núm.

sumari· A fons:

· Tratamientos Psicofarmacológicos en centros de saludmental infantil y juvenil

· Els altres diuen:

· Avaluar / diagnosticar o una orella verda

· Fem escola:

· Programa de T.V.A.

·Coses que es fan:

· Activitats, festes, excursions, ...

Tradicionalment durant el mes demarç els centres educatius fan lesseves jornades de portes obertes.Durant aquestes, escoles i institutsmostren i donen a conèixer alsvisitants les seves instal·lacions,així com els seus serveis. Reben,principalment, la visita dels alumnes,pares i mares interessats en cadacentre, que en alguns casos podengaudir, a més, de diverses activitatslúdico-festives organitzades pelsamfitrions que, tot i esdevenir unelement secundari, ajuden adibuixar l’escenari d’allò que es volmostrar.

Enguany des de l’Escola hemreflexionat sobre aquest tipusd’esdeveniments i sobre la idoneïtatque el nostre centre organitzés unacte d’aquestes característiques.La nostra reflexió no ha anat tantencaminada als aspectes de forma,sinó a l’essència del que suposaobrir les portes d’un centre educatiude les nostres característiques que,en principi, no adreça la seva ofertaa la població escolar universal.

I és en l’essència, precisament, quecreiem que el concepte de portesobertes comporta una càrrega deltot positiva. Perquè com molt bé lesmateixes paraules indiquen s’obrenles portes, que són l’accés principala un edifici, i per extensió, a tot el

que aquest representa. S’obren lesportes, per tant, a un espai físic,però també a una entitat, a unafilosofia o a una tasca concreta. Ien obrir les portes, i convidar elsaltres, els donem pas, els permeteml’entrada i en conseqüència els femaccessible la nostra realitat, que nodeixa de ser la d’un recurs més dinsl’oferta educativa de la nostracomarca.

Per aquests motius el passat dia15 de març la nostra Escola va obrirles seves portes, i ho va fer de bata bat, convidant i donant entradano tan sols als alumnes i les sevesfamí l i es , s i nó també a l sprofessionals de les altres escoles,a tota la comunitat educativa de lacomarca i a la ciutadania anoiencaen general.

ÍNDEXA fons:

- L o s t r a t a m i e n t o sPsicofarmacológicos en uncentro de salud mentalinfantil y juvenil ................01

Els altres diuen:

- Avaluar / diagnosticar ouna orella verda...............05

Fem escola:

- Programa de T.V.A. .......06

Mic-Mic obre bustia:

- Carta d’una mare...........08

Coses que es fan:

- Aules...............................10

- Sortides..........................20

- Festes.............................22

- L’esplai...........................24

- La Teca...........................25

- Altres imatges ...............26

FE D’ERRATES:

La revista del mes de Febrerva sortir amb el Nº 54 quan enrealitat li corresponia el Nº 52

L’autor de l’article “taller de so”del número anterior va serJavier Velasco.

Direcció i coordinació:Comissió revista EscolaÀuria.

Suport tècnic:David Martín.

Edició: juny 2009

EDITORIAL

Los Tratamientos Psicofarmacológicos en unCentro de Salud Mental Infantil y Juvenil

01

a fons

Algunos conceptospsicofarmacológicos

No nos explayaremos enpalabras complejas perosi que nombraremos dosde e l las para quepodamos entender algode la acción de unmedicamento y a la vezde sus posibles efectossecundarios no buscados.Farmacocinét ica: lopodríamos definir como loque cada organismotrabaja con un fármaco:tiene que ver por ejemplocon la vía por la que setoma el medicamento,cómo pasa al resto delorganismo, su distribucióny finalmente cómo sedestruye y e l imina.Farmacodinamia: lo quecada med i camen totrabaja en el organismo:f u n d a m e n t a l m e n t econsiste en cómo actúa,es decir su mecanismo deacción.

Períodos en la infancia

En la infancia hay diversosp e r í o d o s c o nparticularidades propiasque hacen diferente, encaso de tener que indicarsi fuese necesario o

c o n v e n i e n t e u nm e d i c a m e n t o , s uutilización.

Estas diferencias sehacen fundamentalmenteen relación al desarrollopondera l , es dec i rteniendo en cuenta laaltura y principalmente elpeso, pero no debemosolvidar que también setrata del desarrollo delorganismo y de lossistemas orgánicos quei n t e r v i e n e n e n e lm e t a b o l i s m o y l aeliminación.

Según las característicasenunciadas tenemos lassiguientes fases:

1. Período neonatal:desde el nacimiento hastael primer mes.

2. Período infantil: desdeel primer mes al primeraño.

3. Niñez: del primer añoa los 12 años..

4. Adolescencia: de los 13años a los 18 años.

A l g u n a d e e s t a sparticularidades de la

infancia tienen que vercon que a partir del primeraño de vida, tanto losn i ñ o s c o m o l o sadolescentes suelenrequerir mayores dosis delmedicamento que losadultos para alcanzar losm i s m o s n i v e l e splasmáticos y terapéuticosque un adulto, ya que conun organismo nuevotienen un metabolismomás rápido y una mayorvelocidad de eliminacióndel medicamento.

Tenemos además losaspectos que conciernena l a s d i f i c u l t a d e sdiagnósticas que serefieren a la distinciónentre lo que es normal ylo que es patológicosegún la fase madurativaen la que se encuentra elchico.

Una cuestión particular

S i e m p r e q u e n o sencontramos frente a laposibilidad de estableceru n t r a t a m i e n t opsicofarmacológico conun niño o un adolescenten o s h a c e m o s u n ap r e g u n t a q u econsideramos de gran

Vamos a tratar de un tema controvertido como es el de los posibles tratamientospsicofarmacológicos con chicos que siguen la escolaridad en un centro de educaciónespecial.Se trata de un centro en el que nos encontramos con personas que padecenalteraciones observables de la conducta y otros tipos de trastornos y de sufrimientossubjetivos. En ocasiones estas alteraciones, trastornos y sufrimientos afectan a laspersonas que están a su alrededor como son los compañeros, los profesores y losfamiliares.Para estas cuestiones la Psiquiatría no tiene una respuesta única, definida y cierta.Habrá por tanto que intentar su construcción en cada caso.

por Francisco Burgos. Psiquiatra. CSMIJ Anoia.

