CÀNDID O EL OPTIMISME

Voltaire

Sílvia Montals Viajeliu

ÍNDEX 1.  L’autor 2.  Tema 3.  Característiques 4.  Personatges 5.  Espai 6.  Filosofia de Leibnz 7.  Idees, crítiques 8.  Conclusions 9.  Bibliografia i webgrafia

1. AUTOR •  Voltaire (1694-1778)

– Nom real: François-Marie Arouet. – En els seus escrits va defensar la

tolerància, el progrés, la igualtat, les llibertats polítiques i indivi- duals del ciutadà… •  Idees trencadores i innovadores per al seu temps. •  Idees que obririen les portes a la Revolució

francesa.

•  Nscut a París, va rebre una bona educació amb els jesuïtes.

•  Va escriure diferents tractats històrics i filosòfics, tragèdies, un poema èpic i una sèrie de relats breus.

•  Va escriure Càndid o l’optimisme a la maduresa. Hi recull: •  La seva experiència vital •  Els raonaments elaborats, als quals havia arribat

durant el transcurs de la seva vida.

2. TEMA •  Idea principal:

–  El món és hostil, ple de desgràcies. – Mantenir optmisme davant de la fatalitat és absurd.

•  Altres temes: – Crítiques a l’església, la societat…

3. CARACTERÍSTIQUES •  Novel·la breu d’aprenentatge:

•  Gènere d’aventures que satiritza: – Les teories filosòfiques, la justícia, les

pràctiques religioses i els governs triomfants del moment.

• Resposta a: – L’optimisme filosòfic, la concepció que

assegurava que tot passava per un bé en el millor dels mons possibles.

•  Estil literari àgil en l’acció, senzill i clar. •  Contrast entre escenes dramàtiques i còmiques. •  Empra la ironia i l’humor negre. •  Les accions salten contínuament en:

– Canvis d’espai: •  Apareixen diversos espais: Cadis, Buenos

Aires, Lisboa… – Canvis de personatges:

•  Els personatges apareixen i desapareixen: Cunegunda, Pangloss, germà de Cunegunda…

4. PERSONATGES •  CÀNDID:

– Personatge principal. – Disposat sempre a mostrar

bona voluntat. – Personifica la bondat, la

humilitat i la ingenuïtat. – El seu optimisme espontani

recorda als infants. – Va ser educat per

Pangloss.

Creu en la perfecció del món. •  Malgrat la

cruesa de la realitat.

Dubta entre: •  L’idealisme que li dicta

la seva ment •  La despietada realitat

que el colpeja contínuament.

Descobreix que el món no té bondat. •  S’imposa l’instint

de supervivència (actuació de la vella)

EVOLUCIÓ DE CÀNDID

INICI TRANSCURS FINAL

•  Càndid acaba trobant la tranquil·litat de l’esperit (no la felicitat) en: –  L’austeritat, la senzillesa i el treball.

– La resta (també “filosofar”) és ociós. •  Temps que es perd reflexionant en les causes i

les conseqüències (el que feia Pangloss). El que importa és:

•  Viure •  Gaudir dels plaers senzills •  Acceptar les desgràcies que han de venir (sense pensar si són justes o no).

Està molt bé això que dieu –va contestar Càndid-. però ara hem d’anar a l’hort a treballar.

•  CUNEGUNDA:

– Estimada del protagonista. – Durant tots els seus viatges sempre pensarà en

ella. •  A Buenos Aires decideix quedar-se amb el Governador.

– Se la descriu com una noia molt bella. •  Al final de l’obra Càndid relata que s’ha tornat lletja

i vella (ella ho ignora perquè ningú no li ha dit).

– La seva dona, que es feia més lletja cada dia que passava, es va tornar sorruda i remugaire. (cap. 30)

Voltaire critica: Som el que els altres ens diuen.

•  PANGLOSS:

–  Filòsof del castell (educador de Càndid). –  La història gira al voltant dels seus principis

educatius. –  Representa el pensament del filòsof alemany Gottfried Wilhelm Leibniz. –  Creu que: “Les coses no poden succeir de cap altra

manera perquè tot ocorre per un fi, un fi millor”. •  És a dir, el món en el qual vivim és el millor dels mons

possibles. •  Tot el que ocorre ha d’ocórrer (les coses passen per

un motiu).

Així hi ha un món equilibrat i d’harmonia universal.

A la vellesa arriba a la conclusió que: • La normalitat és la desgràcia, així que les persones

no s’han de queixar per ser desgraciades (visió fatalista).

LA VELLA:

•  A través d’ella, Càndid i Cunegunda es retroben a Lisboa.

•  Vida d’aquest personatge: –  Infantesa: va gaudir dels plaers de la vida –  Joventut: va passar moltes penúries.

•  Es converteix en una persona molt pragmàtica.

MARTÍ:

•  Personatge basat en la creença maniquea. •  Càndid el salva dels predicadors de Surinam que el

perseguien (es pensaven que era una heretge socinià). •  El personatge sosté: no dubta que el bé existeix, però

ell no el coneix. (cap. 20) •  Tot i que Càndid intenta convèncer-lo que no té raó,

fracassa en els intents.

Maniqueisme:

•  Corrent religiós segons el qual hi ha dos principis fonamentals, el bé i el mal.

•  Els maniqueus creuen que una cosa depèn de l'altra.

Socianisme:

•  Moviment religiós basat en l'antitrinitarisme, l'anabaptisme i una interpretació racionalista del cristianisme.

•  La salvació no ve del sacrifici de Jesucrist, sinó de la imitació de Jesús per l'esforç ètic.

