Embed Size (px)
Citation preview
Maman
Documentació general
Catalogació:- Nom de l’obra: Maman- Autor: ELouise Bourgeois (París, 1911 – Nova York, 2010)- Data: 1999- Ubicació: Museu Gugghenheim (Bilbao)- Estil: expressionista
Anàlisi material:- Mides: 8,95 x 9,80 x 11,60 m- Materials: Bronze, acer inoxidable i marbre- Formes: Escultura exempta
Louise BourgeoisConsiderada una de les artistes franceses més importants del segle XX. Els seus pares eren restauradors de tapissos antics. Als deu anys va començar a ajudar-los a dissenyar tapissos. De nena va descobrir que la seva jove mainadera anglesa era l'amant del seu pare i que la seva mare consentia la relació. Aquest descobriment la va marcar profundament.
Va començar a estudiar art a París i va tenir com a professors artistes com Paul Colin, Cassandra o Fernand Léger.
Fernand Léger
Va estudiar matemàtiques avançades i geometria a la Sorbona, amb l'esperança de trobar l'ordre i la lògica en la seva vida i que la van ajudar a perfeccionar l'estil cubista dels primers anys. Més tard se'n va allunyar: "Per expressar les tensions insuportables de la família, calia que la meva ansietat treballés sobre formes que pogués canviar, destruir i reconstruir".
Es va casar amb l'historiador d'art nord-americà Robert Goldwater, conegut pel seu treball pioner en l’art primitiu.
Es van traslladar el 1938 a Nova York i allà abandonà paulatinament la pintura, per dedicar-se a l'escultura, caracteritzant-se per tenir una gran habilitat per treballar amb diferents materials amb un estil molt personal. Va tenir tres fills: Michael(adoptat), Jean-Louis i Alain.
Allà va entrar en contacte amb el centre dels surrealistes, molts dels quals havien sortit de França cap als Estats Units durant la Segona Guerra Mundial i va presentar la seva primera exposició individual el 1945.
Als anys 50, les seves escultures tenen l'aspecte de tòtems sinuosos i suaus d'inspiració surrealista. En aquest moment pateix de nostàlgia i sent un "caos total". Troba a faltar la seva família i amics i comença a crear personatges sota la forma de tòtems de fusta; el tòtem, a l'estil americà, és una invitació a dibuixar la seva presència màgica, una veritable teràpia.
Dona de paleta, 1947 Les tres gràcies, 1947
Femme Couteau, Marbre negre, 1970, Janus Fleuri [Jano en flor], 1968
Com que va treballar fora de l'escena artística, va tenir poques exposicions personals fins que durant els anys 70 es va despertar un gran interès pels seus treballs. El desenvolupament de la seva obra va adquirir un gir completament nou. No només els temes latents fins ara - la feminitat, la sexualitat, la família, l'adolescència, la solitud - esdevenen omnipresents, sinó que canvia completament la manera de tractar-los: amb escultures, instal·lacions fetes amb materials i objectes molt variats, de vegades personals. En 1982-83, el MoMA dedica la primera exposició retrospectiva.
Burgeois impregna les seves obres de la vena psíquica sorgida dels seus traumes personals. Conscient d'aquesta dimensió de la seva obra, està lluny de les representacions literals que caracteritza el surrealisme en la seva relació amb l'inconscient, i en aquest sentit obre una nova via molt avantguardista dins de l'art contemporani. Les seves escultures monumentals d'aranyes, construccions oníriques, són un dels exemples més coneguts.
El reconeixement de la crítica artística no li arriba fins l'any 1982, quan el MOMA de Nova York organitza una exposició retrospectiva, convertint-se en la primera dona en assolir aquesta fita.El 2009 va ser honrada pel National Women's Hall of Fame amb nou ciutadans dels EUA, com a reconeixement per haver marcat la història dels Estats Units. Va morir el 31 de maig de 2010 a l'edat de 98 anys.
Louise BourgeoisArch of Hysteria, 1993
Descripció: És una escultura de bronze que s’eleva, desafiant, sobre vuit gegantines potes, a l’exterior del museu Guggenheim de Bilbao
Textura: Mostra una superfície rugosa iimperfecta, fruit de les nombroses plaques assemblades entre elles que la conformen a mode de trossos de tela.
Aquestes potes, amb una estructura que recorda vagament a la dels arcbotants de les catedrals gòtiques, no es presenten tenses, tot i la duresa del material, sinó que reprodueixen molt bé la mobilitat de les extremitats de l’aranya
Anàlisi formal
Composició
Bourgeois conjuga molt bé la fragilitat que es
desprèn de la indefensió de la bossa que guarda els ous, sospesa en el buit, amb la protecció que, com una presó,
ofereix al mateix temps la posició de les vuit
extremitats, lleugerament més
elevades que la bossa maternal.
