Embed Size (px)
Citation preview
POLIS 4
Ciències socials, història
Quart curs
EL TRIENNI LIBERAL
Alicia Santiago
DE L’ABSOLUTISME AL LIBERALISME
Alicia Santiago
LA RESTAURACIÓ DE L’ABSOLUTISME
Ferran VII va tornar a Espanya el 1814.
El rei, convençut de la feblesa dels liberals, va
impulsar un cop d’Estat mitjançant el qual va
clausurar les Corts i va anul·lar la Constitució.
Va restaurar totes les antigues institucions i es va
restablir el règim senyorial. Era el retorn a l’Antic
Règim.
Amb el suport dels sectors més liberals de l’exèrcit,
els opositors de l’absolutisme van organitzar
múltiples pronunciaments, la majoria reprimits.
EL TRIENNI LIBERAL
El 1820, un pronunciament protagonitzat pel coronel
Riego va aconseguir triomfar, inaugurant el Trienni
Liberal (1820-1823).
Les noves Corts van restaurar una gran part de les
reformes de Cadis. Es va crear la Milícia Nacional,
un cos de voluntaris armats que defensaven l’ordre
liberal.
04
EL TRIENNI LIBERAL
Aquest procés reformista no comptava amb la
simpatia de Ferran VII, que va demanar ajuda a les
potències europees per restaurar l’absolutisme.
La Santa Aliança va encarregar a França la
intervenció militar a Espanya, i el 1823, els Cent Mil
Fills de Sant Lluís van derrotar els liberals i van
reposar Ferran VII com a monarca absolut.
04
LA FALLIDA DE L’ABSOLUTISME
El retorn a l’absolutisme va comportar la destrucció
de l’obra legislativa del Trienni.
Hi havia una situació econòmica difícil.
Es va produir un conflicte dinàstic. Ferran VII només
havia tingut filles i la Llei Sàlica impedia que les
dones regnessin a Espanya.
Es va donar el tron a Isabel, gràcies a la Pragmàtica
Sanció, dictada pel rei. Però molts absolutistes no
van acceptar el canvi.
04
LES CAUSES DE LA INDEPENDÈNCIA
A principis del segle XIX, el malestar a les colònies de feia
dècades va esclatar en forma de guerres
d’independència.
Causes:
La difusió de les idees il·lustrades i dels principis de
llibertat i igualtat promoguts per la Revolució Francesa.
L’èxit de la revolta de les colònies britàniques d’Amèrica
del Nord, que va acabar amb la proclamació de la
independència dels Estats Units el 1776.
El descontentament de la burgesia criolla.
04
ELS PROBLEMES DE LES NOVES
REPÚBLIQUES
.
Amèrica es va fragmentar en múltiples repúbliques.
Es va consolidar el poder dels caps militars i la
intromissió constant de l’exèrcit en la vida política.
Es van oblidar les necessitats de la població
indígena, negra i de les classes populars.
La societat postcolonial va néixer amb grans
desigualtats socials i econòmiques.
04
INDEPENDÈNCIA DE L’AMÈRICA HISPÀNICA
04
LA GUERRA CARLINA
A la mort de Ferran VII, es va desencadenar una
guerra civil entre els partidaris de Carles, germà del
rei difunt, i els partidaris de Maria Cristina, vídua del
rei i mare d’Isabel.
Els partidaris del carlisme (noblesa agrària, clero i
pagesia) eren els defensors de l’Antic Règim.
04
LA GUERRA CARLINA
.
Els isabelins presentaven diferents interessos. La
monarquia i la noblesa defensaven el tron i els seus
privilegis, però van veure que unint-se als liberals
podrien enfrontar-se al carlisme.
La guerra es va prolongar durant set anys (1833-
1840). El Conveni de Bergara va posar fi a la guerra,
però el carlisme es va mantenir al llarg de gairebé tot
el segle XIX.
04
LES REFORMES PROGRESSISTES
Els liberals estaven dividits en dues faccions: els
moderats i els progressistes.
Els progressistes van implantar un règim liberal.
Aquest procés va culminar amb la Constitució de
1837, que va inaugurar un període de monarquia
parlamentària a Espanya.
La nova constitució reconeixia la sobirania nacional i
els drets individuals, però acceptava el paper
moderador de la Corona.
04
4.3. LA REGÈNCIA D’ESPARTERO
El 1837, els moderats, amb el suport de Maria Cristina,
van accedir al govern i van intentar donar un gir
conservador al procés de revolució liberal.
Un moviment d’oposició es va alçar contra la regent, que
es va veure obligada a dimitir el 1840.
El progressista general Espartero va ser nomenat regent,
però les mesures lliurecanvistes i l’autoritarisme amb què
va governar li va valer l’oposició de bona part del país.
El 1843, Espartero va dimitir i les Corts van avançar la
majoria d’edat d’Isabel II als 13 anys i la van proclamar
reina.
04
5.1. LA DÈCADA MODERADA (1843-1854)
Durant el regnat d’Isabel II, el Partit Liberal Moderat va
estar al capdavant del govern amb el suport de la
monarquia.
Es va consolidar a Espanya un liberalisme conservador
i centralista. Es va imposar el sufragi censatari, hi va
haver limitació de les llibertats
04
5.1. LA DÈCADA MODERADA (1843-1854)
.
Durant els deu primers anys de la majoria d’Isabel II, es
va promulgar la Constitució de 1845 i la sobirania
compartida entre les Corts i el rei.
Es va firmar un Concordat amb la Santa Seu (1851),
que configurava un Estat confessional.
04
5.2. DEL BIENNI PROGRESSISTA A LA
CRISI DEL SISTEMA ISABELÍ
Pronunciamiento del general O’Donnell
Entre 1854-1856, els progressistes d’Espartero van
intentar restaurar els principis del règim
constitucional de 1837 i realitzar reformes
econòmiques.
L’última etapa del regnat d’Isabel II va ser
d’alternança al poder entre els moderats i la Unió
Liberal (progressistes i de moderats .
Van sorgir nous grups polítics, els demòcrates i els
republicans.
04
LA IDEOLOGIA DELS MODERATS I LA DELS
PROGRESSISTES
04
DE LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM AL
LIBERALISME
Ferràn VII:
Torna de l’exili “El Deseado”
Torna l’absolutisme
Trienni liberal
Dècada Ominiosa (repressió..., Mort de Mariana
Pineda)
DE LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM AL
LIBERALISME
Disputa dinàstica
ISABEL II
Guerres Carlines
Regència de M. Cristina i Espartero
Reinado de Isabell II
