Mòdul 9. L'administració educativa. Nivells i competències

Embed Size (px)

Citation preview

MDUL 9L'ADMINISTRACI EDUCATIVA:NIVELLS I COMPETNCIES

Curs 2016/2017 6ena edici Josep Bargall Valls



mdul 9 curs 2016-2017

NIVELLS COMPETENCIALS EN EDUCACI

(sntesi)


mdul 9 curs 2016-2017

Institucions europees:

- Uni Europea: competncies de suport en mobilitat i cooperaci- OCDE: avaluaci unificada del sistema

Estat espanyol:

- competncies exclusives en normativa bsica i titulacions conseqents

Generalitat de Catalunya:

- autoritat educativa de Catalunya - competncies exclusives en planificaci, gesti i desenvolupament normatiu

Ens locals:

- competncies delegades en cogesti i executives en ensenyaments no obligatoris


mdul 9 curs 2016-2017

marc constitucional

competncies exclusives: aquelles de les quals una Comunitat Autnoma o l'Estat en tenen tant la funci normativa com l'executiva

competncies compartides: aquelles de les quals l'Estat en conserva la funci normativa, per la funci executiva correspon a la Comunitat Autnoma

competncies concurrents: aquelles de les quals l'Estat en marca les bases, per el desplegament legislatiu i l'executiu depenen de la Comunitat Autnoma

competncies indistintes: l'Estat i la Comunitat Autnoma poden actuar sobre la matria de forma indistinta.



mdul 9 curs 2016-2017

a ms:

competncies delegades: l'Estat pot delegar la funci executiva de competncies mitjanant lleis marc o orgniques / la Comunitat Autnoma pot delegar la gesti de competncies en ens locals, que els esdevenen prpies

competncies executives: la Comunitat Autnoma competncies executives, en les quals la Generalitat es limita a executar la legislaci estatal, i pot dictar reglaments dexecuci de la normativa estatal


mdul 9 curs 2016-2017

Constitucin Espaola (1978)

Defineix l'educaci com un dret i una competncia compartida entre l'Estat i les Comunitats Autnomes

Ley Orgnica de educacin (2006) / Ley Orgnica para la mejora de la calidad educativa (2013)

Situen el nivell competencial en matria educativa i desenvolupen les competncies exclusives de l'Estat

Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)

Defineix l'educaci com a competncia exclusiva de la Generalitat en alguns aspectes i compartida amb l'Estat en d'altres

Llei d'educaci de Catalunya (2009)

Defineix la Generalitat com a autoritat educativa de Catalunya. Ordena i explicita cogestions i corresponsabilitats amb els ens locals i els qualifica d'autoritat educativa en determinats ensenyaments


mdul 9 curs 2016-2017

Constitucin Espaola (1978)

Ttol I. Dels drets i deures fonamentals. Captol Segon. Drets i llibertats Secci 1a. Dels drets fonamentals i de les llibertats pbliquesArticle 27:

1. Tothom t dret a leducaci. Es reconeix la llibertat densenyament. (...)5. Els poders pblics garanteixen el dret de tothom a leducaci, mitjanant una programaci general de lensenyament, amb la participaci efectiva de tots els sectors afectats i la creaci de centres docents.6. Es reconeix a les persones fsiques i jurdiques la llibertat de creaci de centres docents, dins el respecte als principis constitucionals. (...)

Ttol VIII. De l'organitzaci territorial de l'EstatCaptol Tercer. De les Comunitats AutnomesArticle 149:

1. LEstat t competncia exclusiva sobre les matries segents (...):30a. Regulaci de les condicions dobtenci, expedici i homologaci de ttols acadmics i professionals, i normes bsiques per al desenvolupament de larticle 27 de la Constituci, a fi de garantir el compliment de les obligacions dels poders pblics en aquesta matria.



mdul 9 curs 2016-2017

Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)

Ttol IV. De les competnciesCaptol II. Matries de les competnciesArticle 131. Educaci

2. Correspon a la Generalitat, en matria d'ensenyament no universitari (...) la competncia exclusiva que inclou:a) La regulaci dels rgans de participaci () en la programaci de l'ensenyament (...).b) La determinaci dels continguts educatius del primer cicle de l'educaci infantil i la regulaci dels centres (...).c) La creaci, el desenvolupament organitzatiu i el rgim dels centres pblics.d) La inspecci, l'avaluaci interna del sistema educatiu, la innovaci, la recerca i l'experimentaci educatives i tamb el garantiment de la qualitat del sistema educatiu.e) El rgim de foment de l'estudi, de beques i d'ajuts amb fons propis.f) La formaci permanent i el perfeccionament del personal docent (...).g) Els serveis educatius i les activitats extraescolars complementries (...).h) Els aspectes organitzatius dels ensenyaments en rgim no presencial (...).



mdul 9 curs 2016-2017

3. () correspon a la Generalitat () la competncia compartida (...):a) La programaci de l'ensenyament (...) i l'avaluaci general del sistema educatiu.b) L'ordenaci del sector de l'ensenyament i de l'activitat docent i educativa.c) L'establiment dels plans d'estudi corresponents, incloent-hi l'ordenaci curricular.d) El rgim de foment de l'estudi, de beques i d'ajuts estatals.e) L'accs a l'educaci i l'establiment i la regulaci dels criteris d'admissi i escolaritzaci de l'alumnat als centres docents.f) El rgim de sosteniment amb fons pblics dels ensenyaments del sistema educatiu i dels centres que els imparteixen.g) Els requisits i les condicions dels centres docents i educatius.h) L'organitzaci dels centres pblics i dels privats sostinguts amb fons pblics.i) La participaci de la comunitat educativa en el control i la gesti (...).j) L'adquisici i la prdua de la condici de funcionari o funcionria docent de l'administraci educativa, el desenvolupament dels seus drets i deures bsics, i tamb la poltica de personal al servei de l'administraci educativa.

