Realitat juvenil a Catalunya

CURS DE FORMACIÓ BÀSICA PER A PROFESSIONALS DE JOVENTUT

Observatori Català de la Joventut

Roger Soler i Martí

rsolerm@gencat.cat

CONDICIÓ JUVENIL

Joventut en la sociologia

Perspectiva empirista o juvenilistaGrup social autònom i homogeniTemes: oci, cultura, estils de vidaPrimeres enquestes de joventut des dels anys 70Polítiques afirmatives

Crítica nominalista Construcció social del concepte

Categoria sociològica empírica

Perspectiva transicional Etapa de transició a la vida adulta.

Adquisició responsabilitats / Ruptura dependencies. Temes nuclears: educació, treball, habitatge, condicions socialsGRET (des dels 80)

Concepció biogràficaContext: condició / situació juvenil

Dialèctica: individu/medi social/problema transició

Transició educativa

Transició laboral

Transició residencial

Transició familiarTransició ciutadana

INFANTESA JOVENTUT ADULTESA VELLESA

Per

spec

tiva

bio

grà

fica

“els

indi

vidu

s so

m c

om e

ls o

celle

ts”

...

Societat en canviPost-modernitat...o más allá...

EM

AN

CIP

AC

IÓ

Creixement econòmic- canvi productiu

Emancipació de la dona

Universalització educació

Revolució tecnològica Globalització

Liberalització

Crisi Estat-Nació

Complexitat:

• Allargament

• Reversibilitat

• Diversificació

Les transicions

Diferents accents segons el moment històricPerspectiva funcionalista 70’s centrat en transicións escola-treball90’s-00’s importància de l’emancipació residencial

Temps de resolució (Casal, 2000)

Dimensions emancipació (Galland, 1999)“Eix públic” Dimensió econòmica (transició educativa i laboral)“Eix privat” Dimensió residencial (transició domiciliar i familiar)___Dimensió ciutadana___

CONDICIÓ JUVENIL

Emancipació residencial

Domicili família de origen Habitatge propi (o compartit)

Emancipació econòmica

Ingressos aliens Dependent Dependent econòmic

Ingressos propis Dependent residencial

Emancipat (semidependent econòmic)

Emancipat (totalment autònom)

Emancipació: dimensions i categoriesUna aproximació empírica

CONDICIÓ JUVENIL

Gráfico 1.5- Categorías de emancipación según edad (%)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29

Dependiente

Dependienteresidencial

Dependienteeconómico

Emancipado(semidependienteeconómico)Emancipado(autónomo)

Fuente: Estudio 2631 (2006), CIS. Elaboración propia.

Evolució de les dependències

CONDICIÓ JUVENIL

Situació de la joventut a Catalunya

APUNT DEMOGRÀFIC

JOVES

Envelliment de la població

Post-baby boom

Immigració

• ▼pes demogràfic relatiu (política i polítiques)

• Joves adults

• perspectives de recuperació?

• Diversificació

-500000 -400000 -300000 -200000 -100000 0 100000 200000 300000 400000

0 a 45 a 9

10 a 1415 a 1920 a 2425 a 2930 a 3435 a 3940 a 4445 a 4950 a 5455 a 5960 a 6465 a 6970 a 7475 a 7980 a 84

85 i

Homes Dones

APUNT DEMOGRÀFIC

Evolució de la població jove (15-29) segons lloc de naixement. Catalunya, 1986-2007

0

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

1400000

1600000

1986 1991 1996 2001 2007

Nascuts a l'estranger

Nascuts resta de l'Estat

Nascuts a Catalunya

Font: Cens i Padró continu de població. IDESCAT, 1986-2007

APUNT DEMOGRÀFIC

EDUCACIÓImportancia Educació (Linealitat-?-)

Transició educativa Transició laboral Emancipació econòmica …

Expansió del sistema educatiu

•Major nivell educatiu•Prolongació època estudiant

oAugmenta la dependènciaoRetard entrada al mercat laboral

Les pífies del sistema a Catalunya•Abandonament prematur dels estudis•Fracàs escolar•Sobrequalificació

La trampa del sistema: Reproducció de les desigualtats

El projecte de la modernitat:

. Igualtat d’oportunitats

. Formació- mobilitat social

. Societat il·lustrada

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

19

87

19

88

19

89

19

90

19

91

19

92

19

93

19

94

19

95

19

96

19

97

19

98

19

99

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

De 16 a 19

De 20 a 24

De 25 a 29

Hombre

Mujer

Fuente: EPA. Datos del primer trimestre (salvo 1987, segundo trimestre). Elaboración propia

Tasa de escolarización por grupos de edad y sexo (1987-2004) (%)

Perspectiva longitudinal

EDUCACIÓ

Reproducció intergeneracional

EDUCACIÓ

Po

sic

ió d

els

jov

es

en

e

l mer

cat

lab

ora

l

Reproducció de les desigualtats

Vulnerabilització de la condició juvenilEfecte edat, generació o període?

