S4 Benetar Animal 2part

Benestar animal – MÒDUL GENERAL | SESSIÓ 4. El benestar animal en la pràctica diària (II part) 1

SESSIÓ 4:EL BENESTAR ANIMALEN LA PRÀCTICA DIÀRIA(SEGONA PART)


SESSIÓ 4: EL BENESTAR ANIMAL EN LA PRÀCTICA DIÀRIA (SEGONA PART)

1. HIGIENE I PREVENCIÓ EN GRANJA. BIOSEGURETAT.

2. DOCUMENTACÍÓ SANITÀRIA I DE BENESTAR.

3. SEGURETAT EN EL TREBALL PEL PERSONAL QUE TREBALLA AMB ANIMALS.


1. HIGIENE I PREVENCIÓ EN GRANJA. BIOSEGURETAT

La bioseguretat són aquelles mesures sanitàries que prenem per:• Evitar l’entrada de malalties noves a l’explotació.• Controlar les que hi puguem tenir.

5. Evitar l’entrada de malalties noves: “aïllar-se" de l’exterior i controlar totes les possibles vies d’entrada de malalties.

6. Controlar les malalties que puguem tenir a través de la higiene.



Per instaurar unes bones mesures de bioseguretat cal tenir present un ampli ventall de factors que afecten a l’explotació:

1. Localització geogràfica de la granja.

2. Disseny de les instal·lacions.

3. Maneig dels animals de reposició.

4. Control de possibles vectors.

5. Higiene: neteja i desinfecció.

6. Control d’entrada de persones i vehicles.

7.Gestió de residus (cadàvers i altres).

8. Control de la qualitat de l’aigua i el pinso.

9. Altres.



Localització geogràfica

Una de les vies més importants de transmissió de malalties entre granges és la via aerògena (a través de l’aire).

És fàcil entendre que, si les granges estan molt a prop les unes de les altres, serà més senzill que els gèrmens viatgin entre elles.

• Els gèrmens viatgen gràcies a gotes d’aigua en suspensió en l’aire. • La humitat de l’ambient i la direcció del vent dominant ho condicionen.• Com més petits siguin els gèrmens, més fàcil serà que viatgin a través de l’aire.




CLASSIFICACIÓ DEL GÈRMENS SEGONS EL TAMANY (expressat en µm3 )

Bactèries - Micoplasmes - Virus

5 a 50 0,01 a 0,1 0,01 a 0,00001

Tipus de Patologia Distància de Transmissió Exemples

Malalties bacterianes Pocs metres Pasteurella, streptococs, etc.

Micoplasmes i alguns virus 3 Kilòmetres Pneumònia enzoòtica, virus PRRS

Alguns virus 9 Kilòmetres Virus d’Aujesky i de la febre aftosa




Exemple

Els boscos exerceixen la funció de filtre d’aire.

S’han donat cassos en què, després d’un incendi, ha augmentat la transmissió de malalties entre granges veïnes.

Avui dia, hi ha granges d’alt nivell sanitari que instal·len microfiltres a totes les entrades d’aire de les naus per evitar la transmissió de malalties a través de l’aire.




Podem veure que la granja de la segona foto té molta més garantia de mantenir la sanitat que la de la primera. I més si considerem que una fàbrica de pinso implica un trànsit constant de camions que visiten granges i que per la carretera que s’hi veu hi circulen cada dia milers de porcs cap a l’escorxador.

Almenys 6 granges

1 fàbrica pinso

1 carretera

Font: B&M Font: B&M




Què es podria considerar una localització geogràfica ideal?

Una explotació situada en una regió de baixa densitat ramadera, en una zona muntanyosa (1), o prop del mar (2), voltada de boscos (3) i amb un clima assolellat (4).

(1) Del mar no ens pot arribar res.(2) Resguardada de corrents d’aire.(3) Efecte de filtre d’aire.(4) Les radiacions del sol, sobretotultraviolades, destrueixen casitotes les partícules infectives quepuguin viatjar per l’aire.

Font: B&M



Disseny d’instal·lacions

Cal estudiar tots els punts de contacte de la granja amb el seu entorn.

