Historia FCB

Embed Size (px)

Text of Historia FCB

  • 1. FCBARCELONAAl 1899 es va fundar el Futbol Club Barcelona a mans de Joan Gamper conjuntament ambl acvoluntat de catalans i foans.Tot va comenar amb un grup de joves catalans i estrangers que vivien a Barcelona i vancomenar a practicar el futbol al nou club. A mida que va anar passant el temps, vananar expandint i millorant el futbol fins convertir el club en un club mundial. A part delfutbol tamb van fer conixer altres esports dorigen britnic a Europa. Aix explica lanateurales intercultural del bara. Gamper en va ser lnima i limpulsor durant elsprimers 25 anys. El seu comproms amb el FCBarcelona va ms enll de les seves facetescom a jugador, directiu i president.

2. 1899: Fundaci del ClubHans Gamper, de Sussa, va arribar a Barcelona lany 1898 per motius professionals.En les estones de lleure jugava a futbol amb un grup de companys a la Bonanova.Loctubre de 1899, Gamper va publicar un anunci a la revista Los Deportes en el qual feiaunacrid aperformar unequip defutbol.El 29 de novembre, Gamper i onze homes ms (el sus Otto Kunzle, els anglesos WalterWild, John i William Parsons, lalemany Otto Maier, i els catalans Llus dOss, BartomeuTerradas, Enric Ducal, Pere Cabot, Carles Pujol i Josep Llobet) es van reunir per formaruna ssociaci que portar el nom i lescut de la ciutat: El Futbol Club Barcelona. Joan Gamper de jove. 3. Gamper i els valors primigenis del BaraGamper, enamorat de lesport havi apracticat atletisme, civlisme, futbol i rugbi. Vadesitjar una entitat obertaa tothom, sense tenir en compet la procedncia de lespersones. Ell simaginava un club integradornen qu thotom pogus dir-hi la seva, i vaapostar pe runa societat democrtica, regida lliurament pels seus associats. I agrat perCatalunya per haver-lo acollit, no va dobtar a donar el FC Barcelona un sentit que elmarcar universalment: el comproms amb la catalanitat.Catalanitat, democrcia, poliesportivitat, universalitat. s a partir de les premisses deGamper que avui tot t un sentit quan parlem del Bara. 4. El primer escutA travs de lescut va mostrar novament la voluntat que tenia didentificar-se amb laciutat que lacollia.El segell del FC Barcelona de lpoca contenia aquest escut.El 1910 la sinta directiva, que volia que el Club disposs dun smbol propi, convoca unconcurs per canviar el destintiu de lentitat. 5. La primera equipaciEls colors de la samarreta dels jugadors del Club sempre han estat el blau i el grana. Alprincipi, mitja samarreta era blava i laltra mitja grana, amb les mnigues del color inversi els pantalons blancs.Una teoria per expilcar el per qu dels colors s que el senyor Joan Gamper va adoptar elsmateixos colors del Basilea, on havia jugat abans de venir a Catalunya. 6. Els primer campsEntre 1899 i 1908 el bara va usar quatre terrenys de joc diferents com a camp propi, acausa de la inestabilitat econmica i la dificultat per trobar espais a laire lliure de gransdimensions en plena expansi urbanstica de la ciutat.Els camps en els quals es va jugar el club sn els segents: >1899-1900 Camp de lantic veldrom de la Bonanova (avui, Tur Parc) >1900-1901 Camp de lhotel Casanovas (avui, Hospital de Sant Pau) >1901-1905 Camp de la carretera dHorta >1905-1909 Camp del carrer de Muntaner 7. 1902: primer ttolLany 1902 el FC Barcelona guanya la Copa Macaya, embri del Campionat de Catalunya.Va nixer grcies a la voluntat dAlfons Macaya, president del Club Hispnia, que lany1900 va fer pblica la seva intenci dorganitzar una competici entre equips catalans.La copa s una excepcional obra dart modernista. 8. 1909-11909-1919 Consolidaci al camp del carrer de la IndstriaEl novembre de 1908 el Club semblava tocar fons, amb 38 socis que estaven a punt dedeixar-ho crrer. Gamper no va deixar morir el Club i per primer cop va convertir-se enpresident de lentitat.Comenava una nova etapa en la histria de lentitat, que suposava la seva consolidacien el panorama futbolstic i social de la ciutat i del pas. s un procs en qu van confluirdiverses circumstncies: en primer lloc, la consolidaci com a entitat, en base a unconstant increment del nmero de socis; la reforma dels estatuts, i el primer terreny dejoc propi del Club. Parallelament, una etapa dxits esportius i els primers jugadorsreconeguts per lafici, en una fase en qu senceta el professionalisme del futbol.El creixement social va ser notable. Dels 201 socis que hi havia al 1909, es va passar a2.973 socis en noms deu anys.Sn uns anys en qu el Bara va posar unes slides bases per definir quin tipus de clubde futbol volia ser, ms enll dels somnis dels amics que lhavien fundat el 1899. Shaviaposat en marxa el Club amb majscules. 9. 1909 El primer estadi propi: el camp del carrer de la indstriaEl camp del carrer de la Indstria es va inaugurar el 14 de mar de 1909El camp del carrer de la Indstria (avui, carrer de Pars) es va inaugurar el 14 de mar de1909 i va ser la casa dels blaugranes fins el 1922.Shi va aixecar una tribuna de dos pisos, la primera en un camp de futbol a Espanya, queva ampliar la capacitat de lestadi fins a 6.000 espectadors.Els seguidors del Bara deuen a aquest camp lorigen de la popular denominaci deculers. Tot sembla indicar que aquest apellatiu deriva de la fila que feien des de foradel camp els espectadors que seien sobre la tanca, de la qual en sobresortien els culs. 10. 