Transports Espanya i Catalunya

ELS TRANSPORTS

Una important xarxa de comunicacions i transports és fonamental per vertebrar el territori i desenvolupar una positiva dinàmica econòmica.L’existència de bones infraestructures poden contribuir a:• Una disminució dels costos de distribució y producció.• La disminució de costos implica un augment de la productivitat general de la economia perquè, a) es poden fer més activitats amb igual costos (més producció). O, b) es poden fer les mateixes activitats amb menys costos (més producció). L’estalvi de costos permet realitzar altres noves: més producció.• L’augment de la productivitat es traduirà en augment dels beneficis empresarials, augment de salaris i de l’ocupació. Això contribueix a augmentar els ingressos per impostos de l’estat.

A major desenvolupament econòmic, més densa i complexa és la xarxa de comunicacions.

1. Funcions de la xarxa de transports.

Canalitza fluxos de persones entre els centres de treballs i de serveis i les àrees residencials

L’enllaç entre diversos sistemes urbans i entre aquests i les àrees rurals i les zones menys accessibles

Transports de mercaderies (posa en contacte centres productors i distribuïdors amb els mercats de consum)

ELS TRANSPORTS

Els canvis més significatius en els transports en els darrers 50 anys són els següents:

2. La revolució dels transports

1. Augment del tonatge

2. Millora en les infraestructures

viàries

6. Intermodalitat en el transport de mercaderies (en un

mateix trajecte es poden combinar diferents tipus de transports)

5. Augment de la velocitat

3. Augment de la seguretat

4. Reducció dels preus dels transports

ELS TRANSPORTS3. La xarxa de transports

• Les xarxes de transport són la distribució de les vies de transport pel territori• Són un conjunt d’infraestructures per on poden circular fàcilment els vehicles.• Estan formades per eixos o línies que uneixen dos o més punts connectats entre sí i en forma de xarxa que s’estén sobre un territori de forma més o menys densa.• Els llocs centrals d’aquests eixos són els nusos de transport.

Les xarxes de transport han de complir tota una sèrie d‘objectius:• Garantir el transport de persones i béns.• Garantir l’activitat econòmica, connectant els centres econòmics.• Garantir la difusió d'idees, tècniques i cultures.• Garantir l'equilibri social i territorial del país, evitant al desconnexió d’algunes zones• Reduir l’impacte ecològic.

Les xarxes de transport poden presentar una major o menor densitat.Els factors que intervenen en aquesta realitat són bàsicament tres: el nivell de desenvolupament econòmic, la densitat d'assentaments humans i els condicionants físics del territori.Les xarxes de transport són jerarquitzades. Segons l’ús i els tipus dels eixos ajuden a la jerarquia urbana (quan més important és un punt, més vies de comunicació hi convergiran). Per això la seva planificació condiciona el desenvolupament d’una zona o país (article Bel País).Aquesta planificació es troba condicionada per la ideologia de l’equip de planificadors.

Les xarxes de transport donen idea del grau de desenvolupament d’un país. Per exemple, podem establir una relació entre el volum de trànsit i el volum de desenvolupament.• Els països desenvolupats tenen millors xarxes de transport i millors vies de comunicació. Es tracta de xarxes més denses i variades, que connecten sobretot zones urbanes i industrials, tot i que no hi ha zones sense connexió. Aquests països acaparen la major part dels fluxos comercials.• En canvi, els països subdesenvolupats presenten una xarxa incomplerta, amb àmplies zones desconnectades. Bàsicament connecten zones productes primeres matèries amb centres d’exportació.