02

a fons

impor tanc ia , es l asiguiente:

¿ Q u é y a q u i e nmedicamos?

Esta pregunta hoy lavamos a dejar a laconsideración de cadauno de ustedes, nosotrosestamos convencidos deque en cada caso hay quepoder planteársela antesde tomar una decisión.

Aspectos principales

Sabemos que a los chicoslos “llevan” a consulta, apartir de esta premisa y siq u e r e m o s s e g u i rp e n s a n d o e n e linterrogante que hemosd e j a d o a b i e r t oanteriormente tendríamosdos vías importantes parainiciar la respuesta:

1. Quién sabe mejor quenadie lo que le pasa a unchico que está sufriendo.

2. Quién observa mejorque nadie lo que le pasaa un chico que estásufriendo.

Si vamos resolviendoestas preguntas, lo queviene a continuación esun recorr ido por lae x p e r i e n c i a e n e ltratamiento de chicos ychicas en los distintosdispositivos de saludmental, así como enhospital psiquiátr icoinfanto-juvenil.

¿Qué tratamos?

Fundamentalmente “loque molesta”, lo que hacesufrir, tanto al sujeto comoa los demás que están asu alrededor (familiares,docentes, semejantes,etc).

Y ¿qué suele ser eso quemolesta?

1. Inquietud

2. Agresividad

3 . N e g a t i v i d a d yoposicionismo

4. “Hacen lo que quieren”

5 . O t r o s : a n s i e d a d ,tristeza, etc.

Para noso t ros hayf u n d a m e n t a l m e n t esituaciones especialmentedelicadas en las que lavaloración de una posiblei n d i c a c i ó n d e u nmedicamento se haceimprescindible. Hablamossiempre del lado de lossujetos:

1. Cuando hay fenómenosen el cuerpo o en elpensamiento que nopueden o no se puedenexplicar.

2. En momentos de unagran tristeza o de unsentimiento profundo devacío en la vida.

3. Si la angustia desborda

al sujeto y lo lleva as i t u a c i o n e s d eimpulsividad o agresividadhacia él mismo o hacia losotros.

¿Qué tratamos dehacer?

Tranquilizar...

Cuando una persona tieneun malestar, quiere decirque en su psiquismo, ensu mente, debido adiversas cuestiones hayuna alteración emocionalque hay que afrontar pararesolverla. Esta alteraciónproduce o puede producirt r a s t o r n o s e n s uorganismo, al menos anivel cerebral.

Causas que producen sumalestar y sobre las quepodemos ayudar...

a y u d a r . . . c o n l amedicación

Esta sería una indicaciónfundamentalmente dirigidapara que el malestar delsujeto no le invada en suv i d a c o t i d i a n ai m p i d i é n d o l e i rencontrando sus propiass a l i d a s e n l a sencrucijadas de su vida,las salidas que él quieray pueda encontrar oconstruir.

Se trata por tanto, en lamedida de lo posible, dea y u d a r l e c o n l amedicación a reducir su

Los Tratamientos Psicofarmacológicos en unCentro de Salud Mental Infantil y Juvenil

Los Tratamientos Psicofarmacológicos en unCentro de Salud Mental Infantil y Juvenil

a fons

03

sufrimiento y de estamanera encontrar supropia salida.

Es un medio más en laresolución, nunca es lasolución en sí misma.

¿Qué medicamentosusamos?.

No suelen ser muchos,principalmente los que sec o n o c e n c o m otranquilizantes. Tenemosd o s t i p o s d et ranqu i l i zan tes , losmenores y los mayores.

En la actualidad se utilizant a m b i é n o t r o smedicamentos en elcampo de la Psiquiatríainfanto-juvenil como sonlos estimulantes de tipoa n f e t a m í n i c o , l o se u t i m i z a n t e s , l o sestabilizadores del ánimo,los ant idepresivos.. .

En la clínica de la queestamos hablando hoyconcretamente los quemás solemos utilizar sonlos...

… T r a n q u i l i z a n t e smayores bien solos o bienasociados a otros.

Sabemos varias cosassobre éstos:

1. En los niños su uso noqueda restringido a lasenfermedades psicóticas.

2. Suelen ser efectivos en

n i ñ o s q u e t i e n e ndificultades con el manejode la agresividad, contrastornos de conducta,m a n í a a g u d a ,impulsividad, etc.

3. No se deben utilizar los“depot”, de depósito, porlos posibles efectossecundarios y la dificultadde revertirlos mientrasdura su acción.

Se trata de los primerosmedicamentos que fueronutilizados en psiquiatría,aunque se descubrieronpara la anestesia delquirófano. Los cirujanosse dieron cuenta quetenían un efecto sobre lainquietud y que eranefectivos tranquilizando alos sujetos. Además de suefectividad el grado deseguridad era alto.

¿Cuáles disponemoshoy?

Hoy hemos avanzado yya tenemos en el mercadotranquilizantes mayoresque han mejorado sobretodo por haber reducidoel número y la intensidadde sus posibles efectossecundarios, manteniendola misma efectividad.Los más conocidos yutilizados actualmente sonlos que llamamos atípicos.

¿Cómo los usamos?

Nos gusta usarlos siemprecon unas condiciones

mínimas que expondréaquí:

1. La dosis más baja queproduzca el efecto ymantenerla el tiempo quesea necesario.

2. Si es conveniente, loasoc iamos a o t rosmedicamentos con losmismos criterios.3. Siempre después dehaber evaluado, y si sepuede de haber orientado,un buen diagnóstico.

¿Cómo actúan?

Más allá de la incidenciasobre las sustanciasquímicas de las neuronas(neurotransmisores) osobre los sistemas dea c t i v i d a d e l é c t r i c ac e r e b r a l , n o s o t r o stomamos la relación conla a fec t iv idad y laemoción.

En nuestro aparato mentalcuando un pensamiento oidea se altera es porquese le ha unido unsentimiento o afecto. Aveces esto termina porejemplo en una idea fija.

