Al vostre gust amb el Amb so

’0 ’ :L RIGEN D UNA LLENGUALes Homilies d’ Organyà

-Et convidem a fer un petit viatge!

Hauríem d’anar una mica enrere!I pot ser que et costi una mica.

Ànims! Som-hi!-Per què ens hauria de costar?

Vivim en el segle XXI.

Hem arribat a la Lluna.

Som capaços de viatjar per l’espai.

-Ens pot costar entendre un món tant diferent del nostre.

-Som-hi, ara ja hi estem posats!

Segurament no ens podem imaginar anar vestit d’aquesta manera.

O d’aquesta!

¿Et pots imaginar que l’única forma d’escriure era

la manual.Pergamí, tinta,

càlem?

Càlem?

La impremta i l’ordinador

eren impensables. Hagués estat

cosa de bruixes o dimonis!

Recorda que la llengua culta, a mitja Europa, era el llatí.

La cultura, l’art, i la ciència eren, majoritàriament, en mans de l’Església.

-Ens vas dir que la gent parlava en llatí o en una cosa semblant al llatí,

perquè la llengua s’anava transformant a poc a poc, oi?

-Doncs, sí! Així va ser.

-El llatí s’anava transformant en les diverses llengües que, avui,

anomenem romàniques: el català, el provençal, el castellà, el francès, l’italià, el romanès, el portuguès...

-Un dels primers documents que ens han arribat d’aquesta època, segles XII-XIII,

són les Homilies d’Organyà.-Homi... què?

-Homilies, sermons.

Recorda:pergamí,

tinta,càlem.

Un dels vuit fulls de lesHomilies d’Organyà

Un dels vuit fulls de lesHomilies d’Organyà

Un dels vuit fulls de lesHomilies d’Organyà

Dominica in LX-a. In illo tempore, cum turba plurima convenirent et de civitatibus properarent ad Iesum, dixit per similitudincm: Exit qui seminat seminare semen suum. Seinor, nostre Seinor dix aquesta paraula per semblant, et el esposa per si el ex. Aquel qui ix seminar la sua sement, e dementre que semenava, la sua sement cadeg prob de la via e fo calzigad, e'ls ocels del ciel mengaren aquela sement:Aqtiesi seminador dix nostre Seinor que son los maestres de sent'eglesia, (la sement e) la predicacio de Iesu Crist. Los auzels del cel qui mengaren aquela son los diables qui tolen la paraula de Deu de coratge d'om per mal e peccatz e per males obres. Et aliut cecidit super petram el natum aruit, quia non habebat hurnorem. Aquela sement qui cadeg sobre la pedra fo seca per zo car no i avia humor, demostra la paraula de Deu qui cad el cor del om e ven diable e la tol del cor per zo qur no a humor de caritad en si. .."

El catala del segle XII-XIII (1204?)

molt fortz, sí qe·ls fils d'Isrel anc no les pogren pendre perforza. Aicestas .II.as ciutatz apela om per so·nom la

una Tirus e l'altra Sidon. Aqesta qe om apela Tirus s[i]g[nifica]las tribulacions d'aqest segle; e l'altra, qe o[m] a[pela] Sidon,

significa lo poble qi ans de l'aveniment de J[hesu] Christ menavaDiable a mort.Mas la ueng una femna qui era enaqela

terres d'oltra mar. Per qé él s'aproximava a la passió qe devie rede[bre]

en Jherusalem -tot per zo qe·ls falses judeus no l'anasen cercar en altra

terra- ja veng él en les ciutatz qi són en riba de mar, qi són

Fragment d'una traducció catalana del Liber iudiciorum o Forum iudicum de

mitjan segle XII. Full únic conservat a l'Arxiu Capitular

d'Urgell.

Fragment d'una traducció catalana del Liber iudiciorum o Forum iudicum de finals del segle XII. Biblioteca de l'Abadia de Montserrat.

-Acabem de veure una de les primeres «fotografies»

del naixement del català escrit.-Són com uns apunts de classe fets en

aquella època.-Ben bé, no! Són els llibres de l’època. Apunts, apunts? Els que ara veuràs.