ELS TRANSPORTS 4. La xarxa de transports a Espanya

La xarxa espanyola de transports ha presentat històricament una forma clarament radial.Això no ha estat una resposta a les necessitats del desenvolupament econòmic i del transport de mercaderies, sinó a un interès polític: connectar a Madrid, capital política de l’Estat, amb les capitals de províncies (Km 0)A aquest interès s’ha supeditat tant la xarxa de carreteres com la ferroviària (inclosa l’AVE) i l’aeroportuària (Aena)


Introducció a la situació actual dels transports a Espanya

Gran modernització gràcies als Fons de Cohesió Europeus

Fons destinats a millorar la xarxa nacional i internacional

Fons aporten entre el 20 i el 30% de les inversions (3 de cada 10 Km infraestructures)

4.1. Transport terrestre

Xarxa de carreteres Xarxa ferroviària

• És la principal xarxa de transport de mercaderies i persones, gràcies a la velocitat, capacitat i flexibilitat• És on s’ha invertit més, a diferència de la resta de països europeus.• Això ha provocat desequilibris:-Gran congestió del trànsit a les grans ciutats- Demanda constant de noves vies a causa de l’augment del trànsit- Gran impacte ambiental (visual, acústic, atmosfèric)

Gran importància de la xarxa d’alta capacitat (vies de dos

carrils en cada sentit): connecta els fluxos de trànsit interregionals i internacionals, els ports i els aeroports de gran trànsit de totes les províncies. Suporta la meitat del trànsit total.

• Principal xarxa de transports fins la Guerra Civil.• Gestionada per RENFE i organismes autonòmics.• Diversos problemes derivats d’infraestructures obsoletes:- Amplada de via diferent a l’europea (1,67 per 1,42).- Molts trams són de via única.- Mal estat d’infraestructures antigues (falta demanda).• Actualment es promociona el transport de mercaderies per ff.cc. com alternativa a la carretera (més ecològic, congestió carreteres, competitiu transport mercaderies a curta distància i connecta bé amb transports urbans...rodalies).


4.2.Transport marítim

Rendible per a grans volums de càrrega a llarga distància. Econòmic en relació al volum transportat.

Per aconseguir una rendibilitat més gran s’han de fer servir grans vaixells i reduir el temps de càrrega i descàrrega als ports (vaixell immobilitzat).

Els ports s’han d’adaptar amb infraestructures costoses: facilitats per l’emmagatzematge dels contenidors, transport combinats per tal de distribuir la càrrega en camió o ff.cc.

Els ports competeixen entre ells per atraure tràfic marítim amb serveis i avantatges, creant zones d’activitats logística (ZAL) on emmagatzemen i redistribueixen els contenidors.Els ports són punts de confluència de ff.cc. i carreteres

El volum més important del transport marítim correspon a:• Líquids a doll: petroli a ports propers a refineries i centrals tèrmiques (Algeciras, Bilbao, Tarragona, Cartagena), gas natural, olis, greixos, productes químics...• Sòlids a granel: carbó, minerals, ciment, adobs, pinsos (Gijón, Tarragona, Ferrol, Huelva).• Mercaderia en general: automòbils, productes siderúrgics, fruita, fusta, paper... (Barcelona, València, Algeciras, Bilbao...)•


4.3.Transport aeri

Actualment està creixent el transport de mercaderies. Els aeroports s’han d’adaptar: hangars per emmagatzemar i redistribuir la càrrega. S’ha guanyat en seguretat i capacitat de càrrega

Ha estat tradicionalment de passatgers. No resulta òptim per grans volums de mercaderies. Tél'inconvenient del preu en relació al volum i el pes de la càrrega

Els aeroports més importants:• Barajas, connecta aeroports regionals i actua de hub (nus de coordinació de vols des de i cap altres aeroports nacionals, estrangers i transoceànics.• Barcelona (El Prat) en segon lloc, però reivindica esdevenir un hub.• Destaquen també aeroports associats al turisme de masses: Palma, Tenerife, Màlaga, Alacant...

La U.E. Ha liberalitzat el trànsit aeri: fi del monopoli d’Ibèria

ELS TRANSPORTS

4.4. Política espanyola de transports

Aeroports:• Connectar amb altres formes de transports• Millorar la seguretat i el medi ambient

Ports:• Incrementar el nodos intermodals

Carreteres:• Completar la xarxa d’alta capacitat• Millorar la gestió del trànsit

FF.CC. • S’invertirà el 50% del total• S’ha d’extendre la amplada europea• S’ha de corregir la xarxa radial

4. La xarxa de transports a Espanya

ELS TRANSPORTS5. Transports a Catalunya

5.1. Característiques generals

Presenta un traçat radial amb centre en Barcelona i seguint les valls fluvials i el litoral .