Eso hace que la idea o elpensamiento esté muypresente a nivel delconjunto de pensamientosque tenemos conscientesen nuestra mente onuestra “cabeza”, casisiempre, si lo podemosdecir así, se transformanen el pensamiento que

Los Tratamientos Psicofarmacológicos en unCentro de Salud Mental Infantil y Juvenil

a fons

ocupa el número uno deeste ranking.

Si nosotros podemosatacar, disminuir o atenuarel afecto o sentimiento quese ha unido a la idea opensamiento, o bien, sipodemos disminuir lafijación de una idea,e n t o n c e s e s t a m o sseguros que descenderá,e n l o q u e h e m o srepresentado como unranking de ideas opensamientos. De estamanera se tranquiliza esepensamiento, o paradecirlo con otras palabrasse desfijará un poco laidea y consecuentementelos efectos dolorosos quetiene sobre el sujeto,permitiéndole nuevamentelas condiciones mínimaspara que pueda ponersea la e laborac ión yr e s o l u c i ó n d e s u sdificultades.

Conversando

Es muy importante y esuna de las cuestionescruciales de la manera enque llegamos a trabajar,el eje sobre el que sesostiene nuestro trabajo,ese eje no es otro que elde hacerlo siempre enm e d i o d e u n aconversación.

Conversación con loschicos y chicas, con los

padres y otros familiaresy con menos frecuenciapero no con menos interése importancia, con losmaestros y con otrosagen tes san i ta r ios ,educativos y socialescuando corresponde.

De esta manera lespedimos, una vez decididoque se va a introducir ensu t ra tamiento unamedicación, que nosayuden a verificar si lesva bien dicha medicación,la fórmula para suadministración, la dosiscon la que ellos notan unefecto, las sensaciones enel cuerpo y en la menteque se le generan a partirde ingerir el medicamento,etc... orientando nuestraprescripción sobre la based e l o q u e s e v aconversando entre todos.

Conclusiones

Medicamos sobre todocuando el chico o chicano dispone de recursospara apaciguar lo que lees intranquil izador ydesarrolla algún tipo demalestar, sobre todoalguna alteración delcomportamiento queademás de generarsufrimiento en el sujetosuele molestar en elambiente.La psicofarmacología esante todo una ayuda y no

la única solución.E l u s o d e l o spsicofármacos, con elapoyo de los pacientes,puede p rop ic ia r l ainstalación de un espacioen el cual se pueda hablaro trabajar sobre lo que lesucede.

De esta manera se trataen todo momento dehacerlos partícipes, a loschicos y chicas, de sutratamiento psiquiátrico,psicológico, pedagógico ysocial.

Acogemos su acontecerpersonal e intentamosr e o r i e n t a r l o . L amedicación nos ayudapara que no dejen elt r a b a j o d e s e g u i rhaciéndose sujetos de sudevenir, por muy difícil queéste sea o que a losdemás nos lo parezca.

Francisco Burgos.Psiquiatra.

04

05

els altres diuen ...

A V A L U A R /DIAGNOSTICAR o unaorella verda.

Frato (Francesco Tonucci)va dibuixar l’any 1974 unavinyeta que va titular:L’avaluació. El dibuixmostra, en una quadrículade 3x3, vuit nens i unadult. A sota de cadaimatge hi ha escrita unafrase, una valoració: EnLluís és massa mogut;l’Anna és desordenada;en Pere és abúlic,mandrós; en Josep és unhipodotat; en Carles éscaracterial; la Lluïsamassa tímida; la Mercèuna mal educada... L'últimés en Joan. En Joan téun rostre quasi bé idèntical de la seva mestra i ellaescriu: només en Joan ésnormal. Fins aquí lavinyeta.

Una mestra, un psicòleg,el pedagog o el metge...tan se val! L’univers de lainfància fa temps que haesdevingut una terrallaminera on tothom hi técoses a fer: programes,protocols, programacions,plans de treball... Mentretant l’infant, objecte det a n t a a c t i v i t a tdesenfrenada, suportac o m p o t e l p e sacaparador d’un Altre queesdevé, massa sovintomnipresent, compactecom el granit.

Es mou massa! No es

comunica! No calla! Noa p r è n ! N o , n o , n o . . .L’angoixa i la impotènciaamenacen per clavar-sea la nostra gola, al’estómac i urgeix aturar-les. Què cal fer? Una veuimperiosa respon i manaa la vegada: cal fer!

Dòcilment, com tan béens han ensenyat, ensp o s e m a o r d e n a r,classif icar, encaixar,etiquetar, localitzar, aïllari anular tot allò que ens faobstacle; seguint lamelodia compassada deles modes i els ideals quecada època estableix pera cada pràctica.

I els infants... alguns ambuna rapidesa sorprenent,d’altres posant extremaresistència, van encaixanten les quadrícules queamb mà destre hanconfigurat les nostrescreences ideològiques,científiques, subjectives,fins a desaparèixer alsnostres ulls. Frato té unaimatge impactant permostrar com d’invisibleesdevé, massa sovint, uninfant als ulls dels grans.Va dibuixar una gransabata que aixafa, com sid’un cuc es tractés, uninfant “L’infant invisible(1989)”.

La crítica implacable delsdibuixos de Frato no veperò sense propostes.Una d’elles la pren del seu

amic Gianni Rodari, i ensl’ofereix a través d’unpoema seu: Un senyor jamadur amb una orellaverda. Comença així: “Undia dalt del tren que pujaa Vall d’Userda/vaig veurepujar un home amb unaorella verda./” Quanl’home és preguntat peraquest fet, respon: “Esuna orella nena, la tincper´xi gaudir/de veus quela gent gran no es volparar a sentir./ Escolto béel que diuen ocells, arbresi vents,/els núvols que esdesplacen, les pedres iels torrents./ Els nenstambé els entenc, quandiuen certes coses queper a la gent madura nosón altre que noses./...