SITJES DE PINSO

ENTRADA PRINCIPAL

VESTUARI - OFICINA

TANCAT PERIMETRAL

CARREGADOR DE BESTIAR



Disseny d’instal·lacions

El tancat perimetral determinaclarament el que és:• Zona neta: interior de la granja.• Zona bruta: fora, des d’on podenarribar possibles gèrmens.S’aconsella que siguiuna tanca sòlida i alta:convé prevenir l’entradad’animals (porcs senglar,gossos, gats,…).

En alguns països del centre d’Europa, els porcs senglars són causa de transmissió de PPC (Pesta Porcina Clàssica) a porcs de granja.Aquesta patologia obliga al sacrifici de tots els animals de l’explotació per evitar-ne la transmissió a d’altres granges.

Font:Slide from PICE



Disseny d’instal·lacions: carregador de bestiar

És el punt de més risc. Arribencamions que es dediquen altransport d’animals vius i quesovint no sabem a quines altresgranges van.

S’aconsella:• Que el camió quedi fora delperímetre de la granja.• Netejar i desinfectar el carregadordesprés de cada càrrega.• Que el camioner no entri per a resdins el recinte de la granja.• Que el camioner usi roba i calçatde la granja durant la càrrega.




Sabies que...

Tots els camions de transport de bestiar, quan descarreguen els animals (tant si han descarregat porcs grossos a l’escorxador com si han descarregat garrins a un engreix procedents d’una granja de mares), tenen l’obligació de rentar i desinfectar la gàbia.

Als escorxadors hi ha punts de rentat i desinfecció i un cop nets els camions, se’ls entrega un certificat que ho acredita.




Massa sovint encara tenim cassos de patologia a granja que s’acaben atribuint al transport dels animals.

És el cas de la disenteria porcinaque és causada per un germenespecialment resistent a la netejai desinfecció.

El camió potser era prou net, peròsi el transportista va usar la mateixaroba o calçat per uns animals malaltsi després per uns de sans, n’hi haprou per al contagi.

La disenteria cursa amb diarrea

sanguinolenta



Disseny d’instal·lacions: entrada principal

Si la porta és oberta, la gent que vingui a la granja, ens “entraran fins a la cuina”. Recordem que sovint les visites que tenim són d’altres ramaders, comercials queens venen a oferir els seusproductes o repartidorsque ens porten gènere(pinso, medicaments, etc.).

Cal tenir present que lamajoria de visitants querebem, en un mateix dia,visiten més d’una granja.

Aparcament extern

Porta principal tancada

Senyal de PROHIBIDA L’ENTRADA

Alarma

Font:Slide from PICE



Disseny d’instal·lacions: entrada principal

Si alguns vehicles han d’entrar al recinte de granja, podem establir sistemes de desinfecció: guals i arcs de desinfecció.



Disseny d’instal·lacions: vestuari-oficina

Tota persona que entra a la granja ha de passar pel vestuari. Deixa la roba de paisà a la zona bruta del vestuari, passa per la dutxa i a la zona neta del vestuari troba la roba de granja.




Oficina: hi ha visites (entrega de medicaments) que no cal que entrin a la granja, la comunicació es fa a través de la finestra de l’oficina (hi ha un timbre).

Rentadores: la roba de treball es renta a la granja no només per comoditat sinó també per evitar el risc de material entrant i sortint de l’explotació.

Magatzem: en algunes granges amb molta sanitat fins i tot eines o recanvis que hagin d’entrar a la granja passen tractament de raig ultraviolats.




Dutxes: hi ha granges on la dutxa només és obligatòria per a les visites externes, no pels operaris. Algunes disposen d’un vestuari exclusiu per visites.

Menjador: en granges d’alta sanitat, els operaris, per fer els àpats a la granja, tenen prohibit portar carn de porc o qualsevol derivat de la carn de porc.

Entrada: les portes d’entrada al vestuari són sempre tancades. Només s’hi pot entrar previ avís (timbre) i autorització del responsable de la

granja. També és molt habitual que les visites externes hagin d’acreditar un cert nº de dies sense haver estat en contacte amb porcs abans d’accedir a algunes granges. Per llei, tothom qui entra a la granja ha de signar a un llibre de visites.



Disseny d’instal·lacions: sitges de pinso

En la majoria de granges noves, les sitges del pinso es situen vora el tancat per poder-les omplir des de fora. En granges on això resulta impossible, fins i tot es plantegen transportadors de pinso des de l’exterior fins a cada una de les sitges.

