Embed Size (px)
Citation preview
Tema 1LA
PREHISTÒRIA
Ciències socials, geografia i història
1r ESOprofessora Joana M. Riutort
jmriutort
Índex
Climas y paisajes de España, Europa y la CA
El temps i el clima05
Climes i paisatges de la Terra06
07
Societat i medi ambient08
La Terra, un planeta del Sistema Solar01
La representació de la Terra: els mapes02
Les formes de la Terra03
Rius i mars04
La Prehistòria10
Les primeres civilitzacions: Mesopotàmia i Egipte11
El món grec12
L’Imperi Romà13
Hispània romana14
L’herència de la cultura clàssica15
La fragmentació del món antic16
Les Illes Balears a l’Antiguitat17
Climes i paisatges d’Europa i d’Espanya
El medi físic de les Illes Balears 09
jmriutort
La Prehistòria
5. L’Edat dels Metalls
4. El Neolític: la producció d’aliments
3. L’art de les cavernes
2. El Paleolític: la caça i la recol·lecció
1. Els primers éssers humans
6. La Prehistòria a la Península Ibèrica
jmriutort
Introducció
La Prehistòria abraça un període de temps que comença amb l’origen de l’espècie humana, ara fa més de dos milions d’anys, i s’estén fins a l’aparició de l’escriptura (3500 a.C.).
jmriutort
jmriutort
No hi ha testimonis escrits de l’activitat humana durant aquest període de temps tan llarg, només testimonis arqueològics.
Al Paleolític la humanitat vivia de la caça i la recol·lecció, i era nòmada; després, en el Neolític, va aprendre a domesticar animals i a cultivar la terra, i es va tornar sedentària.
1. Els primers éssers humans
1.1. Adaptació i evolució
• L’evolució humana (mapa)
1.2. El procés d’hominització
jmriutort
1.1. Adaptació i evolució Fa uns sis milions d’anys diversos primats, a l’Àfrica,
varen començar una lenta evolució per adaptar-se a les noves condicions climàtiques i sobreviure en un medi hostil.
No tenien grans qualitats físiques, però varen ser capaços d’organitzar-se en grups per caçar a les planes.
Eren els primers homínids, que amb el pas del temps varen donar lloc a l’espècie humana.
jmriutort
homínids
1.2. El procés d’hominització Els canvis que varen convertir els primats en
éssers humans varen ser lents i complicats.
Posició vertical i marxa bípeda.
Desenvolupament del cervell.
Alliberament de les mans.
Aparició del llenguatge.
jmriutort
L’evolució humana1.Els orígens de l’ésser humà
jmriutort
L’evolució humana2.Australo-Pithecus.
jmriutort
L’evolució humana3.Homohabilis.
jmriutort
L’evolució humana4.Homoerectus.
jmriutort
L’evolució humana4.HomoSapiens sa-pies.
jmriutort
jmriutort
Australopithecus(Lucy) Homo habilis
Homo erectus
jmriutort
Homo antecesor homo neanderthalensis homo de cro magnon
homo sapiens sapiens
2. El Paleolític: la caça i la recol·lecció
2.1. Les societats de caçadors-recol·lectors
2.2. La utilització del foc
2.3. La fabricació d’instruments
• Un campament paleolític (il·lustració)
jmriutort
2.1. Les societats de caçadors-recol·lectors L’aparició dels primers éssers
humans marca el començament del primer període prehistòric: el Paleolític.
Durant aquest període, els éssers humans eren depredadors, vivien d’allò que els oferia la natura: caça, pesca, recol·lecció.
Aquests grups humans eren nòmades: es desplaçaven sovint cercant menjar, refugi o fugint dels perills.
jmriutort
2.2. La utilització del foc L’Homo erectus devia
descobrir el foc, de manera casual, ara fa més d’1 500 000 anys.
Més endavant, els neandertals varen aprendre a fer foc per mitjà de diverses tècniques.
El domini del foc va ser un element molt important per al progrés humà: va permetre escalfar-se, il·luminar i, sobretot, cuinar i fer digeribles els aliments.
jmriutort
2.3. La fabricació d’instruments La fabricació d’instruments és un dels signes que
diferencia l’espècie humana dels altres animals.
Al començament, feien servir simples pedres tallades per aconseguir-ne una vora tallant.
Més endavant varen fer servir sílex, amb el qual varen fabricar bifaços.
