View
9
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
IDENTIFICACIÓ
Catàleg d
el Patrim
oni H
istòri c d
'Andratx
PÀGINA 1 de 6
1 LOCALITZACIÓ
CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓBé CatalogatBé d'Interès CulturalCatàleg MunicipalIncoat BCIncoat BICPatrimoni de la Humanitat
2
GRAU DE PROTECCIÓIntegralParcialAmbiental
www.elements-arq.com
EE147Molí fariner de vent de Son JuveraBens etnològicsS. XIXProtecció. Integral
REF CADASTRAL. 07005A006001290000RW
CODI. EE147NOM. Molí fariner de vent de Son Juvera
ADREÇA. Carrer Pere Seriol ,87 CODI POSTAL. 07150
ELEMENTS PROTEGITS
TIPUS D'ACCÉSFàcilDifícilamb vehicle de tracció totalamb vaixell
GRAU D'ACCESSIBILITATAccessibleParcialment accessibleInnaccessible
ZONAAndratxCamp de MarDragoneraPort d'AndratxSa ComaSant ElmS'ArracóRústica
TIPUS DE BÉArquitectura civil privadaArquitectura civil públicaArquitectura industrialArquitectura militarArquitectura religiosaBéns d'interès paisatgístics i ambiental
Béns o llocs etnològicsConjunt històricEscultura monumental religiosa i heràldicaJaciment arqueològicJardí històricZona paleontològica
3
POLÍGON. 6PARCEL·LA 129
COORDENADES UTM. Pt. central450698.31;4381336.43
S'hauran de conservar íntegrament tots els béns catalogats així com totes les parts que els integren
AUTORIA. DesconegudaCRONOLOGIA. S.XIX
CLASSIFICACIÓ DEL SÒL
DESCRIPCIÓ
ESTIL. Molí fariner
OBSERVACIONS.
DESCRIPCIÓ.
Molí de vent fariner sense cap data localitzada es troba situat damunt d'un turonet a la part més meridional de la Serra de Son Ensenyat, just dins la propietat de Son Juvera. Aquesta situació condiciona el seu topònim conegut com Molí fariner de Son Juvera o també de Son Curt. Aquesta construcció presenta un estat de conservació molt precari, que condiciona una urgent restauració i consolidació dels murs de la torre. Aquest molí presenta les restes mig esbucades d'una torre de forma cilíndrica de més de set metres d'alçada i una planta circular d'uns 5 m aproximadament construïda amb paredat en verd arrebossat amb morter de calç esgrafiat pel seu exterior amb coloració terrosa, sense poder observar l'existència d'un cintell. El seu estat de mig esbucament deixa veure la maçoneria irregular vista i quasi tot el interior degut a l'enderrocament d'un gran tram que correspon al sector on es trobava l'accés i una de les finestres superiors. Actualment, l'accés es troba totalment esbucat, però la documentació gràfica anterior ens deixa observar un portal rectangular sense porta de fusta i amb jàssera de pera amb brancals lítics, remarcats exteriorment amb una faixa de pintura blanca. A l'interior s'ha documentat les restes d'una escala volada de caragol adossa al mur, els forats dels forjats dels nivell interiors, que pareixen correspondre a dos pisos, un conjunt de finestres al pis superior amb jàsseres de fusta i un conjunt singular d'armaris petitons i simètrics a la planta baixa. No queda cap reste de la maquinària original, que possiblement es trobava situada al pis superior, ni de la coberta original ni del capell. La gran quantitat d'enderrocs que envolten la torre impossibilita la documentació d'un possible cintell. La documentació de catalogació anterior ens indica la probable existència d'una habitació inferior d'un 1,70 m. d'alçada, sobre la qual es trobava el portal d'accés. El seu estat general de conservació es molt precari i per tant és urgent la seva consolidació i restauració.
UrbàUrbanitzable
RÈGIM DE PROPIETATConsell InsularFundacionsGovern BalearGovern CentralInstitucions EclesiàstiquesMunicipalParticularAltres
4
www.elements-arq.com
HISTÒRIA.
L'origen de les construccions molineres de fer farina que coneixem al terme municipal d'Andratx tenen el seu origen a l'època medieval. A la documentació del segle XIII, trobam referències a molins construïts en temps dels sarraïns però corresponen a molins fariners hidràulics. Serà a partir del segle XV i principalment al segle XVI quan començam a documentar molins fariners a la nostra contrada. Encara que la gran profusió de construccions de molins es dona al llarg del segle XVIII i XIX amb diverses modificacions i reformes que queden remarcades en les seves estructures. L'abandonament definitiu d'aquestes construccions etnològiques es desenvolupa entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX, quan es substitueix aquesta maquinària per noves màquines de vapor i després elèctriques que marcaran el final de la molinada de tipus familiar.No s'ha pogut localitzar documentació històrica sobre aquest molí fariner. No obstant, la seva tipologia constructiva pareix correspondre als models construïts entre el segle XVIII i XIX. Encara que la seva gran amplària potser ens indica l'aprofitament d'una estructura anterior.
Catàleg del Patrim
oni Històric d'Andratx
PÀGINA 2 de 6
Sòl rústic comú
Rústic protegit
AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció)ANEI (Àrea natural d'especial interès)ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic)
EE147Molí fariner de vent de Son JuveraBens etnològicsS. XIXProtecció. Integral
BIBLIOGRAFIA.
