gènere i nombre. A més, el predicatiu té
un CN Hispaniae. En últim lloc, trobem un altre complement contra Romanos.
-Indica quina funció acompleix la conjunció cum en la següent proposició subordinada.
Cum quattuordecim annis Hispanias contra Romanos movisset.
Oració subordinada adverbial amb la conjunció cum, la qual acompleix la funció de CCT ja que
es tracta d’un cum històric.
-Redacta un resum sobre l’Eneida, destacant-ne els personatges i els episodis més
importants.
L’Eneida és una obra de gènere èpic escrita per Virgili, el qual va rebre un encàrrec de
l’emperador August ja que aquest volia un poema patriòtic que elevés la seva figura com a
emperador i la seva política.
Es divideix en 12 llibres:
- Els 6 primers estan inspirats en l’Odissea d’Homer i narren els 7 anys de viatge que va
protagonitzar Eneas des de Troia fins al Laci.
- Els 6 últims estan inspirats en la Ilíada d’Homer i expliquen la guerra de Troia.
Si en fem una divisió més concreta, podem separar aquest 12 llibres en 3 parts:
- Llibres I-IV : Després de la guerra de Troia, Eneas i un grup de supervivents es
dirigeixen a Itàlia amb la missió de fundar-hi una nova pàtria. Embarquen i quan
passen per Sicília es desvien cap a les costes d’Àfrica degut a una tempesta que ha
provocat Juno. Un cop allà, la reina de Cartago, Dido, els acull i Eneas li reconta la
caiguda de Troia i el seu viatge fins a Cartago on ara es troba. Aleshores, Dido
s’enamora d’Eneas i fa els possible perquè es quedi al seu costat, però finalment
ella es suïcida ja que Eneas ha de complir la seva missió.
- Llibres V-VIII : Eneas continua el seu viatge cap a Itàlia i quan arriba a Cumes,
Sibil·la el porta al món dels morts per tal que Anquises, el pare d’Eneas, li narri el
futur de la ciutat que ell ha de fundar. Un cop allà, li explica que serà el fundador
de la ciutat anomenada Alba Longa i que començarà l’estirp dels reis que la
governaran. D’aquesta dinastia en naixeran anys després els bessons Ròmul i Rem,
els quals fundaran Roma: una ciutat destinada a dominar el món. Per acabar, parla
d’August, un descendent d’Eneas per pertànyer a la gens Júlia, que es remuntaria a
Julus o Ascani (=el fill d’Eneas). Per últim, Eneas i els seus acompanyants arriben al
Laci on Llatí, el rei, ofereix a Eneas la seva filla Lavínia en matrimoni. Juno, però, fa
que els altres pobles del Laci encapçalats per Turn iniciïn una guerra contra ells.
- Llibres VIII-XII : tenen lloc les lluites entre troians i aliats contra els llatins. Juno
ajuda a Turn (llatí) però Júpiter l’informa que el destí dels troians és instal·lar-se al
Laci i convertir-se en llatins. Finalment, Eneas mata Turn, es proclama com a
vencedor de la guerra i s’acaba l’Eneida.
Pàgines 212 i 213
A) Definició del vent, el qual es caracteritza perquè sempre està en moviment, fet que es
compara amb l’estat del mar.
Ventus est fluens aer. Quidam ita definierunt: ventus est aer fluens in unam partem. Haec
definitio videtur diligentior, quia numquam aer tam immobilis est ut non in aliqua sit
agitatione. Sic tranquillum mare dicitur, cum leviter commovetur nec in unam partem
inclinatur.
El vent és aire fluent. Uns quants el van definir així: el vent és aire fluent en una sola direcció.
Aquesta definició sembla ser més apreciada, perquè l’aire mai és tan immòbil que no
experimenti una certa agitació. Així tranquil es diu que és el mar, el qual tampoc és sacsejat
lleugerament ni desviat en una sola direcció.
-Analitza sintàcticament les següents proposicions subordinades.
