Deu anys de la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya

Deu anys de la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya Pere Sala. Coordinador de l’Observatori del Paisatge de Catalunya

Cinc dates significades

20 d’octubre de 2000 Aprovació del Conveni europeu del paisatge, impulsat pel Consell d’Europa

14 de desembre de 2000 Adhesió del Parlament de Catalunya al Conveni europeu del paisatge (Resolució 364/VI del Parlament de Catalunya, de 14 de desembre de 2000)


1 de març de 2005 Inici de l’activitat de l’Observatori del Paisatge de Catalunya 30 de novembre de 2004: constitució de l’Observatori en forma de consorci.


OBJECTIU: El reconeixement, la protecció, la ges;ó i l’ordenació del paisatge, a fi de preservar els seus valors naturals, patrimonials, culturals, socials i econòmics en un marc de desenvolupament sostenible.

8 de juny de 2005 Aprovació de la Llei 8/2005, de protecció, gestió i ordenació del paisatge per part del Parlament de Catalunya


19 de setembre de 2006 Aprovació de la Llei 8/2005, de protecció, gestió i ordenació del paisatge per part del Parlament de Catalunya


Algunes característiques positives de la Llei

Llei de principis bàsics, molt clara i entenedora, fet que apropa el seu text i el seu contingut a les institucions.

Llei pragmàtica i tangible. Persegueix uns objectius mitjançant la creació d’uns instruments i, per tant, l’obtenció d’uns resultats visibles.

Pensada en positiu, i no limitativa o sancionadora, la qual cosa desperta més simpaties que animadversions.

Autèntic reflex del Conveni europeu del paisatge

Recull literalment la definició de paisatge del CEP, des de la seva naturalesa global i integradora.

Via de penetració a l’administració catalana d’una autèntica revolució en la manera d’enfocar les polítiques de paisatge.

El paisatge deixa de tenir una connotació exclusivament estètica per passar a ser un element actiu en l’ordenació i la gestió del territori i un motor de desenvolupament.

Caràcter pioner de les polítiques de paisatge

Catalunya va ser una de les primeres regions europees en institucionalitzar el paisatge després de l’aprovació del CEP.

Llei de les més fonamentades d’Europa en els principis i els objectius del CEP.

Creació de l’Observatori del Paisatge.

A g r i c u l t u

r a

T r a

n s p o r t

P l a n e j a

m e n t

E n e r g

i a

T u r i s m

e

P a i s a t g e

2

(

ACCIONS DELS GOVERNS

EL CONTEXTO DE APOYO

RESPONSABILITATS ATRIBUIBLES A TOTES LES ADMINISTRACIONS I PER A TOTS ELS PAISATGES

ACCIONS DE

COOPERACIÓ ENTRE

GOVERNS 1.Reconèixer

els paisatges en la Legislació

2. Integrar el paisatge en tota l’acció del govern

12. Cooperar a Europa

3. Identificar paisatges

4. Avaluar paisatges

5. Establir objectius de qualitat

paisatgística

6. Protegir paisatges

7. Gestionar paisatges

8. Ordenar paisatges

9. Seguir l’evolució dels

canvis

12 accions / passos per a implementar el CEP

10. Promocionar la educación y la formación

10. Promocionar l’educació i la formació

11. Augmentar la conciència i el reconeixement del

paisatge

[art.5 ]

[Llei 8/2005]

[art.11 ] [art.11 ]

[art.11 ]

[art.6]

[art.6]

[art.6 ]

[art.6 ] [art.7 ]

[art.15 ] [art.15 ]

Instruments de la Llei del paisatge

CATÀLEG DE PAISATGE -‐  Mapa dels paisatges de Catalunya -‐  Caracterització (valors, dinàmiques, etc.) -‐  Objectius de qualitat paisatgística, mesures i accions

Caracterització i OQP

LOCA

L I

SUPR

ALO

CAL

CATA

LUNYA

IN

STRU

MEN

TS

TRANSV

ERSA

LS

Catàlegs de paisatge

Una eina fonamental tant pel coneixement del territori, com per a la seva gestió.

