- 1. LA VARIACI DIALECTAL DEL CATAL
2. El trimestre passat vam escoltar dues audicionsde les
variants estructurals o dialectes geogrficsms importants de la
nostra llengua. Diemvariants estructurals perqu afecten:La manera
concreta de pronunciar algunes paraules(variaci fontica).La forma
dalgunes paraules o la manera de construiralgunes frases (variaci
morfosintctica)La forma i el significat dalguns mots (variaci
lxica). 3. Aix ens permet identificar lorigen geogrficduna persona
mitjanant la seua manera deparlar. En castell tamb passa a:
perexemple, si sentim que alg diu les paraulessegents, de seguida
pensarem que parla undialecte castell del sud (andals):[muao],
[muh], o [sine] en comptes de muchacho, mujer o cine.Ustedes estis
contentos en comptes de Ustedes estn contentos.Tengo un coche muy
chico, o Pon el libro en lo alto de la mesa en comptes de Tengo
uncoche muy pequeo o Pon el libro encima de la mesa. 4. Hi ha qui
creu que aix de parlar un dialecte s parlarmalament o parlar una
llengua de segona divisi. Aix nos aix de cap manera. Tothom parla
un dialecte dunallengua (recordeu que la llengua s la suma de tots
elsdialectes), no hi ha ning que parle la llengua.La nostra llengua
no s una excepci en aquest assumpte.Tamb nhi ha de dialectes.En la
nostra llengua es distingeixen dos grans blocsdialectals: loriental
i loccidental. Vegem-ne lesdiferncies fonamentals atenent els tres
tipus devariacionsde qu parlvem: 5. 1. VARIACI FONTICA:DIALECTE
OCCIDENTAL:distinci de a, e tones: pare [pare], casa[kaza]distinci
de o, u tones: posar [pozar]DIALECTE ORIENTAL:confusi
(neutralitzaci) de a, e tones en [ ] :pare [par ]confusi
(neutralitzaci) de o, u tones en [u]: posar [puzar] 6. 2. VARIACI
MORFOSINTCTICA:Primera persona del singular del presentdindicatiu:
DIALECTE OCCIDENTAL:Desinncia en o : jo canto, jo
penso------NORD-OCCIDENTALDesinncia en e: jo cante, jo
pense----VALENCI GENERALDIALECTE ORIENTAL:- Desinncia en i : jo
canti, jo pensi --------ROSSELLONS- Desinncia en o [u] : jo canto
[kantu], jo 7. Present de subjuntiu:DIALECTE ORIENTAL: amb i
(canti, cantis) // DIALECTE OCCIDENTAL: amb e (cante, cantes)Formes
dels verbs incoatius:DIALECTE ORIENTAL: Present dindicatiu: pateix
Present de subjuntiu: pateixiDIALECTE OCCIDENTAL: Present
dindicatiu: patix Present de subjuntiu: patiscaAltres:DIALECTE
ORIENTAL: En la seua evoluci histrica, alguns motsen plural
provinents dantics esdrixols acabats en n,perden aquesta consonant:
homines > homesDIALECTE OCCIDENTAL: En els mateixos casos,
aquestes paraules 8. 3. VARIACI LXICA:OCCIDENTALORIENTAL espill
mirall melicllombrgolcorderxai/bellaurador pags fesols
mongetesgranera escombraxic noi roig vermell 9.
http://www.youtube.com/watch?v=5xzsmQ7Uw4o
http://www.youtube.com/watch?v=7FfYsRuwEaEOBRINT PAS ELS AMICS DE
LES ARTSNo et limites a contemplar aquestes hores que Ens vam
retrobar una nit destiu en unara venencicle especial de cinema
francs a la fresca.baixa al carrer i participa,El meu pla era
tornar aviat per al final totes va anar allargant i els dos vam
decidir sortirno podran res davantde gresca.un poble unit alegre i
combatiu Sens va fer tard, va dir: No agafis pas elAmb lespurna de
la historia, cotxe, si vols et pots quedar, que al pis hi tinc
unquarto exprs per convidatsi avanant a pas valent,hem ences dins
la memoriaI et deixo aqu sobre un cobrellit perquara no per desprs
fot rasca, ja veurs.la flama dun sentiment.Si tens gana o vols
aigua tu mateix, potsViure sempre corrent,avanant amb la gentfer,
pot fer com si fossis a casa.rellevant contra el vent La manera com
va dir bona nit i va picartranportant sentimentslullet era fcilment
malinterpretable.Viure mantenint vivala flama a travs del tempsVaig
augurar una nit per la posteritat, ferla flama de tot un poble en
moviment.(bis un cim, fer un vuit mil, fer quelcom
difcilmentigualable.Amb columnes de paraules,i travessant la llarga
nit, Per allno passava res noms aquellsilenci trencat pel meu
somier potser no era el 10. CATAL OCCIDENTAL:Varietat
nord-occidentalValenci general 11. La varietat nord-occidental
Sestn per Andorra, les comarques deLleida, la Franja de Ponent a
lArag, sud deTarragona i el nord de Castell (aquestes duesltimes
com a zona de transici). 12. La varietat
nord-occidentalFONTICAPronncia de la a tona final com una e oberta:
lluna- llune, artista-artistePronncia de la e- tona inicial
(especialment en els grups en- i es-)com una a-: escala-ascala;
entendre-antendre.Diftongaci de la o tona inicial que es converteix
en au: ofegar-aufegarPronncia amb una e final de la 3a pers.sing.
