Embed Size (px)
Citation preview
Viatge a Roma
Treball interdisciplinari
ITALIA
ROMAESCUT DE ROMA
HISTÒRIA DE ROMA
L‘Imperi romà va acabar controlantla major part del Mediterrani i del'Europa Occidental. La partOriental, l'Imperi bizantí, vasobreviure fins desaparèixer
L'antiga Roma:L'antiga Roma fou la civilització que vasorgir a partir del segle IX a.C.
LA REPÚBLICA:La República romana va ser
establerta el 509 a.C.Els més importants eren els dos
cònsols que exercienl'autoritat executivaanomenada imperium.
Els cònsols havíen de contendre elSenat, originalment un consell denoblesa, que creixia en grandària.Els romans van sotmetre elsaltres poblats de la PenínsulaItàlica.
IMPERI ROMÀ:
Amb la caiguda dels seus enemics,August va prendre el poderabsolut.
El seu successor, Tiberi, vaprendre el poder, establint unadinastia que acabaria amb la mortde Neró el 68d.C.
LA CAIGUDA DE L'IMERI ROMÀ:
La caiguda de l‘Imperi romà és el procés que va portar a la fragmentacióde l'Imperi romà d'Occident, l'any 476.
La batalla d‘Adriatropolis va ser un seriós avís.
L‘imperi d‘Orient, salvat de la invasió germànica va continuar mil anys mésque el d‘Occident amb el nom d‘Imperi bizantí.
LA SOCIETATLa societat romana, com moltes
altres societats antigues, esbasava en la desigualtat, i com entota societat desigual, la tensióentre les classes és el motor dela seva història i la seva principalcaracterística
Les classes que es van distingir vanser cinc : patricis, plebeus,esclaus, clients i lliberts.
ECONOMIA
Estava basada en el sistema de
producció esclavista.Una gran
part dels esclaus eren presoners
de guerra.
Existien mercats d'esclaus, als que
acudien els traficants.
Molts esclaus portaven cadenes i si
estaven marcats amb el signe del
senyor es deia que portaven el
stigma o notatio.
CULTURA ROMANA
La cultura grega i les cultures d'Orient van
contribuir a formar la cultura i l'art romans.
Un dels vehicles que més va contribuir a la
universalització de la cultura romana, va ser
l'ús del llatí com a llengua comuna de tots
els pobles sotmesos a Roma.
Les opinions dels juriconsults romans
s'han incorporat a la legislació de tots els
pobles civilizats per Roma i encara avui
dia s'estudia Dret Romà a les Universitats.
MONUMENTS HISTÒRICS I ALTRES LLOCS PER VISITAR
Capella Sixtina:
Sens dubte, cap lloc evoca l'esperit i
la sensibilitat del Renaixement
italià com la Capella Sixtina,
edificada i decorada en una època
de grandesa artística sense
precedents.
MONUMENTS HISTÒRICS I ALTRES LLOCS PER VISITAR
Museus Vaticans:
La impressionant col.lecció d'obres
d'art i tresors acumulats pels papes
es pot veure en els Musei Vaticani.
Es necessitaran diverses hores per
veure els espais més destacats
dels museus.
Basílica de Sant Pere :
Es diu d'ella que és l'església més
bella de la cristiandat.
El martiri del sant va passar prop
d'aquesta basílica al segle I. En
l'any 315, Constantí va ordenar la
construcció d'una basílica en el lloc
on es trobava el seu sepulcre.
MONUMENTS HISTÒRICS I ALTRES LLOCS PER VISITAR
Fòrum Romà:
S'alça a la vall de les muntanyes
Capitolí i Palatino.
És l'antic centre comercial,
polític i religiós de la ciutat.
El fòrum va ser construït al llarg de
900 anys.
Era el centre de la ciutat, lloc de
trobada dels romans.
Aquí els ciutadans es reunien per
vendre, comprar, trobar-se amb
els amics i discutir de política.
MONUMENTS HISTÒRICS I ALTRES LLOCS PER VISITAR
La Fontana di Trevi:
És la major font (amb prop de 40 m.
de front) i més ambiciosa de les
fonts històriques barroques de
Roma. Segons l'actual divisió
administrativa de Roma, està
situada al Rione de Trevi.
Palazzo Massimo alle Terme
És un palau a Roma, al barri de
Castro Pretorio a la Piazza del
Cinquecento, prop de l'estació
Termini.
L'edifici va ser construït entre 1.883
i 1.886.
