18
TEMA 5: Naturalesa i Mediambient Sandra Rey Rafa Verdeguer Blanca Escorihuela Geografía, 2on Batx A Curs 2009/10

Geografia d'Espanya. Naturalesa i Mediambient

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Geografia d'Espanya, naturalesa i mediambient. La degradació. La protecció dels espais naturals.

Citation preview

Page 1: Geografia d'Espanya. Naturalesa i Mediambient

TEMA 5: Naturalesa i Mediambient

Sandra Rey Rafa Verdeguer Blanca Escorihuela

Geografía, 2on Batx ACurs 2009/10

Page 2: Geografia d'Espanya. Naturalesa i Mediambient

INDEX• 1- Esquema dels temes a tractar• 2- Degradació de la vegetació: causes dels incendis

- Causes naturals - Causes humanes• 3- Exercici PAU - Mapa de la superfície cremada• 4- La protecció dels espais naturals - Gràfic de la superfície de ENP sobre la superfície

total• 5- Parcs Nacionals - Paisatge alpí de muntanya - Paisatge de la Macaronèsia. Illes Canàries - Paisatge natural Mediterrani - Aiguamolls

Page 3: Geografia d'Espanya. Naturalesa i Mediambient

Naturalesa i Medi ambient

La degradació de la vegetació:

Els incendis

La protecció dels espais naturals

Els parcsnaturals

causes

Naturals Humanes

Produïdes per

“3 fatídics 30”

Poden ser

Intencionades No intencionades

Paisatge alpí de muntanya

Paisatge de la Macaronesia.

Illes Canàries

Paisatge natural mediterrani

Aiguamolls

Pod

em t

roba

r:

Biodiversitat

1957 Llei de Monts

1971 ICONA

1975 Llei d’espais protegits

1978 Inventari d’espaisnaturals

Últim terç segle XX moviments proteccionistes

existeixP

er a

la s

eua

prot

ecci

ó es

cre

a:

Page 4: Geografia d'Espanya. Naturalesa i Mediambient

1-. Degradació de la vegetació: els incendis

A Espanya la deforestació ha empobrit el patrimoni natural.

Page 5: Geografia d'Espanya. Naturalesa i Mediambient

Causes de la deforestació Les causes de la deforestació són diverses, entre elles la

tala d’arbres i el pastoreig. Però actualment la principal pèrdua de massa vegetal dels boscos es deu als incendis.

Els incendis poden ser causats per forçes naturals o per factors humans.

Page 6: Geografia d'Espanya. Naturalesa i Mediambient

FORÇES NATURALS3 FATÍDICS 30

+30º de temperatura

+30 km de velocitat del vent

- 30% d’humitat relativa

Page 7: Geografia d'Espanya. Naturalesa i Mediambient

FACTORS HUMANSCauses intencionades dels incendis

Causes no intencionades

INTERESOS ECONÒMICS

L’INCENDI DEL BOSC PER A LA REGENERACIÓ DE PASTURES

POLÍTICA FORESTAL

DESÍDIA I FALTA DE CIVISME

DESPOBLACIÓ I ABANDÓ

CONDUCTA IRRESPONSABLE DE LA POBLACIÓ

SOLUCIÓ!!

POLÍTICA DE PREVENCIÓ: basada en disposar de personal capacitat i en crear activitats de prevenció.

Page 8: Geografia d'Espanya. Naturalesa i Mediambient

Ejercici de la PAU.• La taula que apareix ací

representa la proporció de superfície cremada en el major incendi forestal entre 1991-2004 respecte al total de superfície forestal en cada Comunitat Autònoma. Respresenta correctament en el mapa aquesta informació.

Page 9: Geografia d'Espanya. Naturalesa i Mediambient

SUPERFÍCIE CREMADA

Tornar

Page 10: Geografia d'Espanya. Naturalesa i Mediambient

2- La protecció dels espais naturals• A Espanya hi ha una gran BIODIVERSITAT, però

per contra, encapçala la llista d’espècies en perill d’extinció.

• La Institució Lliure d’Ensenyament té com un dels seus principis més importants el coneixement i la conservació de la natura.