4. Correspon a la Generalitat, en matria d'ensenyament no universitari, la competncia executiva sobre l'expedici i l'homologaci dels ttols acadmics i professionals estatals.


mdul 9 curs 2016-2017

Els ens locals, administraci educativa


mdul 9 curs 2016-2017

Al segle XX, en la tradici de la Catalunya noucentista -i per l'evident desatenci de l'Estat-, el mn municipal -especialment a les ciutats i a l'entorn urb- va construir una xarxa educativa eficient i slida, coadjuvada per la Mancomunitat, primer, i la Generalitat republicana, desprs -en els breus perodes en qu el pas compt amb institucions prpes.

El franquisme clausur alguns d'aquests centres, n'incaut fora i en deix sobreviure, encara, d'altres, de manera que, en el moment de la paulatina recuperaci de l'autogovern de finals de la dcada dels 70, Ajuntaments i Diputacions mantenien una certa oferta educativa que, en cap cas, no era reconeguda competencialment.


mdul 9 curs 2016-2017

En el marc constitucional i estatutari que s'ha teixit posteriorment, l'educaci ha esdevingut matria de competncia compartida entre l'Estat i la Generalitat.

El mn local ha mantingut la titularitat d'escassos centres de rgim general, per n'ha creat un nombre considerable d'ensenyament no obligatori i de rgim especial -llars d'infants i, tamb, escoles de msica i d'adults.

Si el mn local era, tradicionalment, un cooperant de l'administraci educativa -aportant solars, fent-se crrec de manteniments, gestionant serveis com el transport o el menjador...-, en la darrera dcada s'han donat passos efectius en la subsidarietat, la cogesti i la responsabilitat compartida entre la Generalitat i els Ajuntaments i Consells Comarcals.

Aix, els Ajuntaments -principalment- han passat de ser una mera central de serveis educatius o paraeducatius ha protagonitzar-ne un -cert- lideratge.


mdul 9 curs 2016-2017

Per b que les diverses modificacions de la Llei de Rgim Local havien anat obrint cam, la compartici efectiva de competncies educatives don un clar pas endavant a inicis del 2004 amb la creaci de les primeres Oficines Municipals d'Escolaritzaci -en les quals els Ajuntaments hi tenien un pes efectiu i especialment visible, amb la delegaci de gesti d'aspectes relacionats amb la matriculaci.

El mateix 2004, l'aprovaci de la Llei de creaci de llars d'infants de qualitat -a partir d'una Iniciativa Legislativa Popular promoguda el 2002 pel Marc Unitari de la Comunitat Educativa- signific, tamb, el reconeixement que la xarxa de titularitat pblica era formada per les llars de la Generalitat -molt poques- i les dels Ajuntaments -moltes ms-, encetant una futura assumpci de competncies municipals en aquesta etapa educativa, procs que es va consolidar amb el Decret 282/2006 de regulaci del primer cicle de l'educaci infantil i els requisits dels centres.


mdul 9 curs 2016-2017

El Pacte Nacional per a l'Educaci, el 2006, ja parlava de corresponsabilitat dels Ajuntament en matria educativa i encetava el cam que, amb l'Estatut, el mateix 2006, i la Llei d'educaci de Catalunya, el 2009, atorgava al mn local la categoritzaci d'autoritat educativa per a determinats ensenyaments i serveis.

Avui, els Ajuntaments -a ms de les seves funcions histriques en la creaci i manteniment de centres- participen en aspectes territorials i socials de la programaci de la poltica educativa, assumeixen majoritriament la xarxa pblica de la primera etapa de l'educaci infantil (0-3), dels ensenyaments artstics i de les escoles d'adults -amb aportacions econmiques conveniades amb la Generalitat-, aix com serveis educatius com els plans d'entorn o els de transici escola-treball. Els Consells Comarcals, finalment, mantenen l'assumpci delegada en la gesti del transport i els menjadors escolars.

I aix en una poca de restriccions pressupostries, que han obert un debat sobre la flexibilitzaci de l'oferta municipal en matria educativa, sempre tenint en compte que l'educatiu s un servei pblic que ha de ser de qualitat i t una funci social a la vegada que formativa.


mdul 9 curs 2016-2017

PACTE NACIONALPER A L'EDUCACI

(2006)


mdul 9 curs 2016-2017

Signat el 20 de mar de 2006 com a base per a l'elaboraci d'una futura llei catalana d'educaci

Introdueix el concepte de corresponsabilitat competencial, proposa una distribuci competencial i formula acords i aporta mesures per a la seva concreci

Pacte Nacional per a l'Educaci. Captol IV. Corresponsabilitat dels ajuntaments amb l'educaci

(...) es proposa un procs que rep el nom de corresponsabilitat competencial, que es fonamenta en el principi de subsidarietat, que expressa la voluntat d'acostar al mxim als ciutadans i ciutadanes la capacitat real d'aplicar les poltiques pbliques, en aquest cas l'educaci. ()

La proposta (...) es planteja com un primer pas d'un procs de perspectives ms mplies al llarg dels temps. El dia a dia de la seva aplicaci anir orientant les possibilitats futures de noves formes de distribuci del pes d'aquesta responsabilitat competencial.


mdul 9 curs 2016-2017

Acords relatius a la corresponsabilitat dels Ajuntaments amb l'educaci

1. Cogesti i participaci municipal en els ensenyaments de rgim generala) planificaci general: impuls i coordinaci de les Taules de planificacib) escolaritzaci de l'alumnat de rgim general i obligatori (3-16): impuls i ampliaci de les Oficines Municipals d'Escolaritzacic) creaci, construcci i manteniment dels centres pblics: amb diversificaci competencial, en especial l'aportaci de solars i el manteniment dels centres de propietat demaniald) elaboraci dels Programes de Transici Escola-Treball: desplegament municipal


mdul 9 curs 2016-2017

2. Competncies municipals sobre ensenyaments no obligatoris

El Departament es compromet a transferir i/o delegar als ajuntaments competncies educatives en:

a) primer cicle d'educaci infantil (0-3)

b) ensenyaments artstics (msica, dansa i arts plstiques)

c) educaci de persones adultes

d) estratgies per incrementar l'escolaritzaci postobligatria


mdul 9 curs 2016-2017

3. Corresponsabilitat davant les necessitats educatives (amb participaci activa municipal)

a) programes preventius del fracs escolar: Plans Educatius d'Entorn

b) cooperaci i coordinaci dels programes i serveis a la poblaci escolar: obertura progressiva dels centres fora de l'horari escolar, amb una normativa especfica


mdul 9 curs 2016-2017

Mesures concretes de corresponsabilitat dels Ajuntaments amb l'educaci que inclou (amb comproms pressupostari):

