,1 de gener de 1928 Façana de l empresa …...Butlletí Informatiu de l Associació...

Maquinària Ramon Reig

Sep

ara

ta C

ol·le

ccio

nab

leB

utlle

tí In

form

atiu

de

l’Ass

ocia

ció

Col

·lecc

ioni

stes

de

Terr

assa

Núm

. 227

mar

ç —

ab

ril d

el 2

018 El firaire bro-

canter Josep Maria Pi i Ja-neras (Terras-sa, 25 d’octu-bre de 1958), home com-promès amb la militància anarcosindi-calista i, des del 2014, se-cretari d’or-ganització de

la Confederació General del Treball (CGT), fa un dies em va mostrar un àlbum amb setze interessants fotografies encar-regades el 1948 a Jaume Altimira i Codina (Terrassa, juny de 1906 — 1994) per l’empresa de construcció i reparació de maquinària tèxtil propietat del republicà Ramon Reig i Caba-nas (Terrassa, 1883 — 28 de novembre de 1961), fundada el 1913, al carrer de la Mare de Déu dels Àngels, 21 a 25, que actuava en un principi com a auxiliar de la indústria de pen-tinat de llanes Badiella y Soler i, a partir de 1919, any en què construí la primera de les seves màquines, al servei de les seccions de pentinat, acabats en tintoreria i preparació per a

la filatura de llana pentina-da i d’altres fibres de tota la zona.

A finals de la dècada dels anys vint s’especialitzà en la construcció de llisso-ses i gils d’intersecció, així com en bobinadores de tota classe de fils. Un tipus

Façana de l’empresa Maquinària Ramon Reig, al carrer de la Mare de Déu dels Àngels, 21-25

Anunci publicat a la pàgina 20 de L’Abella d’Or,1 de gener de 1928

Ana Fernández Álvarezanacampanadas@gmail.com

Farga Fusteria

Fotografies: Jaume Altimira i Codina, 1948Procedència: Josep Maria Pi i JanerasLes referències sobre la maquinària m’han estat facilitades per l’enginyer Pere Amat

Sala de màquines de perfilar. A la dreta es veuen els cargols de banc dels operaris

En primer terme, torns, al fons un parell de fresadores

de maquinària que, junt amb nou expositors terrassencs més, Ramon Reig exhibí durant l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Aquesta empresa, any rere any, va continuar exposant a totes les fires nacionals i internacionals de mostres celebrades a la ciutat comtal, entre elles a la I Feria Técnica Nacional de Maquinaria Textil, que s’inaugurà a Barcelona el 3 de novembre de 1962.

També s’especialitzà en màquines de fresatge, reparació i can-vis de galga dels telers Cotton, sota la direcció de Joan Torres i Casals (Terrassa, novembre de 1900 — ?), perit tèxtil, professor de l’Escola de Treball i que, entre 1947 i 1962, patentà fins a tret-

ze perfeccionaments i millores mecàni-ques diferents.

Més tard, cap a 1964, l’obrador passà a estar dirigit per l’empresari i president del Gremi Metal·lúrgic Melcior Divorra i Llaveria (Falset, 13 de març de 1909 — Terrassa, 3 d’agost de 2008), espòs de Magina Reig i Solé (Terrassa, març de 1909 — 20 de maig de 1988), filla de Ramon Reig, auxiliant les empreses dedicades al gènere de punt, aleshores un dels principals puntals de la produc-ció tèxtil terrassenca. Entre el 1964 i el 1971 també va treballar per a l’empresa el muntador i projectista Salvador Ro-jas i Casamitjana (Sallent, 29 de juny de 1913 — Terrassa, 3 de maig de 1991), qui, des de 1935, ho feia per a la Cons-tructora Electromecánica Closa.

A la dècada dels setanta, la crisi del tèxtil feu desaparèixer moltes de les fi-latures terrassenques i bona part de la seva maquinària es va alienar als mer-cats d’ocasió, cosa que provocà el re-traïment de les comandes, i donà lloc al

Logotip de l’empresa Ramon Reig Cabanas, anys seixanta

Pentinadora rectilínia, model P.N.A., construïda el 1960 a l’empresa Ramon Reig Cabanas

fet que molts constructors tanquessin les seves empreses. Fou el cas de Reig y Cabanes, qui el juny de 1978, presentà suspensió de pagaments i el maig de 1980 subhastà els seus actius, però també el de les firmes terrassenques Fills de F. Junyent i el de la Constructora Electromecánica Closa. Al país foren un total de tres-centes empreses les que es varen veure obligades a tancar, la majoria de mitjana i petita envergadura, i concentrades prin-cipalment a la província de Barcelona, la qual cosa afectà a un cens de plantilla aproximat d’uns quinze mil treballadors.