Què ens diuen Frato iRodari? Ens parlen d’unaorella que escolta, verdad’esperança, capaç dedonar lloc a tot el que fanosa, que fa obrir els ullsa les coses que elspassen als infants i tambéa les que ens passen anosaltres quan estemamb ells, una orella quereconeix allò que es seu,particular i únic, i ensconvida a obrir una novavia per acompanyar elsinfants durant un tram dela seva vida.

Anna Tarrida.Referències: Amb ulls denen. Francesco Tonucci.Ed.Barcanova.

Aquest hivern ha sortit publicat al diari “L’enllaç” un article de l’Anna Tarrida que ensdona una visió de com s’haurien d’acurar les observacions i els diagnòstics per nocaure en l’etiquetatge.

Ella es recolza en les paraules de Gianni Rodari i les il.lustracions de FrancescoTonucci sobre aquesta temàtica.

per Anna Tarrida

Avaluar / diagnosticar o unaorella verda

Programa de T.V.A.

fem escola

06

En aquesta secció usexplicarem el programa deTransició a la Vida Adulta,que estem fent a l’escola.

Descripció:El programa de Transicióa la Vida Adulta (TVA)s’adreça als nois/es ambnecessitats educativesespecials, derivades dediscapacitat psíquicaescolaritzats en centresd’educació especial ounitats d’educació especialen centres ordinaris.Aquest programa vadestinat als joves de setzea divuit anys, amb lapossibilitat de realitzar unapròrroga de dos anys.

L’escola amb aquestprograma de formacióofereix una alternativaeducativa, que parteix dela personalització delprocés d’ensenyament –ap renen ta tge i e l sagrupaments reduïts.

Els objectius del programasón:A) Desenvo lupa r iconsolidar les habilitatsf ís iques, cogni t ives,c o m u n i c a t i v e s ia fec t i vosoc ia ls quecontribueixen a potenciarl’autonomia personal.B) Fomentar la participacióen els contextos de vidaadulta.

C ) C o n s o l i d a r e l saprenentatges adquirits enl ’ensenyament bàsicobligatori, especialmentpel que fa a les habilitatsc o m u n i c a t i v e s inumèriques, el raonamenti la reso luc ió de lsproblemes de la vidaquotidiana.D) Potenciar hàbi tsrelacionats amb la salut,la seguretat personal,l’equilibri afectiu i la relacióamb els altres en diferentsentorns socials i laborals.E ) P o t e n c i a r e ld e s e n v o l u p a m e n td’actituds laborals deseguretat en la feina,d’acceptació positiva deles tasques i les normesdel treball, així coml’adquisició d’habilitatslaborals de caràcterpolivalent.

A q u e s t p r o g r a m as’estructura en tres àmbitsd’actuació:a) Àmbit d’autonomiapersonal.b) Àmbit d’integració sociali comunitàriac) Àmbit de formació,d’orientació personal,laboral i tutoria.

Continguts de l’àmbitd’autonomia personal

Tenir cura de si mateix:Higiene, Indumentària,

Alimentació, Salut, ...

Autonomia a la l lar:Neteja de la llar, Cuina, ...

Seguretat a la Llar iprevenció de r iscos

Gestionar el servei decafeteria

Realitzar les compres del’escola. (fer la llista,botigues, diners, etc.)Continguts de l’àmbitd’ integració social icomunitària

- Llenguatge: Habilitatscomunicatives (opinar,escoltar, seguir unaconve rsa , r ea l i t za rnarracions ordenades).L lenguatge escr i t ,comprensió i expressió(escriure notes, postals,seguir indicacions, buscaren guies, escriure lesseves dades, entendrefulletons, etc.)

Comunicació alternativai/o augmentativa.

- Matemàtiques:Aplicació funcional de lanumeració i les quatreoperacions bàsiques.

Diners, coneixement igestió.

07

Continguts de l’àmbit deformació, or ientac iópersonal, laboral i tutoria

- Coneixement del mónlaboral. Organitzar-se enel treball; treballar encadena; constància en eltreball, fer la mateixa tascauna estona seguida;treballar amb una qualitati amb una quantitat.

- Habilitats necessàries enel treball.

- D e s t r e s a m a n u a l ,realització de tallers:pell,fusta, cosir, mosaicamb rajoles, electricitat,cistelleria, etc.

-Ús de les e ines iinstruments per a la sevafunció específica

-Costum de treballarordenadament i amb unaseqüència lògica.- Hort: saber fer anar unhort.

-Realització de tasques demanteniment de l’escola (neteja, jardineria, pintura,etc )

-Tutoria: educació de lesemocions, reforç del’autoestima, coneixementi acceptació de les pròpieslimitacions i les dels altres,prevenció i resolució deconflictes, assertivitat

Una vegada finalitzat elprograma, els alumnes, enfunció de les sevespossibilitats i grau decapac i tac ió , podranaccedir al món laboraladaptat (Taller ÀuriaCooperativa) o bé aserveis ocupacionals(Fundació Privada Àuria),i en alguns casos al mónlaboral ordinari.

fem escola

mic-mic obre bústia

08

Carta d’una mare

Soy Rosa, la madre de David.

Todavía recuerdo el primer día que llegamos. Para mí era imposibledejar de llorar, estaba perdida, me faltaban por aceptar muchas cosasy madurar.

Muy pronto me di cuenta que no estábamos solos, que allí estaba “laescuela” y no sólo iba a ser la escuela de David, también iba a ser lamía.

He aprendido muchas cosas de vosotros, pero sobretodo a valorar ami hijo.

Me transmitisteis vuestra confianza en él y año tras año ha conseguidohacer cosas que nunca pensé que haría.

David ha crecido y ya queda muy poquito para que deje la escuela.

Pero no se va de vacío, lleva un trocito de cada uno de vosotros.

Son las personas que pasan por nuestra vida las que la enriquecen yDavid ha tenido a su lado personas muy especiales. Sé que detrás decada paso que ha dado hay mucho esfuerzo y cariño.

Estoy muy orgullosa de mi hijo y estoy muy agradecida a todas laspersonas que forman la escuela.

Juntos hemos conseguido que David sea lo que es hoy, un chicoluchador, valiente y cariñoso y sobretodo muy muy feliz.

Gracias por todo y a todos,

Rosa

núm.

