Amb la caiguda del mur de Berlín, el novembre de 1989, es va iniciar un nou període en la globalització de l’economia de mercat que ha representat una oportunitat de creixement

econòmic, benestar, progrés... només per a uns quants. El que existeix de debò per a la immensa majoria de la població és la globalització de la pobresa, la fam, l’exclusió i l’incompliment sistemàtic dels drets humans. Aquests són murs que no són visibles però que existeixen, que dia a dia van augmentant i que tenen una força tan o més forta que el murs reals.

Si volem un món d’equilibris, més humà, sense desigualtats, que garanteixi condicions i oportunitats per a tots els éssers humans, des de la societat civil no podem restar passius. De la caiguda del mur de Berlín podem treure una gran lliçó: units i amb il•lusió es poden aconseguir grans fites.

Vint anys després, cal recuperar aquell esperit de lluita. No és el moment de solucions individuals, és el moment de fer sentir un crit unànime per tal que els governs i la Comunitat Internacional enderroquin d’una vegada per totes el mur entre el Nord i el Sud, el mur entre els rics i els pobres.

Tal com diu en Pere Casaldàliga

Volem una humanitat tota ella humana, una humanitat, de debò, humanitzada. Volem una sola humanitat: sense divisions,sense imperis, ni exclusions. Una humanitat construïda des de la llibertat i la igualtat; des de la tolerància i la solidaritat, des de la convivència pacífica i la pluralitat complementària i enriquidora.

El cobrament de les quotes que la Fundació Sant Just Solidari gira als socis, es tramita, a partir d’aquest trimestre, a través del Banc Santander Central Hispano, que ofereix unes millors condicions. Aquest fet no hauria de suposar cap desajust per als socis. Si detecteu qualsevol errada, ens ho comuniqueu.

De la rifa de Sant Just al Carrer, queden pendents de recollir les peces premiades amb els números 156, 208, 265, 446, 448, 675 i 694 de color taronja.

20 anys del mur de Berlín

Editorial

Ba

ula

EL

BU

TL

LE

TI

INF

OR

MA

TIU

DE

SA

NT

JU

ST

SO

LID

AR

I

Núm. 63

Any XIV

Novembre de 2009

2a època

Sumari

C/ de la Creu, 73 - 08960 Sant Just Desvern

Telèfon: 93 473 65 84

Internet: www.justsolidari.cat

E-Mail: sjs@justsolidari.cat

Edita: Comissió de Publicacions

Amb el suport de:

4 Baula

Editorial

Kosovo, un pais entre muntanyes

L’Hospital de Camoapa a ple rendiment

Primera promoció de becats de SJS

Breus

1

2

4

4

4

L’Hospital de Camoapa, a ple rendiment

Breus “Qui no serveix per servir, no serveix per

viure”

Teresa de CalcutaPremi Nobel de la Pau 1979

Per a una sola humanitat

Cooperació amb Kosovo

Millora la sanitat a Camoapa

Enquesta als becats

Zoom

El passat mes de maig, Sant Just Solidari va fer lliurament al nou Hospital

de Camoapa dels materials necessaris per al seu equipament, complint així els compromisos adquirits. Aquesta tardor s’ha posat en funcionament l’Hospital i a partir d’ara podem dir que els ciutadans i ciutadanes de Camoapa guadeixen d’una assistència sanitària de més qualitat.

Al graduar-se la primera promoció de becats a Camoapa, la Comissió de Beques de SJS va passar una enquesta de valoració. La resposta d’un dels alumnes a la pregunta ¿En que beneficia que

haya alumnos becados? va ser:

- En la família al haber un alumno becado da lugar a que los otros puedan estudiar porque muchas veces no es possible que todos estudien en la familia por la falta de recursos económicos. - Incentiva a otros a estudiar.-Se mejora en nivel de educación del municipio porque a veces si no se tiene una beca no es posible estudiar. - Para el país trae prosperidad porque para que un país se pueda desarrolar se necesita educación.