Haec definitio videtur diligentior, quia numquam aer tam immobilis est.
Proposició subordinada adverbial amb valor causal. A la proposició principal Haec definitio
videtur diligentior hi trobem un subjecte en nominatiu singular haec definitio; un verb en
veu passiva i de temps present videtur; i un adjectiu en grau comparatiu diligentior.
Si ens fixem amb la proposició subordinada quia nuumquam aer tam immobilis est, veiem
que la conjunció quia té un valor causal. El numquam és un adverbi que es tradueix per
“mai”. El verb és el sum, el qual forma part d’una estructura comparativa aer tam
immobilis est. El subjecte d’aquesta comparació és aer el qual està en nominatiu singular;
hi ha també la partícula comparativa tam i l’adjectiu comparatiu immobilis.
Sic tranquillum mare dicitur, cum leviter commovetur nec in unam partem inclinatur.
Proposició subordinada de relatiu. En la proposició principal Sic tranquillum mare
dicitur hi trobem l’adverbi sic precedit de l’adjectiu tranquillum, el qual esta en
nominatiu singular del gènere neutre perquè acompanya al nom mare i concorda amb
ell en gènere, nombre i cas. El verb d’aquesta proposició principal està en passiva
dicitur i es pot traduir mitjançant la passiva reflexa “es diu”. Pel que fa a la
subordinada (cum leviter commovetur nec in unam partem inclinatur), podem veure
que en aquest cas la conjunció cum té el valor de pronom relatiu i el seu antecedent és
mare. Els dos verbs que apareixen també estan en passiva commovetur i inclinatur.
Apareix l’adverbi leviter, la negació dels verbs amb la partícula nec i un CCM in unam
partem. Tota aquesta proposició subordinada fa de CN de la proposició principal. LA
funció del cum dins la proposició subordinada és de subjecte.
B) Fabi, el lloctinent de Cèsar, intenta atraure’s a les ciutats veïnes i construeix dos ponts
sobre el riu Segre per assegurar-se la provisió de farratge, després d’haver esgotat el d’una
zona pròxima en dies anteriors.
Fabius finitimarum civitatum animos litteris nuntiisque temptabat. In Sicori flumine pontes
effecerat duos distantes inter se milia passuum III. His pontibus pabulatum mittebat, quod
ea, quae citra flumen fuerant, superioribus diebus consumpserat.
Fabi intentava guanyar-se les atencions de les ciutats veïnes amb cartes i missatgers. En el riu
Segre havia construït dos ponts que havien estat separats entre ells per 3 milles. Enviava (la
cavalleria) en aquests ponts per a collir farratge, perquè les provisions de farratge, les quals
havien estat en aquesta part del riu, havien estat consumides en dies anteriors.
-Analitza la següent oració composta i digues quin valor hi té en la proposició subordinada.
His pontibus pabulatum mittebat, quod ea superioribus diebus consumpserat.
Oració composta per subordinació. La proposició principal His pontibus pabulatum mittebat té
com a verb principal mittebat, conjugat en 3ª persona del singular del pretèrit imperfet simple
d’indicatiu. Apareix també un supí, pabulatum. His pontibus és un CClloc.
Quant a la propisició subordinada, quo dea superioribus diebus consumpserat, aquesta té com
a verb principal consumpserat el qual està en pretèrit plusquamperfet d’indicatiu. Quod és una
conjunció causal; ea un pronom que fa referència a cavalleria; i per acabar superioribus diebus
és un CCtemps.
-Analitza la forma verbal pabulatum i justifica’n la traducció.
És la forma del supí del verb deponent pabulor, -atus de la 1ª conjugació. El supí amb la
desinència –um sempre expressa idea de finalitat i sol traduir-se per una preposició seguida
d’infinitiu, com en aquest cas (per a collir farratge).
C) Sal·lusti descriu les dues raons que el van moure a escriure la guerra contra Jugurta,
davant la magnitud de l’enfrontament entre el poble romà i els númides.
