Napoleó militar, polític i governant, emperador de França.

Fulgurant carrera militar.◦ 1796 comandament de l’exèrcit francès a Itàlia va

desplegar tot l’exèrcit militar = venç els austríacs (batalles d’Arcola, Lodi i Rívoli).

◦ Després del Tractat de Campoformio (1797) França = control de Venècia, Gènova i Llombardia.

◦ Directori 1798 assetjat per les potències estrangeres envia Napoleó a Egipte (Imperi Turc) intenció = tallar la ruta cap a la Índia de Gran Bretanya. Victòria Batalla de les piràmides però derrota francesa a

Abukir (victòria britànica) = aïllat l’exèrcit francès.

Napoleó a la Batalla de les Pirámides

Torna a França (novembre 1799) cop d’Estat contra el Directori 18 de Brumari (any VIII des de l’establiment de la República).

Directori dóna pas al Consolat.◦ Napoleó Primer Cònsol◦ Consol Vitalici◦ 1804 Emperador conclou el procés revolucionari Intensifica la política exterior agressiva contra les potències

europees absolutistes: Prússia, Àustria, Rússia, Espanya, etc. + contra Gran Bretanya.

Èxits militars sobre Àustria, Rúsia, etc. Fracassos: Espanya i Rússia + Domini britànic dels mars +

bloqueig continental (asfixiar comerç britànic). A partir 1812 problemes militars:

1813 derrotat a Leipzig 1814 tropes coaligades entren a París Napoleó = abdica i

s’exilia = illa d’Elba.

Febrer 1815 Napoleó a París Imperi dels cent dies. Definitivament derrotat Waterloo = fi de l’Imperi Napoleònic.

Desterrament illa de Santa Elena mor 1821.

Napoleó, Cònsol Napoleó, Emperador

Coronació de Napoleó com emperador

Napoleó a França significa consolidació definitiva de l’obra de la Revolució però des de pressupostos moderats.

Política interior encaminada a la consolidar de la majoria de les conquestes de la Revolució evitant:◦ Retorn de la monarquia◦ Retorn al poder dels més radicals

Inici d’obra pacificadora a l’interior + exercici del poder autoritàriament.

NIVELL POLÍTIC:◦ Va afermar les principals conquestes

revolucionàries eliminant els aspectes més radicals + progressiva concentració de poder en la seva persona:

1) Consolat 1799-1802 tres cònsols: Sieyès+ Ducos + Napoleó = fi de la Revolució.

2) Consolat Únic i Vitalici 1802-1804: Napoleó = “nova monarquia” amb una “nova

aristocràcia”, tenyida de l’esperit liberal de la Revolució de 1789.

3) Imperi

Maig 1804 Consolat anomenada Napoleó emperador hereditari (Imperi 1804 -1815).

Constitució 1804 aprovada a través d’un plebiscit Napoleó emperador hereditari culminació de seu poder personal.

En teoria se mantenia els principis de: Sobirania nacional

Sufragi universal masculí

A la pràctica: Poders concentrats en mans de l’Emperador

Llibertats sèriament retallades: Policia ben organitzada

Fort sistema de censura de premsa i de llibres

Perfeccionament de l’aparell de propaganda totes les rames de la cultura

Recolzat en alta burgesia + exèrcit naixement d’una nova noblesa i dinastia: els napoleònides.

◦ Obra destacada:

Creació d’una administració local estructura centralitzada

Organització judicial jutges = convertits en funcionaris

RESULTAT DE TOTA AQUESTA POLÍTICA CODI CIVIL (1804) reuneix les principals normes de la revolució moderada garantia: Llibertat individual

Igualtat davant la llei

Supressió del Règim Senyorial

Propietat lliure de la terra propietat privada

Llibertat econòmica

NIVELL SOCIAL:◦ Gir conservador de la revolució amb Napoleó gran

burgesia (beneficiaria de la Revolució) + creació nova noblesa (familiar i militar) governants Estats aliats o dominats.

◦ Vella noblesa + Església Catòlica recuperen part del poder perdut durant la revolució.

◦ Alta burgesia + sectors de la noblesa exiliada repatriada convertida en classe dirigent de França però: camperolat conserva les avantatges adquirides després de les reformes de la Revolució.

◦ A pesar d’això Napoleó exporta molts dels principis revolucionaris.

