of 24 /24

Conversar per comprendre

Embed Size (px)

Text of Conversar per comprendre

  • EXPERINCIA AMB TARONGESCEIP EL SOL I LA LLUNA

  • VREM ASSECAR PELLS DE MANDARI-NES, DE TARONGES I DE LLIMONES. VAM OBSERVAR QUE SUCCEA.

  • LINICI I EL FINAL

  • Descobrim que lescalfor del radiador accelera que sassequin les taronges i ells ho expressen aix:Javi: tarongesLaura: i llimonesIraia: una llimonaMaria: est mulladaAleix: perqu t sucIvn: i aguaIraia: Aquesta no est secaSergio: las ponemos all (assenyala el radiador)Masha: no fa sorollJavi: porqu no est secaLaura: les posem all i es sequenGerard: si allJavi: (agafa una seca) esta huele poquitoMax: aquesta tamb (agafa una taronja nova)Javi: Noo! Esta muchoIraia: la llimona sha fet petitaAbigal: com pot ser?Iraia: perqu estava all (radiador)Abigal: i si jo em poso al radiador em far petita?Tots: Nooo!

  • Els infants busquen les seves explicacions, fan hiptesis i entre ells intenten resoldre els dubtes.Laura: t una punxa darreraSergio: no pinchaLaura: s un melicSergio: como esto (es puja la samarreta i ensenya el seu melic)Maria: s la panxa de la taronjaIraia: aquesta fa ms olor perqu estava a lestufa (agafa una taronja que sest assecant)

  • TOT MANIPULANT I VERBALITZANT APRENEM FETS COM LA SIMETRIA.Iraia: mira lhe fet petitCarla: hueleIraia: mira que passa, ara s una sola (ajuntant dues meitats de taronja)Javi: yo tambinIraia: ara tinc dos (separant-les)Gerard: esta sa pot apretar, no est seca, ala i fa olor!Iraia: si fas aix mossega (apretant la llimona)Javi: no mossega, no tiene dientesGerard: no fa sorollJavi: (apreta la llimona, surt suc i diu...) mira agua!! Agua que huele!Ismael: fan msica

  • Grcies a la manipulaci, lobservaci i la posterior conversa tots plegats vam aprendre un munt de coses; una de les ms importants a escoltar als companys i provar de fer all que ens proposaven.

    Cadasc va treure les seves conclusions ni ms bones ni ms dolentes, les suficients per crear nous coneixements a partir daqu.

  • EL PROJECTE DELS PLANETES

    CONSTRUCCI DUN COET PER A 22 ASTRONAUTES

  • VOLEM ANAR A VEURE ELS PLANETES!La visita al Planetari del Museu de la cincia va despertar linters dels infants per lespai i els planetes. A partir dells mateixos sorgeix la proposta de construir un coet per viatjar a algun planeta del sistema solar.CONRAD: Jo vull anar al planeta Saturn.

    PAULA: Jo al planeta Terra.

    CONRAD: Ja hi hem anat perqu estem a dintre.

    MARINA: Si no hi siguessim mai haurem nascut.

    (...)

    MARINA: Per anar a veure els planetes hem de fer un coet.

    PAULA: Hi anirem tots?

    MESTRA: S, si voleu anar-hi tots.

    TOTS: Si!

    MARIA: El construirem nosaltres sols el coet, vale?!

  • MESTRA: Molt b! Doncs necessitem un coet on hi capiguen tots els nens/es daquesta classe. Quants som quan hi som tots a laula?

    MARIA: Aquests (fa 10 amb els dits).

    GUIDA: No, 20.

    MIQUEL: 49.

    NADIA: 22.

    ARNAU: No, 43.

    NADIA: Jo crec que som 22 perqu ho he pensat perqu mira si agafem els noms de qui ha vingut a lescola. (Compta amb lajuda de tots).

    TOTS: 22.

  • ENS INFORMEM I APRENEM TOT CONVERSANT SOBRE EL SOL, LESPAI, LES ESTRELLES, ELS PLANETES,... CARLES: Primer, abans danar, hem daprendre coses sobre els planetes perqu sin, ens perdrem per lespai i no sabremtornar al nostre planeta que s la Terra.

    PAULA: Clar! I els pares es posarien tristos!

  • CONSTRUIM UN COETARNAU: La meva mare ha portat aquestes caixes per fer el coet.

    MESTRA: Quantes caixes tenim?

    PAULA: 4.

    OSCAR: No que aqu nhi ha una altra.

    PAULA: 5.

    CARLES: Mira, uns quants aqu, aqu i aqu.

    GUIDA: 3 coets no, en volem fer un. Ho podem muntar i ajuntar les caixes amb pega o celo.

    ROGER: En aquesta caixa hi caben 2.

    BENJAMIN: No! Ms!

    ROGER: 22.

    MIQUEL: Molts per 22 no.

    PAULA: I perqu no ho provem?!

  • TOTS: 1,2,3,4,5,6,...

    MARINA: Encara hi caben 2 ms.

    TOTS: 7, 8.

    PAULA: Ja est! Conraaad!!!! Que ja no hi caps!

    TOTS: 8!

    GUIDA: No en tindrem prou amb aquesta caixa per fer el coet.

    CARLES: Noms hi caben 8 nens!

    MESTRA: I 1 nen que hi cap?

    CARLES: No! 8.