Impuls i ampliaci Oficines Municipals d'Educaci i taules de planificaci. Import destinat: 4.177.683,19

Foment de Programes de Transici Escola-Treball. Imp.: 15.046.690,83

Impuls dels Plans Educatius d'Entorn. Imp.: 36.005.908,2

Convenis per a l'obertura dels centres a l'inici de setembre i finals de juny. Imp.: 11.367.255,19

Convenis per a activitats extraescolars. Imp.: 5.004.949,71

Actualitzaci per compensaci del diferencial de l'IPC. Imp.: 2.500.000


mdul 9 curs 2016-2017

ESTATUT D'AUTONOMIADE CATALUNYA

(2006)


mdul 9 curs 2016-2017

Aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005Aprovat amb modificacions per les Cortes Generales el 30 de mar de 2006Ratificat en referndum pel poble de Catalunya el 18 de juny de 2006Modificat pel Tribunal Constitucional el 28 de juny de 2010

Defineix l'educaci com a - competncia exclusiva de la Generalitat en alguns aspectes - compartida amb l'Estat en d'altres

Atorga als municipis competncies en matria educativa


mdul 9 curs 2016-2017

Ttol II. De les institucionsCaptol VI. El Govern local.Secci Primera. Organitzaci territorial local. Article 84. Competncies locals:

2. Els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competncies prpies sobre les matries segents, en els termes que determinin les lleis: ()

g. La planificaci, l'ordenaci i la gesti de l'educaci infantil i la participaci en el procs de matriculaci en els centres pblics i concertats del terme municipal, el manteniment i l'aprofitament, fora de l'horari escolar, dels centres pblics i el calendari escolar.


mdul 9 curs 2016-2017

Ttol IV. De les competnciesCaptol II. Matries de les competnciesArticle 131. Educaci

2. Correspon a la Generalitat, en matria d'ensenyament no universitari (...) la competncia exclusiva que inclou:

a) La regulaci dels rgans de participaci (...)en la programaci de l'ensenyament (...).b) La determinaci dels continguts educatius del primer cicle de l'educaci infantil i la regulaci dels centres (...), i tamb la definici de les plantilles del professorat (...).c) La creaci, el desenvolupament organitzatiu i el rgim dels centres pblics.d) La inspecci, l'avaluaci interna del sistema educatiu, la innovaci, la recerca i l'experimentaci educatives i tamb el garantiment de la qualitat del sistema educatiu.e) El rgim de foment de l'estudi, de beques i d'ajuts amb fons propis.f) La formaci permanent i el perfeccionament del personal docent (...).g) Els serveis educatius i les activitats extraescolars complementries (...).h) Els aspectes organitzatius dels ensenyaments en rgim no presencial (...).


mdul 9 curs 2016-2017

Ttol IV. De les competnciesCaptol II. Matries de les competnciesArticle 131. Educaci

3. () correspon a la Generalitat () d'acord amb el que disposa l'article 149.1.30 de la Constituci, la competncia compartida que inclou en tot cas:

a) La programaci de l'ensenyament (...) i l'avaluaci general del sistema educatiu.b) L'ordenaci del sector de l'ensenyament i de l'activitat docent i educativa.c) L'establiment dels plans d'estudi corresponents, incloent-hi l'ordenaci curricular.d) El rgim de foment de l'estudi, de beques i d'ajuts estatals.e) L'accs a l'educaci i l'establiment i la regulaci dels criteris d'admissi i escolaritzaci de l'alumnat als centres docents.f) El rgim de sosteniment amb fons pblics dels ensenyaments del sistema educatiu i dels centres que els imparteixen.g) Els requisits i les condicions dels centres docents i educatius.h) L'organitzaci dels centres pblics i dels privats sostinguts amb fons pblics.i) La participaci de la comunitat educativa en el control i la gesti dels centres (...).j) L'adquisici i la prdua de la condici de funcionari o funcionria docent de l'administraci educativa, el desenvolupament dels seus drets i deures bsics, i tamb la poltica de personal al servei de l'administraci educativa.


mdul 9 curs 2016-2017

Ttol IV. De les competnciesCaptol II. Matries de les competnciesArticle 131. Educaci

4. Correspon a la Generalitat, en matria d'ensenyament no universitari, la competncia executiva sobre l'expedici i l'homologaci dels ttols acadmics i professionals estatals.


mdul 9 curs 2016-2017

LLEI D'EDUCACIDE CATALUNYA

(2009)


mdul 9 curs 2016-2017

Aprovada pel Parlament de Catalunya l'1 de juliol de 2009

Desenvolupa les competncies de l'Estatut en matria educativa i segueix el mandat del Pacte Nacional per a l'Educaci

Defineix clarament que l'administraci educativa a Catalunya s la Generalitat

Aprofundeix els mecanismes de corresponsabilitat amb les administracions locals i preveu unitats de planificaci, com ara la zona educativa

Estableix les vies -convenis i consorcis- per fer efectiva aquesta corresponsabilitat

Consagra la condici d'administraci educativa dels ens locals en les competncies que els sn atribudes


mdul 9 curs 2016-2017

Ttol X. De l'administraci de l'educaciCaptol I. Disposicions generalsArticle 156. Administraci educativa

1. L'Administraci educativa s l'Administraci de la Generalitat i actua per mitj del Departament.

2. Els ens locals tenen la condici d'Administraci educativa en l'exercici de les competncies prpies, d'acord amb l'Estatut, i exerceixen tamb les competncies que els sn atribudes d'acord amb el que estableix aquesta Llei.


mdul 9 curs 2016-2017

Ttol X. De l'administraci de l'educaciCaptol II. Competncies en matria d'educaci de les diverses administracionsArticle 159. Competncies dels ens locals