El dia 28 d’abril l’aula dels Carbasses vam anar tot passejant a l’Escola de Músicad’Igualada a escoltar els instruments de percussió. Aquesta audició era l’ última d’uncicle de quatre audicions que hem fet al llarg d’aquest curs.Aquesta era especial ja que varem haver de desplaçar-nos cap allà, i per nosaltresaixò ja és una aventura.A l’arribar a l’Escola de Música, ens van ubicar en un petit teatret on a dalt de l’escenariestava ple de grans i petits instruments molt peculiars per nosaltres. També vamcompartir el lloc amb altres escoles d’Igualada.Un noi molt agradable començà a explicar-nos els inicis de la percussió i ens ensenyàtot un seguit d’instruments que sonaven molt greus i sobretot molt divertits.Potser el que més ens va agradar va ser la bateria que sonava al ritme de duesbaquetes.Ara us proposem un joc per tal que endevineu quins instruments vam veure i escoltar.

Quins són de percussió?Ho heu endevinat ??? Segur que si !!!!Nosaltres ja en som uns experts.

carbasses

10

blaus

11

Juguem amb l’aigua...Omplim ampolles, fem sevir el colador, veiemcom les pilotes suren i els objectes de metalls’enfonsen, fem bombolles de sabó...

Mirem l’aigua...Passem pàgines d’un conte relacionat ambel mar i ens fixem que hi ha peixos, barques,tresors...al fons del mar. També, ambl’ordinador, veiem imatges precioses detotes mides i colors.

Escoltem l’aigua...Després d’escoltar la música de les onades,ens imaginem i ens relaxem fent servir elstambors de mar (ocean drum) i els pals depluja.

I ens imaginem el mar...Ara ho volem plasmar en un paper ielaborem un mural a l’aula on hi surten totsaquests elements del mar.

Fins aviat!!!

El MarLa Classe dels Blaus hem estat treballant “la Terra” i “l’aire”. En aquest últim trimestre usproposem un viatge per les profunditats del mar.

Aquest 3r trimestre, el Sergi, la Lorena, l’Isaac i la Gina de l’aula dels Verds juntamentamb l’Unai i el Daniel de l’aula dels Blaus estem aprenent a anar en bicicleta a l’horade gimnàstica amb el Pau.

Aprenem a seguir un torn i a saber-nos esperar.

Mireu com n’aprenem!!!!

verds

12

Els Liles us volem explicar una experiència de treball compartit amb els companys més gransde l’escola.

Amb motiu de la diada de Sant Jordi els alumnes de T.V.A. van organitzar una activitat deplàstica pels nens i nenes de Liles i Verds. Estàvem contents i emocionats pensant que aquelldia gaudiríem de l’ajuda d’uns mestres tant especials.

Vam arribar a l’aula de T.V.A. i ja ens esperaven. Allà cadascú es va responsabilitzar d’un denosaltres i es va asseure al nostre costat. Desprès ens van explicar, de manera molt entenedora, en què consistia l’activitat i el material que utilitzaríem. Tots teníem clar, en cas de dubte odificultat, a qui ens havíem de dirigir per demanar ajuda.

L’activitat consistia en pintar una rosa amb ceres i a continuació fer un fons amb pinturatémpera i aigua. Amb la seva orientació vam aconseguir pintar la rosa sense gairebé sortir-nos dels marges. Quan ens costava una mica, el nostre company corresponent ens orientava,ens apropava el material, s’interessava pels colors que volíem o per si teníem alguna dificultat.El taller va durar tota la tarda però la veritat és que l’estona va passar volant.Estem molt contents d’haver participat en aquesta activitat i ens agradaria molt repetirl’experiència en una altra ocasió

Abans de dur a terme el treball amb els companys més petits, els alumnes de T.V.A. vanrealitzar ells el taller per tal de conèixer bé l’activitat i preveure les dificultats en que es podrientrobar els alumnes més joves. També van parlar del paper d’orientació i ajuda que haviend’assumir.

Cal assenyalar que durant el curs i dins de les diferents àrees l’escola ha dut a terme diferentsexperiències de treball cooperatiu. Aquest taller n’ha estat una activitat més.

Els Liles volem agrair als alumnes de T.V.A. la seva dedicació i la bona tarda que ens van ferpassar.

liles

13

A TUTORIA AQUEST TRIMESTRE TREBALLEM LES COSES QUE FANREFERÈNCIA A L’ AMOR, L’AMISTAT, EL COS. TREBALLEM LA SEXUALITATI L’AFECTIVITAT. HEM COMENÇAT PARLANT DEL QUE SABÍEM DELTEMA I VAM FER UNA LLISTA DE NOMS. HEM VIST UNES FOTOGRAFIESDE COM SOM ABANS DE NÉIXER I COM CANVIEM AMB ELS ANYS. HEMDIBUIXAT UNS DIBUIXOS DEL QUE ENS AGRADAVA FER DE PETITS IDEL QUE ENS AGRADA FER ARA.

JOSÉ, ADRIAN, RUBEN, JOAN, DAVID I IVAN

blancs

14

vermells

15

L’aula dels Vermells aquest tercer trimestre hem tingut un nou company de jocs que esdiu Rock. El Rock és petit, pelut i molt juganer. Nosaltres estem contents de que vinguii, per això, sovint li demanem a la Cristina que el porti a l’escola.Cada dimecres a la tarda, el Rock, ens ve a rebre al pati per pujar junts cap a l ‘aula.Quan som a la classe li preparem un abeurador amb aigua i una tovallola perquè s’ajegui,encara que el Rock, prefereix voltar per la classe i mirar-ho tot i ajeure’s als nostrespeus.Quan hem acabat l’activitat del dinar, comencem les activitats amb el Rock. Primer licantem una cançó de benvinguda i, un per un, l’acaronem i li diem coses; després,apartem les taules i juguem a tirar-li joguines ( un peluix, una piloteta…) que el Rockva a buscar i ens les porta. Agafat per la corretja, anem a saludar als companys de lesaules de Blaus, Carbasses i Roses que també els agrada dir-li alguna cosa i a continuacióanem al pati on el deixem anar i juguem amb ell a futbol, que li agrada molt; a vegadestambé li preparem camins amb obstacles i els hi fem seguir, això no li agrada tan peròdeu n’hi do del cas que ens fa. Quan ja estem tots força cansats anem a la classe onel raspallem una miqueta cadascú i li donem una “ xuxe “ que es menja en un obrir itancar d’ulls.