    GUIDA: Si perqu s fins a 8! 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8.

    ARNAU: 9 ja no.Amb aquesta experincia els infants conversen i reflexionen al voltant de diferents conceptes cientfico-matemtics:

    La vida i la prpia existncia.

    La mesura, la capacitat i lespai.

    Les relacions lgiques i quantitatives: correspondncies, agrupacions (afegint, traient), lequipotncia, la inclusi dels nombres,...

    Les diferents estratgies davant la resoluci dun problema matemtic.

  • CARLES: En aquesta caixa hi caben 8 nens.

    DANI: I en aquesta 8 tamb, sn les mateixes.

    MESTRA: Qu vols dir...

    PAULA: Que tenen la mateixa mesura.

    MARINA: A totes hi caben 8.

    MESTRA: Necessitem fer-les servir totes 5?

    MARINA: Posem-nos-hi.(8 nens/es en 1 caixa, 8 nens/es en 1 caixa, 6 nens/es en 1 caixa = 3 caixes per construir un coet per 22)

    ALBERT: Aqu hi falten 2.

    CARLES: Bueno, tindrem ms espai!

    ARNAU: Tinc una idea! Podem ajuntar aquestes 3.

    GUIDA: Noms necessitem 3.

    CARLES: 2 sobren.

  • PROJECTE LA BOA

  • EL FRANCESC ENS PORTA A LA CLASSE UNA PELL DE SERP I ENS EXPLICA QUE LHA TROBAT AL BOSC PASSEJANT AMB EL SEU PARE. ARREL DEL QU EXPLICA SORGEIXEN DUBTES :LA SERP ERA VIVA?LHAN MATAT

    PELL DE LA SERPEL PARE DEL FRANCESC ENS VISITA

  • VISITA AL TOCA - TOCAArran de la visita al museu de la cincia a lAbril se li acut de fer una serp com la de veritat per poder espantar a tothom:

    ONA: La podem fer amb plastilinaABRIL: La podem fer amb plastilinaADRI: No, es trenca i sembrutaSERGI: Fem un xurro

  • A partir de la conversa els infants interioritzen conceptes abstractes que en altres situacions daprenentatge no sorgirien.El Vktor ens ha portat una serp de fustaVKTOR: aix s una anacondaROCO: per qu?VKTOR: perqu lanaconda s molt llargaROCO: per la boa tamb s llargaADRI: Aix s una serp reticularROCO: qu vol dir aix?PAU: que est cargoladaANDREA: Aquesta s flexiblePAU: la fusta no s flexibleROGER: s que ho sBERNAT: perqu est tallada en trossets i aix es mou la fustaLa resta de la classe nega rotundament lafirmaci del Bernat. Agafem un llapis i comprovem que la fusta no s flexible

  • CONVERSAR PERMET ALS INFANTS EXPRESSAR ELS SEUS CONEIXEMENTS SENSE POR

    MESTRA: Necessitem decidir quina mida ha de tenir la nostra boa. Com ho podem fer?( Els nens comencen a dir diferents mides, tots a lhora i es crea enrenou) saben que existeixen molt ms nmeros del que fem a lescola MESTRA: Aix no ens entenem. I no podem fer una boa de 223mts com heu dit. Haurem de a saber quina s la mida que poden fer les boes i si ens cabr a la classeORIOL: Ho medim ( saben que les coses es poden mesurar)ABRIL: Medim la classeROCO: Per primer hem de decidir quan mesurar la nostra boa.ADRI: ho podem mirar al nostre llibre. (coneixen diferents fonts dinformaci)

  • EL COS DE LA BOA: AMB QUIN MATERIAL REVESTIM EL TUB? MESTRA: Haurem de decidir el material amb qu revestim el tubANDREA:Amb plastilina es gastar moltaROCO: Carla pots explicar que et va passar a tu?CARLA: La plastilina se rompe ( agafa un tub i ho prova)DANIEL: Amb la pintura no es trencaANDREA. Quan sasseca s. Mira ( agafa el tub i ho prova)MESTRA: Mirem b els tubs. No es veuen les costelles ?LAIA: Ha de ser amb roba, perqu amb la pintura es veuSCAR: I s flexibleMESTRA: Es trenca el tub amb roba?PAU: Quan la talles sALBA: Fem-ho amb el celo que no es trencaROGER: Per es veuen les costellesFRANCESC: Les he vist quan el giro ( flexionant el tub)VKTOR: Perqu s transparent

    ORIOL: (Agafa el tub de roba) amb aquest no es veurORIOL : Agafo el metro per mesurarROGER: El dimetre? MESTRA: quin tub vols mesurar Oriol?ORIOL: Per posar-li la robaMESTRA: Ah! I posem roba?ROGER: s.

  • EL CAP DE LA BOA

    EL FRANCESC ARGUMENTA EL SEU TREBALL : LHE FET AIX PERQUE EL CAP DE LA SERP S UN TRIANGLE AMB CORBES

  • EN LA ESCUELA SE APRENDE HABLANDO, PERO SE HABLA CUANDO SE TIENE ALGO QUE DECIR, CUANDO LAS EXPERIENCIAS CONCRETAS NECESITAN SER DISCUTIDAS, REPRESENTADAS, COMUNICADAS O RESUELTAS MEDIANTE UN TRABAJO COLECTIVO EN CLASE MARIA ARC