Font: B&M



Maneig de la reposició

La major part dels veterinaris estan d’acord que és la via més freqüent d’entrada de noves patologies a les granges.

Convé establir molt bé les pautes d’entrada d’animals nous a la nostra granja. 1er. Quarantena Per assegurar que els animals nous que arriben, malgrat no mostrar cap simptomatologia, no siguin portadors de cap malaltia. 2on. Adaptació Període perquè els animals que venen de la quarantena i estan

sans s’immunitzin correctament de la patologia que tenim a la nostra granja.




Les naus d’engreix quasi sempre funcionen en sistema TD/TF (tot dintre - tot fora: la nau és buida i el dia d’entrada s’omple tota de cop, sovint amb animals de la mateixa edat. Quan són grossos surten tots cap a l’escorxador i la nau es renta i desinfecta per tornar a omplir).

És a les granges de truges on hi sol haver un moviment d’animals cap a fora (les truges velles que, per poc productives, s’envien al escorxador) i cap a dins (les trugetes joves que seran les futures reproductores).




• És una nau separada de la granja. • Funciona de forma independent. • Moll d’entrada i sortida diferents.• Aïllada de fonts de contagi.• Durada mínima: 40 - 60 dies.




Sabies que...

• Com més joves ingressin les futures reproductores a la granja de destí, més fàcil és que s’hi adaptin de forma correcta. A vegades el problema és el de disposar d’espai per tenir-les tant de temps a la granja.

• En algunes granges, dins la població de truges, ja en tenim de raça pura i només mitjançant l’entrada de dosis de semen aconseguim que les futures reproductores neixin a la pròpia granja, ja adaptades al nostre “microbisme”.



Control de vectors

Poden funcionar com a vectors (agent físic o biològic que porta un germen patogen a un individu sa, com a simple transportador o com a hoste parasitat):

• Animals de la mateixa espècie.• Animals de producció d’altres espècies.• Ésser humà• Altres: ocells, rates i ratolins, mosques, fauna salvatge, gossos, gats…

Sobretot ens referim a aquests. Sovint circulen per la nostra granja després d’haver visitat les dels nostres veïns.



Control de vectors

La normativa actual ja obliga a tenir totes les finestres i altres obertures de les granges protegides amb malla per evitar l’entrada d’ocells.

En ocasions els ramadersprefereixen contractar elsserveis especialitzatsd’empreses pel control deplagues (sobretot insectesi rosegadors).



Control de vectors

De vegades, alguns vectors, no només exerceixen la funció de portadors mecànics dels gèrmens, sinó que també poden fer la funció de reservori.

El germen que provoca la disenteriaporcina pot romandre infectiu en lesrates fins a 6 mesos després d’haverbuidat la nau d’animals. De res haurà servit la neteja i la desinfecció de la nausi no controlem els rosegadors.També donen problemes en ladisseminació de Leptospirosis (entre moltes d’altres).

Sembla ser, que els gats també poden ser reservori d’alguna patologia respiratòria.

Font: B&M



Control de vectors

Els gossos tenen el costum d’enterrar ossos per després tornar a buscar-los.

Al moll de l’os de porcs morts per pesta porcina hi pot romandre el virus infectiu durant mesos.



Control de vectors

Sabies que...

Els tècnics sanitaris prefereixen que a les granges de porcs només hi hagi porcs. Per vigilar, una alarma i per a les rates, raticides.

Els rosegadors, a part del perill sanitari que representen, poden provocar pèrdues econòmiques molt importants a les nostres

explotacions.

Sovint són els causants de curtcircuits elèctrics que ens poden obligar a reparacions molt costoses.

Sabies que unes 15 rates mengen en un dia igual que un porc gros?. En granges molt infectades s’han calculat pèrdues anuals de pinso valorades en més de 10.000 €.



Higiene: neteja i desinfecció

Sovint ens preguntem de què serveix tanta neteja i desinfecció si sabem positivament que és impossible pretendre locals estèrils. Fins i tot els quiròfans del hospitals no estan 100% lliures de gèrmens.

• Els microorganismes es reprodueixende forma asexual. Un es divideix en dos,dos en quatre…• Es multipliquen de forma exponenciali molt ràpidament (en poques hores).