Ara veuràs el naixement del romanç espanyol i del basc!

Glosas Emilianenses. Les notes afegides al marge d'aquest llibre (escrit en llatí entre els segles X i XI) són considerades un dels primers textos escrits en castellà: cent paraules en dialecte romanç espanyol i dues en basc. (Madrid. Real Academia de la Historia).

Cono aiutorio de nuestro

dueno dueno Christo, dueno

salbatore, qual dueno

get ena honore et qual

duenno tienet ela

mandatione cono

patre cono spiritu sancto

enos sieculos delo siecu

los. Facanos Deus

Omnipotes

tal serbitio fere ke

denante ela sua face

gaudioso segamus. Amen

Cono aiutorio de nuestro

dueno dueno Christo, dueno

salbatore, qual dueno

get ena honore et qual

duenno tienet ela

mandatione cono

patre cono spiritu sancto

enos sieculos delo sieculos.

Facanos Deus Omnipotes

tal serbitio fere ke

denante ela sua face

gaudioso segamus. Amen

Con la ayuda de nuestro

Señor Don Cristo Don

Salvador, Señor

que está en el honor y

Señor que tiene el

mandato con el

Padre con el Espíritu Santo

en los siglos de los siglos.

Háganos Dios omnipotente

hacer tal servicio que

delante de su faz

gozosos seamos. Amén.

Aquestes són les primeres imatges del nadó. Les primeres

representacions gràfiques d’unes llengües que començaven a néixer.

Ara fa mil anys...

A l'Església tot es feia en llatí, però hi ha una necessitat d’arribar a la gent amb la llengua del poble. A partir del moment que el llatí va resultar inintel·ligible va

ser necessari parlar i escriure en la llengua del poble: el català.

-A partir del moment que el llatí va resultar inintel·ligible, també va ser necessari en la llengua habitual del

poble en els testaments i documents de compra-venda...

-És clar, la gent volia que no l’enredessin, he, he!

Tot això, a casa nostra, passava als dos costats dels Pirineus.

Continental

Llatí

Occidental

CatalàGallecAstur (bable)PortuguèsCastellà

ProvençalOccitàGascóFrancèsValó

Oriental RomanèsSard

ItaliàDàlmataRèticFriulàDolomitaRomanxEngadinès

Les llengües romàniques

Per si vols ampliar:

 

LES HOMILIES D’ORGANYÀ

 CAL QUE SÀPIGUES:

Les Homilies d'Organyà són 8 fulls de pergamí (de 175 x 120/125 mm. aprox.) que conté, sense cap títol i de forma fragmentària, el text de sis sermons corresponents al període quaresmal. Descobert l'any 1905 per Jaume Miret i Sans a la rectoria de l'església de Santa Maria d'Organyà. Des de l’any 1913, és a la Biblioteca de Catalunya.

La lletra del manuscrit és d'una sola mà, probablement d'algun copista d'Organyà no identificat, amb trets d'escriptura molt personals. (1200 i 1218). Tècnicament, el tipus de lletra amb què estan escrites les Homiliess'anomena «escriptura postcarolíngia».

 

Amb les Homilies d'Organyà la llengua catalana s'estrenava en la seva modalitat literària.

Les Homilies d'Organyà formen part d'un món, que tenia una importància considerable en la vida medieval: el fet religiós. A l'Església tot es feia en llatí, però hi ha una necessitat d’arribar a la gent amb la llengua del poble. A partir del moment que el llatí va resultar inintel·ligible va ser necessari parlar i escriure en la llengua del poble: el català.

 Fa uns mil anys, a la nostra terra, vàrem començar a tenir una forma

pròpia de parlar, d’expressar sentiments, de relacionar-nos...

 Ara, com tantes coses, depèn de tu!Depèn de nosaltres!

Us preguem no modificar aquesta presentació. Música: Picard flute solo Sunrise.wav Sense finalitat comercial. Ús privat.

Suggeriments: aballus@xtec.cat Podeu visitar: www.xtec.cat/~aballus

Catalonia PPT’S

Per tornar a començar

Per seguir escoltant: quiets!

ESC Per acabar