EXCURSIÓ A RAIXA

Monitor núm.1: Joan MesquidaMonitor núm.2: Borja

Historia1200 -Alqueria de Binialatzar àrab.L’Alqueria era autosuficient perquè tenien horts on podien plantar, aigua, farina, oli, etc.

1229 Conquesta de MallorcaJaume I dóna terres a Ponç IV, comte d’Empúries, un dels

seus col·laboradors. Una de elles, Raixa.Va comprar Raixa, després, Sa Fortesa Tagamanent; el

cognom està extingit i té el nom d’una plaça: plaça de can Tagamanent

Raixa es va cremar i per això es ven a Ramon Despuig, que per herència passa la casa als Montenegro i aquest la passa a en Joan, però el que duia la responsabilitat de la casa era en Toni i per això varen fer a Raixa una estàtua en nom seu.

Varen fer una reforma a la casa a mitjans s.XVIIQuart i darrer propietari : Toni Jaume i NadalA l’any 2002 va ser comprada amb diners públics i al 2003

varen començar a fer la gran reforma, que va acabar l’any 2008. A partir de l’any 2009 poden venir visites. Normalment són escoles o persones de la tercera edat.

Binialatzar Raixeta Pastoreta Raixa

Alqueria de Binialatzar

Llocs

A la muntanya hi ha un mirador.

A la part de dalt hi ha el mirador i a la part de baix hi ha uns calabossos, però no per tancar presos sinó per tenir controlades les persones malaltes 1 o 2 dies i quan sortien estaven curades. A la muntanya també hi havia una ermita on hi havia ermitants dedicats a meditació. D’aquests ermitants, avui en dia, en queden molts pocs.

Cal

destacar

Menjador de luxe on hi ha una porta secreta per on duien el menjar. També hi ha una cuina econòmica que són les cuines en què com a combustible utilitzaven carbó. Té aproximadament 120 – 130 anys.

Plaça del poble

Rellotje de sol Cisterna amb una tapadora de pedra

octogonal.

Lladoner al mig de la plaça

Funció de l’aiguaHi ha una tafona hidràulica, que són les màquines que

s’utilitzaven per convertir les olives en oli.

A Raixa tota l’aigua s’aprofita al 100% i el 90% de Raixa funciona amb aigua. L’aigua passa pels canalets que la distribueixen per tota la possessió com si fossin les venes de la finca.

Jardí d’Apol·lo

L’aigua prové de dos safareigs, tota l’aigua cau en una copinya i d’aquí se’n va a regar la primera marjada. La terra absorbeix l’aigua sobrant i rega la segona marjada i així successivament.

Es diu jardí d’Apol·lo perquè damunt de la copinya hi ha una estàtua seva i perquè el déu Apol·lo és considerat el Déu de la bellesa. El Cardenal Despuig va fer aquest jardí per passejar-se i relaxar-se. També perquè altres poguessin gaudir-ne.

A Raixa hi ha el segon safareig més gran de tota Europa. Per netejar l’aigua del safareix fiquen peixos dedins (Carpes de la mida d’un metre o menys).El safareig té 12 metres de profunditat, 100 metres de llargària i d’amplada, per la part de darrere 25 metres i per la part que està més endavant de 15-10 metres. El safareig té bigues per aguantar la pressió de l’aigua ja que n’hi ha molta.

El moli de farina, a baix, té unes aspes inclinades que quan l’aigua raja comencen a girar. Les aspes estan conectades a una pedra molt grossa que es mou a dalt d’ùna altra pedra que està aturada.El blat es posa a un calaix de fusta. Més abaix hi ha un dispensador que deixa entrar la quantitat justa de blat.

Vocabulari

Plataformes – Com que en aquella època tothom es movia mitjançant cavalls, carruatges, carros, etc. i la gent era baixeta es varen inventar les plataformes que són colcadors per pujar als cavalls.

Banys – Abans es deia “excusat”.

Columnes toscanes – Es diuen aixi perquè són duites de Toscana. Tenen una anella enmig.

Sitja – Pila de llenya coberta per una cosa no inflamable que s’utilitza per fer carbó.

Tafona de sang – És una tafona que es mou mitjançant un animal.

Tafona hidràulica – És una tafona que es mou mitjançant l’aigua.