I amb el pas del temps, es varen fer servir nous materials com l’os o la banya, amb els quals feien hams, arpons, agulles, propulsors de fletxes...
jmriutort
Eines de pedra tallada
jmriutort
jmriutort
Amb el temps les eines de sílex seran cada vegada més ben elaborades i més perfeccionades.
jmriutort
Eines de Sílex
jmriutort
punta solutrense
jmriutort
Un campament paleolític
jmriutort
Un campament paleolític
jmriutort
3. L’art de les cavernes
3.1. Les primeres creences religioses
3.2. Les pintures rupestres
3.3. Estatuetes i gravats
• Escena de pintura rupestre (il·lustració)
jmriutort
3.1. Les primeres creences religioses Les primeres creences religioses pareix que
varen sorgir de la necessitat de donar una explicació a fenòmens que resultaven misteriosos per als primers éssers humans: la vida, la mort, la pluja o el sol.
Els éssers humans també varen intentar influir damunt els fenòmens naturals per mitjà de cerimònies rituals.
El fet que els enterraments seguissin unes pautes determinades ens suggereix la possibilitat que existissin ritus funeraris.
jmriutort
Enterraments
jmriutort
Als primers enterraments, amb el cos es soterraven tota una sèrie d’eines, ornaments o ossos que anomenem aixovars.
De vegades als difunts se’ls pintava amb marques de color ocre. Que devien simbolitzar la vida o la mort.
jmriutort
3.2. Les pintures rupestres Fa uns 30 000 anys, sobre les parets de les
coves i dels abrics, els sapiens sapiens hi varen començar a pintar i a esculpir motius diversos: mans, animals, escenes de caça...
Hi ha diverses explicacions sobre el significat d’aquestes pintures: rituals màgics propiciatoris de la caça, cerimònies…
jmriutort
jmriutort
jmriutort
3.3. Estatuetes i gravats La humanitat prehistòrica també ens ha
deixat nombroses mostres d’art mobiliari.
Es tracta, principalment, de reproduccions d’animals, bastons gravats, penjolls d’os o d’ivori i petites escultures femenines (Venus paleolítiques).
jmriutort
jmriutort
Escena de pintura rupestre
jmriutort
Escena de pintura rupestre
jmriutort
4. El Neolític: la producció d’aliments4.1. L’agricultura i la ramaderia
4.2. Noves eines i noves tècniques
4.3. La difusió del Neolític
• L’origen de l’agricultura i la seva difusió (mapa)
• El poblat neolític de Çatal Hüyük (il·lustració)
jmriutort
4.1. L’agricultura i la ramaderia Fa uns 10 000 anys, en una zona
de l’Orient Pròxim (coneguda com a Creixent Fèrtil), va començar la producció d’aliments.
Aquesta nova etapa de la història de la humanitat és coneguda amb el nom de Neolític.
L’observació constant dels fenòmens de la natura i dels animals varen ser l’origen de l’agricultura i de la ramaderia.
jmriutort
4.2. Noves eines i noves tècniques
Les noves tasques agrícoles varen comportar la fabricació d’eines especialitzades: l’aixada, la falç, el molí de mà…
La necessitat d’emmagatzemar, transportar i coure els aliments va propiciar el desenvolupament de la ceràmica.
També varen descobrir com s’elaboren teixits.
L’ús de pedres semiprecioses polides per elaborar joies va comportar el desenrotllament de la mineria.
jmriutort
jmriutort
Durant el Neolític es perfeccionen les eines de pedra i trobarem eines de pedra polida.
jmriutort
jmriutort
jmriutort
jmriutort
jmriutort
jmriutort
jmriutort
• Guardaven els animals dintre de la casa per tenir escalfor a l’hivern.
• Hi havia una llar de foc , on també cuinaven.
• Tenien objectes de ceràmica.
• Els sostres eren de troncs i palla, per això sovint hi havia incendis.
• Tenien molts pocs mobles.
Una casa
del
neolític
jmriutort
4.3. La difusió del Neolític Des del Creixent Fèrtil, es va produir, a partir del VII mil·lenni
a.C., la difusió de les tècniques agrícoles noves arreu d’Europa.
A més del Creixent Fèrtil, l’agricultura va sorgir de manera autònoma en altres zones del planeta:
La vall de l’Indus (Índia).
La vall de l‘Huang He (Xina).
La vall del Song Hong (Vietnam).
Els altiplans de Centreamèrica (Mèxic).
La serralada dels Andes (Perú).
jmriutort
L’origen de l’agricultura i la seva difusió
1. L’origen de l’agricultura i la seva difusió
jmriutort
L’origen de l’agricultura i la seva difusió
jmriutort
L’origen de l’agricultura i la seva difusió
jmriutort
El poblat neolític
de Çatal Hüyük
jmriutort
El poblat neolític
de Çatal Hüyük
jmriutort
5. L’Edat dels Metalls
5.1. La utilització dels metalls
5.2. L’elaboració dels metalls
• Elaboració del bronze
(il·lustració)
5.3. Artesans i comerciants
5.4. Les primeres ciutats
jmriutort
5.1. La utilització dels metalls El primer metall conegut va ser el coure (5000 a.C.),
però era molt tou i les eines es deformaven molt de pressa.
