Taller fusta

  • Upload
    avelli

  • View
    1.527

  • Download
    2

Embed Size (px)

Citation preview

  1. 1. Tecnologia 2n ESO Avell CapAquesta obra est subjecta a una Llicncia de Creative CommonsTCNICA DE TREBALLAR LA FUSTATcniques de tallQuan es treballa amb fusta, quasi contnuament sutilitzen tcniques per tallar-la quepermetin separar una pea en dues o donar a una pea les dimensions adequades.La serraduraLa serradura s la tcnica utilitzada per tallar fusta,mitjanant la serra de vogir o el xerrac.La serra de vogir es fa servir per tallar peces fines, comara taulons contraplacats.El xerrac permet tallar peces ms gruixudes.Quan sutilitzen aquestes eines s recomanable subjectar les peces que shan de tallaramb un serjant.La serra de vogir permet fer tant talls rectes com corbats en peces fines.1. Primer sha descollir la fulla adequada: plana o rodona.2. Es colloca la fulla a la serra subjectant-la b mitjanant unes femellesdorelles que leina t als extrems de larc.3. Es marca a la fusta per on es vol fer el tall amb un llapis i un escaire, unregle de fuster, etc.4. Se subjecta la pea amb fermesa a una taula o a un banc de treball fentservir un serjant.5. Es fa el tall movent la fulla en sentit vertical i perpendicular a la pea.A causa de la fricci la fulla sescalfa. Per evitar que es trenqui hem danarparant cada cert temps.La llimadaLa llimada s una tcnica que sutilitza per ajustar o per acabar el tall duna pea defusta. s un pas previ a lacabat de la pea.Per llimar es fan servir dos tipus deines: les raspes i les limes.Les raspes sutilitzen per rebaixar o allisar la fusta. Tenen lesdents grans.Les llimes sutilitzen per acabar les peces un cap rebaixades.Tenen les dents ms petites.Igual que quan se serra, per rebaixar o llimar sha de subjectar b lapea.SEGURETATPrecaucions quan es talla la fustaEn aquest tipus doperacions es tan servir eines que tallen. Per aix cal extremar lesmesures de seguretat.No posis les mans a prop del punt de tall.Evita bufar els reganyols (encenalls) despresos ja que podries fer mal als ulls dalgque estigui just davant teu.Per apartar els reganyols, pots inclinar una mica la fusta o donar-hi copets.Fes servir leina o la maquina adequada. 1
  2. 2. Tecnologia 2n ESO Avell CapFes servir ulleres de protecci quan calgui. Per exemple, quan utilitzis el trepant.Les tcniques duniClavament i cargolamentEl clavament s la tcnica ms utilitzada per unir dues peces defusta. Per aplicar-la necessitem un martell i claus, que poden variarde longitud, de mida, de tipus de cabota, etc.El cargolament s una tcnica semblant al clavament per tlavantatge que les unions es poden desmuntar, s a dir, que espoden separar les peces fcilment desprs dhaver-les unit.Per cargolar sutilitzen tornavisos i cargols, que, com els claus, varien de longitud, demida, de tipus de cabota, etc.Hi ha bsicament dos tipus de cargols: amb cabota normal i amb cabota destrella. Per acadascun sha de fer servir un tipus diferent de tornavs.Per clavar o cargolar:1. En primer lloc sha descollir el clau o el cargol adequat: tenint en compte la longitud,la mida, el tipus de cabota, etc.2. Desprs es colloquen els claus o els cargols perpendiculars a lasuperfcie.3. Suneix la post ms fina a la ms gruixuda.Lacoblament i lencoladaEls acoblaments permeten unir dues peces de fusta duna manerasegura i duradora. Normalment, els acoblaments es combinen ambaltres tcniques per assegurar-ne la uni (susen tamb cola, claus ocargols). Per encolar dues peces de fusta sacostuma a fer servircola blancaSEGURETATPrecaucions a lhora de clavar o cargolarProcura no picar-te la ma que subjecta el clau el cargol.Fes servir el tipus de tornavs que sadeqi a la cabota del cargol.No posis les mans en la direcci en que actua el martell el cargol; aixno et fars mal si leina rellisca.Tcniques dacabatEl polimentPer fer llisa una superfcie de fusta shi passa paper de vidre, quepot ser ms o menys fi amb lobjectiu de proporcionar acabatsdiferents.Es pot comenar amb un paper de vidre de gra gruixut i continuaramb un de ms fi.Sha de fer lliscar el paper de vidre en la direcci de la veta de lafusta, i fer servir un tros de fusta o de suro com a suport del paperde vidre.La pintada i lenvernissament2
