Palau de l’Òpera de ParísTambé conegut com Palais Garnier, nom del seu constructor.

Està situat a la Plaça de l’Òpera de París

Auditori operístic, actualment només és representan espectacles de dansa.

Primera pedra al 1862 (Segon Imperi, Napoleó III). Inauguració definitiva el 1875 durant la república.

Eclecticisme Neobarroc

Apunt urbanístic

• L‘òpera de París s’inclou en la reforma urbanística, ordenada per Napoleó III i executada pel Baró Haussmann.

• Per entendre’ns podem comparar aquesta reforma al Eixample Barceloní de Cerdà.

• Es fan carrers amples, per tal que les forces repressives puguin aixafar possibles revoltes.

Avda. De la òpera

Palais de L’ouvre

Tulleries

Riu Sena

Plaça de l’òpera

Sistema constructiu.Obra de paleta i Maçoneria, pedra tallada i façana policromada, escales opulentes

Materials.Pedra, formigó, acer emmascarat amb bronze i altres metalls.Marbre i pedra de Euvillei

Cobertes.Tres cobertes: plana

a dues besants (escenari) i cúpula (auditori)

Dimensions.Un sol volum, dos plantes, 11.237 m2 , 173 x 125 metres. 1.900 -2.200 espectadors i 450 artistes

Anàlisi formal

1 illa de l’eixample (100 x 100) = 10.000 m2

Miniestadi: 103 x 65 metres (terreny de joc) 15.000 espectadors.

11.237 / 173 x 125

Façana

INTERIOR

• Espais agrupats en tres funcions:1. Recepció i deambulatori2. Auditori i escenari3. Administració i serveis

la relativa petitesa de l’auditori.

INTERIOR

Planta primer pis.

Destaca: l’enorme escenari

La gran escala, monumental i senzilla al mateix temps.

INTERIOR

Els espais interiors no separen classes socialsLa decoració és molt carregada, amb molts miralls i

daurats per tot arreu.

INTERIOR

INTERIOR

Pintures

Paul Baudry

Felix-Joseph Barrias

Georges Clairin

Janvier (detall)

INTERIOREsculturesCarpeaux

Eugène Guillaume

François Jouffroy

MosaicsAlfred de Curzon

La dança

Context històric, cultural i social1875 és inici d’un llarg període de pau al continent (només trencada per alguns enfrontaments als Balcans) i de bonança econòmica amb tot el rerefons de l’expansió de capitals que suposa la revolució industrial.

L’opera a Europa té bona salut. Les classes populars fan himnes de les àries i la burgesia, per la seva part, la utilitza i compra per abastir-se d’una tradició que no té.

Context històric, cultural i social

• El públic burgés acudeix al Palau a tota mena d'activitats excepte la d’escoltar òpera, que, per altra banda no li interessa en absolut. Atreu més els “entremesos” entre àries que la pròpia obra i no falten comentaris fora de to.

• A aquella l’època l’auditori està il·luminat (Wagner tot just començarà a enfosquir els auditoris en aquest temps). Entre el públic hi ha tota mena de moviments tant per tancar negocis com per tancar assumptes de càrrega eròtica, no hi ha cap respecte per l’obra, ans al contrari, es pot interrompre sense cap pudor.

Gran Teatre de Burdeos (Escalinata)Victor Louis

Façana de l’església de Sant’Andrea della Valle.

Carlo Maderno y Carlo Rainaldi

Influències de Garnier

Influències de l’obre de Garnier

• El Thomas Jefferson Building de la Biblioteca del Congrés a Washington (la part central y el gran Hall).

• Teatre municipal de Río de Janeiro (escala i gran hall)

• Teatre de l’òpera de Buenos Aires, Teatre Colon (1908)

• Vestíbul de Metropolitan (Boston), avui Wang center -1925- Charles A. Whittemore

• Teatre Amazonas de Manaus; Teatre Juliusz Slowacki i la Philharmonie de Varsovia a Polonia;

òpera de Lvov i de Kiev, a Ucrania

CONCLUSIÓ

És un edifici escultural i monumental.

S’hi representa dues obres: la programada i l’espontània del públic.

Una construcció que participa de manera activa del gran espectacle

que és la societat benestant de finals del XIX.

Bibliografia i obres de consulta• Història de l’arquitectura de la il·lustració a l’eclecticisme, Joan Molet i Petit,

Edicions Universitat de Barcelona, 2003• Historia del arte universal, DDAA. Ars magna, tom 9, pag 325., planeta 2006.• La Acústica de los Teatros a Través de la Historia. II Congreso Nacional de Historia

de la Construcción. II Congreso Nacional de Historia de la Construcción. (2). Num. 2. La Coruña. Instituto Juan de Herrera, Cehopu, Cedex. 1998. (Pàg. 263-271)

• Palais Garnier. Edificios generales: el edificio en la historia. Maruja Torres Antonini, Universidad Simón Bolívar (Departamento de Diseño, Arquitectura y Artes Plásticas). Enero/abril 2002

• L’Opéra de Charles Garnier: architecture et décor extérieur, Fontaine, Gérard, Éditions du patrimoine, 2000

• Atlas de Paris, Evolution d’un paysage urbain, Danielle Chadych, 2002, Parigramme• Atlas de Paris Haussmannien, Pierre Pinon, , 2002, Parigramme

• L’Opéra de Paris, Photo Poche, Ressenya per Martine Kahane, Centre National de la Photograpie, 1985.

• Les peintures de l’Opéra de Paris, DD.AA. Arthena, París, 1980• Diccionario Akal de la arquitectura del siglo XX, Jean-Paul Midant, Éditions Hazan,

1996