2.- L’art com a representació del pensament grec. L’Ordre...

Preview:

Citation preview

2.- L’art com a representació del pensament grec. L’Ordre contra el Caos

Apol·lo, el déu grec

Apol.lo vs. Dionís

Apol.lo Belvedere, Leocares, 440 a.C. Dionís

s. VI a.C.s. II

Temple de Zeus a Olimpia, Frontò oriental, Cursa entre Pèlops i Enòman(460 aC)

L’heroi

PÈLOPSAidos (Αἰδώς)

(reverència, respecte)

ENÒMANHybris (ὕβρις)

(supèrbia, desmesura)

ZEUSNémesis (Νέμεσις)

Justicia divina

Perseu Bel.lerofont

L’heroi com a model de comportament

L’heroi com a exemple

Aquil·les Odisseu

Civilització = Vida urbanaGrecs ≠ Orientals

Judici de Paris, s. II

Hermes Belvedere, s. IV aC

Herois contra monstres

Perseu

Herois contra monstres

300, Zack Snyder (2006)

EfialtesLeónidas

La disminució del concepte d’”humà”Centaures

QuiróCentauromàquia

La disminució del concepte d’”humà”

Sàtirs Pan

Les bases del pensament i religió gregues

Els quatre conflictes

Planta de la decoració del Partenó

La Gigantomàquia- Ordre / Caos -

Tresor de Siphnos, Delfos, 525 a.C.

GRAN ALTAR DE ZEUSCommemoració de la 2ª victòria contra els Gàlates, c. 190 a.C.

GIGANTOMÀQUIA

HÝBRIS i PARANOMÍA ORDRE / CAOS

Atena contra Alció

La Centauromàquia- Raó / Desmesura -

Partenó, 447-32 aC

Olimpia

Temple de Zeus Olímpic, Libò d’Elis, 470-456 a.C. (≈ 60 x 30 m.)

Frontó Occidental, Lluita entre Lapites i Centaures

Apol·lo: ordre, raó, pensament racionalDionís: desmesura, emocions i instintLa tragèdia neix de la tensió entre ambdós, però no son oposats

La Il.liomàquia- Grecs (oest) / Troians (est) -

Tresor de Siphnos, Delfos, 525 aC

Hèracles i Busiris

L’AmazonomàquiaGrecs (Atenes) / Amazones (Perses)

Mausoleu d’Halicarnàs, 350 aC

El concepte de “Bàrbar”

Amazones Perses

490 a.C. – Batalla de Marató (Darius I) (7000/192)480 a.C. - Termòpiles

- Destrucció Acrópolis (Jerjes)- Batalla de Salamina

479 a.C, - Batalla de Platea- Jurament de Platea

478 a.C. - Lliga de Delos461 a.C. - Pèricles líder del Partit Democràtic (†429 a.C.).454 a.C. - Arcontat de Pèricles i trasllat del tresor a Atenes449 a.C. - Pau de Càl.lies (amb Artajerjes I, sense tractat)

Jurament de Platea del 479 aC.

Agençament del turó i construcció de la plataforma 470-450 aC.

ATENA PÀRTENOS

-12 m. d’alçada (amb pedestal)- Estructura de fusta i bronze- Cost de 700 talents de plata (230 trirremes)- 44 talents d’or (1100 kg.)

AtenaVarvakeion

Escut de Patras

Escut StrangfoldReconstrucció de l’escut

La representació de la divinitat

Divinitat del Cap d’Artemision, 460 aC Zeus d’Olimpia,

frontó oriental,460 aC

VATERGOTT

Asclepi, s. II aC.

Zeus olímpic, 430 a.C.

Fídies i el nou paradigme de la representació divina

-La representació de la divinitat amb Fídies-Visió moral (temes)-Cossos sobrehumans-Postures majestàtiques-Expressivitat i mirada divines-Perspectiva jeràrquica-Relació amb l’espai, escenografia

-La representació de la divinitat amb Fídies-Visió moral (temes)-Cossos sobrehumans-Postures majestàtiques-Expressivitat i mirada divines-Perspectiva jeràrquica-Relació amb l’espai escenografia

-La representació de la divinitat amb Fídies-Visió moral (temes)-Cossos sobrehumans-Postures majestàtiques-Expressivitat i mirada divines-Perspectiva jeràrquica-Relació amb l’espai escenografia

-La representació de la divinitat amb Fídies-Visió moral (temes)-Cossos sobrehumans-Postures majestàtiques-Expressivitat i mirada divines-Perspectiva jeràrquica-Relació amb l’espai escenografia

-La representació de la divinitat amb Fídies-Visió moral (temes)-Cossos sobrehumans-Postures majestàtiques-Expressivitat i mirada divines-Perspectiva jeràrquica-Relació amb l’espai escenografia

-La representació de la divinitat amb Fídies-Visió moral (temes)-Cossos sobrehumans-Postures majestàtiques-Expressivitat i mirada divines-Perspectiva jeràrquica-Relació amb l’espai i escenografia

Creació d’Adam a la Capilla Sixtina, Miquel Àngel, 1512

Verge de Montserrat, s. XII

Atena Pàrtenos (Varvakeion)440 aC

Posidó de Melosc. 180 a.c.

Apol.lo Sauroktonos, Praxítel.les, 360 a.C.

Déus no fidíacs

DionísHermes

Belvedere, s. IV aC

Recommended