3. escultura renaixement

Escultura renaixentista

ies montsacopa. olot

ESCULTURA. Característiques•Naturalisme: màxima semblança amb la realitat.•Interès per l’ésser humà: el seu cos (estudi anatòmic),el nu, proporcions (canons clàssics) •Expressivitat i emocions en el rostre.•Monumentalisme: se segueix el model de Grècia: Laocont.•Emancipació de l’arquitectura (a diferència de l’Edat Mitjana, que integrava l’escultura)•Esquemes geomètricament simples.•Predomini de les línies corbes (tradició romana).•Aplicació de la perspectiva: que va permetre donar a diferents figures una relació aparentment semblant a la real •Retorn dels monuments eqüestres, pràctica desapareguda des dels romans. Donatel·lo (Il Gattamelata); Verrochio (Il Colleoni)•Desenvolupament dels retrats, en forma de bust o eqüestres per influència romana.•El bronze i el marbre són els materials més utilitzats

28 plafons amb la vida de Sant Joan Baptista i les virtuts. Porta sud del Baptisteri de Florència

ANDREA PISANO ANDREA PISANO (1330-1337 trecento, s. XIV)(1330-1337 trecento, s. XIV)

Lorenzo Ghiberti Filippo Brunelleschi

SACRIFICI D’ISAAC

Porta del Paradís –est- 2a porta –nord- 24 anys

28 plafons de la Vida de Crist 10 plafons amb escenes de l’Antic testament

Lorenzo GhibertiLorenzo Ghiberti

Arquitectures renaixentistes. Combinació d’alts i baixos relleus

Autoretrat de Ghiberti

David amb el cap de Goliat. Corba praxitel·liana

Donatello. (1386-1466)El David*

Il Zuconne Magdalena Sant Jordi

Sant Joan Evangelista. DonatelloSant Jordi

Nicola d’Uzzano

Els David.

Donatello

Verrochio

Condotiero Gattamalata. Donatello (Padua) Condotiero Colleoni. Verrochio (Venecia)Donatello vs Verrochio

L’emperador Marc Aureli al Capitoli

Condotiero Gianni Acutto. FlorènciaPaoulo Ucello

Lorenzo de Medici

IL VERROCHIO (1435-1488)

Bust de dona

Pietat (1498-99). Miquel Àngel. (Caprese, Arezzo 1475 - Roma 1564)

Encàrrec del cardenal francès Jean de Bilheres

1497-1499

Els rostres de les Els rostres de les p ie ta tsp ie ta ts de Miquel Àngel de Miquel Àngel

1498-99

1564, treballada l’últim any de la seva vida Rondanini, Milà

Pietà Rondanini, Milà

Pietà Palestrina.Florència, iniciadael 1547

Tècnica del “Non finito”

Pietà del Duomo. Florència

1550-1556, destinada inicialment a la tomba de l’artista .Duomo, Florència

Pietà Rondanini, 1564, Milà

David

David de Bernini

Repòs vs acció

Precedents i influències

Praxíteles. Hermes i Dionís s.IVaC.

Policlet. , Dorífor s.VaC.

Moisès

“Terribilità”. Presoners

Corba de Praxíteles i estructura de la figuraEsclau moribund

Projectes pel mausoleu de Juli II

Tombes medicees (San Lorenzo)

250 cm. aprox. d’alçada. Detall de l'estàtua de Lorenzo, duc d’Urbino, mort el 1519, i de les figures al·legòriques del Crepuscle i de l'Aurora. 1525.

Tomba de Giuliano de Medici. El Dia i la Nit

Manierisme. Benvenuto Cellini (1500-1571

Perseu. 1545-54; Bronze. Loggia dei Lanzi, Florence

Obres PAU

David amb el cap de Goliat. Corba praxitel·liana

Donatello. (1386-1466)El David*

El David és una escultura exempta Material: bronze de 158 cm Cronologia: realitzada cap a l'any 1440 per encàrrec de Cosme de Mèdici, que la volia situar als jardins del seu palau a Florència.Localització: Actualment es troba al Museu del Bargello. Descripció: Noi jove, un.

