Gaud­. La Pedrera

  • View
    11.027

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

Text of Gaud­. La Pedrera

  • 1. Casa Mil La Pedrera
      • Documentaci general
      • Catalogaci:
        • Autor: Antoni Gaud (1752-1926)
        • Nom de ledifici: Casa Mil (o La Pedrera)
        • Cronologia: 1907-1910
        • Localitzaci: Barcelona
        • Estil: modernisme
      • Anlisi material
        • Materials: pedra, ma, cermica i ferro
        • Sistema constructiu: amb nous materials
    Lany 1984 ha estat declarada per la UNESCO "Patrimoni de la Humanitat"
  • 2.
  • 3.
      • Context histric
      • Catalunya va viure l'ltim ter del XIX una gran renovaci cultural, reflecti-
      • da sobre tot en la literatura, la msica, les arts plstiques i l'arquitectura.
      • Tot plegat formava part de la Renaixena, que va fer ressorgir els valors
      • catalans, juntament al creixement de Barcelona per la indstria i el comer
      • L'aparici del catalanisme poltic foment un nacionalisme que s'estengu a
      • tots els mbits.
      • El 1888 Barcelona organitz la primera Exposici Universal d'Espanya.
      • L'Ajuntament va emprendre grans transformacions urbanstiques que varen
      • convertir Barcelona en una gran ciutat europea.
    Els anys de construcci de la casa Mil es va produir a Barcelona una crisi que va afectar a la situaci poltica general i a la societat catalana en particular. Fou la de 1909.
  • 4.
      • Barcelona va crixer en poblaci i extensi, sobre tot a comenament del
      • segle XX. L'aprovaci del pla urbanstic de Cerd (1859) unia el nucli
      • antic de la ciutat amb els municipis dels voltants. Aix va nixer el passeig
      • de Grcia que anava del casc antic al municipi de Grcia. Aquest passeig es
      • convert en la principal arteria de la ciutat, triada per la burgesia per
      • construir-hi les seves residncies. Aquesta via el 1905 ja estava llavordada
      • i illuminada i hi varen comenar a circular els principals mitjans de
      • transport.
  • 5. Pla Cerd, aprovat el 1859. Consistia en una gran ret de carrers perpendiculars i parallels, on les illes tenien els angles tallats, formant xamfrans.
  • 6.
  • 7.
      • Pere Mil era un important home de negocis de la
      • burgesia catalana. Juntament amb la seva dona
      • Roser Segimon, encarregaren a Gaud que projects
      • la seva casa en un terreny que havien comprat en una
      • cantonada del passeig de Grcia. El Sr. Mil havia
      • quedat enlluernat per l'obra que Gaud estava fent a
      • la Casa Batll.
  • 8. Casa Lle Morera Domenech i Montaner Casa Amatller Puig i Cadafalch Casa Batll Gaud La maana de la discrdia
  • 9. Influncies rebudes per Gaud al llarg de la seva vida
  • 10.
  • 11. Primer plnol dissenyat per Gaud el 1906 Construcci de la Casa Mil
  • 12. http://www.lapedreraeducacio.org/cat/index.htm Anlisi formal
  • 13.
  • 14. Elements de suport i suportats Tot el pes de l'edifici se sustenta en un senzill i enginys entramat de pilars, columnes i bigues. Aix permet distribuir lliurement cada planta. Aquests es recolzen en pilars i jsseres (bigues que en sostenen altres). (Veure pg. web anterior) Els materials sn la pedra i el ma combinats amb el ferro (bigues de sostres i terres). Tamb la cermica com a decoraci.
  • 15. La faana s una estructura autnoma connectada a ledifici amb bigues i tirants de ferro. A les golfes lestructura est formada per arcs catenaris de ma.
  • 16. L'edifici s format per dues cases adossades amb accs independent, que s'organitzen als voltant de dos patis que proporcionen aire i llum als diferents espais interiors. T dues faanes. Carrer de Provena pati circular pati ovoide Passeig de Grcia entrada principal entrada Provena Espai exterior i interior
  • 17. La faana s completament ondulada per la qual cosa dna la sensaci de moviment constant, ja que, degut als les entrades i sortides de les seves ones es percep diferent en moments diferents, segons la llum. El que es veu s pedra i ferro als balcons, juntament amb cermica en llocs concrets. Portes, finestres i balcons segueixen el ritme ondulant de tota la faana, la qual s independent del cos de ledifici.
  • 18. s com una escultura abstracta monumental Faana contnua, eludeix angles caracterstics de les cantonades barcelonines R itme marcat per lhoritzontalitat P edra calcria del Garraf i de Vilafranca. Les finestres sn totes de diferent mida, fent-se ms petites a mesura que els pis s ms elevat, degut a laugment de la intensitat de la llum.
  • 19. Planta baixa Cinc pisos Golfes amb terrat tic fet darcs parablics i recobert amb tessel.les de cermica blanca Entresl Pis nomenat Principal (pels senyors Mil) Baranes de ferro forjat amb formes orgniques que imiten algues marines, crustacis, cavallets de mar i gavines Garatge, anticipat a lpoca
  • 20.
  • 21. Entrada del xamfr
  • 22. Ledifici t dos celoberts que aporten ventilaci i llum natural a linterior Al seu voltant sarticula la distribuci de les plantes, compartimentades de manera irregular, produint-se habitatges amb cambres poligonals. El mobiliari shi hagu dadaptar.
  • 23. Els patis de la Pedrera
  • 24. Escala principal, que donava accs al pis de la famlia Mil. Columnes de pedra i originals capitells recorden formes naturals, i els sostres, ondulats, recorden linterior duna cova. Parets i sostres estan pintats amb motius vegetals (florals)
  • 25. La seva construcci es basa en 270 arcs catenaris de ma pla de diferent alada per aix no haver du