dalguns temps: canta-cante; cantava- cantave.MORFOSINTAXIDesinncia
o en la 1a persona del present dindicatiu: jo canto, jo 13. 2. El
valenci generalFONTICAEn general, el vocalisme mant les mateixes
caracterstiques quehem apuntat en parlar del bloc occidental,
coincidint en algunstrets amb el nord-occidental: per exemple en la
pronncia de la e-tona inicial (especialment en els grups en- i es-)
com una a-:escala-ascala; entendre-antendre.Certes paraules porten
el fonema [ ] a principi o darrere deconsonant: xiquet-txiquet;
panxa-pantxa.En la terminaci ada i ador procedent del llat es perd
la d-: aix(aixada), llauraor (llaurador).Sol pronunciar-se la r
final: senyor, dir...Solen pronunciar-se les oclusives finals:
font, dent... 14. 2. El valenci general2.1. El valenci
septentrional2.2. El castellonenc2.3. Lapitxat2.4. El valenci
meridional2.5. LAlacant 15. 2.1. El valenci septentrional Es parla
als Ports, 16. FONTICAPrdua de la r final: anar > an,
menjador>menjad.Manteniment de la d- intervoclica en el sufix
ador: caador > caad.Pronncia amb una e final de la 3a persona
del singular dalguns tempsverbals: ell tenia > ell tenie,
tindria > tindrie.MORFOSINTAXIDesinncia o en la 1a persona del
present dindicatiu: jo canto, jo treballo.s de larticle mascul
lo/los: lo carrer, los amics.Pretrit imperfet de subjuntiu amb
lesdesinncies s, -s: cants, tems, pats 17.
http://www.youtube.com/watch?v=-SvsCfdmeBMALUMINOSIS AgriculturaDe
mat men vaig a podar los garrofers i lalbercocar,i all venen
losamericans, tirant taronges a fer la m.No cal parlar tampoc dels
"cirs",se paguen com ara fa trenta anys o ms,si no ests conforme
lesimportaran de Marroc, Arbia, Israel, Egipte o frica
tropical.Tincgarrofes, tinc "cirs", i al mercat no em donen
res.Fes-me cas a mi si volsviure una aventura, vinga, crida en
"natros: agriculturaFes-me cas a misi vols viure una aventura,
passa ja de "ponting" vine a l agricultura. Dis-me paqu vaig
plantar "cirs", tant de patir no ha valgut pa res,lanypassat me va
pedregar, i la collita me va arrunar. Laltre dia el tractorsem va
parar, all al mig del bancal me va gripar,dis-me tu ara com hopagar
si entre deutes i factures no arribo a final de mes.c 18. 2.2. El
castellonencEs parla a lAlcalatn, la Plana Alta i la Plana Baixa.
19. 2.2 El castellonencFONTICACanvi en la pronncia dalgunes
consonants:- la ts es pronuncia com la tx :potser >potxer.- la
tz es pronuncia con la tg i la tj :dotze >
dotge.MORFOSINTAXITerminaci e per a la 3a persona del present
dindicatiu (ell parla>ell parle) que sestn a la 1a i 3ade
limperfet dindicatiu, condicional i imperfet de subjuntiu: cantave,
cantarie, cantare. 20. 2.3. El valenci apitxat Es parla a les
comarques del Camp de Morvedre,lHorta,el Camp de Tria,la Ribera
Alta, part de la Ribera Baixa iles ciutats de Gandia iXtiva 21.