NIVELL IDEOLÒGIC: dos aspectes contraposats:◦ Napoleó manté principis de la Revolució: Liberalisme Sobirania nacional garantida per el sufragi universal Separació de poders Subordinació de l’Església a l’Estat Foment de l’educació, etc

◦ Napoleó contradictori perquè: Desvirtua el sufragi universal Educació utilitzada com a mitjà de control moral i polític Tribunals sofreixen una depuració = imposició de magistrats

afectes al règim Etiqueta cortesana a l’estil de les monarquies absolutes Religió relacions amb el Vaticà Concordat de 1801:

Papa Pius VII accepta govern de Napoleó compromís de mantenir el clergat i reconèixer el catolicisme com a religió majoritària dels francesos.

CONTRAST ENTRE:◦ Napoleó exporta les idees revolucionàries als

territoris incorporats a França o convertits en aliats en què l’Antic Règim va començar a trontollar.

◦ Interior de França política cada vegada més autoritària + control de les institucions.

Política imperialista liquidar bruscament els reductes de l’Antic Règim.◦ Ambicions de domini universal de Napoleó

provoquen inquietud de la resta de països:

1805 Regne Unit + Rússia + després Àustria coalició antifrancesa esclat de la guerra.

Política exterior de Napoleó fallida de l’Antic Règim a:◦ Península Ibèrica

◦ Nord d’Itàlia

◦ Països Baixos

◦ Regions occidentals d’Alemanya

Modificació substancial del mapa d’Europadesprés de les campanyes militarsnapoleòniques.

POLÍTICA IMPERIALISTA:◦ Resultat formació extens imperi (des de l’Elba a la Península Ibèrica)

baix el lideratge de França: Regit personalment familiars o militars de confiança o amb la

col·laboració de les classes il·lustrades dels països conquerits on se promulgaren: Constitucions

Codis similars al francès

Condició d’invasor + ús de la força + explotació econòmica dels territoris conquerits = fortes resistències a l’absolutisme i també als sistemes liberals (sentiment nacionalista a l’ocupant).

◦ Formació imperi gràcies a victòries terrestres militars continuesdavant russos, austríacs i prussians (exemple batalla Austerlitz). Fracàs bloqueig continental d’Anglaterra per mar. Dificultats:

Espanya Guerra de la Independència Rússia

Anglaterra estrepitosa derrota franco-espanyola a Trafalgar (1805) Primacia marítima absoluta a Gran Bretanya

Napoleó bloqueig continental cap país pot comerciar amb els anglesos vol forçar a Gran Bretanya a demanar la pau, arruïnant la seva economia.

Vençut a Leipzig desterrat a la illa d’Elba

CAIGUDA DE NAPOLEÓ:◦ Restauració dels Borbons a França Lluís XVIII

(germà Lluís XVI)

◦ Retorn de l’emperador Imperi dels Cent Dies

Derrotat definitivament a Waterloo (1815) desterrat a la illa de Santa Elena (mor 1821)

NIVELL POLÍTICO-SOCIAL I MILITAR:◦ Extensió dels principis revolucionaris a Europa:

Liberalisme + Fallida definitiva de les estructures feudals significa: fi Antic Règim al continent.

Naixement de constitucions de signe liberal moderat: Estatut de Baiona, Espanya 1808.

Ascens de la burgesia com a classe dominant enfront a la noblesa i el clergat.

NIVELL ECONÒMIC:◦ Consolidació de les reformes agràries dutes a

terme durant la Revolució

◦ Formació d’un camperolat de classe mitja que va transmetre a França estabilitat política

◦ Una part de les terres expropiades a la noblesa durant la revolució retornades als antics amos

◦ Se posen les bases per a que França iniciés la industrialització

NIVELL IDEOLÒGIC:◦ Època napoleònica herència legislativa important

Codi Civil establert a França (codi Napolònic) serveix de referència per els codis civils d’altres països.

◦ Imperialisme napoleònic foment dels nacionalismes francès i dels estats ocupats pels seus exèrcits.

◦ S’assenten les bases de l’ensenyament laic plasmat en la reforma de l’Ensenyament Secundari.

◦ Llegat perdura a pesar dels intents involucionismedel Congrés de Viena i de la Restauració.

GRAN PARADOXA DE L’EXPERIÈNCIA NAPOLEÒNICA baix la forma externa d’una tirania, els exèrcits de Napoleó i ell mateix exportaren els principis de la Revolució Francesa a tota Europa.◦ Malgrat les formes (règim dictatorial)

assoliments de Napoleó:

Codi Napoleònic serveix de base per les lleis de molts de països, encara a l’actualitat.

Països conquerits Napoleó instaura règims pareguts als de la Revolució Francesa garanteix els Drets de l’Home i del Ciutadà.