Model educatiuEstructura del sistema

de benestar Des-regulació del mercat de treball

Característiques del MdT juvenil:• Exclusió• Precarietat•Sobrequalificació

Habitatge

Oci

Participació

Família

...

TREBALL

EMANCIPACIÓ RESIDENCIAL

HABITATGE

Sistema econòmicFlexibilitat

Mercat laboralCicle econòmic

Sistema residencialRigidesa• Estructura del mercat• Preu de l’habitatge

Productes financers

Estratègies d’ajuda familiar

Polítiques públiques

Estratègies d’accés a l’habitatge

Molt a dir i fer!

Factors d’encariment de l’habitatge:

•Cicle econòmic de bonança

•Augment de la demanda: El baby boom s’emancipa

•Facilitats pel finançament

•Augment costos d’adquisició del sòl

•L’habitatge com un mercat d’inversió / especulació

HABITATGE

FAMÍLIA

Canvis estructurals

• Emancipació dona

• Allargament transicions

• Vulnerabilitat

Canvis culturals

• Individualització

• Secularització

• Postmaterialisme

• Canvi codis morals

TR

AN

SF

OR

MA

CIO

NS

EN

EL

S M

OD

EL

S F

AM

ILIA

RS

• Pèrdua de centralitat

• Retard

• Diversificació

• Flexibilització

Component generacional

Gráfico 4.9- Evolución edad media al matrimonio según sexo y evolución tasa de nupcialidad (%) 1975-2006

20

22

24

26

28

30

32

34

1975 1978 1981 1984 1987 1990 1993 1996 1999 2002 2005

Ed

ad

ma

trim

on

io

3

3,5

4

4,5

5

5,5

6

6,5

7

7,5

8

Ta

sa

nu

pc

iali

da

d

Edad Matr Varones

Edad Matr Mujeres

Tasa Nupcialidad

Fuente: Movimiento Natural de Población 1975-2006. Elaboración propia.

FAMILIA

PARTICIPACIÓ I CIUTADANIA

Recursos (socials,

cognitius,...)

ActitudsEstructures de

mobilitzacióPARTICIPACIÓ

Puc?

Vull?

Algú m’ho demana?

Societat post industrial

Canvis transicions

Postmodernitat

Postmaterialisme

Globalització

Part. Ciutadana

NTIC

Singularitat• Procés de subjectivació davant les institucions

• Adquisició de competències cíviques• Adquisició de rols comunitaris

Canvi• + directe• - institucional• per issues• - estable

EDAT GENERACIÓ

Joventut i crisiEls efectes de la crisi sobre la realitat juvenil

--------- CRISI ----------

Mercat de treballDestrucció d’ocupacióModeració salarial

Mercat de l’habitatgeAturada de ventesCongelació de les promocionsEstabilització preusTancada d’aixeta de finançament

Efectes sobre immigració, educació, emancipació, transicions familiars, ...

dades

JOVES I CRISI

Po

sic

ió d

els

jov

es

en

e

l mer

cat

lab

ora

l

Reproducció de les desigualtats

Vulnerabilitat de la condició juvenilEfecte edat, generació o període (Salvadó i Serracant, 2003)

Model educatiuEstructura del sistema

de benestar Des-regulació del mercat de treball

Característiques del MdT juvenil:• Exclusió• Precarietat• Sobrequalificació

Habitatge

Oci

Participació

Família

...

JOVES I CRISI - treball

EMANCIPACIÓ RESIDENCIAL

Sistema econòmicFlexibilitat

Mercat laboralCicle econòmic

Sistema residencialRigidesa• Estructura del mercat• Preu de l’habitatge

Productes financers

Estratègies d’ajuda familiar

Polítiques públiques

Estratègies d’accés a l’habitatge

Molt a dir i fer!

JOVES I CRISI

Què hi ha darrera?Canvis, desigualtats i model de benestar en

les transicions juvenils a Catalunya

Conclusions de

l’Enquesta a la joventut de Catalunya 2007

TIPOLOGIA DE TRAJECTÒRIES DE TRANSICIÓ (I)

Transició educativa Transició domiciliar

Nivell d'instrucció Edat d'emancipació

Modalitat de centre educatiu Estat de l'habitatge

Valoració dels estudisRègim de tinença de

l'habitatge

Transició laboral Transició familiar

Edat d’ocupació Vida en parella

Anys d’ocupació Paternitat

Temporalitat Estat civil

Atur

Trajectòria professional

Dificultats per arribar a fi de mes

30-34 anys

Emancipació preuniversitària

11,2%

Universitàries precàries

2,9%

Lineals universitàries

23,9%

Lineals mitjanes22,2%

No-emancipació17,3%

Obreres amb ruptura familiar

5,7%

Obreres16,9%

TIPOLOGIA (II)

CANVIS EN LES TRAJECTÒRIES JUVENILS (I)

Allargament

• Context d’emancipació tardana a l’Europa meridional.

• Comportament diferenciat segons la transició. 3/1.

• Ritmes diferents segons el tipus de trajectòria.

El límit de les polítiques de joventut i la perspectiva del cicle de vida.

