“A l’escola es donen diferents tipus d’alumnes. Hi ha alumnes rics i

pobres, xiquets i xiquetes, immigrants i autòctons, creients i ateus,

cultes i incultes... Tots ells tenen dret a assolir l’èxit en el seu

aprenentatge. Però l’escola no és una institució tradicionalment

homogeneïtzadora, per això ha de buscar respostes a les insistents

preguntes que fa la infinita diversitat de l’alumnat.

Quan es parla de diversitat es reconeix la identitat de cada persona. Si,

per el contrari s’estableix un prototip, totes les variacions respecte al

mateix es converteixen en deficiències. Una gallina és una gallina. No

és un animal que tinga que catalogar-se per la seua semblança a un

model.

Què pensar de qui considerés deforme a una gallina perquè les seuesales no li permeten elevar el vol més allà de la tanca del corral? Seriajust que la maltractaren amb colps, insults i desqualificacions? Serialògic dir que ha fracassat perquè tarda més que l’àguila a recórrervolant un determinada distància?

Seria raonable i ètic castigar-la per un maleïda “diferència”? Unagallina és una gallina. Un àguila és un àguila. Aquestes afirmacions quepareixen obvietats properes al ridícul estan freqüentment negades quan,a l’escola, tractem als xiquets i a les xiquetes com si foren iguals, oquan els tractem com diferents però comparant-les amb un prototip”

Santos Guerra (2006)

1. Analitzar què diu el currículum al voltant dels

alumnes amb necessitats educatives especials i

comprovar què ocorre a la realitat centrant especial

interès a l’àrea d’educació física.

2. Sensibilitzar als nostres companys.

3. Conèixer una realitat educativa: centre educació

especial.

PERÍODE DE LES INSTITUCIONS

PERÍODE DEL CENTRES ESPECÍFICS

PERÍODE DE LA INTEGRACIÓ ESCOLAR

PERÍODE DE L’EDUCACIÓ INCLUSIVA

• Conviure amb les diferències

• Eliminar barreres en l’aprenentatge

• Escoles adaptades als alumnes

• Sistema únic

• Programes educatius adapatats a l’alumne

• Unificar l’educació especial i normal

REI (1990)Stainback i Stainback

(1992)

UNESCO (2005)

ONU (1994)

Per a nosaltres l’escola inclusiva:

Dóna resposta a tot tipus d’alumnes.

Vestit a mida per a cada alumne.

ANY FITES HISTÒRIQUES RELLEVÀNCIA

1945 Llei ensenyança primària Centres educació especial

1953 Patronat Nacional EE Primer cens

1978 Constitució Educació dret de tots

1982 LISMI Alumnes NEE en centres ordinaris

1990 LOGSE Eliminació barreres arquitectòniques i recursos

especials

2006 LOE

• LOE (Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig,

d'Educació):

– NEE: discapacitats i greus trastorns de

comportament.

– Adaptacions curriculars.

– Modalitats d’escolarització.

Necessitat educativa recolzament educatiu

NEE

Discapacitat

Greus trastorns de comportament

Dificultats

Altes capacitats

Història escolar

Incorporació tardia

• Modificacions currículum.

• Atén a les necessitats de l’alumne.Què són?

• No significatives.

• Significatives (cicle o àrea). Requereixen d’avaluació psicopedagògica.

• Adaptacions curriculars molt significatives.

• Adaptacions curricular d’ampliació.

Tipus

• L’equip docent de cicle.

• Tutor.

• Professors educació especial.

• Servei psicopedagògic.

• Equips d’orientació.

Qui les realitza?

• Pla d’atenció a la diversitat dels centres.On es

concreten?

MODALITATS

OrdinarisEscolarització preferent, a temps parcial, AL i aula educació

especial

Combinada

Educació Especial

Compensació CAES, compensació educativa i mesures educatives

Atenció hospitalària i domiciliària

CEE ENRIC VALOR, GANDIA.

Alumnes entre 3 i 21 anys tipologia escolar:

• Trastorns de la personalitat : autisme i psicosis.

• Plurideficients.

• Discapacitat mental (severa, moderada i profunda).

• Paràlisis cerebral.

Professionals del centre mestre pedagogia terapèutica, logopedes,

fisioterapeutes, metgessa, assistent social…

Etapes educatives:

• CICLE INFANTIL

• CICLE DE PRIMÀRIA.

• CICLE D’E.S.O.

• CICLE DE T.V.A.

Llengua d’aprenentatge valencià llengua vehicular.

Objectiu fonamental de la metodologia desenvolupament integral del alumne

La metodologia a emprar es fonamenta en:

• Cercar la motivació com un eix d’aprenentatge.

• Treballar de manera global.

• Anar de lo més pròxim a lo més llunyà.

• Fer participar als alumnes en el procés ensenyança-aprenentatge, valorant

l’esforç i la superació.

• Fomentar el respecte cap als drets i les llibertats que han d’anar aprenent els

nostres alumnes per ésser autònoms.

• Fomentar la participació i col·laboració de les famílies.

• Fomentar l’adquisició d’hàbits com l’atenció i el respecte cap a ells i els altres.

• Treballar des del nivell allà on es troba cada alumne /a incorporant nous

aprenentatges.

El Centre és un reflex de la societat plural que vivim i ha de transmetre una sèrie

d’actituds, valors i normes necessàries per a la convivència democràtica.