Els municipis:- participen en el govern dels centres a travs dels Consells Escolars (159.1)- poden crear centres propis -a travs de convenis amb el Departament (159.2)- participen en les funcions que corresponen a la Generalitat (159.3) en:

a) determinaci de l'oferta educativa; b) procs d'admissi en els centres; c) coordinaci d'activitats extraescolars; d) programaci de la FP i la seva coordinaci amb l'entorn; e) vigilncia del compliment de l'escolaritzaci obligatria; f) aplicaci i coneixement dels resultats dels programes d'avaluaci;g) els programes dirigits a alumnes de famlies d'immigrants;h) els programes de collaboraci amb les AMPA:i) els programes de qualificaci professional inicial;k) el calendari escolar.


mdul 9 curs 2016-2017

Article 159. Competncies dels ens locals

Els municipis (continua):

- organitzen i gestionen els centres propis (159.3)

- gestionen l'admissi d'alumnes del primer cicle d'educaci infantil (id)

- cooperen amb la Generalitat en la creaci, construcci i manteniment dels centres pblics (id)

- garenteixen la coordinaci dels serveis socials amb els serveis educatius

- vetllen pel compliment de la llei i de la normativa educativa (id.)


mdul 9 curs 2016-2017

Article 159. Competncies dels ens locals

Els municipis (continua):

4. A petici dels ens locals, i d'acord amb la programaci educativa, es poden delegar competncies per a crear, organitzar i getsionar centres pblics que imparteixin el primer cicle d'educaci infantil, ensenyaments artstics o educaci d'adults.

5. Els consells comarcals poden assumir la gesti dels serveis de transport, dels serveis de menjador escolar i d'altres serveis escolars, d'acord amb el que s'estableixi per reglament.


mdul 9 curs 2016-2017

Ttol X. De l'administraci de l'educaciCaptol II. Competncies en matria d'educaci de les diverses administracions

Article 160. Rgim especial de la ciutat de BarcelonaEl Consorci d'Educaci de Barcelona, com a ens associatiu, gestiona les competncies que li atorga () la Carta municipal de Barcelona. (s a dir, la suma de competncies de la Generalitat i de l'Ajuntament, per cessi)

Article 161. Rgim especfic per a l'AranRemet a la llei reguladora del rgim especial de l'Aran i reconeix al Consell General d'Aran competncies en suport als municipis, participaci en activitats extraescolars, els serveis de transport i menjador escolar i ajut a l'escolaritzaci.


mdul 9 curs 2016-2017

Ttol X. De l'administraci de l'educaciCaptol V. El Consell Escolar de Catalunya i altres rgans de participaci

Article 172. Consells escolars territorialsDeterminats per reglament pel Departament

Article 173. Consells escolars municipalsEls municipis els poden constituir. Sn obligats per als Ajuntaments als quals se'ls ha delegat competncies d'acord amb l'article 159.4


mdul 9 curs 2016-2017

Ttol X. De l'administraci de l'educaciCaptol VI. Organitzaci territorial de l'Administraci educativa de la Generalitat

Article 175. rees territorialsL'administraci educativa s'estructura per rees territorials, que es corresponen amb els Serveis Territorials del Departament, ms el Consorci d'Educaci de Barcelona.

Article 176. Zones educativesSn unitats de programaci de l'oferta educativa i es delimiten atenent criteris d'escala, d'identitat i de demografia. Hi concorren els ens locals.


mdul 9 curs 2016-2017

FINANAMENTDELS SERVEIS EDUCATIUS MUNICIPALS


mdul 9 curs 2016-2017

Una de les qestions ms debatudes i controvertides a partir de l'assumpci de la gesti, la corresponsabilitat i les competncies en matria educativa per part dels ens locals s, sens dubte, el del finanament dels serveis que presten, especialment els estrictament docents -llars, escoles...-, tenint en compte que, en el marc estatutari, sn competncies de la Generalitat que han estat transferides o delegades als ens locals.

Quan es tracta simplement de la cessi conveniada de la gesti -com s el cas dels Consells Comarcals amb el transport i el menjador escolar-, la qesti s resol mitjanant el conveni en el qual, almenys formalment, la Generalitat traspassa una aportaci econmica corresponent a la totalitat del cost del servei.


mdul 9 curs 2016-2017

Ms controvertit ha estat -i s- el finanament dels ensenyaments no obligatoris i de rgim especial assumits municipalment. La prctica desenvolupada a partir de convenis especfics o dels acords de la Comissi Mixta havia estat la de definir un cost mitj del servei, del qual el Departament havia subvencionat un mdul fixe per plaa reconeguda.

Fins ara, l'acord era a teros -un ter assumit per l'Ajuntament, un ter per la Generalitat i un ter per l'alumne/famlia- i, a partir, de negociacions entre totes les institucions -mai finalitzades a plena satisfacci de tothom. Per altra banda, si b el mdul aplicat pel Departament era uniforme a tot Catalunya, la realitat dels costos s distinta a cada municipi -com tamb ho s la decisi final de quina part del cost total es carrega finalment a l'aportaci de l'alumne/famlia.

La reducci pressupostria del Departament, per, ha trencat aquests parmetres i, tot i que s'han anat plantejant noves propostes -amb la participaci de les Diputacions-, la situaci s d'evidents retallades -la qual cosa ha comportat augment de costos per als municipis i les famlies i el tancament d'alguns serveis, especialment llars.


mdul 9 curs 2016-2017

La Llei d'educaci de Catalunya va servir, tamb, per a marcar els principis rectors d'aquest finanament i per obrir el cam a la possibilitat d'altres acords.

Ttol XII. Del finanament del sistema educatiuCaptol II. Finanament dels ensenyamenys del Servei d'Educaci de CatalunyaArticle 198. Finanament del primer cicle d'educaci infantil

1. El Departament, d'acord amb el que estableix l'article 42, i en els termes que determini la programaci, ha d'establir una oferta de places per a infants de zero a tres anys.

