90
Departament de Ciències Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera selectivitat logse CARACTERíSTIQUES ATMóSFERA: INTRODUCCIÓ 1. Funcionamiento de las capas fluidas (contraste térmico) 2. La atmósfera: composición y estructura. 3. Dinámica atmosférica vertical 4. Dinámica atmosférica horizontal: circulación del viento, presencia de masas continentales y circulación general de la atmósfera. 5. El ciclo hidrológico. 6. Dinámica oceánica: olas, mareas y corrientes. 7. Climatología Global: 1. Precipitaciones: formación y tipos. 2. El clima en nuestras latitudes: chorro polar y frente polar. 3. Los dominios climáticos de España. 4. El clima en las latitudes bajas: monzones y huracanes. 8. Cambios climáticos pasados y actuales.

Ctma 8 atmosfera

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Ctma 8 atmosfera

Departament de Ciències

Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera selectivitat logse

CARACTERíSTIQUES ATMóSFERA: INTRODUCCIÓ

1. Funcionamiento de las capas fluidas (contraste térmico)

2. La atmósfera: composición y estructura.3. Dinámica atmosférica vertical4. Dinámica atmosférica horizontal: circulación del viento,

presencia de masas continentales y circulación general de la atmósfera.

5. El ciclo hidrológico.6. Dinámica oceánica: olas, mareas y corrientes.7. Climatología Global:

1. Precipitaciones: formación y tipos.2. El clima en nuestras latitudes: chorro polar y frente

polar.3. Los dominios climáticos de España.4. El clima en las latitudes bajas: monzones y

huracanes.8. Cambios climáticos pasados y actuales.

Page 2: Ctma 8 atmosfera

Departament de Ciències

Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera selectivitat logse

1. Funcionament de les capes fluides1. Funcionament de les capes fluides

Les capes fluides són la hidrosfera i l’atmosfera, que intervenen en el desenvolupament del clima. Es relacionen a través del cicle de l’aigua:Exporta gairebé tota l'aigua dolça disponible del planeta.Intervé en el clima en mantenir la temperatura terrestre: elevant (el vapor d'aigua és un gas d'efecte hivernacle) o rebaixant (albedo)

Page 3: Ctma 8 atmosfera

Departament de Ciències

Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera selectivitat logse

1. Funcionament de les capes fluides1. Funcionament de les capes fluides

Finalment es deu al contrast tèrmic.

L'aire és mal conductor de la calor i s'escalfa per la calor que irradia la superfície terrestre (albedo) escalfada abans pel sol, i per la calor latent que cedeix el vapor d'aigua en condensar en l'atmosfera.

Contrast tèrmic vertical: en el cas de l'atmosfera és de baix a dalt, ia la hidrosfera és de dalt a baix.

Contrast tèrmic horitzontal: entre dues zones geogràfiques determinades que reben diferent insolació, la qual cosa provocarà una circulació horitzontal de l'aire i dels corrents marins

El moviment de les grans masses d'aire de l'atmosfera està produït, principalment, per dues causes:a) La influència del Sol:el Sol escalfa l'aire i aquest puja cap a les capes més altes de l'atmosfera. Allà es refreda i, pesar més que l'aire càlid, baixa.b) La Terra:mitjançant el seu moviment de rotació i translació mou les capes d'aire de l'atmosfera

Page 4: Ctma 8 atmosfera

Departament de Ciències

Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera selectivitat logse

2. CARACTERíSTIQUES Atmósfera: INTRODUCCIÓ

Embollcall gasós que envolta la Terra

Es molt prima i podem considerar que te composició constant

També la considerem com un gas ideal (o barrega de gasos ideals)

Està bastant estratificada

Redistribueix l’energia solar (diferent segons latitud)

Protegeix vida al Planeta al filtrar radiacions perilloses (termosfera) o la UV (estratosfera – 03)

Protecció d’impactes de meteorits o d’altres cossos

Paper important en regulació cicle d’aigua i temperatures

Conté O2 i CO2 (necessaris per respiració i fotosíntesi)

Page 5: Ctma 8 atmosfera

Departament de Ciències

selectivitat logse

2.1. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. ORIGEN

Probablement quan la Terra es va formar no tenia atmosfera

Es va crear a partir de l’expulsió de sustàncies volàtils pel vulcanisme (volcans: 85% vapor aigua, 10% CO2 i la resta N, S i compostos associats) que van quedar retinguts per la gravetat

Presència d’oxígen atmosfèric degut a l’aparició de la vida al Planeta (). La atmosfera primitiva era de caràcter reductor, l’actual oxidant

() Tot i que només tenim a l’atmosfera el 10% de tot el produït, la resta forma part d’òxids i carbonats.

Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

Page 6: Ctma 8 atmosfera

Departament de Ciències

selectivitat logse

2.2. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. COMPOSICIO

Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

0,000 000 02SO2

0,000 000 06NO

0,000 000 1NO2

0,000 000 6NH3

0,000 002O3

0,000 008Xe

0,000 01CO

0,000 02N2O

0,000 05H2

0,000 10Kr

0,000 15CH4

0,000 52He

0,001 84Ne

0,037CO2

0,93Ar

2102

78N2

COMPOSICIÓN DEL AIRE(% EN VOLUMEN)

Page 7: Ctma 8 atmosfera

Departament de Ciències

selectivitat logse

2.2. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. COMPOSICIO

Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

La atmósfera es la envoltura gaseosa que rodea a la Tierra.

Se formó hace 4 600 millones de años, a partir de los gases liberados por las rocas que formaban el planeta. La mayor parte de estos gases se perdió en el espacio.

Composición de la protoatmósfera

No era tan reductora como la atmósfera actual. Contenía vapor de agua, CO2 y N2, junto con pequeñas cantidades de H2 y CO. Hace 2 500 - 2 000 m. a., la actividad de los organismos fotosintetizadores provocó un enriquecimiento en O2. Hace 600 m. a., la acumulación de oxígeno dio lugar a la formación de la capa de ozono.

Page 8: Ctma 8 atmosfera

Departament de Ciències

selectivitat logse

2.2. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. COMPOSICIO

Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

Espectre electromagnétic solar

Page 9: Ctma 8 atmosfera

Departament de Ciències

selectivitat logse

2.3. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. PROPIETATS

DENSITAT

Disminueix amb l’alçada (a 10000 Km inexistent)

Als 6 Km tenim el 50% de massa atmosfèrica

I als 29 Km gairebé tenim el 97%

PRESSIO

Disminueix amb l’alçada de manera exponencial P (z) = Po e –z/H

A nivell de mar: pressió atmosfèrica: 1 atm = 1.013 * 10 5 Pa = 1013 hPa / mb

1 mb = 100 Pa = 1 hPa TEMPERATURA

Redistribució per tot Planeta (vent i oceans)

EQ GASOS IDEALS

P V = n R T P = ρ Rd T

• La compressió de l’atmosfera és el resultat de la gravetat, per això lamajor part de moviments a l’atmosfera són horitzontals.• La compressibilitat de l’aire implica que quan l’aire puja perl’atmosfera es dilata i quan baixa es comprimeix.

P = constant T = constant

T T

ρρ

P

ρ

P

ρ

Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

Page 10: Ctma 8 atmosfera

Departament de Ciències

selectivitat logse

2.3. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. PROPIETATS

Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

•FACTORES.- •Altitud .- a mayor altura menor presión atmosférica.•Latitud •Humedad•Condiciones meteorológicas

PRESIÓN ATMOSFÉRICA: fuerza que ejerce el aire sobre la superficie de la Tierra.Se mide mediante el barómetro.Las unidades en Pascales (Pa), atmósferas, mm de Hg, en milibares mb o hectopascales (hPa).1 Pa=1 N/m2

1 atmósfera= 760 mmHg=101300 Pa=1013 mb (hPa)

Page 11: Ctma 8 atmosfera

Departament de Ciències

Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera selectivitat logse

2.4. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. ESTRUCTURA VERTICAL

HETEROSFERA. Més enllà de 100 Km

HOMOSFERA. 0 – 100 Km

Troposfera: Alçada variable (8Km Pols – 16Km Equador)

Tenen lloc fenòmens meteorològics

Tenen lloc processos geodinàmics

Temperatura disminueix amb alçada

Estratosfera: Capes estratificades

Temperatura augmenta amb alçada (escalfament O3)

Mesosfera: Temperatura disminueix fins -80º (100 Km)