Totes les potes conflueixen en un cos central de dimensions força més reduïdes, sota el qual hi ha un teixit metàl·lic, que suporta un conjunt de pedres blanques de marbre, simulant els ous.
Interpretació (Significat i temàtica)
Louise va descobrir el seu impuls creatiu en els seus traumes de la infància.
Aquestes escultures (les aranyes) són un homenatge que fa l'artista a la seva mare, a qui considera la seva millor amiga, i que, com les aranyes, és deliberada, intel·ligent, pacient, calmada, raonable, fina, subtil, indispensable, neta i útil. No obstant, el vincle d'aquesta escultura amb la figura materna va més enllà, doncs connecta directament amb els traumes psicològics de la infantesa de l'artista.
De fet, el motiu de l’aranya ha estat present d’una o altra manera de l’obra d’aquesta escultora des de 1940. Quan era petita, Bourgeois va patir el menyspreu del seu pare, que esperava que fos un nen, i fou testimoni de la relació amorosa que van mantenir la institutriu que l'educà amb el seu pare, relació que la mare de Louise Bourgeois va voler ignorar.
“Cada dia has d'abandonar el teu passat, o acceptar. Si no el pots acceptar, et converteixes en en escultora” L. Bourgeois
L’aranya, segons l’artista, expressa la duplicitat de la naturalesa materna: usa la seda tant per fabricar el capoll que protegeix els ous, com per filar la teranyina amb la qual caça les preses.
Doble funció contradictòria del tot: vida i mort.
Dicotomia visible també formalment: contrast entre les dimensions monumentals i l’aparença amenaçadora que presenta i l’aparent fragilitat de les potes, llargues i primes.
L'aranya ajupida. San Francisco
“Maman” forma part de la sèrie d'escultures anomenada Spider (Aranya).
Aquestes obres representen una reconstrucció tangible de les emocions viscudes per Bourgeois en el passat, creades amb la voluntat contradictòria de revifar el record i de cercar l’oblit.
Louise Bourgeois va tractar temes universals: les relacions entre les persones, l'amor i la frustració entre amants o membres d'una família, l'erotisme. .. tot això amb la malícia, la ira o l'afecte. L'art, "garantia de salut mental", era el que li permetia de transformar els seus dimonis en aliats.
La seva obra gira entorn de la procreació, el naixement i la maternitat sota la forma de les dones-casa, barrejant l'arquitectura i el cos, l'orgànic i els blocs geomètrics: bust amb casa de columnes a les espatlles, costelles en forma d'escales i portes. Però el fil de la seva obra és el fal·lus (el pare), que ella anomena "nena" i l'aranya (la mare). Segons Louise Bourgeois, l'aranya representa la mare, "perquè la meva millor amiga va ser la meva mare, i ella va ser tan intel·ligent, pacient, neta, útil i raonable com una aranya". L'aranya és el símbol dels tapissos que reparava la seva mare (com si fossin una teranyina) i tots els assumptes pertanyents als mateixos: agulles, fils.
Agafant, 1962
Detalls
Spider Home, 2002
Spider couple / / The nest 1996 / The last spider 2007
Las creaciones "más violentas" de la retrospectiva hay que situarlas en la década de los 60, con órganos vitales que expresan las emociones fuertes de la artista. Más recientes son las "celdas", como denomina a las grandes jaulas que albergan los recuerdos del hogar natal de la artista. Las Red rooms, que reproducen el dormitorio de sus padres, muestran el miedo o el dolor sufrido en el interior hogareño en el que el espectador no puede penetrar, sino sólo divisar de lejos. De esa época son los dibujos y grabados de estilo abstracto en los que Bourgeois plasma su exploración de la familia y relaciones de promiscuidad.
Una de les aranyes de Bourgeois a Ottawa.
Models i influències
Al llarg de la seva llarga trajectòria artística que abraça més de sis dècades, Bourgeois ha anat creant una obra sòlida i innovadora que ha oscil·lat entre l’abstracció i la representació personal dels estats psíquics de la persona. Alhora, aquesta aposta s’ha vist enriquida pel contacte amb el surrealisme parisenc, l’expressionisme abstracte de Nova York, així com també pel diàleg mantingut amb l’art de les tribus índies i africanes. No obstant, cal recordar també la influència que la traumàtica infantesa de Bourgeois ha tingut en la seva obra. Així, d’alguna manera es pot afirmar que l’artista francesa trasllada a l’art algunes de les seves vivències, sentiments i emocions més profundes, i com ella mateixa va revelar, la seva obra és, en gran mesura, autobiogràfica.
Bourgeois amb el seu art promou la igualtat de gènere i també col·labora amb organitzacions activistes contra la SIDA.