2. Als efectes del que estableix l'article 56.5, i preferentment per a satisfer les necessitats d'escolaritzaci d'infants en entorns socioeconmics o culturals desfavorits i en zones rurals, d'acord amb la programaci i els requisits que s'hagin establert prviament, el Departament ha de subvencionar la creaci, la consolidaci i el sosteniment de places per a infants de zero a tres anys en llars d'infants de titularitat municipal.


mdul 9 curs 2016-2017

Article 200. Finanament de l'escolaritzaci obligatria i d'ensenyaments de rgim especial

2. El Departament, d'acord amb l'article 42, i en els termes que determini la programaci especfica, pot subvencionar ensenyaments de rgim especial.

Captol III. Finanament dels centres

Article 204. Finanament del sosteniment dels centres pblics2.Els convenis entre el Departament i els ens locals que estableixen finanament del funcionament de centres de titularitat municipal des dels pressupostos de la Generalitat han de prendre com a referent els criteris aplicats als centres anlegs de titularitat de la Generalitat.


mdul 9 curs 2016-2017

En aquest sentit, s especialment significatiu el que assenyala la Disposici Final Primera, perqu fixa jurdicament la prctica dels darrers anys, obre el cam a d'altres delegacions i apunta noves vies a explorar.

Disposicions finalsPrimera. Ens locals 1. El Govern ha de garantir els recursos suficients per a afrontar la prestaci dels serveis la titularitat dels quals delegui en els ens locals. Qualsevol atribuci de competncies nova, formalitzada per conveni entre el Departament i l'ens local corresponent, ha d'anar acompanyada de l'assignaci dels recursos suplementaris necessaris per a finanar-la correctament. Per a l'assignaci dels recursos s'ha de tenir en compte el finanament del cost total i efectiu dels serveis delegats, que s'ha de fixar d'acord amb les entitats municipalistes. L'assignaci de recursos ha d'sser una condici necessria perqu entri en vigor la delegaci de la competncia.


mdul 9 curs 2016-2017

2. El Departament ha d'habilitar les partides pressupostries, amb els recursos necessaris i suficients, que permetin finanar els compromisos adquirits en convenis amb els ens locals amb relaci al segon cicle d'educaci infantil, l'educaci obligatria, el batxillerat, els programes de qualificaci professional inicial, la formaci professional, l'educaci especial, els ensenyaments d'idiomes o esportius o altres que es puguin acordar per a millorar l'equitat i la qualitat del Servei d'Educaci de Catalunya.

3. Departament ha d'habilitar les partides pressupostries, amb els recursos necessaris, que permetin establir amb eficcia i eficincia convenis amb els ens locals per a la realitzaci de les activitats extraescolars i els plans i programes socioeducatius especfics.


mdul 9 curs 2015-2016

ESTAT DE LA QESTI

(2015)


mdul 9 curs 2015-2016

Entre la prpia tradici i les competncies que li ha atorgat la normativa, els ens locals de Catalunya han assumit:

les Oficines Municipals d'Escolaritzaci

personal de serveis i el manteniment de escoles pbliques d'infantil i primria

l'educaci infantil 0-3

els plans educatius d'entorn

els programes de transici escola-treball

els PQPI (Programes de Qualificaci Professional Inicial)

les escoles d'adults

les escoles de msica, dansa i art

iniciatives diverses de suport i refor als centres reglats i a l'alumnatPer a ms dades, consulteu l'informe Poltiques educatives locals de la Fundaci Bofill (2014)


mdul 9 curs 2015-2016

Segons dades extretes de documentaci de les entitats municipalistes, a setembre de 2011:

- 530 municipis tenien llars d'infants prpies (per no tots amb totes les places conveniades o autoritzades)- uns 150, escoles de msica, i 4, escoles de dansa conveniades- 17 (incloent-hi Diputacions), escoles d'art- 16 (id.), conservatoris- 10 (id.) mantenien escoles d'educaci especial, de primria, d'ESO i/o de Formaci Professional- 27 tenien centres municipals d'adults homologats i autoritzats (i, molts altres, centres no reconeguts)- uns 100 mantenien oficines municipals d'escolaritzaci- 95 havien conveniat plans educatius d'entorn- 27 havien participat en el pla pilot de zones educatives

Nota: a Catalunya hi ha 947 municipis (328 de menys de 500 habitants, 269 d'entre 500 i 2000, 141 entre 2000 i 5000, 88 entre 5000 i 10000, 98 entre 10000 i 50000, i 23 de ms de 50000). Podem suposar que tenen alguna oferta prpia la gran majoria dels de ms de 2000 habitants i un mnim d'un centenar llarg dels de menor poblaci. Una mica ms de la meitat dels municipis per un tant per cent molt alt de la poblaci total.


mdul 9 curs 2015-2016

Segons dades publicades a l'informe de la Fundaci Bofill (2014), dels municipis entre 10.000 i 20.000 habitants:

- el 61,4% planifiquen en educaci- el 93,2% desenvolupen actuacions educatives en horari lectiu- el 86,4% desenvolupen actuacions educatives fora de l'horari lectiu- el 50% desenvolupen projectes a les escoles per a la millora de l'xit escolar- el 68,2% tenen programes de vinculaci de l'escola al territori- el 36,4% desenvolupen PQPIs- el 59,1% tenen programes de transici escola-treball- el 65,9% fan formaci ocupacional- el 90% mantenen centres de formaci d'adults- el 88,6% sostenen escoles de msica i dansa

entre moltes d'altres actuacions (amb majoria de finanament municipal)


mdul 9 curs 2016-2017

I tot aix, en una constant progressi -frenada els darrers anys. Aix, el curs 2006-2007, les llars d'infants municipals acollien 29.036 alumnes. El curs 2010-2011, 50.093.

El curs 2010-2011, els municipis conveniats havien de rebre 1.800 per plaa de llar d'infants -a excepci de 300 places que rebien 1.100. Aquesta xifra correspondria al mdul tipus d'un ter del cost mitj. La proposta del Departament per al curs 2011-2012 fou, inicialment, de 1.300, amb una contraproposta -en el si de la Comissi Mixta- de 1.600.

A les escoles de msica (3.300 alumnes), 600 per plaa el curs 2010-2011, amb una proposta de 500 per al curs 2011-2012. A les de dansa (900 alumnes), 400, amb una proposta de 300.

