la COHERÈNCIA

Conjunt d’elements que s’organitzen en un text per transmetre un sentit.

Un text coherent presenta un tema central, que constitueix el fil conductor de tot el text, la informació necessària per a entendre'l, i una ordenació precisa. Té, també, una unitat de registre, de to i d'estil.

Regles de coherència

progressió

No-contradicciórelació

repetició

• Repetició: les parts d’han d’encadenar prenent com a suport la repetició

• Progressió: aportació constant de nova informació: inf. REMÀTICA

• No-contradicció.• Relació: els continguts

han d’estar relacionats entre si i amb el context.

Mecanismes de coherència

Tema

Títol

Progressió temàtica

Estructura interna i externa

TÍTOL

Temàtic

total parcial

Remàtic

Metàfora Relació causa-efecte

Paròdia del contingut

Eix temàtic/tema: de què tracta el text– Sintagma, frase o paraula que concreta la idea que

vol donar l’autor

– Caràcter abstracte, però ajustat

– No és un resum (reducció el text a unes poques línies)

Motius secundaris

Temes amb caràcter secundari i que adquirixen significat en relació amb l’eix temàtic i com a conseqüència l’expliquen i el complementen.

. Podem trobar-los preguntant com, quan, on s’ha produït l’eix temàtic.

Estructura temàtica• Climàtica: eix temàtic al final/Anticlimàtica: eix

temàtic al principi• Lineal: eix temàtic al llarg del text/Circular: et al

principi i al final del text• Inductiva: de la part al tot/deductiva: del tot a les

parts• Paral.lela: idees d’importància semblant• Oberta/tancada• Altres: causa/conseqüència, problema /solució...

Les idees no es transmeten (això en realitat és una metàfora) es construeixen a la ment de l’emissor i es (re)construeixen a la ment del receptor. El que es transmet és el so, la grafia. La coherència d’un text és en la continuïtat de sentits desvetllats en la ment del receptor. El text transmet instruccions o pistes al receptor perquè puga construir el

significat pel seu compte. L’estructura del text no és en el text, sinó en la ment dels parlants i aquesta estructura és dinàmica.

http://alvaro-martinez.net/humanitats/paraula-discurs-i-estructures/

Estructura textual

interna

Capítols, paràgrafs, estrofes

externa

Superstructura(estructura textual)

Argumentativa

Expositiva

Narrativa

Instructiva

Descriptiva

conversacional

Macroestructura (estructura de la informació)

Textos expositius: problema-solució, causa-conseqüència, comparació, descripció, narració...

Textos argumentatius: tesi, arguments,

antítesi, contraarguments. Analítica, sintètica,

circular o enquadrada, paral·lela, dialèctica.

.....

Estructura textual interna

• Superestructura oestereotipada

estructura textual: tipologia, gènere...

• Macroestructura – estructura de la informació

– singular en cada discurs• Textos expositius: problema-solució, causa-

conseqüència, comparació, descripció, narració...• Textos argumentatius:

– tesi, arguments, antítesi, contraarguments. – Analítica, sintètica, circular o enquadrada, paral·lela,

dialèctica.

Progressió temàtica.

Formes en què pot evolucionar la informació sobre un tema:L’emissor ha de fer una distribució equilibrada de la informació ja coneguda -tema o tòpic i

la informació nova –rema o comentari .

tema l'element o conjunt

d'elements que serveix de punt de partida d'un missatge i allò que en l'acte d'enunciació d'un missatge pertany al camp de la consciència; ésl'element conegut o donat

remal'element o conjunt d'elements

que en un missatge s'aporta com a nou o com a desenvolupament d'altres, és cada pas nou que es fa en el procés informatiu. Els elements remàtics són els que fan avançar la informació

rema i tema van canviant a mesura que el receptor descodifica el text,

1. Progressió linial Cada rema (R) origina un tema nou (T). Exemple: Sofia(T1) visità la casa (R1). Aquesta(T2) la

sorprengué especialment perquè tenia una biblioteca enorme(R2). Allí (T3), s’hi avorrien milers de llibres(R3) que (elsllibres T4) esperaven

ser llegits (R4).

• Aquest tipus de progressió és típica dels textos narratius.

Segons la fórmula utilitzada per a encadenar els temes i els remes, es poden establir diversos

tipus de progressió temàtica:

2.Progressió de tema constant

El tema (T) sempre és el mateix i s’hi van afegintremes diferents (R1, R2, R3...). Exemple:La descripció (T1) és la representació d’alguna cosa amb paraules(R1).Acostuma atenir (la descripció T1) una estructura espacial en funció de l’element que es vulgadestacar més (R2). Aquesta tipologia textual(T1) pot ser objectiva o subjectiva (R3).A més, (la descripció T1) sol ser enumerativa (R4).

3.Progressió de tema derivat.

A partir d’un tema inicial (o hipertema) es generentemes derivats amb els remes consegüents. Exemple:Els moviments respiratoris (T Hipertema) són dos: la inspiració i la expiració. En la inspiració (T1), el diafragma baixa, augmenta la caixa toràcica i l’aire entra als pulmons (R1). En l’expiració (T2), el diafragma puja, es redueix la mida de la caixa toràcica i l’aire dels pulmons ix a l’exterior (R2).• La progressió de tema constant o de tema derivat és típica de text

os expositius i argumentatius.

Les isotopies.• Conjunt de categories semàntiques redundants que

permeten la lectura uniforme d'una història. • Es basa en la repetició d’un significat al llarg d’un text.• Són camps semàntics o conjunts de paraules que

tenen una relació de significat.

• un camp semàntic format per sinònims, hipònims i hiperònims que dóna homogeneïtat al text constitueix

una isotopia semàntica.

El concepte es refereix a la relació que estableixen les paraules dins un context. “Iso” significa “igual”, “topos” , “lloc”. És a dir, si es paraules s’usen en un text li proporcionen coherència i el cohesionen perquè entre elles existeixen vincles a diversos nivells: fònic, morfològic, sintàctic i semàntic. La isotopia és l ‘efecte de la recurrència i repeticions, que aboquen a una unitat de significat.

Conceptes bàsics finals:-anàlisi del títol (temàtic o remàtic / retòric) en relació amb el tema-tema-tesi (en cas de textos argumentatius, localitzar-la i explicar-la)-progressió temàtica (lineal, tema constant, temes derivats)-estructura externa (constitució en paràgrafs)-estructura interna i tipus de seqüències textuals: narrativa, descriptiva, conversacional, expositiva, argumentativa, instructiva-macroestructura o mapa conceptual de les idees abordades (resum bàsic del text)-superestructura (resum detallat del contingut de cadascuna de les parts.)-estratègies argumentatives: analítica, sintètica, enquadrada, paral·lela, dialèctica-recursos argumentatius: exemples, analogies (comparacions), arguments d’autoritat, de quantitat, deductius (de causa i conseqüència), contraargumentacions (per refutació, per concessió a l’adversari); amb premisses que són: judicis de fet (fets, veritats, presumpcions) i judicis de valor (valors, jerarquies, tòpics), judicis ètics...-diferència entre argumentació i persuasió (anàlisi de fal·làcies si ve al cas)-sobreentesos i pressuposicions: anàlisi de la informació implícita.