Algunes reptes: -‐  Que els objectius de qualitat esdevinguin directrius del paisatge. -‐  Utilitzats per comissions d’urbanisme i per d’altres comissions sectorials. -‐  La seva actualització.

DIRECTRIUS DEL PAISATGE -‐ Territorials (PTP, PDU…) i sectorials -‐ Accions / projectes concrets -‐ Distingir obligatòries de recomanacions -‐ Prioritzar recomanacions a obligacions -‐ Plenament integrades al PTP, PDU...



Caracterització i OQP Polítiques territorials i sectorials

LOCA

L I

SUPR

ALO

CAL

CATA

LUNYA

IN

STRU

MEN

TS

TRANSV

ERSA

LS


DIRECTRIUS DEL PAISATGE

Pla territorial parcial

Directrius del paisatge

Instrument dels més importants de la Llei i que ha suposat un autèntic exercici d’innovació en la planificació.

És l’eina que vincula i facilita el pas –ràpid i directe-‐ entre els objec9us de qualitat paisatgís9ca i els instruments de planejament territorial i les polí;ques sectorials.


DIRECTRIUS DEL PAISATGE

Pla territorial parcial

Directrius del paisatge

Dels sis catàlegs aprovat fins al moment, de dos se n’han derivat directrius del paisatge en els plans territorials (Terres de l’Ebre i Comarques Gironines).

Assignatura pendent: la seva incidència en instruments d’escala més reduïda, com el urbanístics, sobre les polítiques sectorials, i sobre l’acció directa sobre el territori.

Enorme utilitat de les unitats de paisatge, no només com a àmbit de comprensió i descripció del caràcter d’un determinat paisatge, sinó com a un àmbit de gestió, d’ordenació i d’intervenció en el paisatge .

Cal pensar en aquest mapa de paisatges com quelcom més que un mer mapa de paisatges, i veure les unitats de paisatge com a àmbits funcionals, de referència, que permeten passar de la generalització a la concreció.

Mapa de les unitats de paisatge de Catalunya





INFORME SOBRE L’ESTAT DEL PAISATGE DE CATALUNYA

-‐ Estat del paisatge i la seva evolució -‐ Efectivitat de polítiques i normes -‐ Relació amb les polítiques europees -‐ Grau de satisfacció paisatgística

Avaluació i seguiment

LOCA

L I

SUPR

ALO

CAL

CATA

LUNYA

IN

STRU

MEN

TS

TRANSV

ERSA

LS








LOCA

L I

SUPR

ALO

CAL

CATA

LUNYA

IN

STRU

MEN

TS

TRANSV

ERSA

LS

-‐ Eina de concertació i d’assoliment acords en un territori -‐  Eina per relligar i coordinar estratègies i actuacions ja en marxa -‐  No només àmbit territorial com actualment, també “temàtic” -‐  Impulsors: ampliar a entitats i privats -‐  Flexibilitzar àmbit territorial, procés i continguts (reforçar ’àmbit de la unitat de paisatge)

Cooperació i concertació

-‐ Voluntari, però vinculant (territorialment i urbanística) un cop aprovat -‐ “Acord del paisatge” integra denominacions diverses existents que es mantindran (carta del paisatge, pla de paisatge, etc.) -‐ Base d’aplicació per als instruments de planejament

CARTA DEL PAISATGE / ACORDS PEL PAISATGE

Cartes del paisatge








ESTUDIS I INFORMES D’INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA

-‐  Prioritzar projectes grans i d’interès públic (nous creixements urbans, etc) -‐  Simplificació del procés, però més vinculant -‐  Informe vinculant (amb mesures de compensació –paisatgístiques-‐)

Integració paisatgística

LOCA

L I

SUPR

ALO

CAL

CATA

LUNYA

IN

STRU

MEN

TS

TRANSV

ERSA

LS





Ha contribuït notablement a incrementar la conscienciació sobre el paisatge.