Per al curs 2012-2013, la proposta del Departament va ser inferior i sense acord ple en el procs de negociaci i, en el cas de les escoles de msica, pendent d'una nova normativa. Posteriorment, davant les dificultats financeres de la Generalitat, les Diputacions s'han afegit als acords de finanament, aportant-hi liquidesa.


mdul 9 curs 2015-2016

Les poltiques pressupostries, les dificultats financeres de la Generalitat i de fora ajuntaments i les seves prioritats en matria de poltica social i educativa han dut a una situaci en la qual s ms factible que es mantinguin les tensions en les aportacions pbliques als serveis educatius municipals que es comencin a desenvolupar les lnies emmarcades per la LEC. El Departament ha anunciat la voluntat d'acabar amb el mdul fixe i iniciar estudis per a fer-lo variable segons el territori i l'entorn social i econmic, amb una rebaixa de l'aportaci general.

En aquest sentit, s significatiu que, arran del Debat de Poltica General, el Parlament aprovs, el 29/09/2013, en la Resoluci 323/X del Parlament de Catalunya, sobre l'orientaci poltica general del Govern, instar el Govern a:

a) Mantenir la collaboraci en el sosteniment de les places pbliques de les llars dinfants municipals per mitj dels pagaments per a la creaci i la consolidaci de places, promoure acords financers entre administracions per a contribuir al funcionament i la sostenibilitat i agilitar els pagaments pendents.

b) Estudiar en el marc de la Comissi Mixta la situaci i el sosteniment de les escoles de msica.


mdul 9 curs 2016-2017

EXEMPLES TERRITORIALSD'ACTUACIONS D'ENS LOCALS

(2016)


mdul 9 curs 2016-2017

Serveis educatius ofertats per ens locals de la demarcaci de Tarragona

- Diputaci de Tarragona (795.101 habitants)http://www.diputaciodetarragona.cat/ca/serveis/sac/ensenyament

Mant 3 escoles d'educaci especial, 3 centres d'ensenyaments artstics i 3 centres d'ensenyaments musicals (i atorga beques per al seu alumnat). Dna suport a Msters de la URV

- Ajuntament de Tarragona (131.255 habitants) http://www.tarragona.cat/lajuntament/conselleries/ensenyament/institut-municipal-deducacio

Mitjanant l'Institut Municipal d'Educaci, sost rgans de participaci, de planificaci i de programaci (entre els quals el Projecte Educatiu de Ciutat, el Consell Escolar Municipal, l'Oficina Municipal d'Escolaritzaci, el Pla Educatiu d'Entorn i el PQPI/Pla de Transici al Treball), serveis educatius (9 llars d'infants, 1 escola de msica, 1 centre d'adults i 1 Unitat d'Escolaritzaci Compartida), activitats pedaggiques i serveis d'atenci als centres pblics.


mdul 9 curs 2016-2017

- Ajuntament de Torredembarra (15.371 habitants)http://www.torredembarra.cat/

Gestiona 2 llars d'infants, 1 escola de msica i 1 escola d'adults, a ms del Centre Obert Capicua-Servei de Refor Escolar, el Pla Educatiu d'Entorn i del Pla de Transici al Treball i diverses subvencions escolars.

- Consell Comarcal del Baix Ebre (79.748 habitants)http://www.baixebre.cat/arees-dactuacio/foment-de-la-cohesio-social/ensenyament-0

Com a competncies delegades per conveni de la Generalitat, el Consell gestiona el servei de transport collectiu i de menjadors escolars dels centres de la comarca -per als qual atorga ajuts individuals-, aix com el servei d'hora d'acollida. En conveni amb la Diputaci, gestiona ajuts per a l'adquisici de llibres escolars i assistncia a llars d'infants.Tamb oferta ajuts a l'ensenyament musical i artstic en municipis.


mdul 9 curs 2016-2017

- Consell Comarcal de la Terra Alta (11.872 habitants)http://www.terra-alta.cat/index.php/arees-i-serveis/ensenyament

Per delegaci conveniada de la Generalitat, gestiona els serveis de transport i menjador escolar de l'ESO (per als quals atorga ajuts individuals) i el servei de monitoratge en certs casos.

Per conveni amb la Diputaci, gestiona programes d'ajuts d'adquisici de llibres, d'assistncia a llars d'infants i a determinades activitats extraescolars, aix com subvencions a ajuntaments per a cursos d'adults i per a escoles de msica, i tamb per a cursos d'ensenyaments artstics en centres educatius de rgim general.

Ofereix la gesti de subvencions a ZERS i centres de la comarca i la realitzaci de tallers.

Nota. Les dades de poblaci sn extretes d'IDESCAT i fan referncia a l'any 2015


mdul 9 curs 2016-2017

rea d'Educaci de la Diputaci de Barcelona(5.523.922 habitants)

Ajuts als ens locals: Catleg de serveis (formaci d'adults, escoles municipals, transici escola-treball, millora xit escolar, fons de prestaci municipal, programes d'acompanyament a l'escolaritat i de planificaci educativa...)

Ajuts i programes de suport a les AMPA

Ajuts als centres en actuacions per a l'adquisici de competncies clau

Programa complementari per a llars d'infants municipals (3 milions euros)

Subvencions a entitats sense finalitat de lucre

Projectes de suport municipal: Projecte Educatiu de Ciutat, equipaments educatius, collaboracions amb centres per a l'aplicaci del Projecte Educatiu de Centre...

Recursos formatius per a professorat i centres

Jornades, Frums i activitats formatives


mdul 9 curs 2016-2017

Centres propis o conveniats de la Diputaci de Barcelona

- Institut del Teatre (Escola Superior d'Art Dramtic, Conservatori Superior de Dansa, Escola d'Ensenyament Secundari Artstic-Conservatori professionald e Dansa, Escola Superior de Tcniques de l'art de l'Espectacle, Centre del Valls i Centre d'Osona)

- Escola de la Dona

- 1 centre d'adults, 1 centre d'educaci especial, 1 escola, 1 institut, 1 escola d'art, 1 escola d'enologia, 1 centre d'ESO i FP adaptada, 1 centre de recerca professional i 1 escola txtil.