Significat i funcióÉs una escultura representativa del quattocento (s.XV), inspirada en l'època clàssica i amb una composició clarament praxitel·liana. Inspirada en un tema bíblic, l'escultura té una gran semblança amb un heroi de l’antiguitat grega clàssica. És la primera escultura exempta renaixentista. Donatello descobrí la representació heroica de l'adolescència, que més tard exaltarien els humanistes, en el sentit d'una consciència nova de la dignitat i l'excel·lència de l'home

Fitxa:

Els David.

Donatello

Verrochio

Interpretació

David era fill de Jessé, de la tribu de Judà. Durant una guerra amb els filisteus, David s'assabenta que un filisteu molt fort, un gegant anomenat Goliat, està desafiant en combat individual a qualsevol enemic; cap israelita gosa enfrontar-s'hi. Malgrat que era jove i inexpert en l'art de la guerra i que Goliat feia dos metres i mig, David demana permís al rei Saül per poder-se enfrontar al gran guerrer. Va exposar al rei que s’havia enfrontat amb lleons i ossos per a defensar el seu ramat i que els havia matat amb la seva fona. Llavors, el rei li va donar permís per sortir a l'encontre del gegant.David es va dirigir cap on era Goliat. Inicialment anava vestit amb una armadura però, com que li era massa pesant i perdia capacitat de moviment, se la va treure. Va anar fins a un torrent proper per agafar cinc palets i va arribar al camp de batalla amb la seva fona a la mà. Goliat se'n va riure de David perquè era jovenet, ros i tenia un aspecte delicat i, d'altra banda, anava mal armat. Llavors, el pastor va col·locar un palet a la fona, va començar a fer-la girar i va llançar el projectil contra Goliat. La pedra va anar directament al front del gegant, que va caure a terra: llavors, David va anar ràpidament cap a Goliat, va desembeinar-li l'espasa i li va tallar el cap.

L'actitud que presenta del cos, recolzant-se amb la cama dreta, és una influència clara de l'estil de Praxítel·les, coneguda en el món de l'art com la «corba praxitel·liana» o contraposto, que contribueix a trencar la llei de la frontalitat i proporciona un moviment harmònic al cos. Consisteix a representar la figura amb una cama lleugerament flexionada, innovació que s’utilitza a l’escultura clàssica. La composició està emmarcada per una el·lipse amb un recorregut que va del cap al braç dret, d'aquest a les cames, després a l'altre braç i acaba novament al cap. L'obra té una alçada de 158 cm , amb les proporcions del cos perfectes i amb un eix vertical que guarda un perfecte equilibri.

Anàlisi

La interpretació simbòlica és la relació amb els Mèdici de Florència que commemoren les victòries de la ciutat davant el seu rival, Milà. A l'escultura, David personifica Florència portant el típic barret toscà, i Goliat a Milà, un dels símbols del qual és l'espasa, convertida en creu. També la seva inscripció fa referència al mateix tema:

Pro Patria fortiter dimicantibus etiam adversus terribilissimos hostes di i praestant auxilium.

A qui valentament van lluitar per la mare pàtria, els déus donaran el seu ajut també davant els enemics més terribles.

L’acabat del bronze és absolutament llis per tal de simular la suavitat de la pell. Constitueix un magnífic exemple d’estatuària en bronze.

Manierisme. Gianbologna(1529-1608)

El rapte de les sabines

Fitxa:

Títol: El rapte de les sabines, Cronologia: 1581-1582. Tipologia: Exempta.Material: MarbreMides: 410 cms.Localització: Quan es va donar a conèixer l'obra va entusiasmar i es va ordenar la seva instal·lació a la Loggia dei Lanzi, a prop del Palazzo Vecchio de Florència.

AutorJean de Boulogne, conegut com Giambologna, va néixer a Flandes. Després va viatjar va romandre a Itàlia, on va realitzar la major part de les seves escultures. Quan va presentar una escultura seva a Miquelàngel aquest la va criticar per intentar acabar-la minuciosament sense abans haver realitzat un estudi previ: aquesta lliçó no la va oblidar Giambologna que, a partir d'aleshores, va realitzar sempre una gran quantitat d'esbossos en cera o argila abans d'executar les seves obres finals; a més, sempre va tenir una certa inspiració amb l'obra del gran mestre florentí. Traslladat a Florència, les seves escultures mostren una tècnica i un tractament de l‘anatomia del cos humà amb moltes referències hel·lenístiques. Giambologna va exercir una gran influència en els seus contemporanis, influència que perdurà també després de la seva defunció.