Page 12: Ctma 8 atmosfera

Departament de Ciències

Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera selectivitat logse

Page 13: Ctma 8 atmosfera

Departament de Ciències

Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera selectivitat logse

TemperaturaPressió

Termosfera

Mesosfera

Mesopausa

Estratopausa

Estratosfera

Tropopausa

Troposfera

-60º1 atm1013 mb

12 Km

50 Km

100 Km

6 Km

50% massa

Absorció hv 03

20 Km

30 Km

ppm 0312

200 mb

1 mb

EverestAT 6º-10º / Km

Fen Meteorològics

HETEROSFERA

HOMOSFERA

Page 14: Ctma 8 atmosfera

Departament de Ciències

Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera selectivitat logse

100

-30albelo

+ 51

+19

- 6

- 117- 23- 7

+111

+ 23+ 7

- 96

- 64

+ 96

Conveccio i conducció

Calor latente Ev

R. IR R. IRR. Solar

TERRA

ATMÓSFERA

SOL

4. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA ATMOSFERICA

CIRCULACIO GLOBAL

Page 15: Ctma 8 atmosfera

MOVIMIENTS DE LES MASSES D’AIRE

• VERTICALS.

Page 16: Ctma 8 atmosfera

Departament de Ciències

selectivitat logse

3.1. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA VERTICAL

Els moviments verticals de l'atmosfera es denominen de convecció i es deuen a:

Temperatura: la part de l'atmosfera propera a la superfície està més calent i és menys densa pel que tendeix a elevar-se. Al contrari, la superior (més freda i densa) tendeix a baixar.

Humitat: l'aire té vapor d'aigua que ho fa menys dens que l'aire sec, en desplaçar a la resta de components atmosfèrics de major pes molecular (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni). La humitat de l'aire és important per a la formació dels núvols, i per tant dels fenòmens meteorològics derivats.

Pressió atmosfèrica: és la força exercida per l'atmosfera per unitat de superfície, i depèn de la humitat i la temperatura. En els mapes del temps quan diferents punts tenen la mateixa pressió atmosfèrica s'uneixen amb línies denominades isòbares.

Premises importants:

1. Ascens massa d’aire (convecció) es considera adiabàtica (*)

2. Estabilitat/Inestabilitat atmosfèrica relacionada amb la possibilitat de que es desenvolupin moviments verticals de masses d’aire (quan aire al voltant estigui més fred) i s’assoleixi la saturació (condensació)

3. Massa d’aire en ascensió seguirà gradient adiabàtic sec fins assolir saturació i desprès seguirà gradient humit (amb menys gradient perquè condensació allibera calor i “alenteix” procés de refredament)

4. Considerem massa d’aire com a una gran quantitat d’aire amb propietats (humitat i temperatura) gairebé constants que es conserven en desplaçar-se

(*) Ascens amb conservació de: calor, humitat i quantitat de moviment. Quan tenim ascens adiabàtic es produeix expansió i refredament del gas

Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

Page 17: Ctma 8 atmosfera

CALIENTE FRÍO

Page 18: Ctma 8 atmosfera

Departament de Ciències

selectivitat logse

3.1. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA VERTICAL Exemple ascensió orogràfica: evolució massa d’aire que puja per efecte topografia (efecte Föhn) (es pronúncia “Foen”, per la seua culpa no plou ací quan està plovent pel centre i nord del país, els núvols xoquen amb el sistema ibèric i bètic; i per aixó Alacant té un clima semiàrid)

Aire sec i calent

Deserts

(rainshadows)

20

12

10

10

4

4

8

0

3000 -4º

2000 4º

1000 12º

18

2

28

4

0 20º

Altura Temperatura

(m) ambi

Temperatura massa d’aire

Temperatura a partir de la qual el vapor condensa (T de rosada)

Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

Page 19: Ctma 8 atmosfera

Departament de Ciències

selectivitat logse

3.1. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA VERTICAL

FRONTS

Superfície frontal que separa dues masses d’aire (gral calent / fred)

Exemple: front polar que separa aire fred latituds altes amb calent latituds mitjanes

Gènesis borrasques ondulatòries a la nostra latitud a partir de front polar

B

Front fred

Massa freda avança s calenta i provoca

pujada sobtada

Front càlid

Massa calenta avança s freda i provoca pujada

progressiva

Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

Page 20: Ctma 8 atmosfera

Departament de Ciències

selectivitat logse

3.1. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA VERTICAL

FRONT CALID

Al seu pas pluja persistent de baixa intensitat amb àmplia àrea d’afectació

Situació tipica costa nord-oest de la península (Galicia, Asturies,…)

Massa d’aire calenta avança sobre massa aire freda. Part davantera front polar

Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

Page 21: Ctma 8 atmosfera

Departament de Ciències

selectivitat logse

3.1. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA VERTICAL

FRONT FRED

Al seu pas pluja intensa amb àrea d’afectació més reduïda

Situació tipica litoral mediterrani

Massa freda avança sobre massa aire calenta provocant la seva pujada sobtada. Part trasera front polar

Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

Page 22: Ctma 8 atmosfera

HÚMEDO SECO

Page 23: Ctma 8 atmosfera

Departament de Ciències

selectivitat logseTema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

Humedad absoluta

Es la cantidad de vapor de agua que hay en un volumen determinado de aire. Se expresa en g/m3.