1916: marqués de Villaviciosa impulsa la Llei

de Parcs Nacionals

1918 es creen els dos primers

Parcs Nacionals:

COVADONGA I ORDESA

Page 11: Geografia d'Espanya. Naturalesa i Mediambient

Una forta consciència ecològica ha obligat als governs a…

ACTUAR!!

ACTUACIONS ESPECÍFIQUES

MESURES ESPECIALS ÈR A

PROTEGIR I SALVAGUARDAR

ELS ESPAIS NATURALS

Page 12: Geografia d'Espanya. Naturalesa i Mediambient

Superfície de ENP sobre la superfície total (%)

1990 1994 1998 2001 2003 2004 2005 2007

4,38 5,75 7,34 7,90 8,80 8,93 9,16 9,22

Tornar

Page 13: Geografia d'Espanya. Naturalesa i Mediambient

3- Els Parcs Nacionals Actualment es conserven 14 parcs naturals. Funcions a desenvolupar…

CONSERVAR

INVESTIGAR

EDUCARDESENVOLUPAR

GAUDIR DE LA NATURA

Page 14: Geografia d'Espanya. Naturalesa i Mediambient

Paisatge alpí de muntanya

PARC NATURAL

LOCALITZACIÓ

EXTENSIÓ TIPUS DE BOSCOS

TIPUS DE PAISATGE

Covadonga- Pics d’Europa (1995)

Astúries, Lleó i Cantàbria)

64.660 Ha. Fajos i avets De muntanya atlàntica

Ordesa- Mont Perdut (1982)

Osca (Norest d’Aragó)

16.000 Ha. Fajos, avets, pins silvestres i pins negres

De muntanya alpina

Aigües Tortes i l’Estany del Llac de Sant Maurici (1955)

Lleida (Nordoest de Catalunya)

13.899 Ha. Coníferes (rica fauna)

De muntanya alpina.

Page 15: Geografia d'Espanya. Naturalesa i Mediambient

Paisatge de la Macaronesia. Illes CanàriesPARC NATURAL

LOCALITZACIÓ

EXTENSIÓ MORFOLOGIA VOLCÀNICA

Canyades del Teide (1954)

Tenerife 18.990 Ha. Carrerades i endemismes canaris

Caldera de Taburiente (1954)

L’Illa de la Palma

4.690 Ha. Molt erosionada

Timanfaya (1974)

L’Illa de Lanzarote

5.107 Ha. Relleu volcànic (cràters i jameos)

Garajonay (1981)

La Gomera 3.984 Ha. Relleu volcànic (laurisilva)

Page 16: Geografia d'Espanya. Naturalesa i Mediambient

Paisatge natural mediterrani

PARC NATURAL

LOCALITZACIÓ

EXTENSIÓ TIPUS DE BOSCOS

Sierra Nevada (1999)

Granada 86.208 Ha. Alzines, pins i pasturatges

Cabañeros (1988)

Ciudad Real i Toledo

40.000 Ha. Ranyes, deveses de sureres i alzines

Monfragüe (2007)

Extremadura 17.852 Ha. Alzines i matoll mediterrani europeu.

Page 17: Geografia d'Espanya. Naturalesa i Mediambient

AiguamollsPARC NATURAL

LOCALITZACIÓ

EXTENSIÓ TIPUS DE BOSCOS

TIPUS DE PAISATGE

Doñana (1969)

Huelva i Sevilla

50.720 Ha. Pins i suredes

Humit

Tablas de Daimiel (1973)

Ciudad Real 1.920 Ha Ribera i saladars

Humit

Page 18: Geografia d'Espanya. Naturalesa i Mediambient

Termes clau• Desenvolupisme: utilitzat com a terme pejoratiu, es

refereix a la política de desenvolupament realitzada sense preocupar-se pels efectes negatius que puga comportar.

• Jameo: enfonsament o concavitat del terreny.

• Ranya: terreny de bosc baix. Acumulació al·luvial dipositada sobre una plana o un vessant poc pendent, amb grans blocs i còdols.