De la mescla del coure amb l’estany se’n va obtenir el bronze (3000 a.C.), un metall més dur que podia substituir la pedra.
Vers el II mil·lenni a.C. es va començar a treballar el ferro, un metall excel·lent per fabricar armes i eines agrícoles.
jmriutort
5.2. L’elaboració dels metalls Al principi, es va començar a treballar el metall en
fred (coure).
Però la veritable metal·lúrgia va sorgir més endavant, quan es va aprendre a utilitzar la forja.
Una nova fase de la metal·lúrgia va començar amb el procés de fosa (bronze), que consistia a fondre el metall en un forn i donar-li la forma desitjada abocant-lo en motles.
Finalment, es va desenvolupar la siderúrgia (ferro), amb una tecnologia més complexa que necessitava temperatures altes.
jmriutort
Elaboració del bronze
jmriutort
Elaboració del bronze
jmriutort
jmriutort
jmriutort
MÉS DETALLAT
5.3. Artesans i comerciants La metal·lúrgia era una activitat que necessitava
veritables especialistes.
A mesura que les societats es varen fer més riques, varen sorgir altres oficis: joiers, ferrers, ceramistes…
La producció de mercaderies noves va estimular l’intercanvi, és a dir, el comerç.
Paral·lelament es varen desenvolupar les primeres tècniques de navegació i es va inventar la roda.
jmriutort
5.4. Les primeres ciutats Aquestes innovacions varen produir transformacions
als poblats neolítics de l’Orient Pròxim.
La població va créixer i els poblats varen començar a tenir molts d’edificis i murades per defensar-se, i es varen convertir en veritables ciutats.
Amb el desenvolupament dels oficis especialitzats, varen sorgir grups socials diferenciats i certes persones varen començar a acumular riquesa i poder.
De vegades, entre els guerrers que defensaven les ciutats s’elegia un cabdill o rei que governava la ciutat.
jmriutort
6. La Prehistòria a la Península Ibèrica
6.1. El Paleolític
6.2. Les pintures rupestres
6.3. El Neolític. El megalitisme
6.4. L’Edat dels Metalls
jmriutort
jmriutort
La presència dels pobladors a la Península Ibèrica és molt antiga. A Atapuerca (Burgos) s’han trobat les restes humanes més antigues de la Península Ibèrica.
Aquests pobladors vivien en campaments a l’aire lliure i tenien eines molt bastes.
Més endavant, la Península va estar poblada per neardertals, que vivien en coves i abrics, i varen començar a fabricar eines més especialitzades.
A l’etapa final del Paleolític, amb l’Homo sapiens sapiens, s’hi varen incorporar materials com l’os i la banya, i també sorgiren les primeres mostres d’art.
6.2. Les pintures rupestres A la Península Ibèrica, molt rica en art
rupestre, s’hi diferencien dues grans zones:
A la zona cantàbrica hi predomina la representació naturalista d’animals, normalment aïllats i de colors vius (cova d’Altamira, Cantàbria).
A la zona mediterrània o llevantina hi ha escenes de grup amb una tècnica més esquemàtica.
jmriutort
6.3. El Neolític. El megalitisme Les primeres comunitats neolítiques varen sorgir a la
Península Ibèrica cap al VI mil·lenni a.C.
Els jaciments més antics es troben a la costa mediterrània i es caracteritzen per la presència de l’anomenada ceràmica cardial.
El desenvolupament del megalitisme a la Península Ibèrica va començar al final del Neolític i va perdurar fins ben enllà de l’Edat dels Metalls.
Extremadura, Galícia, País Basc, Catalunya i Andalusia són riques en monuments.
jmriutort
6.4. L’Edat dels Metalls Vers el III mil·lenni a.C. es va estendre la
metal·lúrgia del coure per la Península Ibèrica (Los Millares).
Més tard, cap al II mil·lenni a.C., es varen desenvolupar cultures que coneixien la metal·lúrgia del bronze (El Argar).
L’Edat del Ferro (I mil·lenni a.C.) va començar amb l’arribada de pobles colonitzadors de la Mediterrània (fenicis, grecs i cartaginesos) i celtes de Centreeuropa.
jmriutort
jmriutort
jmriutort
CULTURA DE
EL ARGAR
