13
FITXA 34: LLOTJA DE VALÈNCIA O DE LA SEDA Júlia López Valera INSTITUT BANÚS

Fitxa 34 llotja de valència

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Fitxa 34 llotja de valència

FITXA 34: LLOTJA DE VALÈNCIA O DE LA SEDAJúlia López ValeraINSTITUT BANÚS

Page 2: Fitxa 34 llotja de valència

Júlia López Valera

FITXA TÈCNICA

Edifici Llotja de València o de la Seda

Autor Pere Comte i Joan Ivarra, Sala de Contractació; Pere Comte, Joan Corbera i Domingo Urtiaga, Consolat de Mar

Cronologia 1482-1498 (Sala de Contractació); 1500-1548 (Consolat deMar)

Tipologia llotja

Materials Pedra i fusta

Estil gòtic

Localització València (Espanya)

Page 3: Fitxa 34 llotja de valència

Júlia López Valera

BIOGRAFIA DELS AUTORS

El 1481, els arquitectes Pere Comte i Joan Ivarra van ser elegits com a mestres d’obrade la nova Llotja de València o de la Seda, els treballs de la qual es van iniciar el 26d’octubre de 1482. La mort de Joan Ivarra el 1486 va deixar Pere Comte com a únicresponsable de la construcció.

Acabats els treballs de la Sala de Contractació, Comte va iniciar les primeres obresdel Consolat de Mar entre el 1498 i el 1503.

El 1506 va morir Pere Comte i el seu càrrec de director el va ocupar Joan Corberaque va fer els treballs de finalització de la tercera planta i, a partir de 1533,juntament amb el seu col·laborador habitual Domingo Urtiaga, va acabar l’edifici ihi va afegir els elements decoratius complementaris.

Page 4: Fitxa 34 llotja de valència

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

La Llotja està dividida en quatre espais: la Sala de Contractació, la Sala del Consolatde Mar, el Pati dels Tarongers i la torre. Des de l’exterior es distingeixen dos cossosseparats per una torre. A la dreta, la Sala de Contractació presenta una façana ambuna porta monumental d’arc apuntat, flanquejada per relleus escultòrics i gransfinestrals decorats amb traceries.

A l’esquerra, en l’edificidel Consolat del Mar, s’hiveuen els tres pisos que elcomposen: planta baixa,amb finestresquadrangulars senzilles;planta noble, amb gransfinestrals tripartitsmitjançant columnes finescoronades per riquestraceries, i un tercer pisformat per una galeria definestres d’arc flamígerseparades per contrafortscoronats per pinacles,entre els quals hi ha vuitparelles de medallonsamb figures d’herois, reis idéus.

Page 5: Fitxa 34 llotja de valència
Page 6: Fitxa 34 llotja de valència

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

La decoració exterior es complementa amb merlets i 28 gàrgoles –utilitzades perdesguassar- que representen animals fantàstics i persones en actituds indecoroses.

Page 7: Fitxa 34 llotja de valència

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

En planta es distingeixen els quatres espais, tots de superfície quadrangular. La Salade Contractació es divideix en tres naus a partir de vuit columnes helicoïdal sensecapitell que, juntament amb les 16 columnes adossades als murs, sostenen la volta decreueria i deixen un espai molt ampli i diàfan.

Page 8: Fitxa 34 llotja de valència
Page 9: Fitxa 34 llotja de valència

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

A l’interior del Consolat de Mar destaquenels magnífics cassetonats de fustapoligonals i quadrats que decoren elssostres de la planta baixa i noble.

La torre acull una capella a la planta baixa i unapresó, a la qual s’accedeix mitjançant unaespectacular escala de cargol sense eix central.Finalment, el Pati dels Tarongers hi destaquenuna font central i els treballs de filigrana alsfinestrals ogival.

Page 10: Fitxa 34 llotja de valència
Page 11: Fitxa 34 llotja de valència

Júlia López Valera

ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA

La Llotja de València està situada al centre de la capital valenciana, davant del MercatCentral i de l’església dels Sants Joans, molt a prop de la catedral.

La integració urbanística de l’edifici en l’entorn gòtic de la ciutat és perfecta i s’ha deveure com un exemple magnífic de l’esplendor cultural viscuda a la ciutat durantl’Edat Mitjana.

Page 12: Fitxa 34 llotja de valència

Júlia López Valera

FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT

Les llotges acollien les activitats comercials d’una ciutat. A la Casa de Contractacionss’hi duien a terme les transaccions, i al Consolat de Mar s’hi resolien els diversos litigisque hi havia entre mercaders. Als pisos superiors de la torre hi havia una presódestinada als comerciants que incomplien les seves obligacions.

La Llotja de la Seda es va convertir en un símbol econòmic de la ciutat de València, jaque representava el seu gran potencial marítim i comercial en un moment en què lacorona catalanoaragonesa gaudia de grans riqueses i prestigi.

Page 13: Fitxa 34 llotja de valència

Júlia López Valera

MODELS I INFLUÈNCIES

La Llotja de València és una de les arquitectures més singulars i destacades de laPenínsula Ibèrica. La seva construcció, a mig camí entre el Gòtic i el Renaixement, vafer que s’hi ajuntessin les millors propostes de la tradició medieval i les novessolucions renaixentistes.

La Llotja de Palma fou la referència per construir tant la façana com les columneshelicoïdals de l’interior de la Sala de Contractació. Igualment, cal assenyalar lainfluència de la cultura àrab, que es fa evident en la voluntat de proveir l’edificid’un pati amb font i tarongers per refrescar l’ambient.

D’altra banda, a l’edifici del Consolat de Mar hi ha elements decoratiusrenaixentistes, com el cassetonat interior o els medallons que ornamenten lafaçana.