DescripcióEl grup està compost per tres personatges nus: un home jove que aixeca per damunt del seu cap a una dona que sembla lluitar per alliberar-se del seu segrestador mentre, mig amagat entre les cames del jove, es troba un home vell i vençut amb mostres de desesperació; per això l'estàtua és també coneguda com la de «les tres edats de l'home». No hi ha tensió als personatges —tampoc a la sabina segrestada— i no sobresurt res del grup escultòric de la mida de la base del bloc. Les tres figures estan unides psicològicament a través de les seves mirades i, formalment, per la posició dels seus cossos i els seus membres; aquesta disposició dóna la sensació de girar al voltant d'un eix central del qual no es poden escapar.[4]

Al pedestal hi ha una placa de bronze amb una escena en relleu del rapte.Les figures s’entrellacen en línia serpentinata es repeteixen a diferents mides i en diferents profunditats de relleu, amb un punt de vista central arquitectònic: aquí és on es mostra millor la iconografia del tema. Aquest baix relleu és similar al que va esculpir Benvenuto Cellini en el pedestal del seu Perseu. El treball està signat amb les següents paraules:

OPVS IOANNIS BOLONII FLANDRI MDLXXXII

Una escultura prèvia mostra una iconografia escassa, sense accessoris ni símbols convencionals. En ella s'aprecia un home nu, amb els braços doblegats, portant una dona, també nua, sense signes aparents de lluita; els seus moviments semblen formar part d'un ballet amb les línies de composició contrastades.

Basant-se en aquest grup, poc després, Giambologna va tallar el gran grup. En una carta de l'any 1579, Giambologna afirmava que havia escollit aquest tema per poder demostrar les seves facultats: «[...] va ser elegit per donar camp d'acció al coneixement i a l'estudi de l'art». Per dotar al grup d'una millor base —ja que necessitava preservar la solidesa total del bloc de marbre— l'escultor va col·locar una tercera figura corbada cap a endins, cap el terra; per tant, en aquesta segona escultura es troben tres figures entrellaçades dins un mateix espai: l'home vençut al terra amb les cames doblegades cap endarrere, l'ardent romà, de peu amb l'esquena arcada, i la dona tractant d'alliberar-se amb violència. La geometria de línies, el contrast de les expressions i la varietat de volums es van combinar per fer del rapte una reflexió estètica sobre la relació de les formes dins l'espai.

Anàlisi i iconografia

L'estàtua ha necessitat un cicle de restauracions ja que a més de quedar exposada als agents naturals, va patir les accions de vàndals el 1971 i el 1978; un grup de gent sota els efectes de l'alcohol la va agredir en escalar-la per col·locar una ampolla a la mà de la jove, causant-li danys considerables. L'any 2001 va ser sotmesa a una restauració i des d'aleshores s'ha portat un control de les condicions de conservació. El 2007 s'adonaren que el marbre patia l'acció dels agents atmosfèrics malgrat una substància protectora que s'aplicava a l'estàtua. L'any 2008 es van acabar els estudis i, amb l'opinió quasi unànime dels tècnics, es va decidir el trasllat de l'obra a la Galleria dell’Accademia de Florència, i es va col·locar una còpia en el seu lloc a l'exterior.

Funció i interpretació

Tema

L'obra mostra l'episodi del “rapte de les sabines” per part dels fundadors de Roma. Segons la llegenda, l'escassetat de dones a Roma després de la fundació per Ròmul va fer que les cerquessin per formar famílies entre el poble dels sabins; aquests, però, s'hi van oposar i no van permetre a les seves dones que es casessin amb els romans. Els romans, llavors, van planejar el seu rapte durant un gran festival que Ròmul va organitzar: van assistir diferents pobles dels voltants, entre ells els sabins, i durant aquesta festa els romans van raptar a les dones sabines. Per recuperar a les dones, els sabins van declarar la guerra a Roma, però les dones, ja casades i amb fills, es van interposar entre els combatents. Després d'aconseguir la pau, Titus Taci s'associà amb Ròmul, al qual concedí la mà de la seua filla Hersília.Aquesta llegenda demostra la influència sabina a la vida romana; en paraules de Plutarc: Dura també fins ara el fet que la núvia no passi per si mateixa el llindar de la casa, sinó que la introdueixin enlaire: perquè aleshores (les sabines) no van entrar, sinó que les van portar per força.

Hèrcules matant el centaure