13
Hermes amb Dionís infant Autor: Praxíteles (309-330 aC) Dimensions: 2,13 m d’alt Cronologia: 343 aC Material: marbre Localització original: Temple d’Hera (Olímpia) Tècnica: Talla Localització actual: Museu Arqueològic (Olímpia) Formes: exempta Estil: Grec clàssic Tipologia: grup Cromatisme: monocroma

Hermes (Praxíteles)

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Hermes (Praxíteles)

Hermes amb Dionís infantAutor: Praxíteles (309-330 aC) Dimensions: 2,13 m d’altCronologia: 343 aC Material: marbreLocalització original: Temple d’Hera (Olímpia) Tècnica: TallaLocalització actual: Museu Arqueològic (Olímpia) Formes: exemptaEstil: Grec clàssic Tipologia: grup Cromatisme: monocroma

Page 2: Hermes (Praxíteles)

Escultura grega

Període clàssic ple (S. IV a C)Característiques de l’obra de Praxíteles:

-S’aparta de la duresa de les escultures anteriors. -Major suavitat i harmonia en el tractament del cos humà-Corba praxiteliana (figura arquejada formant una S suau)-Major expressivitat (més atenció als sentiments i les emocions, també dels déus)-Les figures de Praxíteles són més dolces i delicades (andrògines)-Més realisme (com plecs túnica)-Sentiments i realisme sense perdre ideals clàssics (encara cànon)-Praxíteles introduí el nu femení (només per Afrodita) -Retrat més individualitzat-Principals escultors: Praxíteles, Escopes i Lisip.-Anticipen l’etapa hel·lenística.

Page 3: Hermes (Praxíteles)

Afrodites atribuïes a Praxíteles

Page 4: Hermes (Praxíteles)

Breu biografia de Praxíteles

Va néixer a Atenes el 400 aC. Es formà amb el seu pare, Cefisòdot el Vell, i desenvolupà la seva màxima activitat entre els anys 370 i 340 aC. Treballà a Atenes, on hi tenia un taller. Friné, (Phrynea) una famosa hetaira (cortesana) li feu de model i també fou la seva amant. En ella s’inspirà per crear les seves famoses Afrodites. Fou popular entre el poble i va tenir força èxit.

El viatger i geògraf Pausànies esmenta un escultor anomenat Praxíteles, que alguns pensen que podria tractar-se d’una altra persona. Se li atribueixen una seixantena d’obres, algunes per fonts antigues, altres per còpies, i també per referències indirectes, però no es conserva cap peça original que se li pugui atribuir amb tota seguretat.

Page 5: Hermes (Praxíteles)

Les imatges representades per Praxitel.les són els déus més populars de la mitologia grega, com Apol-lo, Hermes o Afrodita, en comptes de Zeus, Posidó… Són representats sota un aspecte humà. Per les seves Afrodites sembla que va fer servir de model a Phryné, com hem dit, una cèlebre cortesana, amant seva. També recordeu que fou el primer en utilitzar el nu femení com a model escultòric, donant-li una imatge eròtica i femenina, i les seves escultures masculines són lànguides i afeminades. Utilitzà preferentment el marbre.

Apol.lo

Page 6: Hermes (Praxíteles)

Altres escultors del segle IV:

Escopes: modelat dur, amb gran força expressiva

Lisip: cànon més esvelt (8 caps)

Ménade furiosa, d’EscopesTensió i moviment

Apoxiomeno, de Lisip(cànon estilitzat, realisme,escena intranscendent)

Page 7: Hermes (Praxíteles)

Anàlisi formal

Descripció:

Què hi ha representat i com?

Noi jove dempeus, sense part del braç dret, el qual manté alçat, recolzant-se amb l’esquerra sobre el tronc d’un arbre cobert per una túnica i sostenint un nen petit, al qual es mira, i sembla mostrar-li alguna cosa. Entre tronc i figura hi ha un suport transversal, necessari per a sostenir-la.

Page 8: Hermes (Praxíteles)

Atenció als sentiments i a

les emocions.

Fou trobada l’any 1877 en unes excavacions prop del

temple d’Hera, a Olímpia.

Tendresa en la mirada

Corba praxiteliana(equilibri moviment-repós)

Humanització dels déus

(jove atleta)

Sfumato

Rectilini suport (tronc

d’arbre cobert amb una

túnica)

2,13m d’alt

Gran expressivitat

Naturalisme i delicadesa

en el tractament

anatòmic

Possible

original de

marbre

Page 9: Hermes (Praxíteles)

La composició busca centrar l’atenció en el rostre d’Hermes, que apareix concentrat en els seus pensaments. Presenta un contrapposto (volums compensats) i esquema en S amb una postura lànguida i natural: el braç dret està en tensió, amb l’espatlla una mica desplaçada, mentre que l’esquerra es recolza en un suport. El maluc dret està més elevat i la cama esquerra, lliure de pes es flexiona i toca el terra amb la punta del peu. La cama dreta aguanta el pes del cos, remarcant la línia del maluc i formant una S suau, és la corba praxiteliana. L’esquema es completa amb la lleugera inclinació del cap. La sinuositat es veu reforçada pel treball delicat dels contorns de la figura.

Page 10: Hermes (Praxíteles)

Ideal jove de bellesa (clàssic)

- Contrast entre sinuositat figura Hermes i verticalitat Dionís i túnica (sobre arbre per suportar l’escultura. Caiguda natural dels plecs)

- Llum uniforme sobre la superfície del cos d’Hermes, creant-hi modulacions i subtils matisos, menys als plecs del mantell i als cabells (zones clarobscur)

Page 11: Hermes (Praxíteles)

InterpretacióTema de la mitologia grega

Page 12: Hermes (Praxíteles)

Contingut i significació

Els protagonistes d’aquest grup escultòric són dos déus de l’Olimp grec. Cal conèixer la història de tots dos i la seva relació. És important el moment concret d’aquesta història que representa l’escultura.

Dionís, fill de Zeus i Sèleme....

El geògraf grec Pausanies en la seva Descripció de Grècia, comenta que va veure una estàtua semblant al temple d’Hera, a Olímpia, i l’atribuí a Praxíteles. El 1877 es trobà l'estàtua que ens ocupa, en unes excavacions a Olímpia, a les ruïnes del temple on la va veure Pausanies. Tenia les cames tallades i li faltava el braç amb el qual segurament Hermes ensenyava un gotim de raïm a Dionís. No hi ha però acord en la datació, i alguns opinen que és una copia posterior de l’original de Praxíteles. Es dubta fins i tot de l’autoria d’aquest.

FuncióS’ha interpretat com una commemoració de l’aliança i la pau entre Arcàdia i Elis, de les quals eren els patrons Hermes i Dionís respectivament.

Page 13: Hermes (Praxíteles)

Models i influències

Praxíteles seguí els cànons clàssics de bellesa (Policlet). Malgrat això, la seva obra es considerada la precursora del nou llenguatge hel·lenístic, en el qual els déus s’humanitzen i reflecteixen per primer cop emocions i sentiments.

La seva influència es notà en l’obra de Lisip i Scopes. Posteriorment, en el Renaixement... La seva corba praxiteliana fou molt imitada com a model d’equilibri. “DAVID” de Donatello i M. Àngel.