MONUMENTS HISTÒRICS I ALTRES LLOCS PER VISITAR
Coliseu:
Aquest amfiteatre, símbol de la
Ciutat Eterna, és on el poble
romà s'entretenia i es preparava
per a la guerra amb batalles
entre gladiadors, animals
salvatges i esclaus.
La construcció del Coliseu va ser
començada per Vespasià l'any
72 dC, en els terrenys privats de
Neró.
MONUMENTS HISTÒRICS I ALTRES LLOCS PER VISITAR
Termes de Caracalla :
Les termes de Caracalla van ser un
edifici destinat a banys a la
Roma Imperial.
Es va construir a la ciutat de Roma
entre el 212 i el 217 dC, sota el
comandament de l'emperador
Caracalla.
Es van inaugurar amb el nom de
Termes Antoninas, doncs a
l'emperador Marc Aureli Antoni
Basiano mai se li va conèixer en
vida amb el nom de Caracalla.
Actualment, les extenses ruïnes
d'aquestes termes són una
atracció turística important.
MONUMENTS HISTÒRICS I ALTRES LLOCS PER VISITAR
Basílica de Sant Climent :
És un complex d'edificis a Roma,
centrats al voltant d'una esglesia
catòlica dedicada al papa
Climent I.
El lloc és notable per ser un registre
arqueològic de la història
religiosa, política i arquitectònica
de Roma de principis de l'era
cristiana fins a l‚Edat Mitjana.
MONUMENTS HISTÒRICS I ALTRES LLOCS PER VISITAR
Via Apia :
La Via Apia va ser una de les més
importants calçades de l'antiga
Roma, que unia Roma amb
Brindisi, el més important port
comercial amb el Mediterrani
Oriental i Orient Mitjà.
ARTESANIA DE ROMA
Roma és el paradís dels amants de la
marroquineria.
Per trobar antiguitats, art o coses
curioses, cal anar a Via dei
Coronari, Via Margutta o Via del
Babuino.
Horaris comercials:
Les botigues solen obrir de 9.30 a
13.00 i de 15.30 a 19.30 a l'hivern, o
de 16.00 a 20.00 a l'estiu. Les
principals zones turístiques solen
estar obertes tot el dia.
PLATS TÍPICS DE ROMA
Pasta a la carbonara sense gluten ni
lactosa.
Ingredients: 4 alls tendres, daus de
pernil dolç o pernil serrà, crema de soja,
oli d'oliva,sal i pebre al gust.
Elaboració:
Coure la pasta al dente i escórrer. En
una paella a part, fregir els alls tendres i
els daus de pernil. Quan ja està llest,
afegir crema de soja i posar la sal i una
mica de pebre. Afegir la salsa a la pasta
reservada. Servir calent.
PLATS TÍPICS DE ROMA
En l'Antiga Roma els àpats principals eren dos: el prandium (menjar) i el
sopar.
Al matí es menjava pa, fruits secs i formatge o un bol de llet.
Els pobres menjaven habitualment farinetes de cereals bullits i sopa de
pa i aigua amb ous, mel o també formatge.
AQÜEDUCTES
Roma tenia la major concentració d'aqüeductes, amb aigua proporcionada
per onze aqüeductes construïts al llarg d'un període de cinc-cents anys
Proporcionaven aigua potable i nombrosos banys i fonts a la ciutat, així com
finalment es buidaven en serradores.
Els mètodes de construcció estan ben descrits per Vitruvio en la seva obra
De Arquitectura escrita al segle I a. C.
El seu llibre va ser de gran ajuda per a Frontino, un general que va ser
nomenat a finals del segle I per administrar els molts aqüeductes de
Roma.
AQÜEDUCTES
-Aqua Appia.
-Aqua Vetus.
-Ruïnes del Aqüeducte
Marcio, en Tívoli.
-Aqua Tepula.
-Aqua Iulia.
-Aqua Virgo.
-Aqua Alsietina.
-Anio Novus i Aqua Claudia.
-Canal secundari entre el Celio i
el Palatí.
-Aqua Traiana.
-Aqua Alexandrina.
A continuació es presenten els principals aqüeductes de la ciutat de
Roma.
FOLKLORE DE ROMA
Una de les principals mostres del folklore
de Roma és el Carnaval. Els seus
orígens es remunten als Saturnals de
l'Antiga Roma, caracteritzats per
divertiments públics, balls i l'ús de
màscares.