Bellum scripturus sum, quod populus Romanus cum Iugurtha rege Numidarum gessit,
primum quia magnum et atrox variaque victoria fuit, dehinc quia tunc primum superbiae
nobilitatis obviam itum est.
Escriuré sobre la guerra, en la qual el poble romà es va revelar contra Jugurta rei dels númides,
sobretot perquè va ser la primera gran i horrible victòria d’èxits alternatius, i perquè llavors
per primera vegada es va fer front a la prepotència dels nobles.
-Analitza aquesta oració de relatiu del fragment anterior.
Bellum scripturus sum, quod populus Romanus cum Iugurtha rege Numidarum gessit.
Oració subordinada de relatiu. La proposició principal és Bellum scripturus sum i hi trobem el
verb compost scripturus sum en primera persona del singular del futur compost d’indicatiu
actiu; i el CD en acusatiu singular bellum. La proposició subordinada de relatiu és quod populus
Romanus cum Iugurtha rege Numidarum gessit; i conté el pronom relatiu quod que fa
referència al seu antecedent bellum, el subjecte en nominatiu singular populus Romanus, el
verb principal gessit en pretèrit perfet d’indicatiu i un CC. Cum Iugurtha rege Numidarum és el
CRV del verb gessit.
-Analitza morfològicament la forma verbal gessit: temps, mode, persona, nombre i enunciat
verbal.
3ª persona del singular del pretèrit perfet d’indicatiu. L’enunciat verbal és: gero, gessi, gestum
(3ª conjugació).
D) Catul fa constar que ningú no ha estat tan estimada com Lèsbia ho ha estat per ell, i que
sempre s’ha mantingut fidel.
Nulla potest mulier tantum se dicere amatam vere, quantum a me Lesbia amata mea est.
Nulla fides ullo fuit umquam foedere tanta quanta in amore tuo ex parte reperta mea est.
Cap dona pot dir sincerament que ella va ser tant estimada, com la meva Lèsbia era estimada
per mi. Mai hi va haver una fidelitat tan gran amb un pacte com s’ha mantingut en el teu amor
per la meva part.
-Analitza sintàcticament aquesta oració composta amb valor de comparatiu.
Nulla mulier potest se dicere vere tantum amatam (esse), quantum mea Lesbia a me amata
est.
La primera part de la comparació està formada pel subjecte nulla mulier; el verb principal
potest conjugat en 3ª persona del singular del present d’indicatiu en veu activa; l’infinitiu
present dicere al que l’acompanya l’adverbi vere. Al final trobem l’estructura comparativa
tantum amatam (esse). Pel que fa a la segona part de la comparació, hi veiem la continuació
de l’estructura comparativa: mea Lesbia fa de subjecte, amata est el verb en passiva i a me el
complement agent.
-Escriu la forma de plural de la forma verbal reperta est.
Repertae sunt.
F) Escriu un mínim de 15 línies sobre el tema següent: vida i obra d’Ovidi (dades
biogràfiques, època, gènere literari, obres, etc.)
Publi Ovidi Nasó Publius Ovidius Nasó) va néixer a Sulmona el 43 aC. i va morir a Tomis el 17
dC. Va estudiar retòrica a Roma i va viatjar pel món hel·lènic amb el seu germà mentre duien a
terme la vida política. Quan el seu germà va morir, Ovidi va retornar a Roma i es va dedicar
plenament a la poesia. Va formar part del cercle Messala Corví ja que tenia recursos econòmics
propis i això li va aportar més independència d’idees que altres poetes contemporanis a ell
com Virgili, Horaci i Tit Livi, els quals també van viure durat l’època d’August. En morir el seu
pare, Ovidi va ser l’hereu i gràcies a això va poder viatjar a Atenes, a l’Àsia Menor i a Sicília.
