El naixement de Venus

Documentació general

Títol: El naixement de VenusAutor: Sandro Botticelli (1444-1510)Cronologia: 1485Estil: Renaixement (Quattrocento)Tècnica: TrempSuport: TelaDimensions: 1,72 x 2,78 m

Localització:Galeria dels Ufizzi, Florència

Sandro Botticelli

http://ca.wikipedia.org/wiki/Sandro_Botticelli

http://www.wga.hu/index1.html

Sandro Botticcelli (Florència 1445 – 1510) fou un pintor renaixentista italià. El seu nom real era Allessandro di Mariano Filipepi, però se l'anomenava Botticelli perquè va ser aprenent del pintor i artesà Botticello. No es coneix gaire la vida de Sandro per la seva voluntat de privacitat i la manca de documents. Se sap que va ser acollit pels Mèdici i d'altres famílies florentines prominents entre el 1483 i el 1510. Botticcelli no va firmar la major part dels seus quadres, pel que no podem saber el seu ordre cronològic més que per l’antiguitat de la tela en què estan pintades les seves obres.A més fou un gran colorista, delicat a vegades, fort en altres, capaç d’aconseguir efectes poderosos. La puresa de la seva línia es pot apreciar en els seus dibuixos, amb els quals va il·lustrar la Divina Comèdia de Dante.

Madonna amb el Nen i un Angel1465-67Spedale degli Innocenti, Florence

Va començar el seu aprenentatge amb Filippo Lippi i sembla que treballà per un temps amb Leonardo en el taller de Verrocchio.

Madonna i Nen (Madonna della Loggia)c. 1467Galleria degli Uffizi, Florence

Fortitude c. 1470Tempera on panel, 167 x 87 cmGalleria degli Uffizi, Florence

Fou influït per un temps per Pollaiuolo quan pintà, cap el 147, una Fortalesa, i continuà amb les sis altres Virtuts, totes set avui als Uffizi. El seu coneixement de la perspectiva, dels disseny arquitectònic i l’anatomia era tot el que s’esperava. El que li donà fama fou la seva poesia i puresa visual. La seva manipulació dels fets visuals per aconseguir els seus propòsits artístics el fan comparable a Picasso al segle XIX.

Una sèrie d’Adoracions de Mags, pintades entre 1470 i principis de 1480 (Nationals Galleries de Londres i Washington i als Uffizi) mostra un Botticelli experimentat amb la nova forma piramidal i centralitzada iniciada per Leonardo.

Cosme el Vell

Piero el Gotós

Lorenzo el Magnífic

Botticelli

També mostren la seva habilitat com a retratista, com trobem als Uffizi una completa galeria de retrats dels Medicis, que també apareixen en l’obra anterior de l’Adoració dels Mags dels Uffizi.

La majoria del seus treballs estan imbuïts per les idees dels neoplatònics florentins que envoltaven a Lorenzo de Mèdicis, particularment Marsilio Ficino.

Retrat d’un home amb la medalla de De Cosme el Vellc. 1474. Galleria degli Uffizi, Florence

Retrat de Giulianode Medici1476-77. National Gallery of Art, Washington

El 1481-82 va estar a Roma pintant els frescos de la Capella Sixtina amb altres pintors. Durant els últims 20 anys del segle XV va produir gran quantitat de Madonnas d’una gran delicadesa, que lligaven molt bé amb la pietat d’aquella època. Això el feu prosperar. Moltes són repeticions de diferents pintors fetes amb cartrons de Botticelli.

Escenes de la vida de Moisès, 1482. Fresc Capella Sixtina

Cestello Annunciation1489-90Galleria degli Uffizi, Florència

Madonna del Magnificat1480-81Galleria degli Uffizi, Florence

La seva llarga sèrie de pintures mitològiques de 1470 a 1480, Mart i Venus (Londres), La Primavera, el Naixement de Venus, la Pallas i el Centaure (Uffizi), han estat tema de molts assaigs i interpretacions sense perdre l’essencial, l’ambigüitat que caracteritza la seva descripció visual.

Pallas i el Centaure, 1482Galleria degli Uffizi, Florence

Venus i les Tres Gràcies oferint presents a una jove1484. Fresc passat a tela, 211 x 284 cmMusée du Louvre, Paris

La figura central de la Primavera és més una Verge cristiana que una figura de l’Antiguitat. Els grup de les Tres Gràcies pertany tant al Gòtic com a la sensibilitat antiga. El va estar involucrat amb la síntesi cristiana-clàssica de l’humanisme dels Mèdici, i més tard va estar unit a Savonarola.

Sobre el 1500 el seu estil era clarament oposat a les noves idees de Leonardo da Vinci i Miquel Àngel la seva popularitat va caure. Els últims 10 anys de la seva vida són un misteri. Va morir a Florència el 1510.

Venus i Mars, 1483National Gallery, London

Descripció del quadre…

Anàlisi formalElements plàstics

Suavitat cromàtica.

Colors freds al fons:Blaus i verds.

Zones càlides: tonsrosats en les pells, idaurats als cabells.

A les vores fulles o joncs.

Expressió dels sentiments

Figures elegants i molt estilitzades.