Humedad relativa

Es la cantidad de vapor de agua que hay en un volumen determinado de aire en relación con la máxima posible, según la temperatura.

cantidad total de vapor de aguahumedad relativa = x 100 cantidad máxima de vapor de agua

Curva de saturación del aire

Page 24: Ctma 8 atmosfera

Departament de Ciències

selectivitat logse

3.1. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA VERTICAL

FORMACIO NUVOLS

Condensació: aire saturat de vapor d’aigua (*)

Punt saturació és la quantitat màxima de vapor d’aigua que pot contenir una massa d’aire (humitat màxima Hm). Es f (T)

Humitat relativa és el valor que tenim respecte al màxim que es podria assolir

Hr = Ha (que tenim) / Hm x 100

Mecanismes de formació de nuvols:

- Convecció (ρ) - Convergència

- Ascensió orogràfica - Gota freda

(*) Per formació núvol també necessària presència aerosol

(nucli condensació)

Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

Page 25: Ctma 8 atmosfera

Departament de Ciències

selectivitat logse

3.1. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA VERTICAL

Exemple convecció: evolució de situació d’inestabilitat amb formació final de cumulonimbus (núvols de tormenta)

Estabilitat

10

Km

5

1

S’inicia inestabilitat

Inestabilitat Formació

núvol tormenta

Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

Page 26: Ctma 8 atmosfera

Departament de Ciències

selectivitat logse

3.1. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA VERTICAL

GRADIENT ADIABATIC = - ΔT / Δz

GVT (Gradient vertical de temperatura): 0.6º / 100 m (variacions s/ latitud i estació)

GAS (Gradient adiabàtic sec): 1º / 100 m

GAH (Gradient adiabàtic humit): 0.4º – 0.6º / 100 m

Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

Page 27: Ctma 8 atmosfera

Gradientes atmosféricos y precipitaciones

Page 28: Ctma 8 atmosfera

Condiciones de inestabilidad: producidas al existir movimientos ascendentes de aire cuya temperatura varía según el GAS. Para que pueda subir, el aire exterior se ha de enfriar más rápido que el interior (El GVT es mayor que el GAS). Así se formará una borrasca

Page 29: Ctma 8 atmosfera

• Condiciones de estabilidad o subsidencia: al ascender una masa de aire frío, se va secando por calentamiento. Así se genera un anticiclón:– No hay movimientos verticales, el GVT es menor que el GAS.– Inversión térmica (GVT negativo), se forman nubes a ras de suelo

(niebla) que atrapa los contaminantes.

Las subsidencias más intensas se suelen producir en invierno, con viento en calma y cuando las noches son largas, y la atmósfera está muy fría (sobretodo en los primeros metros en contacto con el suelo).

Page 30: Ctma 8 atmosfera

CALIENTEHÚMEDO

FRÍOSECO

ALTA PRESIÓN BAJA PRESIÓN

Page 31: Ctma 8 atmosfera

Departament de Ciències

selectivitat logse

3.1. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA VERTICAL

MAPES

Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

PRESIÓ:• Anticiclón (A): es una zona de alta presión rodeada de isobaras que van

descendiendo su presión.

• Borrasca (B): zona de baja presión rodeada de isobaras que van aumentando su presión.

anticiclón borrasca

Por diferencia de temperatura entre capas de aire anexas.

Provoca un empuje hidrostático que obliga al aire caliente a ascender, por su menor densidad.

El movimiento del aire que hay alrededor de las borrascasy anticiclones se llama viento.

Page 32: Ctma 8 atmosfera

Departament de Ciències

selectivitat logse

3.1. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA VERTICAL

Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

Page 33: Ctma 8 atmosfera
Page 34: Ctma 8 atmosfera

Departament de Ciències

selectivitat logse

3.1. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA VERTICAL

MAPES

Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

Page 35: Ctma 8 atmosfera
Page 37: Ctma 8 atmosfera

MOVIMIENTS DE LES MASSES D’AIRE

•HORIZONTALS.

Page 38: Ctma 8 atmosfera

MOVIMIENTOS HORIZONTALES.- Per diferències de Presió atmosfèrica entre zones de la mateixa altura, consequència del calfament desigual de la Terra.

A major diferència de presió entre anticiclons i borrasques, major intensitat del vent.

En hemisferi nord.- Circula el vient en el mateix sentit de les agulles del rellotge en cas d’anticiclons, i en sentit contrari en la borrasca.

Page 39: Ctma 8 atmosfera

Departament de Ciències

Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera selectivitat logse

BALANÇ FLUX ENERGIA (W / m2)

W/m2

60º 60º 30º 30º 0º 90º 90º

Excés

Déficit Déficit

Fluxes calor

Radiació ona llarga reemesa Terra

Radiació ona curta emesa Sol

4. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA ATMOSFERICA

Page 40: Ctma 8 atmosfera

Diferencia de insolación sobre la Tierra

Page 41: Ctma 8 atmosfera

Circulación atmosférica teórica Desviación de Coriolis

Page 42: Ctma 8 atmosfera

Departament de Ciències

Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera selectivitat logse

6Oº

3Oº

4Oº

9Oº

A

AA

A

A

AA

A

B B

B B BBB

B B

Polar

Ferrel

Hatley

ZITC

Vents alisis

Vents alisis

PI

Sahara

4. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA ATMOSFERICA

CIRCULACIO GLOBAL

Page 43: Ctma 8 atmosfera

Circulación general del aire en la troposfera

Zona de convergencia

intertropical (ZCIT)

Es la zona de choque entre los alisios del norte y los del sur.

Page 44: Ctma 8 atmosfera

Departament de Ciències

selectivitat logse

TERRAMAR

D

DA

A

TERRAMAR

A

AD

D

MARINADA TERRAL

Vents originats per escalfament diferencial entre mar i terra

Vent S-SE o SW (Garbí) al litoral central català

4. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA ATMOSFERICA

Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

Page 45: Ctma 8 atmosfera

Los vientos pueden ser:

• Constantes, como los alisios, que van cargados de humedad y son responsables de las lluvias ecuatoriales.

• Locales: como el cierzo (Viento frío del NO, en Aragón), galerna (viento del cantábrico), levante E,…

• Periódicos: como los monzones, que debido a los cambios estacionales en la dirección del viento producen alternativamente veranos húmedos e inviernos secos. Las brisas térmicas marinas son cambios diarios en la dirección del viento causado por el contrate térmico entre el continente y el océano; durante el día soplan hacia la playa, y durante la noche hacia el mar.

Page 46: Ctma 8 atmosfera

Brisas marinas

Page 47: Ctma 8 atmosfera

Presencia de masas continentales

Las masas continentales frenan los vientos y corrientes oceánicas, y tienen una mayor amplitud de temperatura. El agua absorbe mucha energía calorífica, por lo que los océanos se enfrían y calientan más lentamente que los continentes.

En los continentes de latitudes medias, el enfriamiento invernal hace que el aire esté muy frío originándose un anticiclón continental que crea condiciones de estabilidad generando vientos que impiden las lluvias favoreciendo nieblas y heladas.

Page 48: Ctma 8 atmosfera

Departament de Ciències

selectivitat logse

9161 m

5574 m

1457 m

0 m

300 mb

500 mb

850 mb

1013 mb

B

4. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA ATMOSFERICA

MAPES

Isohipses

Mapa alçada

AIsòbares

Mapa superfície

B

A

Núvols tormenta habituals

Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

Page 49: Ctma 8 atmosfera

Departament de Ciències

selectivitat logse

4. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA ATMOSFERICA

MAPES

Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

Page 50: Ctma 8 atmosfera

Departament de Ciències

selectivitat logse

4. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA ATMOSFERICA

MAPES

Anticicló potent

Forts vents de llevant amb pluja a litoral català

Borrasca molt freda

“Gota freda”

Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

Page 51: Ctma 8 atmosfera

Departament de Ciències

selectivitat logse

4. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA ATMOSFERICA

MAPES

Front fred

Formació borrasca “tèrmica” a finals estiu

d’evolució diurna i plujes intenses

Borrasca generada a front polar amb dos fronts:

Càlid (davanter)

Fred (posterior)

Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

Page 52: Ctma 8 atmosfera

Departament de Ciències

selectivitat logse

4. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA ATMOSFERICA

MAPES

Anticiclò Açores “protegint”

només pluges a l’alt Ebre

Front polar (jet)

Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

Page 53: Ctma 8 atmosfera

Departament de Ciències

selectivitat logse

4. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA ATMOSFERICA

CLIMA

Clima mediterrani caracteritzat per règim tèrmic d’estius molt secs i tenir temporada de pluges a les estacions de primavera i tardor (en molts casos precipitacions intenses i locals (tempestes)

Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

Page 54: Ctma 8 atmosfera

Departament de Ciències

selectivitat logse

4. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA ATMOSFERICA

CLIMA

Climograma: representació gràfica de temperatura i precipitacions d’un indret al llarg d’un any

Estrés hídric

Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

Page 55: Ctma 8 atmosfera

Departament de Ciències

selectivitat logse

4. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA ATMOSFERICA

CLIMOGRAMES

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

gn fb mç ab mg jn jl ag st oc nv ds

0

50

100

150

200

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

gn fb mç ab mg jn jl ag st oc nv ds

Tem

pera

tura

(°C

)

0

50

100

150

200

Pre

cipi

taci

ons

(mm

)

Barcelona

Clima mediterrani sec

Vigo

Clima atlàntic humid

Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

Page 56: Ctma 8 atmosfera

EL CICLE HIDROLÒGIC

Page 57: Ctma 8 atmosfera

La hidrosfera es el subsistema de la Tierra constituido por el conjunto del agua en sus tres estados físicos: líquido (aguas subterráneas, mares, océanos, lagos y otras masas de agua superficial), sólido (casquetes polares, glaciares, cuerpos de hielo flotantes en el mar, etc.) y gaseoso (nubes).

DISTRIBUCIÓN DEL AGUA

DE LA HIDROSFERA (%)

Mares y océanos 97,18

Aguas continentales

Glaciares 2,2

Subterráneas 0,6

Superficiales 0,017

Atmósfera 0,001

Biosfera 0,0005

Se originó por la condensación y solidificación del vapor de agua protoatmosférico. Es una capa dinámica, con continuos movimientos y cambios de estado. Regula el clima, participa en el modelado del relieve y hace posible la vida sobre la Tierra. Está relacionada con la atmósfera, la geosfera y la biosfera. Recubre la mayor parte de la superficie terrestre.

5. El ciclo hidrológico

Page 58: Ctma 8 atmosfera

El ciclo hidrológico es el conjunto de transformaciones y cambios que sufre el agua de la hidrosfera. Su importancia se debe a que regula el clima, transporta materia y energía de unas zonas a otras, provoca la erosión, transporte y sedimentación de las rocas, y descarga las aguas sobre los continentes de forma periódica.

Page 59: Ctma 8 atmosfera

Las olas son movimientos ondulatorios de la superficie del mar o de los grandes lagos.

vaivén

movimiento circular

movimiento elíptico

nivel de base

Tema 8. Dinámica de las masas fluidas6. Dinámica oceánica

Page 60: Ctma 8 atmosfera

Las mareas son subidas y bajadas del nivel del mar, que se repiten de forma periódica aproximadamente cada 12 horas.

Page 61: Ctma 8 atmosfera

Se deben a la acción gravitatoria que ejercen principalmente la Luna y en menor medida el Sol.

Page 62: Ctma 8 atmosfera

Mareas vivas

La Luna y el Sol se alinean con la Tierra y suman sus fuerzas atractivas.

Son mareas de máxima amplitud. Tienen lugar en la fases de Luna nueva y Luna llena.

Page 63: Ctma 8 atmosfera

Mareas muertas

La Luna, el Sol y la Tierra forman un ángulo recto. Son mareas de mínima amplitud. Tienen lugar en las fases de Luna creciente y Luna menguante.

Page 64: Ctma 8 atmosfera

Las corrientes marinas son cursos de agua con distinta temperatura, salinidad o densidad que se desplazan por el interior de los mares y océanos. Pueden ser superficiales o profundas.

Page 65: Ctma 8 atmosfera

Cinta transportadora global: circulación de agua por todo el planeta, parte como corriente profunda y continua como c. superficial. Regula la cantidad de CO2 atmosférico, ya que el agua fría, al hundirse, arrastra una gran carga de este gas, liberándolo unos mil años después en las zonas de afloramiento.

Page 66: Ctma 8 atmosfera

Consiste en la presencia de anticiclones en la costa pacífica de Sudamérica y de borrascas sobre Oceanía e Indonesia. Los vientos alisios circulan desde el este hacia el oeste, se cargan de humedad y descargan las lluvias en Indonesia.

Situación normal

La termoclina sube y afloran las aguas frías cargadas de nutrientes, lo que potencia la riqueza pesquera cerca de las costas peruanas.

Efectos

Fenómeno de EL NIÑO

Page 67: Ctma 8 atmosfera

Se trata de un proceso anómalo inverso al anterior. Se repite, aproximadamente, cada cuatro años Las borrascas llegan a las costas peruanas, y los anticiclones, a las de Indonesia..

“EL NIÑO”

La termoclina baja y no afloran las aguas frías que incrementan la riqueza piscícola. Se producen sequías e inundaciones en todo el mundo. Las primeras tienen especial virulencia en las costas del océano Pacífico, y las segundas (acompañadas de hambrunas por falta de pescado), en Perú. Causa incendios en Indonesia.

Efectos

Page 68: Ctma 8 atmosfera

Tema 8. Dinámica de las masas fluidas 7. Climatología general

El clima es el conjunto de fenómenos meteorológicos que caracterizan la situación y el tiempo atmosférico de un lugar determinado del planeta.

Page 69: Ctma 8 atmosfera
Page 70: Ctma 8 atmosfera
Page 71: Ctma 8 atmosfera
Page 72: Ctma 8 atmosfera

Origen de las precipitaciones

cúmulos

cumulonimbos

Convección térmica: debido al ascenso de aire cálido y húmedo hasta el nivel de condensación formando cúmulos. Por la unión de varios cúmulos se forma una nube de desarrollo vertical o cumulonimbo, en la que se forman gotas de agua desde la base de la nube, que se van haciendo más grandes a medida que ascienden, juntándose unas con otras. Se forman borrascas intensas que duran poco.

Page 73: Ctma 8 atmosfera

Origen de las precipitaciones

Efecto Foëhn

Convección orográfica: Se forman estratos, que dejan una “lluvia horizontal”. Cuando la nube alcanza la montaña pierde el agua, y en el otro lado hay una “sombra” de lluvias.

Page 74: Ctma 8 atmosfera

Origen de las precipitaciones

Un frente es una zona de contacto entre dos masas de aire de distinta temperatura y humedad. Estas masas no se mezclan sino que chocan liberando energía que se transforma en lluvias o vientos generando borrascas frontales o móviles.

Page 75: Ctma 8 atmosfera

Frente frío

Una masa de aire frío se mueve hacia otra de aire caliente. La masa fría hace que la cálida ascienda formando una borrasca, con nubes de desarrollo vertical.

Page 76: Ctma 8 atmosfera

Frente cálido

Una masa de aire cálido se mueve hacia otra de aire frío y al choca, la cálida asciende lentamente formando nimboestratos o altoestratos generando lluvias débiles pero persistentes, o nevadas. Si asciende más, forman cirros que si no se mueven indican buen tiempo, y si se mueven a gran velocidad y en gran número, que se creará un nuevo frente.

Page 77: Ctma 8 atmosfera

Frente ocluido

Se superponen dos frentes diferentes, elevándose el frente cálido, dando lugar a ambos tipos de precipitaciones.

Page 78: Ctma 8 atmosfera

• Lluvia: son precipitaciones en forma líquida originadas por altoestratos, nimboestratos o cumulonimbos. Algunas de ellas son de origen tormentoso.

Una tormenta es una perturbación atmosférica acompañada de rayos que producen nubes de desarrollo vertical (cumulonimbos) que dejan lluvias abundantes, y en ocasiones granizo. Se pueden formar por convección térmica u orográfica, que duran poco tiempo y son típicas de verano, o por un frente frío, durando horas y que se dan en cualquier estación del año. Se producen rayos que mueven los electrones hacia las cargas positivas (superficie terrestre, lugares puntiagudos,…). Son beneficiosos en la fijación de nitrógeno atmosférico, pero también negativos: inundaciones, incendios, muerte,..

Page 79: Ctma 8 atmosfera

• Nieve: cuando los cristales de hielo de la cima de un cumulonimbo chocan entre sí forman cristales hexagonales. Generalmente al caer se funden antes de llegar al suelo, salvo que haga frío.

• Granizo: se forman en las tormentas de primavera o verano. Cuando los cristales de hielo caen de la nube, se cargan de humedad y vuelven a ascender. Cuando esto se repite varias veces, el cristal aumenta su número de capas. Al caer ocasiona daños en agricultura, automóviles o muertes

Page 80: Ctma 8 atmosfera

Chorro polar: es una corriente muy rápida de aire que rodea a la Tierra a la altura de la tropopausa, en sentido O – E. Al chocar los vientos fríos del NE con los cálidos del SO, éstos ascienden desviándose a la derecha por la fuerza de Coriolis, por lo que al llegar a la tropopausa girarán en torno a la Tierra de O – E formando un chorro.

Page 81: Ctma 8 atmosfera

Frente polar: es un frente único que rodea la Tierra con frentes cálidos, fríos u ocluídos. Es una línea imaginaria que separa una masa de aire frío (N) de otra cálida (S).

Page 82: Ctma 8 atmosfera

En verano, en la zona ZICT, los anticiclones tropicales se encuentran más cerca del polo N que en el invierno. Los vientos westerlies soplan más hacia el N con lo que el frente polar y la corriente del chorro forman un círculo alrededor de la Tierra a los 60º N.

Page 83: Ctma 8 atmosfera

Durante el resto del año, la ZICT, los anticiclones subtropicales y las borrascas subsolares se desplazan al S hasta los 30º N durante el invierno. El frente polar y el chorro descienden; el chorro serpentea originando unas ondulaciones (ondas de Rossby) con las borrascas al N y los anticiclones al S. Posteriormente la onda se rompe y las borrascas pasan al S dejando lluvias, y los anticiclones al N, dejando calor. Se llaman borrascas ondulatorias.

Page 84: Ctma 8 atmosfera

Gota fría

Ocurre por la entrada de una burbuja de aire frío situado a cierta altura, que procede de la tropopausa polar. Esto crea un área de baja presión suspendida en altura, que debido a su baja temperatura desciende en espiral hasta la superficie, originando una borrasca. La inestabilidad provocada, originará un ascenso convectivo de aire cálido formando una nube de desarrollo vertical, que descargará fuertes aguaceros o nevadas.

Page 85: Ctma 8 atmosfera

En España el clima depende de la posición del anticiclón de las Azores. Durante el verano está más cerca del polo N bloqueando la entrada de las borrascas que se desvían al N de Europa.

• En verano, se forman lluvias tormentosas debido a nubes de desarrollo vertical, también hay calimas, vientos cálidos, secos y cargados de polvo procedentes del anticiclón tropical situado en el desierto del Sáhara.

• En invierno, el anticiclón de las Azores se desplaza al S, pero la península se comporta como un continente y debido al intenso frío, se forma un anticiclón de bloqueo originando una intensa sequía, nieblas o heladas, y desviando las lluvias hacia la cornisa cantábrica o al N de Europa.

• En primavera y otoño, al hacer más calor, desaparece el anticiclón continental y es frecuente que entren borrascas ondulatorias.

Page 86: Ctma 8 atmosfera

Tornados: son columnas giratorias de viento y polvo de unos 50 m de anchura. Se deben a un remolino que resulta de un calentamiento excesivo de la superficie terrestre. La velocidad del viento es de 500 km/h, con lluvias torrenciales y granizadas. Es típico del S y E de la península ibérica, y de Norteamérica.

Page 87: Ctma 8 atmosfera
Page 88: Ctma 8 atmosfera
Page 89: Ctma 8 atmosfera

ojo del huracán se localiza en el centro de la espiral, donde el tiempo está en calma y el cielo despejado

los muros de nubes se nutren del vapor de agua del mar, ya que el huracán se forma sobre la superficie

el aire frío exterior desciende por el ojo del huracán y reemplaza al aire caliente

el aire caliente se mueve en espiral alrededor del ojo del huracán

el aire fluye desde el centro de la tormenta hacia fuera en el sentido de las agujas del reloj. Su altura oscila entre8 000 y 15 000 m

cola

zona peligrosabajo el huracán, las bandas giratorias de lluvia fuerte se mueven alrededor del ojo del huracán y aumentan según se aproximan al núcleo central

los vientos más fuertes se dan en el nivel más bajo, pero la zona más destructiva es la que aparece sombreada, pues la actividad del huracán es muy intensa aquí

trayectoria

Aire seco y frío

Aire cálido

Huracanes

Page 90: Ctma 8 atmosfera

Monzones

Monzón de invierno. Es un viento de origen continental que sopla desde el continente, que se enfría en exceso, hacia el mar, lo que provoca una estación seca.

Monzón de verano. Es un viento de origen oceánico, cargado de humedad, que sopla desde el mar al continente, dando lugar a la estación de las lluvias.

Son vientos que se originan por el calentamiento del continente y el océano contiguo. En el continente asiático, debido a su gran tamaño, se calientan en verano grandes masas de aire que ascienden y son sustituidas por otras que provienen del sur