1910-1913. Primers ttols estatals i internacionalsEn les quatre temporades de 1910 a 1913, van arribar tres triomfs a la Copa dEspanya,coneguda tamb com a Copa del Rei, i les quatre Copes dels Pirineus, el primer torneiginternacional que disput el club blaugrana. Aquesta competici la disputaven equipscatalans, bascos i del sud de Frana. 11. Les primeres rebudes massives a lequipdesprs dun ran triomfEls xits fan augmentar el nmero de socis, i porten els seguidors blaugrana a rebrelequip desprs dun gran triomf.Els jugadors que havien guanyat a Madrid la Copa dEspanya van ser rebuts com a heroisa lestaci del Passeig de Grcia, i van ser acompanyats per la gernaci fins al local onvan celebrar el banquet. Al quiosc de begudes de Canaletes es comenaven a saber elsresultats de lequip, i daqu neix el vincle entre Canaletes i el Bara. 12. 1910: Lescut actualEl Club va convocar un concurs i va resultar escollit el format de lescut que totsconeixem, i que amb lleugeres variacions ha arribat a lactualitat, obra del jugadorbarcelonista Carles Comamala.La insgnia explica b els senyals didentitat del Club. T la Creu de Sant Jordi i les quatrebarres de la senyera, smbols de Catalunya; els colors del Club, el blau i el grana; i unapilota al centre. 13. 1912: El debut de Paulino Alcntara, el gran golejadorDorigen filip, Paulino Alcntara va debutar la temporada 1911-12 quan noms teniaquinze anys. s segurament el primer crac del Bara, i el mxim golejador de la histriadel Club, amb 369 gols en 357 partits, una xifra absoluta impressionant, i una mitjana degol per partit.Sen diu que tenia un xut tan potent que podia trencar la xarxa de la porteria. Portavasempre un mocador blanc lligat a la cintura. 14. 1909-1922: Un clar domini territorial : es guanyen vuit Campionats deCatalunyaAmb unes estadstiques impressionants, el Bara va guanyar el campionat vuit vegades,de les quals cal destacar el Campionat de Catalunya de 1909-1910 en qu lequip vaguanyar tots els partits. 15. 1919. Ricardo Zamora, un gran porterDebuta conjuntament amb Samitier, i tots dos marquen un punt dinflexi en la histriaesportiva del Club.Tot i que noms va jugar tres temporades al Bara, "el Div" va deixar una profundaempremta per les seves intervencions sota els pals 16. 1919. La irrupci de Josep Samitier, fenomen de massesConsiderat un dels jugadors ms emblemtics de la histria del FC Barcelona i el millordavanter europeu del seu temps, Josep Samitier va liderar el formidable Bara de ledatdor als anys vintConegut popularment com a home llagosta per les seves acrobcies, Samitier va ser elprimer gran dol de masses del futbol catal.Va erigir-se en un fenomen social i sovint sel podia veure envoltat dartistes com CarlosGardel o Maurice Chevalier. 17. 1922. El camp de les Cols, la catedral del barcelonismeEl camp de Les Corts, inaugurat el 20 de maig de 1922, s el principal escenari del creixement delClub i de la seva primera edat dorEn aquell moment, era un dels millors camps de futbol dEuropa. Obra de Santiago Mestres iJosep Alemany, va costar oficialment 991.984,05 pessetes. Tenia una capacitat inicial de 22.000espectadors, tot i que en successives ampliacions la va triplicar fins a 60.000.Al Camp de Les Corts, el barcelonisme va viure ms de tres dcades dillusions i triomfs, pertamb algunes frustracions. 18. 1929. El bara guanya la primera edici de la lligaEl FC Barcelona va ser el primer guanyador de la Lliga el 1929El 12 de febrer de 1929 va comenar una nova competici, la Lliga, que en pocs anysesdevindria el campionat per excellncia del futbol espanyol. Va durar quatre mesos imig, i el FC Barcelona en fou el primer campi, amb 25 punts, dos ms que el segonclassificat, el Reial Madrid. Manuel Parera t lhonor de ser el primer golejador blaugranaen la Lliga. Aquell triomf, per, no va aixecar gaire entusiasme, ja que aleshores elsaficionats al futbol pensaven que es tractava dun torneig menor. 19. 1930: la mort del fundador Joan GamperEl 30 de juliol de 1930 mor Joan Gamper per problemes personalsEl 30 de juliol de 1930 el barcelonisme va rebre la pitjor notcia de la seva centenriahistria: Joan Gamper shavia llevat la vida per problemes personals. Als 52 anys,desapareixia el dinmic empresari i sportsman que va entendre i promoure la singularitatdel FCBarcelona.La mort del fundador va ser com un fatal presagi dels anys posteriors. 20. El primer ttol europeu: la copa llatinaLa temporada 1948-49, el Bara va guanyar la Copa Llatina, una competici organitzadaper la FIFA i precursora de la Copa dEuropaLa disputaven els equips campions de Frana, Itlia, Portugal i Espanya. Els participantseren lStade de Reims, el Torino i lSporting de Lisboa.