Semblen suspesessobre fons pla.

Equilibri perfecte Llum uniforme(figures il·luminades delicadament)

Predomini de la línia i de les corbes. Nitidesa

Composició

Esquema senzill i harmoniós: integració de tots els elements

Al centre la deessa, nua, sobre una petxina

Venus molt idealitzada, en equilibri clàssic (Contrapposto)

Triangle compositiu: centre: Venus. 2 diagonals les figures dels costats, dirigits cap a la deessa.

Contrast entre la serenor de Venus i el dinamisme dels altres personatges.

Paisatge solitari de fons, ideal.

Zèfir, vent de l’oestl

Cloris, senyora de les flors

Primavera, una de les 4 Hores (estacions)

Venus

Venus es representada com una estàtua grega, plena d’harmonia i gràcia.Desproporcions: coll molt llarg, espatlles estretes, braç esquerra poc natural...Gran sentit de proporció entre les figures i l’espai. Ritme lineal que reuneix figures i grups en masses harmòniques en perfete equilibri. El moviment va cap a la nostra dreta, amb la força contrària de la Primavera.

Interpretació

El naixement de Venus simbolitza el misteri mitjançant el qual el missatge diví de la bellesa i l’amor fou atorgat al món (neoplatonisme)

Venus arriba a la vida i a la humanitat damunt d’una petxina (símbol de la fertilitat), envoltada d’una aura de misteri.

Té els ulls absents i l’expressió distreta, concentrada en el seu món interior.

Des de la Roma clàssica és la primera representació d’una figura femenina nua.

Un referent literari són les Metamorfosis d’Ovidi. Venus és transportada, nua, en una petxina, cap a la costa. A la seva dreta els vents bufen suaument, fent volar els seus cabells. A la seva esquerra una Hora espera la deessa per cobrir-li el cos.

Un altre referent és l’obra “Stanzas” del poeta neoplatònic Agnolo Poliziano, contemporani a Botticelli. El neoplatonisme era un pensament que volia connectar la cultura clàssica grega i romana amb el cristianisme. Per tant el significat neoplatònic del quadre és clar: l’obra representa el naixement de l’amor i la bellesa espiritual com una força vital.

La iconografia de Veus deriva del tema clàssic de la Venus Púdica, cobrint-se les seves parts íntimes amb timidesa. El mateix tema de la famosa escultura Venus de Médici dels Uffizi (segle I aC)

En la mitologia hi ha dues versions sobre el naixement de Venus (Afrodita). Va néixer de l’escuma del mar on havien caigut els genitals d’Urà, castrat pel seu fill Cronos. Una segona versió és la d’Homer que diu que Venus va néixer al mar i és filla de Júpiter (Zeus) i Dione, deessa de la terra.

Quan Venus arriba a la costa l’està esperant una de les 4 Hores, deesses de les Estacions. La Primavera porta al coll una garlanda de murta, símbol de l’amor etern.

Altres símbols relacionats amb l’amor són les roses que cauen a la dreta de Venus. Aquestes flors foren creades en el moment de la seva concepció, són flors sagrades. Són belles i tenen espines, símbol de l’amor.

Malgrat el títol, no és el naixement de Venus el que es narra al quadre, sinó l’arribada de la deessa a la costa de Citera, on se suposa va anar a parar després de néixer, tal com diu Homer en el seu “Himne a Venus”, el qual degué seguir Botticelli literalment en la seva pintura.

Zefir, el vent de l’Oest, abraçat a la deessa de la brisa Aura. Els dos bufen fort per fer arribar a Venus a la costa.Aura, també identificada amb Cloris, fou raptada per Zèfir al jardí de les Hespèrides, i finalment se n’enamorà. Símbol també de l’amor.

Models i influències

L’escultura clàssica és el model més remot que inspirà a Botticelli, tal com hem vist. Filippo Lippi, amb qui es formà Botticelli, va tenir gran influència en la seva obra, sobretot la temàtica religiosa dels seus primers temps.

Botticelli aviat va agafar el seu propi estil que volia plasmar la bellesa ideal, per la qual cosa s’apartà del naturalisme. Influenciat per les teories neoplatòniques, Botticelli fou el primer a reprendre la temàtica mitològica, els millors exemples de la qual són El naixement de Venus i La Primavera..

Va tenir alguns seguidors (Filippino Lippi) a principis del segle XVI, va acabar perdent popularitat per les noves propostes de Leonardo i Miquel Àngel.

Al segle XIX va ser redescobert i molt valorat pels prerafaelites (John Everett Millais) i els natzarens i els pintors pompiers.

Fra Filippo Lippi, Madonna amb el Nen i dos àngels1465Galleria degli Uffizi, Florència

Filippino Lippi Disputa amb Simon Magnus i Crucifixió de Sant Pere1481-82Fresc, 230 x 598 cmCappella Brancacci, Santa Maria del Carmine, Florència

Dante Gabriel Rossetti, Ecce Ancilla Domini! (1849-1850) Tate Gallery, Londres.

John Millais, Ophelia (1851-1852) Tate Gallery, Londres.

Andy Warhol va fer diferents versions del tema

Alexander Cabanel, Naixement de Venus, 1863