Primera promoció d’alumnes becats per SJS

Un matí de l’ any 1999, al poble de Prilep, aleshores província servia de Kosovo, un

noi de 13 anys, en Kushtrim Dacaj, va sortir de casa per anar cap a l’ escola acompanyat d’ un amic. El que en Kushtrim no podia sospitar és que aquell no seria un matí com els altres, que no arribaria a entrar a l’ Escola i que trigaria molt de temps a tornar-hi.

L’any 1999 tenia lloc a Kosovo un conflicte armat entre servis i albanesos, i aquest

conflicte va arribar a les portes de l’ escola d’ en

Kushtrim i els seus companys. L’ exèrcit servi va minar el voltant de l’ escola per protegir la seva posició, després se’n van anar. I va ser en Kushtrim, com podia haver estat qualsevol altre, qui va trepitjar una mina. Els llibres van quedar escampats per terra mentre s’ aixecava un núvol de pols, i la mina va arrencar una de les cames a un noi de tretze anys que entrava a l’ escola. El soldat que va col•locar aquella mina no va veure ni sabrà mai quan ni a qui li va esclatar, perquè ja no hi era. Com sempre, sense excepció, l’ exèrcit va marxar i les mines es van quedar.

KOSOVO, UN PAIS ENTRE MUNTANYES

2 Baula 3 Baula Núm. 63

En Kushtrim, però, va tenir sort, un ciutadà alemany va veure el seu cas per televisió i

li va pagar una pròtesi, però d’ això ja fa molt de temps i ara aquesta pròtesi ja no li va bé, a Kosovo no li arreglen i no s’ en pot pagar una de nova. Tot i això, ell camina cada dia vuit quilòmetres fins a la parada de l’ autobús per anar a Pristina on estudia un màster de geografia.

Aquest és un cas particular però n’hi ha molts d’altres, a Kosovo hi ha una gran incidència

de persones amputades per mina que no reben l’assistència que necessiten. Va ser per això que l’Associació d’Amputats Sant Jordi va decidir iniciar una línia de projectes internacionals i va decidir començar per un projecte que ens és molt proper tant geogràficament, és a Europa, com temporalment, ja que d’aquest conflicte en fa tot just deu anys. L’objectiu del projecte és construir un taller ortopèdic a Kosovo, al poble de Decane, en col•laboració amb la ONG local Handicos que cedeix el local. Aquest estiu van viatjar a Kosovo un grup de sis persones, dos tècnics ortopèdics i quatre voluntaris, amb uns objectius molt concrets que es van poder complir: per una part deixar establert un taller ortoprotèsic amb les eines i maquinària necessària i per l’ altre, començar a formar persones locals, en aquest cas dues infermeres, per tal que el taller ortoprotèsic arribi a ser autosuficient i, en un futur proper, funcioni de forma autònoma.

En aquest viatge vam tenir ocasió de visitar en Kushtrim, però vam poder veure, també,

altres casos: un carter, un pagès, una dona de 70 anys que ens demostren que les mines, (que algú fabrica i col•loca) no distingeixen ni sexes, ni edats, ni soldats ni civils. I a això s’ hi ha d’afegir que un país minat queda molt limitat en els seus

recursos i ho té molt difícil per poder fer front a l’ atenció que aquestes persones necessiten.

Kosovo és un país entre muntanyes, però des de l’any 1999 aquestes muntanyes

estan minades (i si algú no la fa esclatar abans, una mina té una vida mínima de cent anys). Han passat deu anys del conflicte, però aquest segueix present en les ments dels qui el van patir, i ho seguirà estant encara molt de temps.

Text: Iolanda Mauri

Fotografies: Lorena Raindo

Web: www.amputats-santjordi.entitatsbcn.net

L’Associació d’Amputats Sant Jordi és una entitat sense ànim de lucre, que dedica els seus esforços a oferir suport a persones amb diversitat funcional física, majoritàriament persones amb

amputació. Des de l’Associació es porten a terme tres projectes diferenciats: Projecte Social: atenció directe a persones amb discapacitat física; Projecte Educatiu: formació sobre la discapacitat i les barreres arquitectòniques a centres educatius; Projecte de Cooperació internacional: amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat residents a països en vies de desenvolupament. Es fa la recollida, reciclatge i enviament de material ortoprotèsic (pròtesis, cadires de rodes, caminadors, crosses, bitutors, etc.)