Que vingui el Rock a l’escola ens agrada molt, encara que tots, ell i nosaltres, ens hihem tingut d’acostumar, doncs, al principi, nosaltres el tocàvem de manera una micabrusca o tant l’acaronàvem amb la mà com amb el peu sense mirar prim; i ell, a lavegada al veure tants nens que venien a dir-li coses, quedava una mica esporuguit idesprés li costava molt posar-se a jugar. Mica a mica tots ens hi anem acostumant igaudim molt de l’activitat.

roses

16

- L’Ismael i la Cristina són els guaitesde l’expedició. Espien per la finestraque hi ha a la caseta del pati, senseque se’ls escapi cap detall. “ Mira, mira,em sembla que aquell necessita ajuda!”

- El Sergi i la Raquel creuen que ésmolt important estar en forma peraguantar la jornada. El seu exercicipreferit és treballar a la xarxa del pati.“Uf... No em pensava que això costariatant...”

- El Nil és el relacions públiques del’expedició. S’encarrega que hi hagi unbon ambient dins el grup i que no esperdi mai el bon humor. “Som-hi, som-hi, que ja arribem!”

- El Víctor i el Juanjo, són els expertsen descensos. Gaudeixen lliscant peltobogan. “Corre, corre que t’atrapo!!!”

- La Sara, com a bona exploradora,sap que les estones de descans ialimentació són imprescindibles.Mentre fa una mica de solàrium,aprofita per hidratar-se... “Em podeuportar una begudeta si us plau?”

Com veieu, amb tants experts; l’Anna,la Carme i la Núria estan bentranquil·les. Ells ens donen la forçasuficient per seguir endavant ambl’expedició. “Aquest grup és genial!”

Ara que ha arribat el bon temps… … els Roses fem expedicions

al pati:

grocs

17

TALLER DE TEATRE

Aquest curs la classes dels Grocs hem fet un taller de Teatre amb la Roser Angulo.Així, els dimecres a la tarda, ens preparem per fer aquesta activitat.

L’objectiu d’aquesta activitat és aprendre a expressar-nos per mitjà del cos, la paraula,

Primer comencem per fer exercicis per preparar el cos i mica a mica comencem aexpressar-nos amb la cara, el cos, la veu...

Hem representat personatges, sentiments, emocions, històries, oficis, animals..., tambéhem treballat amb titelles. Ens hem adonat que no és tan fàcil com sembla, però enshem esforçat i demostrat que, si volem podem.

Ara us explicarem alguna de les activitats que hem fet:- Un de nosaltres portava un barret de bruixot i convertia a un company amb unpersonatge, animal, ofici... aquest ho havia de representar i finalment convertit enbruixot, feia el mateix amb un altre.- Ens vam pintar les cares de vermell i, amb les seies ben gruixudes, ens vam tornardimonis. Vam ballar al so de la música i anàvem representant el que deia la cançó:dimonis enfadats, dolents, avars, bruts...- Estàvem a dins d’una nau, ens vam cordar els cinturons i tremolant ens vam enlairar.Vam arribar a un planeta i al baixar, caminàvem flotant, menjàvem pastilles de mongetatendra, de coca de recapte, de truita dels somnis... i, cansats del viatge vam tornarcap a casa amb la nau.

Ens ho hem passat molt bé i ens ha agradat molt, hem rigut, hem perdut la por aexpressar-nos davant dels companys, tot plegat ha estat una bona experiència.

TVA

18

A la classe de Tutoria pensàrem quin tema podríem fer, se’ns va acudir de fer cosesque estiguessin relacionades amb la ràdio, ens posàrem d’acord en fer-ho. Vam conèixer el funcionament de la ràdio, l’ emissió del so a través de les ones; laimportància i necessitat de les antenes per captar el so; com les ones van i tornen icom s’amplifiquen. Escoltàrem amb diferents aparells de ràdio les diverses emissores: Catalunya Radio,Ràdio Flaixbac, los Quarenta Principales , Radio Tele Taxi, etc. També vam fixar-nosamb els diferents programes que feien: entrevistes, música, informació, anuncis... Un dia vàrem anar a visitar Ràdio Igualada, allà ens ensenyaren les instal·lacionsi ens explicaren el seu funcionament. Vam decidir que nosaltres feríem un programa de ràdio que es diria ràdio TVA. Primerament ens posàrem d’acord en les diferents seccions que tindria al nostreprograma, llavors amb grups petits les anàvem preparant. Cada grup feia una part del programa: preparar les notícies de TVA; els acudits; lamúsica; una entrevista i les activitats que fem a TVA. Una vegada ja ho havíem escrit tot, ens repartírem el que havíem de dir cadascúde nosaltres , ho llegíem unes quantes vegades i començàrem a fer proves amb elmicròfon, va ser molt divertit escoltar les diferent veus, un mateix no es reconeixia,uns cridaven massa, altres ho feien fluixet. Al final va arribar el dia que férem la gravació, era necessari fer molt silenci, ja quequalsevol so quedava enregistrat. Quan ho vam tenir tot gravat convidàrem els alumnes de les aules dels blancs,grocs i liles a escoltar el programa. També havíem decidit que aquest programa l’havien d’escoltar els pares, per aixòvàrem muntar una festa de pares. Uns dies abans férem unes invitacions en les que convidàvem a venir a escoltarel programa. A la festa, que van venir pares, germans, amics, avis, escoltàrem el programa i elsobsequiàrem amb unes coques que havíem fet i unes begudes. Vam acabar la festaamb una ballaruca.