Pressupost de despeses en educaci

Poltiques educatives locals49.520.135 eurosServeis traspassats d'educaci 5.329.023Institut del Teatre18.479.300 Escoles 3.249.597

Nota. Dades a octubre de 2016. Les despeses sn noms dels epgrafs autnoms del Pressupost de la Diputaci. Caldria sumar-hi d'altres despeses establertes en epgrafs genrics.


mdul 9 curs 2016-2017

LES INSTITUCIONS EUROPEES


mdul 9 curs 2016-2017

Les institucions europees, en el seu propi desenvolupament, han assumit molt poques competncies en matria educativa no universitria i han optat, ms aviat, per exercir un lideratge en matria d'avaluaci.

El 1995, la Comissi Europea, en el seu Llibre Blanc sobre l'educaci i la formaci, va iniciar el cam per tal d'avaluar el sistema educatiu no en funci de l'acumulaci de coneixements curriculars sin de l'assoliment de competncies bsiques, que va comenar a definir.

L'OCDE, el 2000, en engegar la primera convocatria del projecte PISA (Programme for International Student Assesment), en la frmula d'enquesta internacional, va possibilitar conixer l'assoliment d'algunes competncies bsiques en els diversos sistemes estatals/nacionals/regionals del marc europeu.


mdul 9 curs 2016-2017

Els estudis PISA sn avaluacions internacionals comparatives entre pasos, a partir d'una mostra de lalumnat de 15 anys que efectua una mateixa prova. Es fan cada tres anys: la primera aplicaci es va fer el 2000, tot i que el 1999 ja es va passar una primera prova pilot.

En cada nova edici hi participen ms estats, de manera que en els darrers PISA (2012) hi varen participar 65, 34 dels quals membres de lOCDE i 31 associats. Tamb hi participen mbits subestatals que apliquen les proves a una mostra de centres prou gran perqu sigui representativa del seu territori.

Nota: podeu consultar el meu post Algunes coses que potser val la pena no oblidar sobre les proves PISA


mdul 9 curs 2016-2017

Pel que fa a la qesti de les competncies poltiques, la Uni Europea, en el Tractat de Maastricht (1992), assumia algunes funcions en qesti de mobilitat, intercanvis i cooperaci transfronterera.

Si el Tractat de Roma (2004), que es va conixer fugisserament com a Constituci per a Europa, definia tres nivells competencials de la Uni Europea -competncies exclusives, competncies compartides i compatncies de suport- i situava l'educaci en aquest darrer esgra.

El Tractat de Lisboa (2007), finalment, va mantenir l'educaci en el nivell de competncies europees de suport, s a dir, els aspectes de mobilitat i cooperaci transfronterera que ja feia constar el primigeni Tractat de Maastricht, deixant, doncs, les competncies exclusives en matria d'educaci en mans dels Parlaments i Governs estatals -i subestatals quan la prpia legislaci aix ho estableix, com s ara el cas de Catalunya.


mdul 9 curs 2016-2017

Erasmus+ s el programa de la Comissi Europea per educaci, formaci, joventut i esport.

Tindr vigncia des del dia 1 de gener de 2014 fins el 31 de desembre de 2020 i comporta un increment significatiu dels fons destinats al desenvolupament del coneixement i les habilitats.

El programa s la resposta de la UE als reptes socioeconmics actuals. Es tracta d'una estratgia coordinada per al creixement i l'ocupaci, anomenada Europa 2020, de la qual l'educaci i la formaci en sn una part integral.

La inversi en educaci i formaci es considera clau per al desenvolupament del potencial personal, l'adquisici de noves habilitats i l'increment de les perspectives laborals.


mdul 9 curs 2016-2017

El programa dna suport a tres accions principals:

Acci clau 1 (KA1) - Oportunitats de formaci per a individus, dins i fora la UE: estudi i formaci, prctiques, desenvolupament docent i professional...

Acci clau 2 (KA2) - Cooperaci institucional entre institucions educatives, empreses, autoritats locals i regionals i ONGs, per promoure la implementaci de prctiques innovadores en educaci i l'ocupabilitat, la creativitat i l'emprenedoria.

Acci clau 3 (KA3) - Suport a la reforma de les poltiques dels Estats Membres i a la cooperaci amb pasos de fora de la Uni Europea.


mdul 9 curs 2016-2017

ANNEXOS


mdul 9 curs 2016-2017

1. Constitucin Espaola (1978)

Ttol I. Dels drets i deures fonamentalsCaptol Segon. Drets i llibertats Secci 1a. Dels drets fonamentals i de les llibertats pbliquesArticle 27 1. Tothom t dret a leducaci. Es reconeix la llibertat densenyament. (...)5. Els poders pblics garanteixen el dret de tothom a leducaci, mitjanant una programaci general de lensenyament, amb la participaci efectiva de tots els sectors afectats i la creaci de centres docents.6. Es reconeix a les persones fsiques i jurdiques la llibertat de creaci de centres docents, dins el respecte als principis constitucionals. (...)

Ttol VIII. De l'organitzaci territorial de l'EstatCaptol Tercer. De les Comunitats AutnomesArticle 149:1. LEstat t competncia exclusiva sobre les matries segents (...):30a. Regulaci de les condicions dobtenci, expedici i homologaci de ttols acadmics i professionals, i normes bsiques per al desenvolupament de larticle 27 de la Constituci, a fi de garantir el compliment de les obligacions dels poders pblics en aquesta matria.


mdul 9 curs 2016-2017

2. Llei municipal i de rgim local de Catalunya (2003)

Decret legislatiu 2/2003 pel qual s'aprova el Text refs de la Llei municipal i de rgim local de CatalunyaTtol IV. Del municipiCaptol II. Les competncies municipalsArticle 66. Competncies municipals i locals

66.3. El municipi t competncies prpies en les matries segents: ()o) La participaci en la programaci de l'ensenyament i la cooperaci amb l'administraci educativa en la creaci, construcci i el manteniment dels centres docents pblics; la intervenci en els rgans de gesti dels centres docents i la participaci en la vigilncia del compliment de l'escolaritat obligatria.