Diversificació

• Tipologia: 7 tipus de trajectòries. Joventut plural.

• Educació: transició clau que marca els camins i ritmes posteriors. 3/1/2.

• Diversificació clara en les transicions residencials i familiars. No emancipats i ruptura familiar.

Adaptació de les polítiques de joventut als diferents perfils i necessitats.

Rellevància del model educatiu

CANVIS EN LES TRAJECTÒRIES JUVENILS (II)

Valoració: ambigua

Reversibilitat i trencament de la linealitat

CANVIS EN LES TRAJECTÒRIES JUVENILS (III)

EL PES DE L’ESTRUCTURA SOCIAL (I)

Origen social (família d’origen)

• Influeix molt clarament en la tipologia de trajectòries.

• Un impacte transversal. Participació, oci, risc, ús serveis públics.

• Mecanisme bàsic: a través del nivell d’estudis.

Gènere

• La major inversió formativa de les noies no s’aprecia (encara). • Un impacte transversal i ambigu. Emancipació, autonomia, risc.

• Les noies porten el canvi? Preun., univ. prec. i ruptura.

ANÀLISI TRANSVERSAL

Territori

• El territori condiciona la trajectòria (de forma ambivalent).

Educació i professió qualificada / precarietat, atur i emancipació.

EL RÈGIM DEL BENESTAR JUVENIL (I)

Estat

FamíliaMercat

transicions

Mercat

• Mercat de treball:

- Vulnerabilització de la condició juvenil.- Reproductor de les desigualtats.

• Mercat de l’habitatge: pals a les rodes per a l’emancipació residencial.

• Provisió de serveis: ínfima.

EL RÈGIM DEL BENESTAR JUVENIL (II)

Família

• Paper alhora protagonista i subsidiari.

• Suport econòmic, residencial i funcional.

• Estratègies de suport segons trajectòria:

- Acumulació de capital. - Allargament estudis.

EL RÈGIM DEL BENESTAR JUVENIL (III)

Estat

• Poc pes i incidència de les polítiques públiques dirigides a les transicions

• Utilització diferenciada dels serveis públics paper poc destacat en la modificació de trajectòries.

Serveis d’orientació, cultura i formació

-0,3

-0,2

-0,1

0

0,1

0,2

0,3

1 2 3 4 5 6 7

Programes internacionals i d’assessorament

-0,4

-0,2

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1 2 3 4 5 6 7

EL RÈGIM DEL BENESTAR JUVENIL (IV)

Prestacions assistencials

-0,5

0

0,5

1

1,5

1 2 3 4 5 6 7

Serveis familiars universals i de cultura

-0,6

-0,4

-0,2

0

0,2

0,4

1 2 3 4 5 6 7

Prestacions laborals i familiars

-0,3

-0,2

-0,1

0

0,1

0,2

1 2 3 4 5 6 7

EL RÈGIM DEL BENESTAR JUVENIL (V)

La hipòtesi de la reproducció de les desigualtats socials

EL RÈGIM DEL BENESTAR JUVENIL (VI)

Estat

FamíliaMercat

transicions

Hem vist:

• Complexitat transicions

• Impacte crisi

• Vulnerabilitat de la condició juvenil

• Consolidació eixos de desigualtat

• Protagonisme família ≠ emancipació

• Reproducció de les desigualtats

Joventut com a etapa de construcció de la vida adulta

Oportunitat de mobilitat social

Polítiques públiques

UNA DARRERA REFLEXIÓ

Any/període Govern Principals reformes del mercat de treball (amb especial èmfasi en els joves)

1977 UCD Primera autorització, molt restrictiva, de la contractació temporal (Pactes de la Moncloa)

1980 UCD Introducció dels contractes en pràctiques i de formació (Estatut dels Treballadors)

1984-1986 PSOEImpuls de la contractació temporal (creació del contracte temporal de foment de l’ocupació i dels contractes formatius).

1994 PSOESupressió del contracte temporal de foment de l’ocupació i substitució dels contractes formatius pel contracte d’aprenentatge; reforç de la negociació col·lectiva i impuls als contractes a temps parcial.

1997PPCanvi tendència

Reforç del principi de causalitat en la contractació temporal; creació del contracte indefinit pel foment de l’ocupació estable (el qual rebaixa del cost de l’acomiadament). “Contractació indefinida inestable”

2001 PPAugment dels costos de la contractació temporal; disminució dels costos d’acomiadament pel col·lectiu de 16 a 30 anys.

2006 PSOE

Bonificacions a la conversió de contractes temporals en indefinits; pas automàtic a fix sota determinades circumstàncies (24 mesos sobre 30 de cont. temp.); regulació més estricta cessió de mà d’obra (si subcontractació no implica valor afegit, cessió il·legal).

2010 PSOE

Augmenta la flexibilitat per a les empreses i la inseguretat pels treballadors. Facilitant l’acomiadament (procedència, abaratiment...) dels contractes fixes o les reduccions forçades de jornada. Penalitza contractes temporals en favor de indefinits “inestables”. Rebaixa poder a la negociació col·lectiva.