Cristina, Ruben, Alba, Lluís, Xavi, Núria, Dani

sortides

20

EXCURSIÓ A TERRASSA

Els Nois/ es de TVA el 27 de febrer vàremfer una visita cultural al Taller Teixidorsde Terrassa. El motiu de l’excursió vaésser que prèviament havíem treballatels tallers manuals i féiem el taller dellana i de cosir .Vàrem trobar molt interessant poderintercanviar opinions amb els treballadorsi l’amabilitat del Joan, l’encarregat deltaller, que en tot moment ens vaacompanyar i ens va poder aclarir totesles nostres preguntes.

EXCURSIÓ A PIERA

El dia 27 de març hem anat d’excursió aPiera.Primer hem anat a buscar el tren lesclasses: vermells, grocs, verds, liles iblancs.Hem pujat al tren, fins a Piera.Hem arribat a Piera, ens van donar elmapa de Piera per seguir-lo.Hem visitat Dispiera i esmorzem a laplaça de Dispiera.Hem posat el gomet al mapa i hemcontinuat seguint fins a l’església i elcastell.Després hem anat al parc del Gall Mullat a dinar, hem jugat i després hem anat ala estació a pujar al tren.

Ester, Mònica i David C. Grup de llengua

EXCURSIÓ VILANOVA I LA GELTRÚ

El dia 18 de juny d’enguany les aules lesRoses, Blaus i Carbasses hem anatd’excursió a Vilanova i la Geltrú.Vam anar a la Platja de Ribes Roges,està adaptada i vam poder arribar a lasorra molt fàcilment. Hi havia lavabos,dutxes i cabines per canviar-se. Desprésde passar una bona estona a la sorra isucar els peus a l’aigua, vam dinar al’ombra del restaurant que hi ha a la vora.Un cop ben tips i relaxats vam tornar capa l’escola.

MOSTRA DE TEATRE

Aquest any hem tornat a participar a lamostra de teatre de Xarxa. El divendres3 d’abril al matí la classe dels Blaus i delsCarbasses vam veure, de la companyiaSamfaina de Colors, l’espectacle “Debracet” al teatre de l’Ateneu.Va ser un bonic espectacle on anavende bracet poesia i música. Tant els nenscom els adults en vam gaudir molt.El mateix divendres a la tarda la classedels Liles i dels Verds vam anar alMercantil a veure l’espectacle “ElPapanotes”, on explicaven les aventuresque passaven les diferents notesmusicals.

MUSEU

En motiu de l’exposició L’art en Pell .25anys ensenyant l’ofici , els nois/es deTVA el dia 21 de maig anàrem al museude la Pell d’Igualada i Comarca de l’Anoia,on veiérem alguns dels processos itècniques de manipulació artística delcuir tant relacionada amb la nostraciutat.També participàrem en un taller enel que treballàrem amb pell de “vaquetilla”adobada al vegetal, i vam confeccionarun pot de llapis .

sortides

21

COLÒNIES ESCOLA A TAMARIT

Els dies 11, 12 i 13 de maig els grupsdels Verds, Liles, Vermells, Blancs i Grocsvam anar de colònies a Tamarit.El temps ens va acompanyar i vam podergaudir de totes les activitats.El dilluns a la tarda, després de dinar,vam fer els jocs de la Línia Fosca, jocsmotrius d’equilibri i orientació. Al vesprevam anar a buscar el tresor del pirataPunta Mora. Amb l’ajuda de les bruixesi la seva màgia ens vàrem atipar decaramels.L’endemà vàrem caminar pel penya-segatprop del Castell de Tamarit. Una moltbona excursió on vam aprendre laimportància de mantenir neta la natura itambé les característiques d’algunsanimals de la zona. També ens vamremullar els peus al mar. A la tardal’activitat de Toca-Toca ens va permetretenir a les nostres mans l’estrella, l’eriçói el cogombre de mar. També vam decoraruns pots amb sal de colors per portar-losa casa. I al vespre.... discoteca i pica-pica !!.

Al matí de l’últim dia vam passar un muntd’aventures al Jungle-Trek on amb lasupervisió i ajuda de mestres i unsmonitors experts, i amb la seguretat quedóna la subjecció amb arnés vam passartot el circuit. Fins i tot uns quants valentsi valentes van baixar per la tirolina mésalta.Molt cansats però també molt contents, després de dinar vam pujar a l’autobúsi ...cap a casa!

C O L Ò N I E S T VA A LTA F U L L A

Els nois/es de TVA vàrem anar decolònies els dies 11-12-13 de maig aAltafulla en l’alberg que el seu nom esCasa Gran . Al llarg d’aquests tres diesvàrem gaudir de bon temps i de moltesactivitats. Els més atrevits es van banyara la platja i també vam fer volar estels. Ala nit se’ns varen aparèixer romans ivàrem fer una lluita de gladiadors. Elsegon dia férem una descoberta de laciutat de Tarragona i a la nit tots moltben empolainats vàrem ballar a la “disco”.El tercer dia, abans de dinar, per grupsvam fer un joc de descoberta per la VilaClosa d´Altafulla .

festes

22

Dijous Llarder

Aquest any, els Verds, els Liles, elsVermells, els Blancs i els Grocs ens vamtrobar al menjador per celebrar el dijousllarder. Cada classe va prepararllesquetes de pa amb tomàquet dediferents tipus: de botifarra blanca, debotifarra negra i de truita. Un coppreparades, ens les vam menjar totsplegats.

Les aules de Blaus, Roses i Carbassesvam veure un powerpoint amb imatgesrelacionades amb el Dijous Llarder (ous,botifarres, truites, paelles, gallines,porquets…).

Per celebrar la diada del dijous llarderels alumnes de TVA anàrem al Parc deValldaura a menjar l’entrepà de truita ibotifarra. Gaudírem de la bona vista quehi ha pujant i baixant de l’ascensor.

Carnestoltes

Aprofitant que tots els grups de l’escolahem treballat el reciclatge, cada seccióva preparar un “Senyor carnestoltes” fetde material reciclat. Els Grocs, els Blancsi els Vermells el vam construir ambampolles buides de plàstic, tetra-bricks,llaunes i paper de diari. El dia de Carnavalvam portar el nostre Carnestoltes a lasala polivalent, on ens vam reunir ambels altres senyors carnestoltes dels altresgrups. Un cop tots junts, TVA ens vaoferir una desfilada de models dedisfresses que va culminar amb una micade festa i ball tots junts i una micad’esbarjo al pati.