Oficines Projectes

Motor de gas per a moure l’embarrat (veure foto següent), i que proporcionava el moviment a la majoria de màquines de l’empresa. També movia un generador que donava electricitat per a la il·luminació

Vista general del taller de mecanitzat. Aquí es construïen les peces de les màquines tèxtils. Les màquines que es veuen són torns i planejadores o antigues fresadores

de maquinària que, junt amb nou expositors terrassencs més, Ramon Reig exhibí durant l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Aquesta empresa, any rere any, va continuar exposant a totes les fires nacionals i internacionals de mostres celebrades a la ciutat comtal, entre elles a la I Feria Técnica Nacional de Maquinaria Textil, que s’inaugurà a Barcelona el 3 de novembre de 1962.

També s’especialitzà en màquines de fresatge, reparació i can-vis de galga dels telers Cotton, sota la direcció de Joan Torres i Casals (Terrassa, novembre de 1900 — ?), perit tèxtil, professor de l’Escola de Treball i que, entre 1947 i 1962, patentà fins a tret-

ze perfeccionaments i millores mecàni-ques diferents.

Més tard, cap a 1964, l’obrador passà a estar dirigit per l’empresari i president del Gremi Metal·lúrgic Melcior Divorra i Llaveria (Falset, 13 de març de 1909 — Terrassa, 3 d’agost de 2008), espòs de Magina Reig i Solé (Terrassa, març de 1909 — 20 de maig de 1988), filla de Ramon Reig, auxiliant les empreses dedicades al gènere de punt, aleshores un dels principals puntals de la produc-ció tèxtil terrassenca. Entre el 1964 i el 1971 també va treballar per a l’empresa el muntador i projectista Salvador Ro-jas i Casamitjana (Sallent, 29 de juny de 1913 — Terrassa, 3 de maig de 1991), qui, des de 1935, ho feia per a la Cons-tructora Electromecánica Closa.

A la dècada dels setanta, la crisi del tèxtil feu desaparèixer moltes de les fi-latures terrassenques i bona part de la seva maquinària es va alienar als mer-cats d’ocasió, cosa que provocà el re-traïment de les comandes, i donà lloc al

Logotip de l’empresa Ramon Reig Cabanas, anys seixanta

Pentinadora rectilínia, model P.N.A., construïda el 1960 a l’empresa Ramon Reig Cabanas

fet que molts constructors tanquessin les seves empreses. Fou el cas de Reig y Cabanes, qui el juny de 1978, presentà suspensió de pagaments i el maig de 1980 subhastà els seus actius, però també el de les firmes terrassenques Fills de F. Junyent i el de la Constructora Electromecánica Closa. Al país foren un total de tres-centes empreses les que es varen veure obligades a tancar, la majoria de mitjana i petita envergadura, i concentrades prin-cipalment a la província de Barcelona, la qual cosa afectà a un cens de plantilla aproximat d’uns quinze mil treballadors.

Oficines Projectes

Motor de gas per a moure l’embarrat (veure foto següent), i que proporcionava el moviment a la majoria de màquines de l’empresa. També movia un generador que donava electricitat per a la il·luminació

Vista general del taller de mecanitzat. Aquí es construïen les peces de les màquines tèxtils. Les màquines que es veuen són torns i planejadores o antigues fresadores

Maquinària Ramon Reig

Sep

ara

ta C

ol·le

ccio

nab

leB

utlle

tí In

form

atiu

de

l’Ass

ocia

ció

Col

·lecc

ioni

stes

de

Terr

assa

Núm

. 227

mar

ç —

ab

ril d

el 2

018 El firaire bro-

canter Josep Maria Pi i Ja-neras (Terras-sa, 25 d’octu-bre de 1958), home com-promès amb la militància anarcosindi-calista i, des del 2014, se-cretari d’or-ganització de

la Confederació General del Treball (CGT), fa un dies em va mostrar un àlbum amb setze interessants fotografies encar-regades el 1948 a Jaume Altimira i Codina (Terrassa, juny de 1906 — 1994) per l’empresa de construcció i reparació de maquinària tèxtil propietat del republicà Ramon Reig i Caba-nas (Terrassa, 1883 — 28 de novembre de 1961), fundada el 1913, al carrer de la Mare de Déu dels Àngels, 21 a 25, que actuava en un principi com a auxiliar de la indústria de pen-tinat de llanes Badiella y Soler i, a partir de 1919, any en què construí la primera de les seves màquines, al servei de les seccions de pentinat, acabats en tintoreria i preparació per a

la filatura de llana pentina-da i d’altres fibres de tota la zona.

A finals de la dècada dels anys vint s’especialitzà en la construcció de llisso-ses i gils d’intersecció, així com en bobinadores de tota classe de fils. Un tipus

Façana de l’empresa Maquinària Ramon Reig, al carrer de la Mare de Déu dels Àngels, 21-25

Anunci publicat a la pàgina 20 de L’Abella d’Or,1 de gener de 1928

Ana Fernández Álvarezanacampanadas@gmail.com

Farga Fusteria

Fotografies: Jaume Altimira i Codina, 1948Procedència: Josep Maria Pi i JanerasLes referències sobre la maquinària m’han estat facilitades per l’enginyer Pere Amat

Sala de màquines de perfilar. A la dreta es veuen els cargols de banc dels operaris

En primer terme, torns, al fons un parell de fresadores