  3. 3. Tecnologia 2n ESOAvell CapPer millorar laparena de la fusta es pot pintar o envernissar. En tots dos casosprviament cal polir la fusta, i es fan servir brotxes, pinzells, corrons, etc., segons lescaracterstiques de la superfcie. Al mercat hi ha diversos tipus de vernissos, debrillantor diferent, i tamb diversos tipus de pintures.Com ja hem dit, per acabar una pea de fusta, abansdenvernissar-la o de pintar-la cal passar-hi el paper de vidre.1. En primer lloc sha de polir la superfcie amb el paper de vidreper eliminar-ne les irregularitats.2. Desprs shi aplica una capa de tapaporus, una substncia quemodifica la textura del material.3. Quan el tapaporus esta sec, es torna a polir la pea. Daquestamanera, la superfcie esdev encara ms uniforme.4. Finalment shi aplica una capa o ms de verns de pintura;cal anar amb compte que no quedin gotes relliscant per la fusta.Per evitar-ho s bo situar la pea sobre una superfcie plana.Neteja els estris quan acabis la feina.SEGURETATPrecaucions durant lacabatEl verns i les pintures que sutilitzen en lacabat de la fusta sn productes txics. Unasimple inhalaci continuada pot produir alteracions en lorganisme.No inhalis directament verns o pintura.Fes servir una mascareta per envernissar o pintar.Tapa els pots de verns o de pintura quan no els estiguis utilitzant. PROJECTEDivideix la construcci del faristol en unitats de treball.Fes el diagrama de programaci per a la construcci del faristol.Construeix el faristol dividint tota la construcci en les unitats de treball que creguisoportunes (es donen uns exemples).Unitat de treball 1: construcci del marc del faristolPer a la construcci del marc cal unir els quatre llistons segons les dimensions delcroquis. Les unions han d estar encolades, per, si cal, es poden reforar amb puntespetites.Unitat de treball 2: construcci i muntatge del suport dels llibresPer a la construcci del suport ca1 unir dos llistons i posteriorment unir-los amb la basemitjanant una uni encoberta. Les unions han destar encolades per, si cal, tamb espoden reforar puntes petites.Unitat de treball 3: construcci de la basePer construir la base cal fer un encaix de mitja mossa en forma de T. Tamb sha defer un encaixonat per poder graduar la inclinaci del faristol.Unitat de treball 4: uni de la base amb el marcPer unir la base amb el marc cal enginyar una frontissa, ja que ha de ser una uni mbilper poder plegar faristol. Aquesta frontissa es fa amb dues puntes ms llargues i dostrossos de fusta que sobrin dels llistons.Unitat de treball 5: construcci del regulador de laltura 3
  4. 4. Tecnologia 2n ESO Avell CapCal tallar un llist quadrat i fer una frontissa amb xapa metllica i cargols per unir-la ala part interior del quadre.Unitat de treball 6: acabatsFinalment, noms queda polir i envernissar tot el faristol.Linforme tecnolgicLa informaci que es va recollint abans, durant i desprs de la construcci de lobjectesha de presentar duna manera clara i ordenada en un informe tecnolgic.Aquest document consta de diferents parts, que es podrien resumir en les segents:ObjectiusDescriu el problema que cal resoldre o lexperincia que es vol analitzar, les diversessolucions que shan proposat i una justificaci de lelecci final.Materials un inventari de les eines i dels materials necessaris per construir lobjecte o per dur aterme la prctica. Pot inclouren una valoraci econmica, s a dir, el pressupost.Mtode i incidnciesDescriu el procediment seguit en la construcci de lobjecte o en lassaig escollit,justificant les decisions que shan pres en cada pas. Sha dacompanyar dels dibuixosdescriptius necessaris per a la comprensi de tot el procs.Quan sorgeixen problemes imprevistos, cal descriurels i explicar com shan solucionat.Anlisi del resultat i manteniment de lobjecteEn aquest apartat cal analitzar si lobjecte compleix la seva funci i resol correctamentel problema plantejat o si lassaig ha complert les expectatives.s una revisi general de tot el procs. Sha dindicar quins elements ens han desviat delnostre objectiu o com es podria millorar: que caldria canviar si hagussim de comenarde nou.Tamb sha de parlar dels problemes de manteniment de lobjecte: quina vida til t, lescauses del deteriorament, com sen pot millorar la conservaci, com el construirem denou per esmenar aquests problemes, etc. Linforme tecnolgic sempre acaba fent unaautocrtica, i esperona per millorar lobjecte en el futur .Les possibilitats de millora continuada generen un cicle que no sacaba mai.4