5. ESPAI •  Castell de Westfalia (Càndid hi viu feliç fins que el fan fora).

•  Holanda (es refugia després de la guerra. Hi troba Pangloss).

•  Lisboa (es retroba amb Cunegunda).

•  Cadis (a on fugen Càndid, la vella i Cunegunda, després de matar a Isacar i l’Inquisidor).

•  Buenos Aires (Cunegunda s’hi queda, però Càndid ha de marxar).

•  El Dorado (lloc on tothom és feliç. Tenen pedres precioses).

•  París (enganyen a Càndid, veu moltes realitats: joc, enganys...).

•  Anglaterra (arriba al port, però no hi desembarca. Els anglesos maten l’almirall).

•  Venècia (hi queda amb Cacambo quan troba Cunegunda).

•  Constantinoble (reconeix a Pangloss i al germà de Cunegunda).

•  Turquia (hi troba Cunegunda i la vella i s’estableixen en una granja).

6. FILOSOFIA DE LEIBNIZ

•  Filòsof alemany (1646-1710).

•  La seva creença es basa en la teodicea: –  El món és perfecte perquè

Déu és perfecte. –  Tot ocorre per algun motiu,

sinó Déu no hauria creat els fenòmens destructors ni permetria les desgràcies.

•  Pangloss s’identifica amb Leibniz:

–  Això que ha passat és el millor que podia passar, perquè si a Lisboa hi ha un volcà, senyal que és el lloc que li escau. Perquè és impossible que les coses no siguin allà on és evident que són. Perquè tot està la mar de bé. (cap. 5)

–  La caiguda de l’home i la seva maledicció havien de produir-se necessàriament en el millor dels mons possibles. (cap. 5)

–  Els esdeveniments estan lligats els uns amb els altres formant el millor dels mons possibles perquè si a vós no us haguessin expulsat d’un castell a puntades de peu, no us haguessin portat davant la Inquisició [...] ara no seríeu aquí menjant poncirs confitats. (cap. 30)

7. IDEES, CRÍTIQUES •  Es reflecteix amb molta naturalitat i cruesa

l’horror de la guerra. –  És a causa que la violència era un fenomen amb el

qual es convivia durant el s. XVIII.

•  El Dorado podria ser el món perfecte de Pangloss. (món utòpic) (cap. 17-18) –  Voltaire empra aquest ambient per criticar el

colonialisme i per convèncer de tot el mal que suposa la jerarquia (tant civil com eclesiàstica).

•  L’autor realitza una crítica de la religió (especialment de la catòlica) i de l’autoritat eclesiàstica:

– Voltaire es postula clarament a favor d’una convivència pacífica i respectuosa entre les persones de diferents religions.

•  Referència a Cacambo: Càndid havia portat un criat com n’hi ha tants a les costes d’Espanya i les colònies. Tenia un quart de sang espanyola, era fill d’un mestís i havia nascut a Tucuman. (cap. 14).

•  Crítica a la religió:

–  Matança després del terratrèmol a Lisboa.

•  Els savis del país no havien trobat un mitjà més eficaç per prevenir una ruïna total que oferir al poble un auto de fe […] un grapat de persones cremades a foc lent, amb gran cerimònia, és un remei infal·lible per evitar que el terra tremoli. (cap. 6).

–  Jesuïtes (germà de Cunegunda) •  Els Padres tenen de tot, els pobles no res [...] aquí fan la

guerra als reis d’Espanya i a Portugal i allà els confessen; aquí maten espanyols, i a Madrid els envien al Cel. (cap. 14).

–  Altres •  Havia estat el franciscà de màniga llarga qui havia robat

les joves de Cunegunda. (cap. 13)

•  Crítica a la societat:

–  Violació de Cunegunda pels búlgars i assassinat de la seva família. (cap. 7)

–  Desgràcies de la vella (cap. 11-12) •  Enverinament del marit. •  Assassinat de la mare estirant les extremitats. •  Talls de natja per part de l’imam.

–  Esclavatge colonial: esclau negre del senyor Vardendendur (sense cama i mà). (cap. 19)

–  Estafes per portar a Càndid fins a Venècia. (cap. 19).

–  Distincions de classes socials (cap. 26) •  Ex: diapositiva següent

•  Com a seguidor del pensament del filòsof John Locke, l’autor defensa: la igualtat entre els homes i el liberalisme (personatge de Martí).

–  El personatge no es deixa impressionar pel rang dels homes:

•  Exemple: Durant el sopar amb els 6 estrangers (nobles de diferents països) diu:

¿Quina importància té saber amb qui se sopa, si el que realment és important és que el sopar sigui bo?

8. CONCLUSIONS •  La riquesa acumulada à porta desgràcies

(s’acaba aviat). •  La bellesa à dura poc (envelleixes). •  El poder dels grans líders à acaba en

desgràcies. •  ATARAXIA: quantes menys coses desitgis,

menys dolor sofriràs.

9. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA •  Informació:

–  http://elciudadano-bibliotecario.blogspot.com.es/2007/11/cndido-o-el-optimismo-de-voltaire.html

–  http://la-pasion-inutil.blogspot.com.es/2013/10/voltaire-candido-o-el-optimismo.html

–  https://wilberthsaenz.wordpress.com/2014/12/05/sobre-candido-o-el-optimismo/

–  http://publicaciones.eafit.edu.co/index.php/revista-universidad-eafit/article/viewFile/1445/1317

–  http://www.upa.edu.mx/descargas/upa_centro_informacion/aportaciones/sesion2.pdf

•  Imatges extretes de: –  http://www.lorenzoamengual.com.ar/2016/10/16/candido-o-el-

optimismo-de-voltaire/