FONTICAEnsordiment de la esse sonora que es transforma en sorda:
casa >cassa.Ensordiment de les consonants g, j, tg i tj que es
pronuncien com atx: gent > txent, platja > platxa, germ >
txerm. MORFOSINTAXIs quasi exclusiu del perfet simple: an, vingu,
torn. LXICAbundncia de castellanismes: *entonces, *despus, *adis,
*rodo. 22. 2.4. El valencimeridionalEs parla a les comarques de la
Safor, part de la Ribera Baixa, la Costera,el Comtat, la Vall
dAlbaida, lAlcoi,Quan el mal ve dAlmansa 23. FONTICATendncia a
lharmonia voclica: tota a final tona es pronunciacom la o oberta
tnica anterior (porta>pOrtO) o com la e obertatnica anterior
(terra >tE rrE ).Prdua sistemtica de la -d- intervoclica: roda
> roa.Supressi de la r final:cantar > cant.El diftong ou
sobri en au: pou > pau.MORFOSINTAXIs de ladverbi aqu en lloc
dac.Utilitzaci de la forma ast en lloc da.
http://www.youtube.com/watch?v=KH81rG5NlyQ 24. Dins del valenci
meridional sinclou elparlar de les localitats de Trbena i de la
Vallde Gallinera, que, com a conseqncia delexpulsi dels moriscos
lany 1609, van serrepoblades per mallorquins al segle XVII i
enmantenen alguns trets, com ara larticlesalat : es=el, sa=la, es
cotxe, sa cadira. 25. CATAL ORIENTALLa varietat septentrional
orossellonsLa varietat centralLa varietat balearLalguers 26. 1. La
varietat septentrional o rossellons Es parla a les comarques dela
Catalunya Nord (Rossell,Vallespir, Conflent i Capcir), lesquals
passaren a dependre delestat francs lany 1659 envirtut del Tractat
dels Pirineus. 27. 1. La varietat septentrional o
rossellonsFONTICAEl vocalisme tnic del rossellons no t e ni o
obertes. Tamb desconeixels mots esdrixols: musica, botanica...Pas
de la o tancada del llat vulgar a u: mosca > musca, mn >
mun...Els grups QU-, GU- es pronuncien CO-, GO-:
quatre>cotre,enguany>engony.Es produeix neutralitzaci de /a/
i /e/ tones i de /o/ i /u/ tones, coms general en la varietat
oriental, encara que la [] tendeix a perdres oa passar a [i]:
ram> rim, famlia>famili, petit>pitit. 28. MORFOSINTAXIEls
possessius sn meu, meua, teu, teua, seu, seua, nostre,nostra,
vostre, vostra, llur, llura, llurs, llures.En els numerals, hi ha
interferncies del francs i de loccit:quatrevints (80), desevuit
(18)...En morfologia verbal, destaca la desinncia i de la 1a
pers.pres. ind.: canti, parli..., que es transmet a limperfeti
alcond.: cantavi, cantarii...Negaci amb pas, sense no : vindr pas
avui.s del verb ser com a auxiliar en el pretrit perfet
dalgunsverbs: som vingut, ss tallat un dit...LXICArcaismes,
occitanismes: peirer (obrer de vila), veire (got) i
http://www.66tv.fr/index.php?option=com_content&task=view&id=91&Itemid=40
29. 2. La varietat centrals, juntament amb el valenci, elparlar de
ms pes demogrfic, econmic ipoltic i el de ms vitalitat. Sestn per
lescomarques de Girona, Barcelona i nord deTarragona. 30. FONTICAEl
vocalisme tnic s el del catalgeneral format persetfonemes: /a/,
/e/, / /, /i/, /o/,// i /u/.El vocalisme ton est format pertres
fonemes, ja que es dnaneutralitzaci en [] i [u]: acta iacte [akt],
pontet i puntet[puntet].Emmudiment dels sons oclusiusfinal en els
grups -mp, -nt, -rt, -lt:camp>cam, cant>can. 31.
MORFOSINTAXIDesinncia o en la 1a per.pres.ind., que es pronuncia
[u]:canto>cantu.Desinncies del present de subjuntiu en i :
digui, escoltiPossessius femenins amb v: meva, teva, seva.LXICGran
nombre de castellanismes, sobretot a les ciutats.Lxic propi. 32. ET
DONO CASA MEVA Et dono casa meva,Arrenca lany i arriba abril; et
dono tot all que porto a dins de hi ha un pas que s pas nostre les
butxaques. i s pas com les arrels.Et dono la mirada,et dono i noms
dono; no perdrem I dient sud diem pas, mai la batalla. que s dir
arrels, dir que vivim,Voldria dir-te, avui, perqu volem, perqu
existim.que cal guanyar per fer possible elsomni i les paraules.