mdul 9 curs 2016-2017

3. Ley orgnica de educacin (2006)

Prembul

Quan ja sha desenvolupat plenament el marc de repartiment de competncies, que va establir en matria deducaci la Constituci espanyola, les noves lleis que saprovin han de conciliar el respecte a aquest repartiment competencial amb la necessria vertebraci territorial del sistema educatiu. La normativa bsica estatal, de carcter com, i la normativa autonmica, aplicable al territori corresponent, shan de combinar amb nous mecanismes de cooperaci que permetin el desenvolupament concertat de poltiques educatives dmbit supracomunitari. Amb aquesta Llei sassegura la necessria homogenetat bsica i la unitat del sistema educatiu i es destaca lampli camp normatiu i executiu de qu disposen estatutriament les comunitats autnomes per complir els fins del sistema educatiu. La Llei cont una proposta de cooperaci territorial i entre administracions per desenvolupar projectes i programes dinters general, per compartir informaci i aprendre de les millors prctiques.


mdul 9 curs 2016-2017

Ttol Preliminar.Captol IV. Cooperaci entre administracions educativesArticle 8. Cooperaci entre administracions

1. Les administracions educatives i les corporacions locals han de coordinar les seves actuacions, cadascuna en lmbit de les seves competncies, per aconseguir una eficcia ms gran dels recursos destinats a leducaci icontribuir als fins que estableix aquesta Llei. (...)3. Les comunitats autnomes poden convenir la delegaci de competncies de gesti de determinats serveis educatius als municipis o agrupacions de municipis que es configurin a aquest efecte, a fi de propiciar una eficcia, una coordinaci i un control social ms grans enls dels recursos.

(Noteu que permet la delegaci de competncies als ens locals, per que no els defineix com a autoritat educativa, com no ho fa en cap altre enunciat de la Llei)


mdul 9 curs 2016-2017

Disposici addicional quinzena. Municipis, corporacions o entitats locals

1. Les administracions educatives poden establir procediments i instruments per afavorir i estimular la gesti conjunta amb les administracions locals (...)2. La conservaci, el manteniment i la vigilncia dels edificis destinats a centres pblics deducaci infantil, deducaci primria o deducaci especial corresponen al municipi respectiu (...)4. Els municipis han de cooperar amb les administracions educatives corresponents en lobtenci dels solars necessaris per a la construcci de nous centres docents.5. Les administracions educatives poden establir convenis de collaboraci amb les corporacions locals per als ensenyaments artstics (...)6. Correspon a les administracions educatives establir el procediment per a ls dels centres docents, que depenguin daquestes, per part de les autoritats municipals, fora de lhorari lectiu (...)7. Les administracions educatives, esportives i municipalsmhan de collaborar per a lestabliment de procediments que permetin el doble s de les installacions esportives pertanyents als centres docents o als municipis.


mdul 9 curs 2016-2017

Disposici addicional trentena. Integraci de centres a la xarxa de centres de titularitat pblica.

Les comunitats autnomes poden integrar en la respectiva xarxa de centres docents pblics, dacord amb la forma i el procediment que sestableixi mitjanant una llei dels seus parlaments, els centres de titularitat de les administracions locals que compleixin els requisits establerts a la Llei, atenguin poblacions escolars de condicions socioeconmiques desfavorables o que desenvolupin una reconeguda tasca en latenci a les necessitats descolaritzaci, sempre que les administracions locals manifestin la voluntat dintegrar-los a la xarxa esmentada.


mdul 9 curs 2016-2017

4. La Ley orgnica de mejora de la calidad educativa (2014)PrembulXV. La transformacin del sistema educativo es el resultado de un esfuerzo contenido y constante de reforma educativa, esfuerzo que slo es posible realizar con la colaboracin permanente y respetuosa de todos los actores. De manera especial, ser relevante promover una cooperacin sincera entre las Administraciones educativas que permita compartir las mejores prcticas del sistema y mejorar la cohesin territorial. Adems, esta ley adquirir pleno sentido con el desarrollo de una futura ley sobre la funcin docente.


Ttol Preliminar.Captol IV. Cooperaci entre administracions educativesArticle 8. Cooperaci entre administracions

La LOMCE no el modifica

Disposici addicional quinzena. Municipis, corporacions o entitats localsLa LOMCE no la modifica

Nota: la LOMCE, formalment, s una Llei Orgnica que modifica la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin (LOE), i sis articles i una disposici addicional de la Ley Orgnica 8/1985, de 3 de julio, reguladora del Derecho a la Educacin (LODE). I, per tant, mant vigents redactats de les lleis predecessores.

mdul 9 curs 2016-2017


Desplegament de la LEC

Decret 177/2010, de 23 de novembre, d'aprovaci dels Estatuts de l'Agncia d'Avaluaci i Prospectiva de l'EducaciDecret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcci dels centres educatius pblics i del personal directiu professional docentDecret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatiusDecret 84/2010, de 29 de juny, del mapa escolarOrdre EDU/521/2010, de 2 de novembre, d'adaptaci del procediment disciplinari sumari a les caracterstiques especfiques dels centres educatius pblicsOrientacions per a l'elaboraci de la carta de comproms educatiu (juny 2011)Resoluci ENS/57/2012, de 23 de gener, sobre el procediment per obtenir l'acreditaci de directiu professional docentDECRET 39/2014, de 25 de mar, pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la provisi dels llocs de treball docents. DECRET 119/2015, de 23 de juny, d'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci primriaDECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci secundria obligatria

mdul 9 curs 2016-2017


mdul 9 curs 2016-2017

tamb podeu consultar el meu post La responsabilitat dels ajuntaments i l'entorn dins del Servei d'Educaci de Catalunya

i la presentaci sobre la

Llei d'Educaci de Catalunya

Aquesta obra est subjecta a una llicncia de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Josep Bargall Valls (2016)

MDUL 9

L'ADMINISTRACI EDUCATIVA:NIVELLS I COMPETNCIES(Els ens locals)

Click to edit the title text format

Click to edit the title text format