Paul Cézanne: Els jugadors de cartes

Fitxa tècnica

Títol: Els jugadors de cartes.

Autor: Paul Cézanne (Aix-en-Provence, 1839 - 1906).

Cronologia : 1893 .

Tècnica: oli sobre tela.

Dimensions: 47 x 57 cm.

Estil: postimpressionista.

Tema: escena costumista o de gènere.

Localització: Musée d’Orsay(París).

Obres del mateix autor:

Roques al bosc (1893)

La muntanya Sainte-Victoire (1890-1894)

Biografia de l’autor

Paul Cézanne va començar els estudis d’art al’inici de la dècada de 1860 a l’acadèmia suïssade París, encoratjat per l’escriptor Émile Zola,que l’havia presentat a Manet i Courbet.

banda el realisme i es va interessar més per l’an{lisi estructural dela pintura.L’any 1895, Cézanne va rebre l’elogi i el reconeixement unànimedels mitjans artístics parisencs, i aquesta anomenada li vaproporcionar la celebració d’un gran nombre d’exposicions.

A París va coincidir amb els impressionistes, i vaestar vinculat a aquest moviment durant ladècada de 1870, quan va pintar a l’aire lliure, sibé mai no es va identificar amb el grup ni en vaassumir la tècnica. Aviat, però va deixar de

Paul Alexis llegint a Émile Zola (1869-1870)La piscina(1876)Retrat d’Ambroise Vollard (1899)

Amb natures mortes, retratsi paisatges de la Provença, elpintor francès va inaugurarun camí en solitari centrat enl’estudi dels volums, lageometrització de la forma il’austeritat cromàtica. Ambtot això, Cézanne vaassentar les bases de larevolució que, ja al segle XX,van representar les PrimeresAvantguardes.

Chrysanthemums (1896-1898)

Descripció formal

El quadre mostra dos homes asseguts davant per davant en unataula, de manera que l’espectador només en veu el perfil.L’ampolla que hi ha damunt de la taula marca l’eix compositiu,que està desplaçat lleugerament cap a la dreta, de manera quela figura de l’esquerra queda totalment dins del quadre, mentreque l’altre personatge està retallat per la vora del quadre.Malgrat això, la seva figura robusta compensa la part perdudapel fet que, amb el cos una mica tirat endavant, ocupa un espaimés gran a la taula.

El tors dreçat del jugador de l’esquerra forma una columnavertical amb la línia horitzontal del fons a l’alçada del seu cap.Per acabar amb l’explicació de les línies bàsiques d’aquestacomplexa composició, cal assenyalar el triangle imaginari inversformat a partir de les mirades dels dos jugadors fixades a lescartes.

L’ús de les figuresgeomètriques no solament secenyeix a la composició, sinóque, en certes parts, laconformació de les figuresgeomètriques. Això no vol dir,però, l’artista supediti el color ala línia, perquè per al pintorfrancès tots dos conceptestenen la mateixa importància.

La seva pinzellada, breu i disposada en superposició per mitjàde l’ús de diferents tonalitats, ajuda a modelar els cossos delsobjectes i les persones de l’espai i no solament com un efecterealista, ja que la seva intervenció no respon a criterisnaturalistes, sinó a la funció que realitza com a contrast tonal.

Pel que fa al color, en el qual predominen determinadestonalitats cromàtiques com ara els ocres, el pintor l’utilitza perreforçar la contraposició formal de tots dos jugadors, invertintels colors de la jaqueta i els pantalons de l’un i l’altre.

Temàtica

El pintor reprodueix una escena quotidiana en la qual dospersonatges juguen una partida de cartes asseguts davant unataula. El jugador de l’esquerra, que fuma amb pipa, ha estatidentificat amb Alexandre, el jardiner del pare de l’artista.

Aquesta tela és un dels cinc quadres que l’artista va fer durant laprimera meitat de la dècada de 1890. Sembla que uns llauradorsde Jas de Bouffan, que Cézanne havia observat mentre jugavena cartes, van fer de models per a la sèrie. Cal remarcar queaquesta temàtica va ser tractada abundantment per la pinturafrancesa durant els segles XVII i XVIII i que, al mateix museuGranet d’Aix-en-Provence, Cézanne en va poder trobar icontemplar un bon exemple en una tela pintada per Louis leNain.

Models i influències

Cézanne va trobar en els clàssics la seva font d’inspiracióprincipal. Entre d’altres, destaca la figura de Nicolas Poussin, latradició estructural del qual, emmarcada en el classicismefrancès, Cézanne va volen combinar amb el millor realismecontemporani conreat per Courbet.

Les seves experimentacions amb la forma i el color el van fermereixedor del reconeixement d’un gran nombre d’artistes deles primeres avantguardes. La seva manera de representar larealitat per mitjà de les figures geomètriques va portar aCézanne a ser considerat un precursor del moviment cubistaliderat per Picasso i Braque. També va influir en uns altresmoviments com el Fauvisme i l’Expressionisme, gràcies al fetque en els seus quadres va prescindir de l’obligació de copiaramb precisió de l’obligació de copiar amb precisió naturalistaels colors i les formes dels objectes.

Models i influències

Cézanne va trobar en els clàssics la seva font d’inspiracióprincipal. Entre d’altres, destaca la figura de Nicolas Poussin, latradició estructural del qual, emmarcada en el classicismefrancès, Cézanne va volen combinar amb el millor realismecontemporani conreat per Courbet.

Les seves experimentacions amb la forma i el color el van fermereixedor del reconeixement d’un gran nombre d’artistes deles primeres avantguardes. La seva manera de representar larealitat per mitjà de les figures geomètriques va portar aCézanne a ser considerat un precursor del moviment cubistaliderat per Picasso i Braque. També va influir en uns altresmoviments com el Fauvisme i l’Expressionisme, gràcies al fetque en els seus quadres va prescindir de l’obligació de copiaramb precisió de l’obligació de copiar amb precisió naturalistaels colors i les formes dels objectes.