Si mai es reformulen... -‐  Simplificar el procediment, i

incrementar la seva incidència real en la millora de la qualitat dels projectes, molt especialment als que afecten el sòl no urbanitzable.

-‐  Vinculant i incloure dins d’aquesta vinculació els projectes amb més incidència en el paisatge endegats per la pròpia administració.

Estudis i informes d’impacte i integració paisatgística











FONS DEL PAISATGE

-‐  1% dels projectes públics (sistema cofinançat) -‐  Mecenatge i patrocini (amb incentius fiscals) -‐  Pressupostos generals de la Generalitat -‐ Loteria Nacional?

Finançament

LOCA

L I

SUPR

ALO

CAL

CATA

LUNYA

IN

STRU

MEN

TS

TRANSV

ERSA

LS





Planejament urbanístic

UNITATS DE PAISATGE -‐ Àmbit d’implementació de les polítiques de paisatge a l’escala local (mun. i supramun.) -‐  Concreció d’OQP, de criteris i mesures, de projectes concrets, etc, a escala local que s’integraran en els instruments de planejament urbanístic. -‐  Èmfasi en les noves construccions en SNU, i en el planejament derivat

Fons per a la protecció, gestió i ordenació del paisatge

Depèn dels pressupostos públics ordinaris de la Generalitat.

Si mai es repensa, s’hauria de dotar per vies diverses i complementàries.

Podria cobrir més necessitats. No limitar-‐se a la restauració física d’alguns paisatges. Obrir-‐se també a projectes socials, comunitaris, locals de gestió i d’impuls de paisatges amb un elevat valor simbòlic, cultural, etc.

Instrument de finançament per actuacions de millora paisatgís9ca.


Instruments de la Llei del paisatge (algunes propostes)









FONS DEL PAISATGE

-‐  1% dels projectes públics (sistema cofinançat) -‐  Mecenatge i patrocini (amb incentius fiscals) -‐  Pressupostos generals de la Generalitat -‐ Loteria Nacional

Finançament

LOCA

L I

SUPR

ALO

CAL

CATA

LUNYA

IN

STRU

MEN

TS

TRANSV

ERSA

LS

ESTRATÈGIA NACIONAL DE PAISATGE Document estratègic que dibuixa la política de paisatge i el seu vincle amb les polítiques sectorials, en el marc del CEP

Política de paisatge









“TAULA DEL PAISATGE” -‐ Eina de vincle amb les polítiques sectorials -‐ Punt de trobada, espai d’intercanvi d’informació, coneixement i experiències, impuls de sinergies









FONS DEL PAISATGE


Finançament

LOCA

L I

SUPR

ALO

CAL

CATA

LUNYA

IN

STRU

MEN

TS

TRANSV

ERSA

LS











“TAULA DEL PAISATGE” -‐ Eina de vincle amb les polítiques sectorials -‐ Punt de trobada, espai d’intercanvi d’informació, coneixement i experiències, impuls de sinergies









FONS DEL PAISATGE


Finançament

LOCA

L I

SUPR

ALO

CAL

CATA

LUNYA

IN

STRU

MEN

TS

TRANSV

ERSA

LS

-‐ TRANSVERSALITAT -‐ CONCERTACIÓ -‐  IMPLICACIÓ CIUTADANA -‐ COOPERACIÓ PÚBLICO-‐PRIVADA -‐  INTERNACIONALITZACIÓ -‐ SECTORS ESTRATÈGICS -‐ EMPRENEDORIA I OCUPACIÓ -‐ DESENVOLUPAMENT LOCAL -‐ COOPERACIÓ TRANSFRONTERERA -‐ COMUNICACIÓ I SENSIBILITZACIÓ -‐ RECERCA, FORMACIÓ I EDUCACIÓ

FACTORS QUE CAL REFORÇAR









www.catpaisatge.net www.twitter.com/catpaisatge

www.facebook.com/catpaisatge

Foto: Pere Duran

Government & Nonprofit

Deu anys de la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya