15
LA MÚSICA AL CLASSICISME LA MÚSICA AL CLASSICISME El classicisme va ser el El classicisme va ser el moviment estètic moviment estètic posterior al barroc. posterior al barroc. Va iniciar-se l’any 1750 Va iniciar-se l’any 1750 (amb la mort de J. S. (amb la mort de J. S. Bach). Bach). Va acabar als voltants Va acabar als voltants 1820 (amb la figura de 1820 (amb la figura de Beethoven) Beethoven)

El Classicisme

Embed Size (px)

DESCRIPTION

La música al Classicisme

Citation preview

Page 1: El Classicisme

LA MÚSICA AL CLASSICISMELA MÚSICA AL CLASSICISME

El classicisme va ser el El classicisme va ser el moviment estètic moviment estètic posterior al barroc.posterior al barroc.

Va iniciar-se l’any 1750 Va iniciar-se l’any 1750 (amb la mort de J. S. (amb la mort de J. S. Bach).Bach).

Va acabar als voltants Va acabar als voltants 1820 (amb la figura de 1820 (amb la figura de Beethoven)Beethoven)

Page 2: El Classicisme

CONTEXT HISTÒRIC, SOCIAL I CONTEXT HISTÒRIC, SOCIAL I CULTURALCULTURAL

El classicisme comprèn la segona meitat del s. XVIII.El classicisme comprèn la segona meitat del s. XVIII. Les mornaquies absolutes envoltades de luxe Les mornaquies absolutes envoltades de luxe

desapareixen amb la revolució francesa i posen fi a desapareixen amb la revolució francesa i posen fi a l’abús de poder.l’abús de poder.

La burguesia pren molta força i promou un gran La burguesia pren molta força i promou un gran moviment cultural i progressista.moviment cultural i progressista.

La Il·lustració, moviment intel·lectual, promou els La Il·lustració, moviment intel·lectual, promou els ideals d’igualtat i benestar per a tothom a través de ideals d’igualtat i benestar per a tothom a través de l’educació i el coneixement.l’educació i el coneixement.

L’art d’aquest període s’anomena neoclàssic.L’art d’aquest període s’anomena neoclàssic.

Page 3: El Classicisme

CARACTERÍSTIQUES DE LA CARACTERÍSTIQUES DE LA MÚSICA CLÀSSICAMÚSICA CLÀSSICA

El ritme és regular.El ritme és regular. La melodia adquireix una gran La melodia adquireix una gran

importància i es converteix en l’element importància i es converteix en l’element bàsic de la peça. Estructures molt clares bàsic de la peça. Estructures molt clares i regulars de 6, 8 o 16 compassos.i regulars de 6, 8 o 16 compassos.

Textura homofònica: melodia Textura homofònica: melodia acompanyada.acompanyada.

Perfecció en l’estructura formal. És més Perfecció en l’estructura formal. És més important la forma que el contingut.important la forma que el contingut.

S’utilitzen preferentment tonalitats S’utilitzen preferentment tonalitats majors.majors.

Predomina la música vocal sobre Predomina la música vocal sobre l’instrumental.l’instrumental.

Naixement de la forma sonata.Naixement de la forma sonata.

Page 4: El Classicisme

FORMES MUSICALS FORMES MUSICALS

INSTRUMENTALS

CONCERT SIMFONIA SONATA

MÚSICA DE CAMBRA:

TRIO, QUARTET, QUINTET

Page 5: El Classicisme

MÚSICAMÚSICA VOCALVOCAL

FORMES VOCALS

MISSA ÒPERA ORATORI

Page 6: El Classicisme

LA FORMA SONATALA FORMA SONATA Com a composició: peça per a un o dos instruments, consta de 3 o 4 Com a composició: peça per a un o dos instruments, consta de 3 o 4

moviments, el primer del qual té forma sonata.moviments, el primer del qual té forma sonata. Com a forma:Com a forma:- Exposició: dos temes musicals diferents.Exposició: dos temes musicals diferents.- Desenvolupament: els temes s’exploren i es mesclen.Desenvolupament: els temes s’exploren i es mesclen.- Reexposició: apareixen novament els dos temes de l’exposició amb petites Reexposició: apareixen novament els dos temes de l’exposició amb petites

transformacions.transformacions.

Page 7: El Classicisme

FORMES INSTRUMENTALSFORMES INSTRUMENTALS

QUARTET: forma sonata QUARTET: forma sonata per a dos violins, viola i per a dos violins, viola i violoncel.violoncel.

SIMFONIA: forma sonata SIMFONIA: forma sonata per a orquestra.per a orquestra.

CONCERT: forma sonata CONCERT: forma sonata per a solista i orquestra.per a solista i orquestra.

Page 8: El Classicisme

L’ÒPERA CLÀSSICAL’ÒPERA CLÀSSICA

Page 9: El Classicisme

L’ÒPERA CLÀSSICAL’ÒPERA CLÀSSICA

Cada classe social és aficionada a un tipus d’òpera.Cada classe social és aficionada a un tipus d’òpera. A Itàlia òpera seriosa: temes mitològics i llegendes antigues. A Itàlia òpera seriosa: temes mitològics i llegendes antigues.

Destinades als nobles. Destinades als nobles.

òpera bufa: tracta de temes quotidians. Destinada al òpera bufa: tracta de temes quotidians. Destinada al poble. poble.

A Espanya: tonadilla escènica, més breu,còmica i amb danses A Espanya: tonadilla escènica, més breu,còmica i amb danses populars.populars.

A Alemanya: singspiel, òpera popular que alterna fragments A Alemanya: singspiel, òpera popular que alterna fragments cantats i parlats en alemany.cantats i parlats en alemany.

Page 10: El Classicisme

ESTRUCTURA D’UNA ÒPERAESTRUCTURA D’UNA ÒPERA

OBERTURES: instrumentals.OBERTURES: instrumentals. RECITATIUS: expliquen l’acció RECITATIUS: expliquen l’acció

de la trama, unes vegades parlant de la trama, unes vegades parlant i altres cantant.i altres cantant.

ÀRIES: cançons que canten un o ÀRIES: cançons que canten un o dos solistes.dos solistes.

CONCERTANT: escenes de CONCERTANT: escenes de conjunt de diferents personatges.conjunt de diferents personatges.

CORS: solem representar al CORS: solem representar al poble.poble.

BALLET: peça per ser ballada.BALLET: peça per ser ballada.

Page 11: El Classicisme

INSTRUMENTS DEL CLASSICISMEINSTRUMENTS DEL CLASSICISME

Page 12: El Classicisme

COM VIURE DE LA MÚSICA AL CLASSICISMECOM VIURE DE LA MÚSICA AL CLASSICISME

Els compositors del s. XVIII Els compositors del s. XVIII treballen coma servents a les corts treballen coma servents a les corts o per aristòcrates.o per aristòcrates.

Reben un sou.Reben un sou.

Tenen la mateixa consideració que Tenen la mateixa consideració que un criat.un criat.

Page 13: El Classicisme

COM ES RECONEIX LA MÚSICA CLÀSSICACOM ES RECONEIX LA MÚSICA CLÀSSICA

Melodies naturals i equilibrades, sense ornaments.Melodies naturals i equilibrades, sense ornaments.

Incorporació dels canvis graduals d’intensitat.Incorporació dels canvis graduals d’intensitat.

Textura: melodia acompanyada.Textura: melodia acompanyada.

Creix l’orquestra.Creix l’orquestra.

Desenvolupament de la música instrumental.Desenvolupament de la música instrumental.

S’imposa el piano com a instrument de teclat.S’imposa el piano com a instrument de teclat.

Page 14: El Classicisme

COMPOSITORS DEL CLASSICISMECOMPOSITORS DEL CLASSICISME

FRANZ JOSEPH HAYDNFRANZ JOSEPH HAYDN

( 1732-1809)( 1732-1809)

W. AMADEUS MOZARTW. AMADEUS MOZART

(1756-1791)(1756-1791)

ANTONIO SALIERIANTONIO SALIERI

( 1750-1825)( 1750-1825)

Page 15: El Classicisme

L’ORQUESTRA DEL CLASSICISMEL’ORQUESTRA DEL CLASSICISME