Quilmetres fan Delta avall, I, algun dia, amiga, els ponts de
lEbre, fer lamor sense posar preu a les i tot el que els nostres
governs volen canviar.nostres cares. I quan passem per Burjassot,
Amb avions sescura el mn, recordem i no oblidemi el meu mn comena
aqu, companys i amics que ja no hi sn. aqu et deixo una can. Cap a
Alacant, tenim concert,A les espatlles, llibertat; pel 9 doctubre,
mil carrers;el dibuix de poder ser, seran mil cops que
guanyarem.desdevenir sense horitzons. Testimo, Alcoi, i et beso els
peus, Bec de La Tet fins a Canet, potser sn cendres, o la gent, que
s beure el cel, beuret a tu, barranc del Cint; et veig, on ets? i
ser un setembre al Rossell. Tocar la mar un juliol,Sempre hi haur
un mur obert, per La Marina, prop de Xbia,damunt dels Ports, cam a
Beseit; arribar a Eivissa aquell agost.tens el pas sota els teus
peus. De Santa Eullia a Llucmajor,Et dono casa meva... Tramuntana s
dir amor; "amor, tespero a Ma". 33. 3. La varietat balear Es parla
a les illes deMallorca, Menorca, Eivissai Formentera, les
qualsforen repoblades durant elsegle XIII per parlants de
lavarietat oriental. s, amblalguers, el dialecte msdiferenciat de
tots, a causadel seu allamentgeogrfic. 34. FONTICACaiguda de la a
final dalguns esdrixols: famlia > famili.Ioditzaci: abella >
abeia.Supressi de la r de la majoria de monosllabs:
cor>co.Caiguda de s- entre vocals: camisa >camia 35.
MORFOSINTAXI s de larticle salat procedent del llat IPSE, IPSA,
IPSUM: es, sa,es, ses, sos.La 1a persona del present dindicatiu no
t desinncia: jo cant. Desinncies am, -au en la 1a i 2a persones del
plural dels verbsla 1a conjugaci: cantam, cantau. Desinncies s,
-asses, -s... en limperfet de subjuntiu: cants,cantasses...LXICLxic
especfic: 36. VOS ESTIM A TOTS IGUALTenc un zoo dins ca meva, ses
lleones se jalen sa penya, ses gorilles mengen herba, realment sn
bones ties. I ses guiles marines sn ms putes que ses gallines, sa
gallina diu que no, que s ms puta es gorri. Perqu sou uns animals,
perqu sou es meus germans, perqu sou tan irreals, vos estim a tots
igual. I es canaris sedentaris tornen locos dins sa gbia, i ses
gutleres, qu bones, sempre nhe de dur de noves. I es mussol sap
metafsica i sa fsica no falla, qu difcil separar ses coales des
coals! Des meus vidres entelats, des meu cel insuficient, de
carrers abandonats, darbres tan indiferents. Perqu sou uns animals,
perqu sou es meus germans, perqu sou tan irreals, vos estim a tots
igual. Ses mones en es arbres mengen pltans de Canries, ses
cotorres discuteixen, es mussol fa tres capades. I de serps no en
vull ni veure que mespanten ses clientes, unes nines que se pensen
que la verge nom Esteve. Perqu sou irracionals, perqu sou
elementals, perqu sou de mar i cel i terrestres com es fang. Perqu
sou uns animals, perqu sou es meus germans, perqu sou tan irreals,
vos estim a tots igual. 37. 4. LalguersA la ciutat de lAlguer, a
lilla italiana de Sardenya, shi vainstallar al segle XIV un grup de
catalans per repoblar-la. Desdaleshores shi ha mantingut la llengua
amb moltesinterferncies del sard i de litali. 38. 4. LalguersLa 1a
persona del present dindicatiu desinncia : jo cant, jopens.Formes
de limperfet dindicatiu en eva(creieva), -iva (colliva).Arcaismes:
gonella (faldilla), llong (llarg), ver (veritat).Sardismes i
italianismes: assai (prou) 39.
p://almadravaxavierbrotons.blogspot.com/2011/02/cantants-algueresos-al-diccionari-de-la.html