Amb neteja i desinfecció difícilment elseliminarem tots, però en reduirem moltel seu nombre.Estem reduint la pressió d’infecció.




Els 4 passos per una bona neteja i desinfecció són:2. Preparació i neteja en sec.3. Remullar – desincrustar.4. Neteja amb aigua a pressió.5. Desinfecció.




1. Preparació i neteja en sec• Retirar femtes seques i restes de pinso de tolves (estalvi d’aigua).• Treure equipaments sensibles (llums).• Comprovar que les obertures d’emergència funcionen.• Obrir comportes de les fosses de purí.• Aïllar la xarxa elèctrica (endolls, reguladors d’ambient).




2. Remullar - desincrustar• Remullar amb aigua per estovar les incrustancions.• Podem usar aspersors a baixa pressió.• Com més petit sigui el tamany de gota usat més penetrarà. L’ideal és: aigua + escuma i deixar reposar.• L’objectiu és rentar més ràpid (estalvi de temps i aigua) i millor.




3. Netejar amb aigua a pressió• Netejar amb equips d’aigua a alta pressió.• Netejar curosament tot l’equip en contacte amb els animals. Vigilar bé tots els racons.• Molta precaució: treballem a 200 - 250 atmosferes de pressió. Hem d’usar EPI’s - Equips de Protecció Individual (impermeables, guants, calçat adequat i ulleres).




4. Desinfecció• Primer, cal que la nau estigui ben seca.• Els gèrmens són sensibles a la manca d’aigua.• Les restes d’aigua dilueixen el desinfectant i poden formar una pel·lícula protectora per als gèrmens.• Un cop desinfectat ens esperarem a posar-hi animals fins que torni a estar ben sec.




Quin efecte té el rentat sobre els nivells de bacteris?

Bactèries viables (“vives”)

Després de sortir els porcs 50.000.000

Amb un rentat “normal” 20.000.000

Rentat amb aigua calenta i detergent

100.000

Amb desinfectant 1.000

J. Waddilove 1999



Control d’entrada (persones i vehicles)

Persones: convé tenir molt clares i per escrit les normes per a l’entrada de personal a la granja i les ha de complir tothom i sempre.Ens podem plantejar tenir normes diferents per:• Persones que treballen a la granja.• Persones de l’empresa però que no treballen a la granja. Signaran al llibre de visites.• Persones alienes a l’empresa. Signaran al llibre de visites.

Gja.Cal Rec, Sus Scrofa

Instruccions visitants

Comunicació fora - dins

Llibre visites




Vehicles: tots els vehicles que venen passen per altres granges, per això són un risc. Els més “perillosos” són els que transporten animals o matèria orgànica (purins).

Camió de recollida de

cadàvers

Porcs a l’escorxador

Arribada de reposició

Bota de treure purins

Font: B&M




La llei obliga a rentar i a desinfectarels mitjans de transport de bestiaren el centre de desinfecció mésproper al lloc de descàrrega,un cop hagin buidat el camió.

L’objectiu seria que no entrés cap vehicle a l’explotació. Quan dissenyem una granja nova o en reformem una de vella, és un criteri que sempre hem de tenir present. Cal entendre, però, que reformar algunes granges velles per a tal fi és molt difícil.




Hi ha cassos descrits de granges que per compartir la bota de treure purins, una ha acabat contaminant-se de patologies que tenia l’altra.

La majoria de patògens que tenen els animals s’excreten pels fems i l’orina.

Font: B&M



Gestió de cadàvers

La llei obliga a disposar d’un contenidor pels cadàvers i a tenir signat un contracte amb una empresa de recollida que passarà periòdicament a buscar-los i els tractarà segons la normativa vigent.



Gestió de purins

La llei obliga a disposar de capacitat per emmagatzemar la producció de purí de la granja durant un període de 4 a 6 mesos (entre les foses de les naus i la bassa principal).Consells:•Bassa general en desnivelli apartada del recinte.•Ha d’estar tancada permotius de seguretat. •Millor buidar-la amb mitjanspropis.

Com més allunyat situem el contenidor de cadàvers de les nostres naus, menys s’acostarà als nostres animals el camió de recollida que va ple de material potencialment infectiu que ha recollit de tota la comarca.