Finalment, l’any 8 aC. es va enfrontar amb Cèsar August i aquest el va exiliar a Tomis per
motius foscos. Alguns creuen que va ser degut al poema Art amatòria (Ars Amandi) el qual
anava en contra dels valors de l’emperador; i altres pensen que el poeta podria haver estat
còmplice d’un adulteri de Júlia (néta d’August).
Ovidi va conrear el gènere literari de l’elegia i en va ser l’últim gran representant, i va aportar-
hi l’elegia dolorosa fruit del seu exili a Tomis.
A nivell de la seva obra, aquesta es classifica en 5 grans grups:
1) Poesia elegíaca d’amor
o Amors (Amores): influenciat per Catul, Tibul i Properci va dedicar quasi 51 elegies de
tema amorós a Corina, la qual probablement no va existir.
o Heroides (Heroides): es divideix en 2 sèries: la 1ª consta de 15 poemes en forma de
cartes escrites per heroïnes de la mitologia grega als seus amants absents (ex:
Penèlope a Ulisses); i la 2ª consta de 2 parells de cartes mitològiques - cada parell és la
carta d’un home i la resposta d’una dona - (ex: Paris i Helena).
2) Poesia didàctica d’amor
o Art amatòria (Ars amatoria): té 3 llibres (els 2 primers dirigits als homes i l’últim a les
dones) en els quals Ovidi vol explicar la pràctica de la seducció amb l’objectiu de la
unió carnal.
o Remeis d’amor (Remedia amoris): el va escriure per eliminar la mala impressió de
l’obra anterior, i hi narra com no deixar-se seduir i com alliberar-se de l’amor.
o Cosmètics per a la cara de la dona (Medicamina faciei feminae): manual de cosmètics.
3) Poesia epicodidàctica
o Metamorfosis (Metamorphosis): mites i llegendes de la creació de l’univers fins a la
divinització de Juli Cèsar.
4) Poesia didàctica patriòtica
o Fastos (Fasti): descriu les festivitats diàries i els ritus del calendari romà i n’explica els
seus orígens. És l’únic poema de l’autor que pretén celebrar la Roma d’August i alabar-
lo a ell i a la seva família. No el va acabar.
Altres poemes didàctics:
o Halieutica: parla de la pesca. No se sap certament si l’autor és Ovidi.
o Fenòmens (Phenomena)
o Ibis: maleeix un enemic que havia estat amic seu.
5) Poesia elegíaca d’exili
o Tristes
o Pòntiques (Epistulae ex Ponto)
Les va escriure a l’exili, a Tomis, amb l’objectiu de ser oblidat a Roma i per canviar la opinió
dels romans de tal manera que August li retirés el càstig de ser exiliat.
Pàgines 228 i 229
C) L’emperador August va cursar estudis d’oratòria, entre altres matèries, i sempre
preparava meticulosament els seus discursos, a pesar de tenir dots suficients per a la
improvisació.
Eloquentiam studiaque liberalia ab aetate prima et cupide et laboriosissime exercuit.
Mutinensi bello in tanta mole rerum et legisse et scripcisse et declamasse cotidie traditur.
Neque in senatu neque apud populum neque apud milites locutus est et umquam nisi
meditata et composita oratione, quamvis non deficeretur ad subita extemporali facultate.
L’eloqüència i els estudis liberals, August els va cultivar des de petit amb un gran treball i amb
passió. Durant la guerra de Mòdena, entre el nombre aclaparador d’assumptes va lliurar-se a
llegir, escriure i a fer declamació cada dia. No va prendre paraula ni al senat, ni davant del
poble ni davant els soldats, sense haver meditat i preparat el seu discurs, tot i que no era pas
mancat de dots d’improvisació davant circumstàncies inesperades.
-Analitza sintàcticament aquesta oració composta:
(Augustus) neque in senatu neque apud populum neque apud milites locutus est, quamvis
non deficeretur ad subita extemporali facultate.