Sant Jordi

En una esplèndida tarda de Sant Jordi,TVA, anàrem a la plaça de Cal Font acelebrar la diada. Ens vàrem distribuirper grups perquè teníem que fer un treballsobre els llibres i les diferents paradesde llibres i roses.

Els Carbasses i blaus vam anar al matí,acompanyats també per les voluntàries, a voltar per la plaça i vam poder olorarles roses i escoltar el murmuri de la gentremenant per les parades de llibres,A la tarda, els grups dels blancs, grocs,verds i liles també ens vam passejar perla plaça per veure les parades i comprarun llibre per cada aula.

Setmana de la Primavera

Entre el mes de març i l’abril les aulesde Blaus, Roses i Carbasses vamcelebrar la Setmana de la Primavera.Cada dia fèiem una activitat diferent:

-Escoltar cants d’ocells i cançons.-Olorar flors i tocar-les.-Mirar un ppt de la primavera.-Fer la mona de Pasqua.-Menjar la Mona.

Dins els actes de la Setmana de laPrimavera, els Roses, Blaus i Carbasses,el dijous i divendres 2 i 3 d’abril, vamelaborar la mona. Vam tastar els diferentsingredients (pa de pessic, xocolata,melmelada…).

La mona

Els Grocs, Blancs i Vermells vam fer lamona de pasqua de fruita i dos dexocolata.Vam mirar una pel·lícula de “un chihuahuaen Beverly Hills” i després vam menjarla mona tots junts.

Eric C. Eric G.

Un any més els grups de Liles i Verdshem fet la mona i ens la vam menjar peresmorzar el divendres al matí.

Aquest any per celebrar el final detrimestre els nois/es de TVA vàrem decidirde fer galetes, “galetes de la palma”.Sortírem a caminar en direcció al barride “Vista alegre”, trobàrem un camp

festes

23

d’ametllers i allà ens menjàrem lesgaletes que havíem fet.

Activitats musicals

Els Blaus Carbasses i Roses el dia 4-3-09, vam anar a la Sala Polivalent i vamgaudir de l’audició de fagot i el dia 28d’abril vam anar a l’Escola de Músicad’Igualada a escoltar una audició depercussió, conjuntament amb altresescoles.

I també.......

Nosaltres mateixos, entre el 15 i el 19de juny hem celebrat la Setmana Lúdicadedicada als vaixells de pescadors.Cada dia hem fet activitats relacionadesamb el mar:

-Hem tocat petxines, peixos, sorra, aigua-Hem jugat amb robes i materials quevolen amb l’aire.-Hem tastat diferents tapes marineres.-Hem escoltat sons del mar.-Hem anat d’excursió a la platja deVilanova i la Geltrú.

-Hem menjat gelat.-Etc...

l’esplai

24

Aquest any amb l’Esplai ens ho hempassat molt bé! Hem treballat molt i haestat molt divertit.

Les Rodones (carbasses, blaus i roses)hem conegut les cultures a través de lesarts, el cos humà, els sons, hem fet unafesta amb les nostres sensacions i enshan explicat contes amb tots els efectespossibles!

Els Triangles (verds, vermells, liles iblancs) hem fet aeròbic, teatre, bibliotecai manualitats. En aquesta última activitatestem preparant alguna sorpresa per laFesta de final de curs que estanorgani tzant e ls Pre-moni tors . . .

Els Quadrats (TVA i grocs) hem fetaeròbic, teatre, música, cuina i, fins i tot,hem fet un curs de PRE-MONITORS! Enaquest curs hem après a preparar lescoses bàsiques d’un esplai i hemorganitzat totes les festes de l’Esplai. Ésaixí doncs, que us esperem a la FESTADE FINAL DE CURS!!! Més endavant unenviarem les invitacions i us detallaremtot el que hi farem. Us hi esperem a tots!

Aquest any ha estat ben ple de diversiói coneixements diversos...esperem quecontinuï sent així en el Casal d’EstiuÀuria!!! On aquest any treballarem

l’ASTRONOMIA!!! I investigarem cosessobre l ’Univers: constel· lacions,estrelles...i arribarem a ser uns gransastronoms!

Bon estiu i FINS AVIAT!!!

Agraïts,

Pre-monitors i l’equip de monitors del’Esplai Àuria

la teca

25

Estimadíssims lectores i lectors de LaTeca, per celebrar que ja fa caloreta itenim l’estiu a sobre us proposem quepasseu per la cuina i proveu de feraquesta recepta, segur que no us deixaràindiferents!

GASPATXO DE MADUIXES AMBCREMA DE MENTA

Ingredients per a 4 persones:

Pel gaspatxo:

- 550 grams de maduixes.

-5 tomàquets pelats.

-4 fulles de menta.

-80 grams de sucre.

-80 grams de suc de taronja.

-1 préssec pelat.

-Un polsim de canyella en pols.

-Un polsim de pebre negre.

- Un rajolí de vinagre de Jerez.

Per la crema de menta:

-15 fulles de menta.

-200 ml de nata per muntar.

-1 got de llet.

- 35 grams de sucre.

Per fer el gaspatxo: tots els ingredients junts,es trituren. Després es pot passar pel coladorxinès.

Per la crema de menta: per un cantó muntemla nata fins que quedi textura de crema,espesseta. Després posem en un bol la lletamb la menta i la bullim. En el moment quebulli, parem el foc, ho tapem, i ho deixeminfusionar durant 15 minuts. Tot seguit hopassem pel turmix (per què quedi triturada lamenta) i ho incorporem a la crema, remenant.

Ho reservem a la nevera, tapat. Al momentde servir, posem el gaspatxo al plat, tirem lacrema fent algun dibuixet i hi col· loquemalguna fulla de menta per decorar.

BON PROFIT!!!

A sota:

Carnaval a l’escola

A l’esquerra:

La Sopa de Pedres

A la dreta:

Taller de plàstica amb l’escultora Teresa Riba

A la dreta:

Visita al “ Taller Teixidors” de Terrassa

A l’esquerra:

Carnestoltes Reciclat