Cambra de la tardor

Gabriel Ferrater

• Gabriel Ferrater va néixer a Reus l’any 1922 i va morir a Sant Cugat del Vallès al 1972.

• La seva família gaudia de benestar econòmic.

• Als 14 anys va esclatar la guerra civil i es va exiliar a França.

• Degut a la pèrdua del seu pare, va haver de treballar fent crítiques i traduccions. Això li va permetre apropar-se al món literari.

• Després d’haver escrit varies obres, Ferrater es va suïcidar el 1972.

• Da nueces pueris (1960)

• Menja’t una cama (1962)

• Teoria dels cossos (1966)

• Les dones i els dies (1968)

• El tema principal d’aquest poema és el pas del temps.

• L’autor ens mostra aquest tema a partir del retrobament d’un home i d’una dona, en una cambra on anys enrere van viure una relació amorosa, que no es tornarà a repetir.

La persiana, no del tot tancada, comun esglai que es reté de caure a terra,no ens separa de l'aire. Mira, s'obrentrenta-set horitzons rectes i prims,però el cor els oblida. Sense enyorse'ns va morint la llum, que era colorde mel, i ara és color d'olor de poma.Que lent el món, que lent el món, quelentala pena per les hores que se'n vande pressa. Digues, te'n recordaràsd'aquesta cambra?

"Me l'estimo molt.Aquelles veus d'obrers - Què son?

"Paletes:manca una casa a la mançana.

"Canten,i avui no els sento. Criden, riuen,i avui que callen em fa estrany.“

Que lentesles fulles roges de les veus, que incertesquan vénen a colgar-nos. Adormides,les fulles dels meus besos van colgantels recers del teu cos, i mentre oblidesles fulles altes de l'estiu, els diesoberts i sense besos, ben al fonsel cos recorda: encaratens la pell mig del sol, mig de la lluna.

• Marcada per una ruptura tipogràfica a la part central del poema.

• Gairebé Tots els versos són decasíl·labs, amb algunes excepcions.

• La composició és de versos blancs i no formen cap estrofa en concret.

• Per entendre millor el poema el dividirem en tres parts: abans, durant i després del diàleg que hi té lloc i que fa que el poema tingui una disposició gràfica diferent.

Primera part: v. 1 al 11

Segona part: v. 12 al 18

Tercera part: v. 19 al 27

PRIMERA PART:

El poeta fa una descripció de la cambra en la que per últim cop, aquests dos amants es troben. Aquesta cambra fa que ell recordi la seva història d’amor. Es centra en un element important: la persiana mig tancada.

Es pot observar un to pessimista i de lamentació.

Figures retòriques de la primera part:

- Comparació - Sinestèsia

- Metàfora

- Metonímia

SEGONA PART:

S’estableix un diàleg entre els amants.

Això crea un contrast entre el passat i el present.

Respon a la pregunta de la primera part: Te’n

recordaràs d’aquesta cambra?

Això ens fa pensar en el final de la relació i la

cambra adquireix un sentit simbòlic del seu

amor.

Figures retòriques de la segona part:

- Anàfora

TERCERA PART :

El poeta ressalta el fet de que es troba a la tardor

ja que sol ser la època de les ruptures amoroses.

Té un conjunt variat de figures retòriques, a partir

de les quals sobreposa les fulles que cauen amb la

imatge de l’amant que cobreix amb besos el cos de

l’estimada.

Figures retòriques de la tercera part:

- Anàfora

- Metàfora

Aquest poema està escrit en un estil senzill, tot i

que presenta una certa ambigüitat perquè no

ens diu directament el que constantment

s’insinua: La trobada d’aquests dos amants en

aquesta cambra és possiblement la última.

D’aquí ve la tristesa que transmeten els versos

amb elements de la tardor.

Noelia Morales

Isabella Reyes

1BA