Font: B&M



Gestió d’altres residus

Les granges, també per llei, han de disposar de contenidors i tenir signat contracte amb empreses de recollida de:

Residus químics i farmacològics (envasos de medicaments, desinfectants, etc.).

Residus biològics (ampolles de vacuna, bisturís, guants i agulles usats).



Altres mesures

De disseny

Quan dissenyem les granges sempre és millor usar materials poc porosos que sempre són de més fàcil desinfecció (millor PVC que fusta).

Pediluvis

El sistema de contagi més freqüent de diarrees entre diferents naus és el calçat de la gent que hi treballa. En aquests casos, la col·locació de pediluvis a l’entrada de les diferents naus i sales són molt efectius.

Infermeria

Les infermeries són locals separats de la resta de naus on hi portem els animals que pateixen malalties infeccioses que no responen a un primer tractament. D’aquesta manera allunyem l’animal malalt de la resta d’animals sans per evitar contagis.


2. DOCUMENTACÍÓ SANITÀRIA I DE BENESTAR

Arrel del Reglament europeu 178/2002 s’ha establert a nivell europeu un mecanisme de control de traçabilitat de la carn:

• La traçabilitat consisteix en la possibilitat de trobar i seguir el rastre al llarg de la cadena de producció d’un aliment, un pinso o un animal.

• A nivell de la nostra granja això ens pot ser útil per:

•Localitzar quin ha estat l’origen d’una malaltia que prèviament no era a l’explotació.• Localitzar la procedència i destí d’un pinso perjudicial.• Detectar l’origen i causa d’algun residu a la carn.

Font: http://whiskymoon.blogspot.com/2008/04/cdigode-barras-creativo.html

http://whiskymoon.blogspot.com/



Controls que cal dur a terme

a la granja per la traçabilitat:

• Llibre de visites.

• Documentació sanitària.

• Documentació de benestar.

• Registre de pinsos.

• Registre d’additius i prebarreges.

• Registre de proveïdors i clients.


2. DOCUMENTACÍÓ SANITÀRIA I DE BENESTARLlibre de visites

Cal controlar que a l’explotació només entri el personal imprescindible i dur el llibre de registre (pot ser manuscrit) on hi constin:

• Les visites rebudes• Els noms dels visitants • El número de les matrícules dels vehicles que entrin a l’explotació• Qualsevol altra dada que pugui ser d’interès

Els veterinaris i personal tècnic diferent de l’habitual haurien de figurar separadament de les altres visites.


2. DOCUMENTACÍÓ SANITÀRIA I DE BENESTARDocumentació sanitària

Identificació dels animals S’ha de controlar que els animals arribin a l’explotació correctament identificats, d’acord amb allò que estableix la normativa en cada cas.A més, els animals que neixen a l’explotació han de ser identificats el més aviat possible i, en qualsevol cas, abans de sortir de l’explotació.

Registre de tractaments Ha d’incloure:

•Els tractaments aplicats individualitzats o col·lectius, tant els que tenen una finalitat preventiva, com els curatius.•Les pautes vacunals•Les desparasitacions•Les receptes veterinàries•L’administració de pinsos medicaments i altres

Registre de moviment pecuari

Cal disposar de la documentació que permeti identificar totes les dades referents a les entrades i sortides d’animals, on s’hi especifiqui:

Les datesLes espèciesEl nombre d’animalsL’edat, procedència/destinació, etc.El full de registres del moviment pecuari s’ha de guardar un mínim de 3 anys.Els documents sanitaris de trasllat (DST) i les guies d’origen i sanitat pecuària (GOSP) s’ha de conservar durant 5 anys.


2. DOCUMENTACÍÓ SANITÀRIA I DE BENESTARDocumentació de benestar

• A la granja s’han d’anotar els animals morts.

• Cal registrar els tractaments mèdics efectuats.

• Cal que el personal en contacte amb els animals tingui la capacitat, competència professional i coneixements necessaris.

• Pel cas de granges de porcí i aus de corralcal tenir una formació d’un curs de 20 hores,amb document acreditatiu del mateix.

• Seria alhora convenient tenir una agendaper anotar-hi incidències i altres observacionsde les naus dels animals.