Es tracta d’una oració composta per subordinació de tipus adverbial condicional. El subjecte de
la proposició principal és elidit ja que es sobreentén que es refereix a Augustus. El verb
d’aquesta es troba en 3ª persona del singular del pretèrit perfet d’indicatiu locutus est. Apareix
també una negació mitjançant la partícula neque que apareix dos cops, i en conjunt tota
l’estructura és un CClloc neque in senatu neque apud populum neque apud milites. Si passem a
analitzar la proposició subordinada, aquesta està introduïda per l’adverbi quamvis. Hi trobem
un verb en passiva conjugat en 3ª persona del singular deficeretur, el significat del qual és
negatiu pel non que hi ha al seu davant. Extemporali facultate és un CRV del verb deficeretur.
Ad subita és un CClloc.
-Analitza les formes verbals legisse, scripisse i declamasse i explica quina relació mantenen
amb el verb traditur.
Els tres verbs són infinitius passats en veu activa que complementen al verb traditur, és a dir,
tota la proposició on apareixen aquests verbs fa de CRV del verb traditur.
F) Redacta un text (mínim 150 paraules) sobre la vida i l’obra d’Horaci (Quintus Horatius
Flaccus): biografia, gènere literari, obres, tòpics literaris, etc.
Quint Horaci Flac va néixer a Venúsia el 65 aC i va morir el 8 aC a Roma. A nivell d’estudis, va
ser educat a Roma i després a Atenes; i pel que fa a la vida política va defensar la República
amb el bàndol dels assassins de Juli Cèsar contra August. Després de la victòria d’August va
retornar a Roma i va ser amnistiat, tot i que va perdre totes les seves terres.
Més endavant, Virgili li va presentar Mecenas, un home molt ric que li va donar suport
econòmic perquè pogués viure de la poesia, i va formar part de l’anomenat cercle de Mecenas
juntament amb altres poetes contemporanis seus com Virgili i Properci.
Horaci va conrear el gènere literari anomenat poesia lírica, un tipus de poesia personal i
subjectiva d’origen culte que emet un jo a un tu, amb l’objectiu d’influir sobre aquest tu. Com
la gran majoria de gèneres literaris, la lírica es va iniciar a Grècia i posteriorment va arribar a
Roma amb Catul (I aC.).
En referència a l’obra, aquesta és autobiogràfica, subjectiva i est+a narrada en 1ª persona. No
és narrativa, sinó que el lector l’ha d’interpretar. Es caracteritza per la perfecció formal i per la
manca de passió: Horaci és anomenat el “poeta tranquil”, ja que, a diferència de Catul, és fred.
Es divideix en 4 gèneres:
1) Sàtires (Sermones): 18 poemes repartits en 2 llibres i escrits en hexàmetres. Contenen
retrats irònics.
2) Epodes (Epodes): 17 poemes d’influència hel·lenística. Aquest gènere representa la transició
de les sàtires a la lírica posterior, és a dir, a les Odes.
3) Odes (Carmina): 103 poemes repartits en 4 llibres. La temàtica d’aquests procedeix de la
lírica grega ja que hi ha odes d’amor, odes de filosofia (influència d’Epicur) i odes romanes (de
tema patriòtic – exalten Roma i l’emperador August d’acord amb els valors de la seva política).
4) Epístoles: (Epistulae): 23 poemes en forma de carta distribuïts en 2 llibres: el primer és de
tema filosòfic i el segon conté teories literàries. Un exemple és l’ Art poètica o altrament
anomenada Epístola als Pisons.
Una obra molt representativa d’Horaci és el Cant Secular, un himne encarregat per August amb
l’objectiu de ser cantat en públic.
Pel que fa als tòpics literaris que apareixen a les seves obres, n’explicarem 4 que són els més
representatius:
1- Beatus ille: Feliç aquell que viu al camp.
2- Non omnis moriar: reflecteix les ànsies d’immortalitat del poeta
3- Aurea mediocritas: elogi a la vida senzilla.
4- Carpe diem: viu el moment.
Recommended