15
TEOREMA DEL RESIDU Màster en Formació del Professorat Complement d’Especialitat 1 Maria del Mar Pérez 23/1/2013

Teorema del residu

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Teorema del residu

TEOREMA

DEL RESIDU

Màster en Formació del Professorat

Complement d’Especialitat 1

Maria del Mar Pérez

23/1/2013

Page 2: Teorema del residu

1. ENUNCIAT

Teorema del residu: el residu de la divisió d’un

polinomi P(x) entre x-a és igual a P(a), és a dir, al

valor numèric de P(x) per x=a.

Això vol dir que:

• P(a) = r. Valor numèric d’un polinomi per x=a, és el residu.

Conseqüències:

• P(x) és divisible entre x-a, si P(a)=0.

• a és una arrel del polinomi P(x), si P(a)=0.

• (x-a) és un factor del polinomi P(x) ↔ P(a) = 0 TEOREMA del FACTOR

Page 3: Teorema del residu

2. DEMOSTRACIÓ

- Un polinomi qualsevol P(x), grau n amb n 1

i a R. Com que P(x) és de grau n i el

polinomi (x-a) té grau 1, podem realitzar la

divisió euclidiana del polinomi P(x) entre (x-

a).

- Per al teorema de la divisió euclidiana,

tindrem que existiran dos polinomis c(x) i r(x),

polinomis quocient i residu, respectivament,

tals que:

P(x)=(x-a)·c(x)+r(x)

Page 4: Teorema del residu

2. DEMOSTRACIÓ

- El polinomi residu és constant i l’escriurem com a r(x)=C.

Aleshores, tindrem:

P(x)=(x-a)·c(x)+C

- Si substituïm x=a, a l’expressió anterior, tindrem que:

P(a) = (a - a)·c(a) +C = 0·c(a) + C = C

- Per tant, P(a) és el residu de la divisió de P(x) entre (x-a).

- Així hem demostrat que donat qualsevol polinomi P(x) de grau n amb n 1 i a R, es verifica que el polinomi P(a) és el residu de la divisió de P(x) entre (x-a).

Page 5: Teorema del residu

3. HISTÒRIA

Entorn el 1600 a.C. : babilonis ja coneixien la manera per trobar la solució

d’algunes equacions quadràtiques.

Segle XVI:

• Scipione del Ferro: fórmula per calcular solucions de qualsevol equació

cúbica.

• Al 1535, Nicoló Tartaglia, també la va obtenir.

• Al 1545, Girolamo Cardano, va publicar la fórmula, “fórmula de Cardano”, en

un tractat sobre la resolució d’equacions titulat “Ars Magna”.

Al 1813, Ruffini va intentar demostrar que les equacions de cinquè grau no

es poden resoldre mitjançant una fórmula.

Al 1824, Niels Henrik Abel va demostrar que no existeix una fórmula que

permeti resoldre les equacions de cinquè grau o superior.

Al 1832, inici de la Teoria de Galois, que permet decidir quan una

determinada equació es pot resoldre per radicals .

Page 6: Teorema del residu

3. APLICACIONS

a) Permet calcular el residu d’una divisió entre polinomis, sense fer-la, sempre i quan el divisor sigui del tipus x-a.

Tres maneres:

Fer divisió de polinomis.

Aplicar regla de Ruffini (divisió d’un polinomi per x-a).

Aplicar teorema del Residu.

Exemple. Calcular el residu d’aquesta divisió de polinomis:

(x3 – 3x2 + 2x – 8) : (x – 4)

Pel teorema del Residu:

P(4)= 43 – 3·42 + 2·4 – 8 = 64 – 48 + 8 – 8 = 16 = r(x)

Més elaborat

i llarg

Page 7: Teorema del residu

3. APLICACIONS

b) Determinar coeficients del dividend, donat

el valor del residu, una arrel, o un divisor.Exemple. Trobar m perquè el polinomi P(X)= x3 + mx – 4, sigui

divisible per x-2.

Perquè P(x) sigui divisible per x-2, el residu ha de ser zero, per tant,

pel teorema del residu, P(2) ha de ser igual a zero.

23 + 2m – 4 = 0

2m + 4 = 0

2m = – 4

m = – 2

Page 8: Teorema del residu

3. APLICACIONS

Altra opció: aplicant la regla de Ruffini

4 + 2m = 0

2m = – 4

m = – 2

Page 9: Teorema del residu

3. APLICACIONS

c) Comprovar la divisibilitat d’un polinomi entre

un altre, o el que és el mateix, comprovar

que una divisió entre polinomis és exacta.

Exemple. Comprova si el polinomi següent és divisible per

x + 2.

P(x) = x3 – x2 + x +14

P(-2) = (-2)3 – (-2)2 – 2 +14 = – 8 – 4 – 2 + 14 = 0 Si ho

és

Page 10: Teorema del residu

3. APLICACIONS

d) Comprovar les arrels d’un polinomi. Si a és arrel de P(x), P(a) = 0.Exemple. Si tenim el polinomi P(x)=x3 – 2x2 – 5x + 6, esbrina 1, -1, -2 són arrels del polinomi.

P(x)=x3 – 2x2 – 5x + 6

• P(1) = 13 – 2·12 – 5·1 + 6 = 1 – 2 – 5 + 6 = 0 Si és arrel

• P(-1) = (-1)3 – 2(-1)2 – 5(-1) + 6 = – 1 – 2 + 5 + 6 = 8 No és arrel

• P(-2) = (-2)3 – 2(-2)2 – 5(-2) + 6 = – 8 – 8 + 10 + 6 = 0 Si és arrel

Page 11: Teorema del residu

4. PER QUÈ ÉS IMPORTANT PER MI?

o Teorema explicat a la unitat corresponent a

polinomis i fraccions algebraiques a 4t de

ESO.

o Inicialment fou complicat : no es sabia quina

era la seva utilitat.

o Una vegada es sap emprar, simplifica molt

la tasca: s’estalvia haver d’aplicar Ruffini en

molts casos.

Page 12: Teorema del residu

5. QÜESTIÓ PER ALS OIENTS

Calcular els valors de a, b i c sabent que el

polinomi, P(x) = x3 + ax2 + bx +c, és

divisible entre x – 1, una arrel és x= -2, i que

el residu de la divisió de P(x) entre x + 1 és

8.

D’entrada, quines arrels té el polinomi?

Com calcularíeu a, b i c?

Sol. a=-2, b=-5, c=6.

Page 13: Teorema del residu

6. CONCLUSIONS

L’alumne s’ha de demanar,

què convé més?

• Divisió de polinomis.

• Divisió per regla de

Ruffini.

• Aplicar teorema de

Residu.

Page 14: Teorema del residu

7. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

http://olmo.pntic.mec.es/dmas0008/demo/teo

remarestoyfactor.pdf

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~04

700570/izurdiaga/spip.php?article58

Page 15: Teorema del residu

MOLTES GRÀCIES PER

LA VOSTRA ATENCIÓ!