Obligatori conservar durant 3 anys



Registre de pinsosCal tenir constància de l’origen (proveïdor) i la quantitat de pinsos o matèries primeres adquirits conservant albarans o factura.

Registre d’additius i prebarregesPer les granges que es fabriquen elpinso cal registrar:• Quantitats d’additius i prebarregesrebuts i proveïdors.• Quantitats usades en cada pinsofabricat.• Animals de destí dels pinsos.

Font: Esther Balgoma Hernando. Ministeri d’Educació



Registre de proveïdors i clientsTant pel que fa a la compra de cerealsi altres matèries primeres (proveïdors)com per la venda de pinso, animals ialtres productes (clients) caldrà portarun registre de les operacions fetes,indicant quantitats i descripció delproducte, conservant albarans o factura. Font: Oscar Javier Estupiñán.

Ministeri d’Educació


3. SEGURETAT EN EL TREBALL PEL PERSONAL QUE TREBALLA AMB ANIMALS

El treball amb animals vius comporta:

• Assistir a parts.• Traslladar animals.• Munyir.• Xollar ovelles.• Aplicar injeccions.• Manejar medicaments en pols• Netejar animals i instal·lacions.

Aquestes tasques, com totes, tenen els seus riscos (de tipus mecànic, tèrmic, químic, físic, biològic, etc.) que cal saber reconèixer i prevenir per evitar danys.

Font: Esther Balgoma Hernando. Ministeri d’Educació



En la taula següent es descriuen diferents tasques i condicions de treball i els seus possibles riscos o perills:



(Continua la taula de tasques i condicions de treball i els seus possibles riscos o perills):


3. SEGURETAT EN EL TREBALL PEL PERSONAL QUE TREBALLA AMB ANIMALSContaminació ambiental: soroll

Els treballadors de granges (sobretot deporcs) pateixen més sorderes que altresgrups de treball. Puntualment nivells> 115 decibels: previ a menjar / moure’ls / càrregues camió / al immobilitzar-los...

Ocells volant 10 db Clàxon automòbil 90 db

Rumor de fulles als arbres 20 db Clàxon autobús 100 db

Zones residencials 40 db Interior discoteca 110 db

Conversa normal 50 db Motos sense silenciador 115 db

Ambient oficina 70 db Taladradores 120 db

Interior fàbrica 80 db Avió sobre la ciutat 130 db

Tràfic rodat 85 db Llindar de dolor 140 db


3. SEGURETAT EN EL TREBALL PEL PERSONAL QUE TREBALLA AMB ANIMALSContaminació ambiental: aire

Gasos i pols:Conseqüència producció intensiva,sobretot en porcs (viuen sobre unapiscina de purí). Poden produir desd’irritació als ulls / tos → Fins la mort.

Molta atenció a les naus on veiem:• Molts porcs tombats / no sentim soroll.• Finestres totalment baixades.• Surt fum pel carener / petites obertures.→ No entrar, alt ris d'asfíxia.Degut a: fallades al sistema de ventilació/ agitació del purí al buidar foses.Implica àcid sulfhídric / falta d'oxigen.

Usarmàscares!!!


3. SEGURETAT EN EL TREBALL PEL PERSONAL QUE TREBALLA AMB ANIMALSControl de zoonosis

Zoonosis: malalties dels animals que poden afectar l’home, per exemple, la ràbia.

↓ malalties d’animals de granja són greus per l’home.

Difícilment transmissibles per simple contacte (tinya / salmonel·la / brucel·la / grip / tètanus).

Més precaucions: sobretot empleats d’escorxadors.

Avui dia, el que més mals de cap ens podria plantejar és la grip aviar.


3. SEGURETAT EN EL TREBALL PEL PERSONAL QUE TREBALLA AMB ANIMALSControl de zoonosis

Precaucions

• Higiene: rentar-se les mans (sobretot si tenim ferides) post-contacte amb animals.• No menjar ni fumar mentre treballem amb animals.• Usar guants de làtex al contactar amb animals morts.• Davant cassos de malestar importants (diarrea, febre, tos, descàrregues nasals...), no dubtar en acudir al metge. Mencionar que treballem amb animals.

Vacunatètanus

imprescindible!!!

Vacunagrip

recomanable!!!

Travel

S4 Benetar Animal 2part