OBJECTIUS GENERALS DEL CENTRE (PCC)

1. Formar persones que puguen gaudir d’una major i millor

qualitat de vida.

2. Formar persones que puguen participar activament en totes les

activitats socials i laborals que els ofereix el seu entorn.

DESENVOLUPAMENT DEL CURRÍCULUM

La resta de cicles (secundària i TVA) treballen objectius adaptats de Secundària

1er Cicle De 3 a 6/8

anys

Objectius adaptats de

Ed. Infantil

INFANTIL

2on Cicle De 6/8 a 10

anys

Objectius adaptats de

Ed. Primària

PRIMÀRIA

3er Cicle De 10 a 12/14

anys

Objectius adaptats de

Ed. Primària

ÀMBITS

• Identitat personal i desenvolupament corporal.

• Autonomia personal i resolució de problemes.

• Coneixement del medi Físic i Social.

• Comunicació i Representació

CRITERI DE PROMOCIÓ

• Edat de l'alumnat: 12- 14anys

CRITERIS D’AVALUACIÓ estratègies de comunicació verbal o

gestual iniciades; ús de sistema alternatiu o augmentatiu per a comunicar-se;

hàbits motrius i d'autonomia bàsica adquirits; coneixement i ús d'objectes en

situacions quotidianes; poden autoregular la seua conducta en situacions

quotidianes...

Habilitats acadèmiques bàsiques i amb ús funcional.

• El centre treballa per competències.

• Utilitzen tots els recursos personal que tenen els

alumnes (habilitats, actituds, coneixements i

experiències) per resoldre de forma adequada una

tasca en un context definit.

• Per fer la programació d’educació física els

professors atenen a diferents ítems.

• Es programa l’assignatura d’educació física

conjuntament amb la resta de mestres.

• Es treballa per projectes.

• L’Educació Física aporta conceptes, coneixements i

actituds a cadascuna de les 8 competències.

• El treball és flexible, contribueix a potenciar i

desenvolupar aspectes personals de cada alumne.

• Competència social i ciutadana.

• Competència coneixement i interacció amb el medifísic.

• Competència cultural i artística.

• Competència autonomia i iniciativa personal.

• Competència comunicació lingüística i audiovisual.

• Tractament de la informació i competència digital.

• Competència matemàtica.

• Aprendre a aprendre.

• Els grups d’alumnes.

• Els continguts i els objectius.

• Coordinació amb altres professors del centre.

• Activitats extraescolars.

• Sistemes de comunicació amb l’alumnat.

• Hores destinades a l’Educació Física.

• Consideracions metodològiques.

• Avaluació.

• Recomanacions per treballar Educació Física amb

alumnes amb NEE.

• Mitjançant les adaptacions curriculars adapteml’aprenentatge dels alumnes amb NEE.

• Segons les característiques del centre i les necessitatsde l’alumne existeixen diferents modalitatsd’escolarització. Als centres d’educació especial elprocés d’aprenentatge és molt més personalitzat itracta de potenciar les virtuts dels alumnes per tald’oferir ferramentes per poder valdre’s dia a dia.

• És una realitat que podrem topar d’ací uns anys, hemde sensibilitzar-nos cap a aquest tipus d’alumnes perproporcionar-li una educació de qualitat.

• Arribem el primer dia de classe a una escola i ens han

assignat un grup de xiquets entre 6 i 7 anys. Un d’ells

té Síndrome D’Asperger. Al ser un centre ordinari els

recursos són limitats. El grau de socialització de

l’alumne es baix i té atacs d’histèria i és molt

obsessiu i només l’interessa el món dels peixos i els

continguts que treballa a l’aula no els assoleix.

• Joan es un xiquet de quart de primària i té paràlisis

cerebral i no pot caminar correctament, té algunes

dificultats en la mà dreta. Assisteix al mateix grup

que la resta de companys de la seua edat i l’única

assignatura que no realitza és la d’Educació Física.

En aquestes hores va al fisioterapeuta, perdent-se

moments afectius i motrius que l’ajudarien a millorar.

• Sara és una xiqueta que té TDHI (Trastorn Dèficit

Atenció amb Hiperactivitat) al que s’afegeix la recent

separació dels seus pares que ha suposat una greu

desestructuració a l’estructura familiar. A classe no

vol fer res, no pren atenció i està tot l’estona jugant.

Té problemes amb els seus companys. El centre

disposa d’una aula d’educació especial que pot ser

utilitzada per aquells alumnes que ho requereixen.

• Marta és una alumna autista amb TDHI encara no ha

segut escolaritzada. Viu en una localitat menuda on

l’escola té els recursos mínims, el nombre d’alumnes

és reduït i en una mateixa classe hi ha alumnes de

diverses edats, són tots major que ella. A una ciutat

situada a pocs kilòmetres hi ha un centre d’educació

especial. Què faríeu? Què necessita per accedir al

centre d’educació especial? Considereu que produirà

una millora al seu desenvolupament? Per què?

• http://www.youtube.com/watch?v=YFxPF64Bd9Q

• Grau, C y Gil, Mª. D (2010) Intervención psicoeducativa en

necesidades específicas de apoyo educativo. Madrid: Pearson,

Custom Publishing.

• Bassedas, E. (2010). Alumnado con discapacidad intelectual y

retaso del desarrollo. Barcelona: Editorial Graó.

• Gomendio, M. (2000). Educación física para la integración de

niños con necesidades educativas especiales. Alicante: ECU.