Roma és una ciutat rica en folklore ja des
de l'Antiguitat i al llarg de tota l‘Edat
Mitjana.
Al barri Europa, hi ha el Museu Nacional
de les Arts i les Tradicions Populars, que
recull material tradicional i folklorístico-
popular provinent de tota Itàlia.
FOLKLORE DE ROMA
Un costum folklòric romà actual són les immersions en el Tíber,
durant les celebracions de Cap d'Any. Agosarats banyistes se
submergeixen en les seves fredes aigües, costum publicitada
internacionalment pels mitjans de comunicació.
LA MUSICA A ROMA
Roma des dels seus orígens es desenvolupa i es
consolida com a poder militar, però la seva
aportació a la música no constitueix una
veritable revolució.
Les celebracions musicals van ser de gran
importància en l'Antiga Roma. Generalment, es
donaven grans festes on acudien nombrosos
músics i cors que feien les delícies dels oients
amb les seves melodies i els seus cants.
LA MUSICA A ROMA
Els Ioculatores i acròbates romans divertien amb els seus Iocus (jocs
acrobàtics i musicals), actuant als carrers de les ciutats acompanyats per
músics que tocaven tíbies, panderos i altres instruments. Aquests
Ioculatores eren presentats també, en les viles dels romans rics i poderosos.
Durant aquestes jornades musicals arribaven de totes les parts de l'Imperi,
diversos "músics virtuosos" que eren respectats i considerats en tot l'Imperi
ja que la música era considerada com un important espectacle, fent que
aquests "músics virtuosos" gaudissin de condicions i tractes molt especials
entre els romans.
LA MUSICA A ROMA
Nombroses famílies patrícies van enviar els seus fills a les Escoles de
Música i de Dansa, tradició iniciada pels Gracos (Tiberi i Cayo Sempronio)
cap el 110 aC També les dones romanes, tant aristòcrates com
cortesanes, van practicar l'art de la música com cantants i instrumentistes.
Els instruments solistes més utilitzats a Roma eren la lira i la cítara. La
lira, que era una mena d'arpa, estava feta de fusta i amb deu cordes i és el
primer instrument al que la Bíblia fa referència. La seva forma i mida
variava i la seva sonoritat era considerada com un signe de felicitat.
LA MÚSICA A ROMA
La cités, és una variació de la lira sent aquesta més àmplia i profunda
que l'altra, aconseguint així tenir més sonoritat.
Un altre instrument molt important, tocat pels músics més professionals
era l‘aulos, que tenia forma de flauta doble amb forats i una llengüeta
.
En el teatre, la música jugava un paper molt important. La tibiae
simple o doble acompanyava sempre a les parts cantades de les obres
i en els intermedis dels actes s'oferien interludis musicals a càrrec del
Tibicen.
LA MUSICA A ROMA
Quant a la música usada en l'exèrcit romà, Servio Tulio (578-534 aC) va
instituir els grups de músics en les Milícies Romanes integrats per
instruments de vent i amb funcions específiques per a les cerimònies i
el combat.
Encara que considerem que la música romana es basa en l'assimilació
de la cultura musical dels territoris conquistats, sí que hi ha algunes
variacions i improvisació.
DANSES TIPIQUES DE ROMA
Les danses típiques de Roma són les següents: el
saltarello, el trescono, i el saltarello
romanolo.
El saltarello és una dansa alegre.
El trescone és un ball rústic vivaç, a base de
salts i piruetes.
El saltarello romanolo és ballat per tres parelles
amb salts i piruetes, molt mogut i que conclou
amb una tresca (intriga, engany, amor il·lícit)
El Saltarello és esmentat per primer cop a
Nàpols durant el segle XIV. Ha sobreviscut la
música, però no es coneixen les pautes de la
dansa pròpiament dita.
DANSES TIPIQUES DE ROMA
Encara que en el seu origen va ser una dansa de la cort napolitana, el
saltarello es va convertir en una tradició favorita de Roma en el
Carnaval. Després de presenciar el Carnaval Romà de 1831, el
compositor alemany Felix Mendelssohn va incorporar aquesta dansa al
final d'una de les seves obres mestres, la Simfonia Italiana.
Tradicionalment, aquesta dansa s'interpreta en les celebracions de
noces després de la sortida de la parella de recent casats de l’església.
.
TREBALL REALITZAT PERDavid R.
Pol Sewlan A.Marina B.
Laia R.Francesc T.