La conseqüència ha estat una gran concentració demogràfica i industrial a la franja litoral.

La ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana concentra la més alta densitat d’itineraris viaris importants.

Aquest sector pateix una gran saturació i congestió del trànsit (B20 té una intensitat mitjana diària (IMD) de 100.000 vehicles).


5.2. Xarxa de carreteres

• Caràcter radial amb centre a Barcelona que dificulta la connectivitat entre punts de l’interior• Dos projectes han intentat solucionar aquest problema: - L’Eix Transversal (C 25): Girona-Vic-Manresa-Cervera-Lleida (connectar comarques de la Catalunya central i comarques gironines i França sense passar per Barcelona)- l’Eix del Llobregat (C16): Barcelona-Manresa-Túnel del Cadí-França).• Aquestes tenen un doble objectiu: connexió i accessibilitat interna del territori català i connectar aquest amb Europa i Espanya.

5.3. Xarxa de ferrocarril


• Barcelona com a centre.• A diferència dels països europeus no s’ha aconseguit una xarxa reticular.• Les connexions amb Europa dificultades per la diferent ampla de via espanyola.• La xarxa depèn de RENFE i FGC.• Els esforços d’inversió es centren en:-línies mixtes de mercaderies i viatgers (Eix Transpirenenc i connexió dels ports de Barcelona i Tarragona) - Promoure alta velocitat (AVE, Euromed) que connecten amb Europa i València respectivament (arc mediterrani)- Nou traçat d’amplada internacional que doni mobilitat a les connexions amb la U.E.


5.4. Xarxa portuària

• Catalunya té 47 ports. Els més importants són Barcelona i Tarragona (activitats comercials, industrials, pesqueres i esportives)• Barcelona destaca com a port de viatgers (3 milions al 2007) i transports de contenidors.• Tarragona destaca en el transports de petroli i productes derivats.• Excepte aquest dos ports (són autònoms) els demés depenen de la Generalitat.• Vilanova i Palamós destaquen també com a ports comercials. Alcanar té usos industrials.• Entre els projectes de millora estan:- Ampliar els ports existents i no haver de construir de nous.- Promoure els ports de Barcelona i Tarragona com els grans centres logístics de Catalunya.- Millorar condicions de comercialització dels ports pesquers.


5.5. Xarxa aeroportuària

• El transport aeri ha sofert un gran creixement, tant en passatgers (oci i negocis) com mercaderies d’alt valor afegit (TIC...)• Catalunya té 4 aeroports comercials: Barcelona, Girona, Reus i Lleida.• 7 aeròdroms d’aviació general i esportiva, com els de Sabadell, Igualada o Manresa.• Barcelona-El Prat és el més important amb 30 milions de passatger el 2008 i és el 9è aeroport d’Europa i el 2n d’Espanya.• Girona s’ha especialitzat en low cost (en decadència)• La xarxa intenta donar resposta:- al creixement del transport de passatgers de recorregut regional i de llarg recorregut,- desenvolupar l’aviació de negocis, i - facilitar el increment del transport de mercaderies.


5.6. Connexions viàries amb Europa

Catalunya és cruïlla de dos grans corredors econòmics i estratègics d’Europa.

Diagonal Europea: Gran corredor oest-est que surt de Lisboa i pasa per Madrid, Barcelona, Lió, Torí, Budapest i arriba a Kiev

Corredor Nord-Sud:• Enllaça Hamburg amb Tànger, passant per Lió, Montpellier, Barcelona, València i Algeciras.• És un dels àmbits més dinàmics de la economia europea i un dels principals eixos estratègics de la xarxa de transports d’Europa (arc mediterrani espanyol)

Catalunya és cruïlla de dos grans corredors amb els territoris més pròxims:

Corredor del “dos mars”:Atlàntic i Mediterrani de Barcelona a Narbona, Tolosa i Bordeus

Corredor de l’Ebre:Connecta Catalunya amb Saragossa, el País Basc i la cornisa cantàbrica.

Education

Transports Espanya i Catalunya