·A.A.V.V. (2002). Guia dels pobles de Mallorca. Andratx. Inca: Hora Nova S.A.
·BERARD, G. (1983). Viaje a las villas de Mallorca, 1789. Palma: Luis Ripoll.
·CAÑELLAS, N. (1993). L'Aigua, el vent, la sang. L'ús de les forces tradicionals a Mallorca. CoL. Menjavents, 6. Ed. Documenta Balear.
·ENSEÑAT PUJOL, G. (2006). Andratx i la seva rodalia segons les descripcions de cronistes i viatgers (segles XIII-XIX). . En I Jornades d´estudis locals d´Andratx. Palma: Ajuntament d´Andratx.
·ENSEÑAT PUJOL, J. B. (1983). Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca. Edición facsímil de 1919-1920 de dos Tomos, reunidos en un solo volumen. Inca: Ajuntament d’Andratx.·HABSBURGO LORENA, L. S. (2002). Les Balears descrites per la paraula i la imatge. Volum. V. Palma. Govern de les Illes Balears, Sa Nostra y Grup Serra.
Catàleg d
el Patrim
oni H
istòri c d
'AndratxINTERVENCIONS PREFERENTS.
Aquelles obres de restauració, consolidació i manteniment necessàries per evitar el deteriorament de l'element, parcialment esfondrat i amb un estat de conservació molt precari. En particular, aquelles obres que suposin la recuperació i la íntegra conservació en el lloc de la tècnica, les dimensions, el sistema constructiu i els materials originals que constitueixen aquest element. Retirada de l'excés de vegetació que emmascara l'element. Protegir l'entorn més immediat. Condicionar i facilitar l'accés.
DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ6
OBRES PERMESESMantenimentConsolidacióRecuperació/RestauracióCondicionamentReestructuracióReconstruccióAmpliacióRehabilitacióEnderroc
www.elements-arq.com
PÀGINA 3 de 6
5 ESTAT DE CONSERVACIÓ
DEL CONJUNT DE BÉBóDolentMitjàRuïna
DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICABóDolentMitjàRuïna
DE L'ESTRUCTURABóDolentMitjàRuïna
DE LA FAÇANABóDolentMitjàRuïna
DE LES TEULADESBóDolentMitjàRuïna
DELS INTERIORSBóDolentMitjàRuïna
DELS ESPAIS COMUNS
BóDolentMitjàRuïna
DE L'ENTORN
BóDolentMitjàRuïna
EE147Molí fariner de vent de Son JuveraBens etnològicsS. XIXProtecció. Integral
ENTORNS DE PROTECCIÓ
L’entorn de protecció del bé és el que queda gràficament representat en l’apartat 11. Documentació Gràfica de la fitxa de catàleg. El volum,
la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en aquests entorns de protecció dels bens no poden alterar el caràcter
arquitectònic i paisatgístic de l’àrea ni pertorbar la visualització del bé. En aquests entorns es prohibeix qualsevol moviment de terres que
comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori així com qualsevol abocament d’escombraries, runa o deixalles.
INTERVENCIONS ADMISSIBLES.
Només es permeten les obres de manteniment, consolidació i restauració. Excepcionalment, es
permetran les obres de rehabilitació. Qualsevol tipus d’intervenció estarà subjecte a les directrius
establertes en el punt 2 de la normativa del catàleg. Sempre que la intervenció ho requereixi
caldrà presentar un estudi arqueològic/històric realitzat per tècnic competent. Així mateix, serà
preceptiva la inspecció per part dels tècnics municipals amb la finalitat d’establir les actuacions
adients per a cada tipus d’intervenció plantejada. No es permet la col·locació de publicitat,
cables, antenes, aparells d’alarma i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i de
bastir instal·lacions de serveis públics o privats que n’alterin greument la contemplació.
TIPUS
INTERVENCIONS (data)7
www.elements-arq.com
ConservacióConsolidacióEsbucament(s. XX)Estudi documentalIntervenció arqueològicaNova construcció Reforma RehabilitacióRestauracióAltres
PROTECCIÓ9
USOS8
OBSERVACIONS.
CATEGORIADISPOSICIÓDATAREVISIÓ
Integral
2014
TIPUS DE PROTECCIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic
ANTERIORSAltresAgrícola-ramaderAgroturismeAdministratiuAssociacionsBancComercialCulteDecoratiuDefensiuDesocupat
Espai de lleureFornFunerariHabitatgeIndustrial
RestaurantObra d'enginyeriaMilitarSanitariServeis-Administració pública
OBSERVACIONS.
OBSERVACIONS.
Catàleg del Patrim
oni Històric d'Andratx
PÀGINA 4 de 6
ACTUALEn relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa la classificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries del Planejament d'Andratx per a la zonificació on es trobi el bé.
EE147Molí fariner de vent de Son JuveraBens etnològicsS. XIXProtecció. Integral
Catàleg d
el Patrim
oni H
istòri c d
'Andratx
DOCUMENTACIÓ GRÀFICA10
www.elements-arq.com
PÀGINA 5 de 6
EE147Molí fariner de vent de Son JuveraBens etnològicsS. XIXProtecció. Integral
DOCUMENTACIÓ GRÀFICA11
www.elements-arq.com
Catàleg del Patrim
oni Històric d'Andratx
PÀGINA 6 de 6
EE147Molí fariner de vent de Son JuveraBens etnològicsS. XIXProtecció. Integral
Recommended